dimecres, 19 de desembre de 2012

Criança amb amor


A casa som 2 adults, 2 nens i un gat, és la familia més propera i amb la que compartim el dia a dia, les millors coses i també les pitjors. Ser pares és complicat, i no és complicat perque no sapiguem com respondre a certes conductes o actes dels nens, sinó perque no deixem que aquest instint actui de manera natural... bé, que    pensem massa!

Quan estava embarassada de l'Aran ja em vaig començar a informar de com podia ser un part, de com el volia jo, de com alimentaria el meu fill i de com el volia educar; vaig tenir molta sort de poder-me topar amb la Marga, una llevadora que m'ha ensenyat molt i a la que sempre estaré agraïda.
Els meus 2 fills els he tingut en part natural, no a casa com m'hagués agradat però si decidint jo i essent conscient de tot, els hi he donat el pit als dos, encara que amb l'Aran els inicis van ser molt durs, va fer pit fins passat els 2 anys i la Noa fins que ella vulgui poparà! també dormim tots 4 a la mateixa habitació i estic segura que no els tindré dins al meu llit a l'adolescència com molta gent pot pensar.
Per aquests dos bitxets faria el què fos, suposo que com qualsevol pare o mare, per aquest motiu vull el millor per ells i crec que la millor educació és donals-hi molt amor, deixar-te portar per l'instint i disfrutar al seu costat tot veient com es fan grans, que per cert passa super ràpid.

Des d'aquest petit bloc, jo no vull dir a ningú com s'ha de criar un fill, perque tothom té la seva manera i cada familia és diferent, però m'agradaria poguer fer reflexionar a qui tingui prou temps per llegir aquesta entrada. 
Crec que la societat ens ha contaminat en moltes coses de manera negativa, crec que hi ha massa coses postisses que hauriem de començar a eliminar, crec que no és tant dolent deixar aflorar l'instint... 
Ser conscients d'aquest moment, d'ara i partir d'aquí valorar tot el què tenim, perque segur que és molt.
Hi ha un escriptor i pediatra que parla molt clar de la criança d'un nadó, tots els pares ho portem a dins, és instintiu, igual que qualsevol animal; és Carlos Gonzàlez, el qual fomenta una educació basada en l'AMOR, el RESPECTE i la LLIBERTAT.
Deixo un enllaç d'una conferència que dura força estona, però val molt la pena i parla de la Criança amb Afecció. 

2 comentaris:

  1. Qué bé! Anna, quines paraules més boniques! Penso com tu i també estic super agraïda a la Marga per com em va ajudar i saber escoltar en moments de dubtes prematernals.
    Ser pares no és un experiència, en són moltes i val la pena viure-ho oberts, tant nosaltres les mares, com els pares i fer cas dels nostres guies interiors i de l'instint que tenim.

    ResponSuprimeix
  2. Ei Laia, i es que ser mare t'ensenya tantes coses...
    Molt bones festes familia! Disfruteu de les vacances!

    ResponSuprimeix