dissabte, 27 d’octubre de 2012

Escalada als Nerets

Estem assentats amb mama davant l'ordinador de casa; m'agrada molt l'ordinador! jugar a jocs, veure videos pel Youtube i cada vegada més coses que vai descobrint... 
Escriu mama perque jo encara no en sé gaire, no us penseu, el meu nom, el de la meva germaneta i algun altra més ho faig sense problemes però mama ho fa més ràpid i quasi escriu al mateix temps que jo parlo... quina passada!!! (estic segura que molt aviat tb l'Aran ho farà -Anna-).
Doncs em disposo a explicar una excursioneta amb escalada inclosa al Roc de Nerets que vam fer l'altre dia amb papa mentre mama estava al cole i la Noa amb la iaia, sí, ara la mama tamé va al cole a fer anglès, com jo! són coses que no ens agraden gaire però s'han de fer, a que sí mama?!
Doncs al sortir del cole, l'altre dia, vam agafar el cotxe amb papa i vam començar a puiar direcció les antenes. És un camí una mica dolent que s'ha de fer amb jeep però naltres tenim un cotxe super xulo que puie molt i molt amunt, jo fai de copi perque així ajudo a papa a veure totes les pedres i forats... 
Vam aparcar el cotxe just després de la roca que hauriem d'escalar i ens vam disposar a fer un bon berenar! mmmm.... un cacaolat boníssim i un entrepà! mentres anem jugant amb uns cotxes petits que hem agafat de casa i els fem passar entre pedres molt grans! Com els cotxes que vam anar a veure a Andorra que puiaven per unes costes molt dretes, a vegades amb el cable però a vegades sense... era una passada! Així que una vegada tots els cotxes havien acabat el circuitillo montat ens vam disposar a escalar!
Primer va puiar papa a montar la corda, jo me vai quedar a baix mirant-lo, perque claro! després me tocava a mi! Així que me vai quedar amb tots los moviments i després... toma ya! com un "rayo" cap a demón!


No us penseu! no és pas fàcil puiar per les pedres! has de mirar on poses els peus, on poses les mans, que no hi haiguin plantes punxoses que mos podrien fer mal i vigilar tb la corda amb que papa m'agafa, que a vegades molesta i a vegades me xine una mica massa, semblo un pernil! però claro! millor això que no pas caure enrera i rascar-me els genolls o les mans! Així que ja veieu que té lo seu la escalada!


Per fi a dalt! Jolin que xuloooo! des de dalt es veuen moltes coses, el nostre poblet, el lago, les antenes, el cotxe aparcat, i el sol que ja està marxant... però sabeu que!? a natres ens va tocar més estoneta el sol que no pas els que estaveu a Tremp!


La baixada va ser encara més divertida! Vam destrepar per darrera la roca, un tram super mega difícil que fins i tot a papa li va costar, però entre els dos ho vam poguer superar! Després cap a Tremp amb el cotxe... que tamé té la seua aventurilla!


  • Si algú vol anar a escalar a aquesta roca, sapigueu que hi ha un ancoratge quimic amb anella montat a la part de sobre de la roca (Uns 10 m. d'alçada), Lo ideal es portar una baga llarga i posar-la a la reunió, així no fregarà tant la corda. La roca és bastant bona i la pujada-baixada és fàcil. Hi ha la possibilitat d'escalar-la per diverses cares.  Es troba pujant pel camí de les antenes (Roc de Neret) la corba abans de la última rampa. Si algú prefereix venir algun dia que natres hi tornem a anar que deixi per aquí un missatge i quan hi tornem l'avisarem.
  • Per la zona de les antenes tenim varies rutes curtetes per fer amb nens que ja anirem penjant (d'escalada només hi ha això). 

3 comentaris:

  1. Eis,natres mos i volem apuntar!!!A vere si mos la ensenyeu i trobem un dia.
    Aixi que estudies anglès???Segur que domines un munt,a vere si tatreveixes a fer una entrada al blog amb anglès!!!!!
    jajajaj!!!!

    ResponSuprimeix
  2. Doncs a veure si quedem un dia i fem cotxada! Lo de l'anglès... que t'he d'explicar a tu que no sapiguis! jejeje!

    ResponSuprimeix
  3. El pare de la familia Riba-Vazquez també domina molt l'angles...
    De Riba family also guant go tu escaleit guiz llu... uan tard of this we apoint to dis miting... veil?
    De Riba Marc and de Riba Nil ar veri ilusioneits...3

    ResponSuprimeix