dimecres, 23 d’abril del 2014

Volcat'14

Era una cursa que no m'havia plantejat fer-la, és més, portava mesos sense tocar massa la bici només de tant en tant i sortint a fer excursionetes de diumenge... però una trucada dels Blue Motors dient-me que els interessava que participés en aquesta cursa em va fer replantejar l'hivern i canviar plans... Ok! Objectiu principal: Volcat'14. Erem a Gener, o sigui tenia 3 mesos per posar-me les piles i pedalar com mai, però com sempre passa, van sortir una sèrie d'imprevistos que van convertir els 3 mesos en 2... només dir que és un dels pitjors hiverns acompanyada del meu ja amic sr. Antibiòtic! Buuufff!!!  
Així que havent pedalat lo suficient per ser finisher, encarava aquest repte amb molta motivació i moltes ganes!

Etapa 1: Igualada - Igualada 48km i 1700m/desn


Vaig viure aquesta etapa amb sensacions molt dolentes tota la meitat de la cursa, cada vegada que intentava apretar se'm posava la pell de gallina i no vaig trobar el meu ritme en cap moment, si això li sumo que vaig tenir que baixar de la bici quasi tantes vegades com intentava posar plat petit tot es tradueix en una etapa desastre, amb molt mal record i en aquell moment pensant que no podria acabar la volcat si tot continuava així... 

van ser 48km super llargs, trencacames i els únics moments que vaig disfrutar van ser de baixada pels corriolets guapíssims de la zona. Vaig entrar 9a fèmina amb un temps de 3hores22min. 


A la tarda vam optar per fer un canvi de bieles amb la bici que l'equip portava de recanvi, les meves rotor impossibles d'ajustar... 

Etapa 2: Igualada - Cardona 85km i 2300m/desn

Vam decidir el dia abans, amb els problemes mecànics que habia tingut i sobrant un dorsal de l'equip d'una companya que no va venir, que el Dani m'acompanyaria en la travessa i m'ajudaria amb els problemes que pugués tenir.


Va ser una etapa molt rodadora per pista bona quasi tota l'estona i pedalant per pocs corriols. Les vistes per això ja eren molt més espectaculars que el primer dia, m'agrada la sensació d'endinsar-me al prepirineu! Amb corriols més humits i boscosos. 
Durant aquesta etapa la bici va anar com una seda i la companyia era inmillorable.


L'arribada a Cardona molt desitjada i bonica amb vistes a un castell espectacular, i encara que ja no sabia com fica'm a sobre la bici vaig arribar a l'esprint amb un ciclista que em volia fotre atxasso a l'última recta i... s'ho va tenir que currar i molt!


Aquesta etapa la vaig acabar 7a amb un temps de 5h03min.

Etapa 3: Sant Llorenç - La Coma 35km i 2300m/desn

Després d'una nit mogudeta al costat d'una troup que feia "botellón" i disco-mobil ens aixequem tot plovent amb ganes d'acabar ja per totes aquesta volcat'14. Ens quedava per davant l'etapa més curta, però també sense cap dubte la més dura de totes, pel recorregut, per la pluja i pel que portàvem a sobre.

Vam sortir tot plovent i va anar plovent tota l'estona, les ulleres me les vaig treure al km2 i me les vaig posar per dins al maillot fins que vaig veure al Dani animant-me i els hi vaig donar. Les pujades eren de plat xic i pinyó gran i les baixades de ojo que tot rellisca. Vaig veure que els pocs moments que volia posar plat gran no m'entrava i ho vaig atribuïr al fang... sort en vaig tenir que no em caiguèssin les bieles a terra que es veu que les portava fluixes.
 La veritat és que vaig anar a assegurar força, no era dia per jugar-se-la i baixant si tenia que posar peu a terra no ho dubtava. També vam fer alguna pujada caminant impossible de pedalar. I on ho vaig passar malament va ser la última pujada, la més llarga i dura, a sobre em va adelantar una noia a bon ritme que no vaig poder seguir i em va xafar una mica més... sort del Santi que vam fer mitja ruta mano a mano i em va animar molt. La baixada fins l'arribada per això la vaig gaudir al màxim... compensava totalment el patiment de la pujada. Vaig entrar 8a amb un temps de 3h26min. Xopa  però molt feliç d'haber conseguit aquest repte.



A la general vaig quedar 7a fèmina amb un temps general de 11h52min!

Així que Volcat a la saca, la meva primera cursa de btt per etapes, amb un suport inmillorable, uns companys magnifics i unes adversaries duríssimes; on he conegut gent maquíssima que se que aviat ens tornarem a trobar. Un plaer en tots els sentits!

Viscuda aquesta experiència només tenia ganes de tornar a casa i trobar-me amb els meus dos dimonis que sabia que no em deixarien descansar però que em moria de ganes d'abraçar... 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada