dimecres, 12 d’agost del 2009

Boumort... fugaç!

Dimarts tenia ganes de fer una ruta bastant llargueta, però em costa, ja que deixar el nen tantes hores ni m'agrada ni em va bé... però seguint els consells del Dani "tranquila, que tal com estàs ara amb 4 hores fem el tomb al Boumort" doncs li vaig fer cas, encara que en cap moment em vaig creure les seves paraules!
A les 10 sortiem de Tremp... a les 10,20 començavem a pedalar des de Pobla... cada vegada veia més negre que a dinar seriem a Tremp!
1a pujada per carretera fins a Pessonada... em trobo força bé i començo a agafar el ritme... són les 11 del matí. continuem cap a la RNC de Boumort, el Dani va davant i jo vaig fent al meu ritme constant, vaig molt còmoda sobre la bici. Tenim sort i no fa massa calor, passa un airet suau que agraeixes durant tota la pujada, així que pim pam pim pam i parem a la Font de la Menta.... quina aigua més fresqueta i més bonaaaaaa!!!!! Però sense fer més descans que reomplir els bidons i mullar-nos la cara continuem pedalant fins al Coll de Llívia... però si està allà mateix!!! Són les 12,20h; aquí sí, descans merescut! Mengem fruits secs tot mirant i endevinant el quadre que hi ha penjat de la reserva... perdiu xerra, cérvol, aufrany, voltor negre, voltor comú, gall fer,... surten totes les bèsties que et pots trobar per la zona, xulo xulo! Ara sí... marxem abans que sen's refredin les cames!
Buuuuffff!!! tinc els fruits secs al coll... i la pista fa mooolta pujada, he d'anar bebent aigua perque el menjar no em baixa ni de casualitat!!! Les vistes brutals! Ja ni les recordava feia 2-3 anys que no pedalava per la zona... un pecat! Finalment amb menys 1 d'hora des del coll arribem a la cabana de caçadors... i ara baixada!!! 1 hora de baixada des de dalt fins al cotxe (Pobla).
Finalment, i per sorpresa meva 4 hores totals per fer els 68km.... estic molt contenta!
No hi han fotos... no perquè anessim massa ràpid, sinó perque el mòbil a mitja pujada es va "morir"! Així que deixo una imatge de l'any 2005 o 2006, com ha canviat tot... menys la pujada a Boumort!

Boumort... fugaç!

Dimarts tenia ganes de fer una ruta bastant llargueta, però em costa, ja que deixar el nen tantes hores ni m'agrada ni em va bé... però seguint els consells del Dani "tranquila, que tal com estàs ara amb 4 hores fem el tomb al Boumort" doncs li vaig fer cas, encara que en cap moment em vaig creure les seves paraules!
A les 10 sortiem de Tremp... a les 10,20 començavem a pedalar des de Pobla... cada vegada veia més negre que a dinar seriem a Tremp!
1a pujada per carretera fins a Pessonada... em trobo força bé i començo a agafar el ritme... són les 11 del matí. continuem cap a la RNC de Boumort, el Dani va davant i jo vaig fent al meu ritme constant, vaig molt còmoda sobre la bici. Tenim sort i no fa massa calor, passa un airet suau que agraeixes durant tota la pujada, així que pim pam pim pam i parem a la Font de la Menta.... quina aigua més fresqueta i més bonaaaaaa!!!!! Però sense fer més descans que reomplir els bidons i mullar-nos la cara continuem pedalant fins al Coll de Llívia... però si està allà mateix!!! Són les 12,20h; aquí sí, descans merescut! Mengem fruits secs tot mirant i endevinant el quadre que hi ha penjat de la reserva... perdiu xerra, cérvol, aufrany, voltor negre, voltor comú, gall fer,... surten totes les bèsties que et pots trobar per la zona, xulo xulo! Ara sí... marxem abans que sen's refredin les cames!
Buuuuffff!!! tinc els fruits secs al coll... i la pista fa mooolta pujada, he d'anar bebent aigua perque el menjar no em baixa ni de casualitat!!! Les vistes brutals! Ja ni les recordava feia 2-3 anys que no pedalava per la zona... un pecat! Finalment amb menys 1 d'hora des del coll arribem a la cabana de caçadors... i ara baixada!!! 1 hora de baixada des de dalt fins al cotxe (Pobla).
Finalment, i per sorpresa meva 4 hores totals per fer els 68km.... estic molt contenta!
No hi han fotos... no perquè anessim massa ràpid, sinó perque el mòbil a mitja pujada es va "morir"! Així que deixo una imatge de l'any 2005 o 2006, com ha canviat tot... menys la pujada a Boumort!

diumenge, 9 d’agost del 2009

corriols pel Pla de Negua... ja tocava!!!

Doncs dissabte per fi vam decidir treure la pols a les dobles... quant de temps! Ja no recordava lo bé que va la meva Kona! No com altres que la tenen tan abandonada que es va tenir que lligar un pop al canvi, jajajaaa!!! quina pena que una vegada arribats a dalt no el puguessim fer "a la gallega"!

Bici de Jabvier amb territruco

Doncs pujada "a per feina", i es que això d'anar amb dos ironbikers no et queda més remei, per ells 1000m de desnivell no tenen cap mena de secret... buuufff!!! Una vegada a dalt flipem am la mà de gent que volta per la zona, uns jugant a futbol, altres cantant cançons de misa.... mes d'agost, no falla!!!
Busquem un raconet per menjar, calçar-nos les proteccions i xerrar una estoneta, que a la pujada no ha sigut pas fàcil fer-ho, ah! i foto!!!


Per fi... en busca del corriolet perdut!!!! I és que ben perdut està, mira que hi havia gent per la zona doncs ningú, ningú i ningú vam trobar pel recorregut de baixada.
Una baixada bruta d'arbres morts, branques i pinyes però un luxe poder tornar a disfrutar amb la meva Kona per aquests paratges... i poder-ho fer també amb les rebelacions de l'Ironbike ;-))



Espero poder repetir aviat una ruta de Freeeeeee, m'encanta!!!

corriols pel Pla de Negua... ja tocava!!!

Doncs dissabte per fi vam decidir treure la pols a les dobles... quant de temps! Ja no recordava lo bé que va la meva Kona! No com altres que la tenen tan abandonada que es va tenir que lligar un pop al canvi, jajajaaa!!! quina pena que una vegada arribats a dalt no el puguessim fer "a la gallega"!

Bici de Jabvier amb territruco

Doncs pujada "a per feina", i es que això d'anar amb dos ironbikers no et queda més remei, per ells 1000m de desnivell no tenen cap mena de secret... buuufff!!! Una vegada a dalt flipem am la mà de gent que volta per la zona, uns jugant a futbol, altres cantant cançons de misa.... mes d'agost, no falla!!!
Busquem un raconet per menjar, calçar-nos les proteccions i xerrar una estoneta, que a la pujada no ha sigut pas fàcil fer-ho, ah! i foto!!!


Per fi... en busca del corriolet perdut!!!! I és que ben perdut està, mira que hi havia gent per la zona doncs ningú, ningú i ningú vam trobar pel recorregut de baixada.
Una baixada bruta d'arbres morts, branques i pinyes però un luxe poder tornar a disfrutar amb la meva Kona per aquests paratges... i poder-ho fer també amb les rebelacions de l'Ironbike ;-))



Espero poder repetir aviat una ruta de Freeeeeee, m'encanta!!!

dijous, 6 d’agost del 2009

Fent el seguiment de l'Ironbike


La veritat és que abans de marxar no les tenia totes! i és que el Dani em va proposar a principis d'estiu i amb la nova caseta mòbil que tenim, acompanyar-lo a fer l'ironbike.
Ufff...! Seria una setmana jo sola amb el nen fent kms amb la furgo i no sé pas si podriem compartir gaires estones amb el Dani, així que la meva primera resposta va ser...NO; t'esperem aquí i ja ens contaràs! Però finalment em vaig llançar a la piscina... Som-hi tuuuuu!!! Que s'ha d'anar als alps, doncs als alps, si ens agobiem ja improvitzarem sobre la marxa! I així mateix el dilluns 20 de juliol marxavem de Tremp.
Teniem 5 dies per arribar a Entracque (alps marítims italians de la provincia de Cuneo) així que vam anar tirant tranquilament, ara parem aquí, ara passem per aquesta carretereta, ara busquem Decathlons (per cert, molt mal indicats) i banyets a la platja i turisme per poblets encantadors.


Total, que si 5 dies a Tremp passen volant imagineu-vos fent el turista i descubrint coses noves cada moment... amb un obrir i tancar d'ulls ja erem a divendres.
Els 2 dies abans de la cursa ens vam instal·lar en un camping de Entracque, per carregar bateries, rentar roba i descansar de quilometratge. Jo, sincerament, tenia molt poques ganes de que comences la cursa... seria una setmana mogudeta per mi...
Però tinc un nen que és un solet i em va fer les coses molt i molt fàcils... vam poguer seguir els ciclistes per molts punts, vam fer turisme, i ens vam adaptar tant i tant bé a la furgo i a la situació que no m'hagués fet res estar-m'hi 1 setmaneta més! M'ho he passat molt i molt bé, amb el Dani, el Javi, el Jordi, Laia... i tota la gent que hem conegut per mitjà de la Ironbike... Un plaer!
Records de l'estada:



No puc acabar sense resaltar els magnífics resultats dels catalans... SOU UNES BÈSTIES!!!
Crònica en 1a persona:
-Dani Terrisse Puig



Fent el seguiment de l'Ironbike


La veritat és que abans de marxar no les tenia totes! i és que el Dani em va proposar a principis d'estiu i amb la nova caseta mòbil que tenim, acompanyar-lo a fer l'ironbike.
Ufff...! Seria una setmana jo sola amb el nen fent kms amb la furgo i no sé pas si podriem compartir gaires estones amb el Dani, així que la meva primera resposta va ser...NO; t'esperem aquí i ja ens contaràs! Però finalment em vaig llançar a la piscina... Som-hi tuuuuu!!! Que s'ha d'anar als alps, doncs als alps, si ens agobiem ja improvitzarem sobre la marxa! I així mateix el dilluns 20 de juliol marxavem de Tremp.
Teniem 5 dies per arribar a Entracque (alps marítims italians de la provincia de Cuneo) així que vam anar tirant tranquilament, ara parem aquí, ara passem per aquesta carretereta, ara busquem Decathlons (per cert, molt mal indicats) i banyets a la platja i turisme per poblets encantadors.


Total, que si 5 dies a Tremp passen volant imagineu-vos fent el turista i descubrint coses noves cada moment... amb un obrir i tancar d'ulls ja erem a divendres.
Els 2 dies abans de la cursa ens vam instal·lar en un camping de Entracque, per carregar bateries, rentar roba i descansar de quilometratge. Jo, sincerament, tenia molt poques ganes de que comences la cursa... seria una setmana mogudeta per mi...
Però tinc un nen que és un solet i em va fer les coses molt i molt fàcils... vam poguer seguir els ciclistes per molts punts, vam fer turisme, i ens vam adaptar tant i tant bé a la furgo i a la situació que no m'hagués fet res estar-m'hi 1 setmaneta més! M'ho he passat molt i molt bé, amb el Dani, el Javi, el Jordi, Laia... i tota la gent que hem conegut per mitjà de la Ironbike... Un plaer!
Records de l'estada:



No puc acabar sense resaltar els magnífics resultats dels catalans... SOU UNES BÈSTIES!!!
Crònica en 1a persona:
-Dani Terrisse Puig