Doncs dissabte per fi vam decidir treure la pols a les dobles... quant de temps! Ja no recordava lo bé que va la meva Kona! No com altres que la tenen tan abandonada que es va tenir que lligar un pop al canvi, jajajaaa!!! quina pena que una vegada arribats a dalt no el puguessim fer "a la gallega"!
Bici de Jabvier amb territruco
Doncs pujada "a per feina", i es que això d'anar amb dos ironbikers no et queda més remei, per ells 1000m de desnivell no tenen cap mena de secret... buuufff!!! Una vegada a dalt flipem am la mà de gent que volta per la zona, uns jugant a futbol, altres cantant cançons de misa.... mes d'agost, no falla!!! Busquem un raconet per menjar, calçar-nos les proteccions i xerrar una estoneta, que a la pujada no ha sigut pas fàcil fer-ho, ah! i foto!!!
Per fi... en busca del corriolet perdut!!!! I és que ben perdut està, mira que hi havia gent per la zona doncs ningú, ningú i ningú vam trobar pel recorregut de baixada. Una baixada bruta d'arbres morts, branques i pinyes però un luxe poder tornar a disfrutar amb la meva Kona per aquests paratges... i poder-ho fer també amb les rebelacions de l'Ironbike ;-))
Espero poder repetir aviat una ruta de Freeeeeee, m'encanta!!!
Doncs dissabte per fi vam decidir treure la pols a les dobles... quant de temps! Ja no recordava lo bé que va la meva Kona! No com altres que la tenen tan abandonada que es va tenir que lligar un pop al canvi, jajajaaa!!! quina pena que una vegada arribats a dalt no el puguessim fer "a la gallega"!
Bici de Jabvier amb territruco
Doncs pujada "a per feina", i es que això d'anar amb dos ironbikers no et queda més remei, per ells 1000m de desnivell no tenen cap mena de secret... buuufff!!! Una vegada a dalt flipem am la mà de gent que volta per la zona, uns jugant a futbol, altres cantant cançons de misa.... mes d'agost, no falla!!! Busquem un raconet per menjar, calçar-nos les proteccions i xerrar una estoneta, que a la pujada no ha sigut pas fàcil fer-ho, ah! i foto!!!
Per fi... en busca del corriolet perdut!!!! I és que ben perdut està, mira que hi havia gent per la zona doncs ningú, ningú i ningú vam trobar pel recorregut de baixada. Una baixada bruta d'arbres morts, branques i pinyes però un luxe poder tornar a disfrutar amb la meva Kona per aquests paratges... i poder-ho fer també amb les rebelacions de l'Ironbike ;-))
Espero poder repetir aviat una ruta de Freeeeeee, m'encanta!!!
La veritat és que abans de marxar no les tenia totes! i és que el Dani em va proposar a principis d'estiu i amb la nova caseta mòbil que tenim, acompanyar-lo a fer l'ironbike.
Ufff...! Seria una setmana jo sola amb el nen fent kms amb la furgo i no sé pas si podriem compartir gaires estones amb el Dani, així que la meva primera resposta va ser...NO; t'esperem aquí i ja ens contaràs! Però finalment em vaig llançar a la piscina... Som-hi tuuuuu!!! Que s'ha d'anar als alps, doncs als alps, si ens agobiem ja improvitzarem sobre la marxa! I així mateix el dilluns 20 de juliol marxavem de Tremp.
Teniem 5 dies per arribar a Entracque (alps marítims italians de la provincia de Cuneo) així que vam anar tirant tranquilament, ara parem aquí, ara passem per aquesta carretereta, ara busquem Decathlons (per cert, molt mal indicats) i banyets a la platja i turisme per poblets encantadors.
Total, que si 5 dies a Tremp passen volant imagineu-vos fent el turista i descubrint coses noves cada moment... amb un obrir i tancar d'ulls ja erem a divendres. Els 2 dies abans de la cursa ens vam instal·lar en un camping de Entracque, per carregar bateries, rentar roba i descansar de quilometratge. Jo, sincerament, tenia molt poques ganes de que comences la cursa... seria una setmana mogudeta per mi... Però tinc un nen que és un solet i em va fer les coses molt i molt fàcils... vam poguer seguir els ciclistes per molts punts, vam fer turisme, i ens vam adaptar tant i tant bé a la furgo i a la situació que no m'hagués fet res estar-m'hi 1 setmaneta més! M'ho he passat molt i molt bé, amb el Dani, el Javi, el Jordi, Laia... i tota la gent que hem conegut per mitjà de la Ironbike... Un plaer! Records de l'estada:
No puc acabar sense resaltar els magnífics resultats dels catalans... SOU UNES BÈSTIES!!! Crònica en 1a persona: -Dani Terrisse Puig
La veritat és que abans de marxar no les tenia totes! i és que el Dani em va proposar a principis d'estiu i amb la nova caseta mòbil que tenim, acompanyar-lo a fer l'ironbike.
Ufff...! Seria una setmana jo sola amb el nen fent kms amb la furgo i no sé pas si podriem compartir gaires estones amb el Dani, així que la meva primera resposta va ser...NO; t'esperem aquí i ja ens contaràs! Però finalment em vaig llançar a la piscina... Som-hi tuuuuu!!! Que s'ha d'anar als alps, doncs als alps, si ens agobiem ja improvitzarem sobre la marxa! I així mateix el dilluns 20 de juliol marxavem de Tremp.
Teniem 5 dies per arribar a Entracque (alps marítims italians de la provincia de Cuneo) així que vam anar tirant tranquilament, ara parem aquí, ara passem per aquesta carretereta, ara busquem Decathlons (per cert, molt mal indicats) i banyets a la platja i turisme per poblets encantadors.
Total, que si 5 dies a Tremp passen volant imagineu-vos fent el turista i descubrint coses noves cada moment... amb un obrir i tancar d'ulls ja erem a divendres. Els 2 dies abans de la cursa ens vam instal·lar en un camping de Entracque, per carregar bateries, rentar roba i descansar de quilometratge. Jo, sincerament, tenia molt poques ganes de que comences la cursa... seria una setmana mogudeta per mi... Però tinc un nen que és un solet i em va fer les coses molt i molt fàcils... vam poguer seguir els ciclistes per molts punts, vam fer turisme, i ens vam adaptar tant i tant bé a la furgo i a la situació que no m'hagués fet res estar-m'hi 1 setmaneta més! M'ho he passat molt i molt bé, amb el Dani, el Javi, el Jordi, Laia... i tota la gent que hem conegut per mitjà de la Ironbike... Un plaer! Records de l'estada:
No puc acabar sense resaltar els magnífics resultats dels catalans... SOU UNES BÈSTIES!!! Crònica en 1a persona: -Dani Terrisse Puig
Doncs, ja tenim una cursa més a les nostres espatlles...
El dia 20 de juliol vam marxar de Tremp amb l'Anna i l'Aran per anar pujant tot tranquilament fins a Entracque (Italia); la idea era fer una mica de turisme i relaxar-nos els dies abans de la cursa, i així ho vam fer. Ens vam relaxar tant que haviem passat dos dies i encara no habiem arribat a Monpelier... L'Aran s'ho passava de conya, ara passegem, ara banyet, ara menjar, dormir... un no parar el tio!!!
Poc a poc vam anar arribant al lloc on sortia la cursa.
El dia 25 a la tarda hi havia una etapa molt curta (Pròleg7kms) on es decidia l'ordre de sortida del dia següent.
La classificació es mesura en punts que vas sumant al final de cada etapa, que fan referència als minuts que t'ha tret el primer o als minuts que t'has excedit del temps imposat per l'etapa; entre d'altres coses punts que l'organització s'anava treient de la màniga. Entre mig de l'etapa hi han trams cronometrats (especials) on has d'anar lo més ràpid possible dins de les teves possibilitats del global de l'etapa.
Tornant a la pròleg... Tant el Javi com jo no ho vam fer massa bé...jijiji Estavem una mica acollonits perque no vam fer ni dels 40 primers... Vaya niveloooon!!!
Es va anar rapidíssim en un circuit molt guapo, on hi va haver de tot, trams ràpids, trams a peu, tècnics, aigua. Bueno estavem contents perque ja haviem començat la cursa... només quedaven 7 dies.
Vam anar a muntar la tenda i a sopar... comença la rutina de la cursa.
L'Anna va aparcar el camper al costat de on hi ha la zona d'acampada, l'endemà ens faria el seguiment amb l'Aran.
1a Etapa: Entracque-St. Damiano
El primer dia no comencem molt aviat la sortida és a les 8,30h segons el Roadbook ens esperaven un 2100m/d i uns 70kms, encara que ens havien avisat que no fessim molt cas... uiuiui.
La sortida en bloc rapidíssima fins al km 10 anem en pelotón per la carretera fins a Andonno, a partir d'aquí ja comencen els camins... i comencem a posar el platillo... aquestos dies li vam treure brillo.
Els trams son durs tant de pujada com de baixada, encara no sé massa el funcionament de la cursa per lo que vaig una mica a l'expectativa... les sensacions no són massa bones, em noto una mica cansat i encara queda moltissim, sé que ja agafaré el ritme i no em capfico.
Acaba l'especial i allà hi ha l'Anna amb l'Aran amb un gran somriure... ooh que bé. Em diu que anem molt bé... just desprès arriba el Javi, el tio va fort!! a partir d'aquí veig que la gent afluixa el ritme. sembla que ja estigui tot fet però els 20 últims kms van ser molt trencacames. Al final van sortir uns 2800m/d dels 2200 que posava el rbk. Vaig estar unes 6h en fer l'etapa i vaig acabar el 20è (bueeeno, anem millorant).
Rutina de montar la tenda, manteniment bike dinar, sopar, briefing i dormir
2a Etapa: St Damiano-Jausiers
Etapa de les mes llargues de l'IB... Ensporten uns 30kms vall amunt amb autocar. Allà ens donen la sortida per ordre de classificació. Els més bons surten al final.
Primer 1800m d'ascensió en uns 18 kms, fem el primer 3000 de l'IB el Monte Bellino. Baixada per sender brutal per una tartera. Em baixo el seient i faig el descens com un cohet... baixant avanço molta gent... que fàcil, mira que pujant costa mooolt.
Despres venen trams molt alpins mig en bici mig a peu.. el paisatge bestial... les cames comencen a funcionar. Més endevant atrapo al Javi que havia sortit abans que jo i continuem junts, fem el coll de Vars junts i agafem els dos remuntadors de l'estacio d'esquí que ens remunten uns 700m/d. Després hi ha una baixada molt tècnica... que collons guarríssima!on el Javi es queda una mica enrera... tot seguit una altra especial que la faig ben bé sol i una mica acollonit perque no veig cap marca de la cursa i són més de 1000m/d, finalment a dalt trobo motos de l'organització...bufff
A 2600mts d'alçada un túnel de 1km totalment fosc una mica mes gran que els del carrilet de Sallente. És el Túnel de Papillon, brutal! Ara al Rbk posa tot baixada,... i uns collons!!! esta tot ple de pujadetes de uns 50m/d per uns senders guapíssims fins arribar a Jausiers(França).
L'Anna entra a dins de la zona d'acampada amb el camper... Dormo amb ells. L'Aran és el millor... es porta super bé i ens fa riure a tots!!
Total unes 8h 53min 5036m/d dels quals 700 amb telecadira, 120kms i 15è classificat, el Javi fa 16è. Anem en progressió!
Etapa 3: Jausiers-Barge:
Com ja anem mes ben classificats sortim dels últims, el camí és puja baixa fins a la Condamine, despres desfem el camí que vam fer ahir despres de St Paul. A partir d'aquí pujada per carretera fins a l'inici de l'especial. Allà em trobo al Javi. A l'inici com de costum hi ha un bon avituallament on reprenem forces per començar lo realment dur... un altre sender alpí bastant llarg a estones en bici i bon tros que a peu ens portarà al coll Longe a 2600m. Es com el parc nacional d'aigüestortes en Btt... el descens brutal amb el seient baixat i guanyant posicions. El final de la primera especial és a Chianale. Bufff... recuperem una mica, però no massa per no perdre temps per poder acabar l'etapa amb el tempo Imposto per l'organització.
Baixada per carretera d'uns 20kms fins a Sampeyre on hi ha l'inici de la segona especial. Reposo una mica i mentrestant arriba el Javi que l'havia deixat una mica enrera.
Un cop reposats (5min) comencem junts la segona especial per una carretera pestosa de plat petit després pista dolenta i baixada per sender... El Javi tira molt pujant... el deixo fer una mica per no rustir-me i a la baixada l'atrapo. Després de l'especial tenim uns 15 kms de puja baixa fins a Barge. Seguim a uns italians i en porten amb el temps just
Total 2700m/d i 115kms amb 7h 14 min fent el 18è i el Javi el 25è.
Etapa 4: Barge-Torre Pellice
Cada vegada ens trobem millor, coneixem perfectament el funcionament de la cursa i coneixem els adversaris... ens ha costat 3 etapes, jejej
Comencem amb una especial de classe 3 (Això es nou diu tothom) a nosaltres ja ens va be que sigui nou, perque els que estan al grup capdavanter tots son bastant veterans en la prova,Classe 3 vol dir qu el temps es multiplica i penalitza per 3.
Sortida individual per ordre invers de classificació. la penya va a fooondo, però el circuit de 10kms al voltant de Barge és molt exigent... pujades super trencades i senderillo ple de fullaraca que el feia una mica perillós... Em vaig exprimir bastant, sense pensar que després hi havia una etapamolt llarga.
Un cop acabat l'especial, em despedeixo de l'Anneta i de l'Aran, menjo una mica i juntament amb el Javi continuem l'etapa per una pista mooolt trencada que ens portarà a unes canteres... hi ha molta humitat i xafogor... la pujada es fot pesadeta, són uns 1200m/d sense descansos... a partir d'aquí la pista passa a sender i torna a ser pista en nombroses vegades, hi ha algun tram de porteig. Abans de la segona especial hi ha una pujada forta per asfalt... de plat petit i pinyo gran.... puja mooolt durant uns 10 kms bufff, el Javi va al davant marcant un bon ritme, jo em vaig guardant perque tinc les cames tocades de la primera exprimida. Arribem a l'avituallament abans de l'especial, hi ha musiqueta i amb el Javi fem una mica d'ambientillo... algun bailoteo jejej.... els italians flipen!!
Durant la pujada de la segona especial el Javi ha anat al davant tota l'estona, super motivat, jo intentant mantindre-li la distancia però sense arrebentar-me perque després sabia que hi habia una bona baixada. Un cop al refugi Barant 2400m i després d'haver fet una pujada d'uns 1350m/d comença el descens, atrapo al Javi i ens trobem a l'Ismael Ventura per allà a terra. Diuen que s'ha caigut i ja hi ha l'helicòpter de l'organització, així que a fooondo avall... passem del sender a una pista rapidissima. Després de l'especial ens esperen alguns repetxonets trencacames... pero acabem molt bé.
Total: 8h 13 min 92 kms i uns 4000m/d 7è classificat, el Javi12è. Anem pel bon camí.
Etapa 5: Torre pellice-Pragelato
Avui torna a tocar etapa llarga, amb les especials al final...buffffffff. Comencem com cada dia, ara ja surto dels deu últims, i em passo els primers 20kms avançant gent, el bons també m'avancen. Durant el primer port 1000m/d agafo al Javi, durant el segon 1100m/d el deixo una mica enrera, pero molt poc. A Meano hi ha un avituallament bò... abans em trobo a l'Anna i a l'Aran que m'animen, que guay.
Porto un ritme bò però sense desfer-me. Espero al Javi i comencem el tercer port d'uns 1400m/d. La pujada per carretera pestosa de plat petit, després pista i després bici al coll per un sender maquíssim fins al refugi de Selleries (2000m) El Javi i jo caminant anem molt bé, fem feina.
Un cop a dalt ve algun tramet de planejar i després baixem per pista fins a la fortalesa de Fenestrelles que és on comença la primera especial.
Es tot de baixada, pero hem de superar mes de 4000 escales que es troben tant a dins com a fora de la fortalesa, el lloc es increible hi han tantes escales que no les puc baixar totes sobre la bici perque se'm cansaven tant els braços que no podia ni frenar, així que algun tram el vaig fer a peu. Un cop a baix s'acabava l'especial i teniem un bon avituallament, ja portavem uns 85kms i uns 3400m/d, ara venia l'última apretada, un tram d'especial d'uns 15 kms i uns 500m/d.
El Javi surt abans que jo, al cap d'un minut surto jo, un km més endevant l'atrapo i l'avanço...avui em trobo fort. Hi ha algun tram d'empenyer la bici, algun tram pla de rodar fort i senderillo fàcil. Vaig bastant ràpid (o a mi m'ho sembla) i arroplego algun que altre adversari.
El Final de l'especial es al trampolí de salts d'esquí de Pragelato... un lloc molt maco.
L'Anna i l'Aran ja estan allà animant a tooope.
Els de l'organització ens tenien preparada una sorpresa. Haviem de pujar pel trampoli de salt. Com més amunt pugessim més punts de penalització ens descontaven, així que em vaig esforçar a toope. Finalment vaig fer el 3er en aquesta prova.
Mentrestant arribaven el Javi i el Txec que anava lider de la cursa fins als moments, tots enfadats perque s'havien perdut. El que no sabia el Txec és que en aquesta errada va perdre l'Ironbike
Total uns 100kms amb 3900m/d en 7h 45min. 6è classificat. El Javi perdia algunes posicions degut a equivocar-se en la part final.
Etapa6: Pragelato-Cesana
Etapa relativament curta però moolt ràpida, quasi be és tot especial, n'hi han dos però amb un tram de 500mts de transició.
Sortida de Pragelato empenyent la bici... jejeej això promet. després carretera típica de plat petit i pista bona fins al Colle di costa Piana. Algun senderillo de baixada i pujada empenyent la bici (alguns ho han fet quasi tot muntats) fins al cim del Mont Frateve a 2702 m. A dalt em baixo el seient i baixo a muuueeerte fis a Sauze de Cesana on hi ha la family que em dóna ànims a tooope. Menjo una miqueta i de seguida arriba el Javi que també li ha anat molt bé. Començo la segona especial, és una pista boníssima que et permet agafar un ritme constant (que raro), un cop a la Cima del Bosco 2360m, comença un descens ràpid per pista, Una remuntadeta d'uns 50m/d i continuem baixant. De sobte sento Paffff!!! Rebenton a la roda del darrera, no m'extranyo degut a que hi han un munt de pedres i anem bastant ràpid. Com se que queda poc, recolzo el pes sobre el manillar i acabo de baixar uns 3 kms fins a Bousson que és el final de l'especial.... Buffff ha aguantat.
Poso una mica d'aire i continuo per un sender bestial fins a Cesana
Total 4h 10 min 2800m/d amb 60km i 9è classificat. El Javi 12è.
Etapa 7: Cesana - Sauze d'Olux
Última etapa de l'Ironbike 2009... Hi ha molta motivació. L'etapa es quasi tot especial.
Comencem com sempre per ordre invers en un tram de sender revirat seguint el riu Paria, és un tram ràpid fins a Fenils on comença una dura pujada d'uns 1820m/d que ens portarà fins al Mt Chaberton 3100m. Al cim hi ha una antiga fortificació on hi havia una batalla de canons antiaèris, que ara estava en runes.
La pujada primer es pista que cada cop es fa més estreta i costaruda fina a acabar empenyent la bici, encara que hi havien diversos trams que es podien forçar a sobre la bici.
En els trams a peu em trobo molt be i vaig remuntant alguna posició. Al cim acaba l'especial. Mengem algo i fem el ruc per allà a dalt i baixem pel mateix camí que hem pujat, creuant-nos amb la resta de companys.
Al km 25 després del descens hi ha l'altra especial...ufff és la última. Hi ha gent que diu que s'ho prendrà en calma però no els crec... jo penso donar-ho tot.
El tram comença empenyent la bici...mmmm! per un senderillo d'alta muntanya (2000m) te un parell de repetxons de 100 m/d que s'enganxen a les costelles... uffffff
Tot seguit baixada llarga de sender i pista fins al fons de la vall. Allà em trobo al Josep de Torelló que va molt fort pel pla i m'enganxo a la seva roda.... el tio va a mueeerte. Jo em quedo al darrera tragant pols i fent la goma.
Un cop som a baix, hi ha un tram de carretera curtet i després una pujada per pista trencada... de cop sento...poum!! Es el Josep que ha petat... jijijij el tio va pujant xixo-xano i l'avanço, després d'uns 300m/d de camí dolent entrem en un sender maquíssim i planer que passa per un bosc d'abets... ooooh!! Es pot rodar molt ràpid mmm
Ja se que queda poc però no sabia que els ultims 100m/d són per carretera de platillo petit de Jouvencaux a Sauze d'Olux....
La gent en aquest últim tram animant a tooope, se que això ja està i acabo d'apretar. Veig el arc d'arribada que està despres d'una baixadeta. OOooooo que bé, per fi arribo!!!!
Només arribar felicito al Jefe de la cursa i dono una abraçada a l'Anna i a l'Aran que estan allà esperant-me. Arribo 4rt!! amb 4h 20 min i 2650 m/d.i uns 55kms El Javi arriba poc després.
La cursa ha estat d'uns 635kms i uns 23.900m/d positiu culminant un parell de 3000 com el Monte Bellino i el Mt Chaberton.
Finalment a la general em situo en la 9a posició i el Javi en la 15a. Els pallaresos estem valents, una setmana més i fem podium... jijiji. No està malament per ser la primera vegada que fem la prova... la gent flipa una mica amb nosaltres, però ja ens comencen a mirar amb respecte... jejeje i això m'agrada!!!!!!!!
Sobre tot gràcies a l'Anna i a l'Aran que han estat amb mi durant tota la cursa, em donaven molta energia només de veure-l's.
Amb el Javi (Jabvier) ens ho hem passat de conya en les estones que hem pedalat junts o durant les tardes als campaments, també durant les pujades pestoses quan pujavem cantant i fent jaleo... jajjaja
Tambe al Jordi Martin que va fer una bona cursa obtenint la 25a posició i a la Laia...als Valencians i als Asturians, al Diego, Miguel Angel (8º), A l'Albert del Buff, al Josep de Torelló i al seu pare... etc
Ja fa temps de la primera vegada que la vam fer, un 4 de juny de l'any 2004, amb l'Aleix i el Dani, aquella vegada anavem sobre plànol, anar descubrint cada paratge, cada pujada, cada "pillada" que ens ofereix aquesta ruta que té una mica de tot. Vam finalitzar els 70km i 2250m/dsnv amb 10 hores i 30min! Vam acabar destrossats!!!
4 de juny de 2004 Aleix i jo
Però ens va agradar tant que el Dani i jo no vam dubtar en repetir-la! Al 14 d'abril de 2006 la vam finalitzar amb 8hores i 7min. Al 2007 no vam poguer superar el temps de l'any anterior i ens vam quedar a 8hores 30min. Però aquest any per sorpresa de tots 2 hem baixat el temps:
Vadiello 2009
A les 9,45h del matí, amb la camper aparcada sota uns arbres prop de la presa de Vadiello(700m) ens dispossem a sortir; sembla que farà un dia genial, ni molta calor ni nuvols amenaçadors, així que no ens emportem massa roba d'abric i comencem a pedalar direcció al Cuello Bail (1372m);
arribem a aquest punt després d'una hora de pedalar per pista amb força pedra trencada; recordava millor el seu estat, les pluges han fet de les seves, segur! Ara baixada per pista bastant bona fins al Mesón de Sescún (1021m), la pista aquí es converteix en sender brut i poc ciclable, així que fem la pujadeta fins al cuello Salillas (1107) amb la bici al coll. Parada tècnica al coll, mengem una mica de fruits secs i jo em col·loco la munyequera al braç liciat; ens esperen 4km de sender puja-baixa! Anem fent però el camí està força brut i fa de mal passar amb la bici, però queda molta ruta i s'ha d'anar per feina... tinc les cames plenes d'esgarrapades i punxes!!! Sento remugar al Dani que aquesta ruta si no llimpien els trossos de sender no cal fer-la més... se m'ha tornat finet ara el nen, jijiji!!!
Per fi arribem a la pista que ens portarà al poble de Nocito, abans però hem de creuar el riu Guatizalema 4 vegades! Tenim sort i avui el riu no baixa amb la força d'altres anys (ja estem al mes de juliol) i podem travessar-lo sense descalçar-nos! bién!
Nocito (931m) , parem a dinar... bé, a menjar 2 llesques de pa amb pernil i una mica de fruits secs i abans que se'ns refredin les cames tornem a rependre el camí. Buuufff!!! sempre que paro a menjar i després agafo la bici les sensacions són... asqueroses! A sobre miro al senyoret ironbiker i el tio fot mania, està més fresc que una rosa!!! La pista és molt bona i planeja bastant, podem anar rodant a 15 - 20km/h durant uns 8km... i ens va bé per descansar l'esquena i els braços. Però això s'acaba ràpid i desviem per una pista a mà dreta que puja, puja i puja amb pedra trencada cap a Los Fenales on trobem un refugi forestal i aprofitem per reomplir els bidons d'aigua... per cert, una aigua una mica xunguilla de gust, però en aquest punt no hi ha res més i... el què no mata engorda!
Continuem pujant per Los Fenales ara ja amb menys pedra suelta i al fons veiem les dures rampes d'accés a los Llanos de Cupierlo! Ah! també ens bé a guaitar un Trencalòs... brutaaal!!! deuria ser el Chema???!!! Les dures rampes, per mi inciclables per altres no, les faig caminant, em noto cansada i he de dosificar forces,... encara queda molta ruta! Llanos de Cupierlo. Fins aquest any odiava aquest tram... molta pedra, objectiu a assoliar a vista i força lluny, les roderes que hem de seguir no les tenim clares.... i tram final amb rampes "invertides" i en mal estat... o sigui un pal tot portant a les cames un 50km. Però ahir la cosa va ser diferent, agafem el primer desviament de roderes a la dreta, després tirem a l'esquerra tot agafant les roderes principals i concentració a tooope, el Dani em va xerrant però jo no contesto, i pim pam pim pam... ja sóc a dalt... Qui va dir que era tan llarg!? Cuello Vallemona 1807m.
Per davant una baixada llarguíssima...
Estava més bé del què em pensava i el canell m'ha respòs perfectament, així que ha sigut una baixada per disfrutar i per repetir!!! Llàstima que només la sapiguem fer amb tot el munt de kms anteriors! S'haurà d'estudiar per la pròxima ;-) I per fi arribem al "Valle de los caídos"... pista que planeja, que puja, que baixa, hem d'anar a aquest coll que és veu,... no! l'altre,... nosé! Vull arribar! A les baixades em fa mal tot, l'esquena la tinc trinxada i el canell que s'havia comportat fins aquí es comença a queixar... Les pujades molt millor, estic molt contenta de les cames, són la única part del cos que en aquests moments no em fan mal... el Dani, animant-me, "venga que ja ho tenim això!" però jo tinc bona memòria amb això de les rutes i no m'enganya, queda el que queda i ja ho sé prou! Però per fi veiem la Tejeria, l'últim coll a 908m que hem d'assolir. La pista de pujada és bona i amb un moment ho tenim fet... Bieeeeen!!!! Ara sí que només queda BAIXADA fins a la camper!!! Ei! però quina furgo que tenim... genial! Ens hem dutxat a l'aire lliure, ens hem canviat, hem begut coca-cola fresqueta (sí, jo tb encara que la odio) i finalment em reprès el camí cap a Tremp. 70 km amb 7h 52min. Molt contents!!!
Bici de Jabvier amb territruco
