Avui tinc una excusa per actualitzar una mica el blog, no és que ultimament no tingui coses per explicar... al contrari, amb la superfamily que tinc cada dia podria fer una bona crònica.
Pel que fa el tema curses aquest any ja en porto 4 i una d'elles de dos dies, han estat totes amb esquís de travessa. Malgrat la poca neu que hi ha intento pujar un matí entre setmana i fer cursa el cap de setmana.
És un esport que m'agrada molt, la llàstima és que perdo molt temps amb el desplaçament, és un temps desaprofitat ja que ni faig activitat ni estic amb l'Anna i els nens. Això fa que molts dies que m'anirien bé per millorar esquiant els passo fent una estoneta de bici, córrer, remar, patinar, nedar... i després d'aquesta estoneta encara em queda temps per anar a buscar el nen al cole i ajudar a l'Anneta amb el que sigui. Per la tarda és l'Anna la que surt a esbravar-se... i aixi anem fent.
Aquesta setmana l'Anna i els nens estan amb els meus sogres a Vilassar. De tant en tant fan una visita a la platgeta per no enyorar-la tant i jo me'n vaig tornar al Pallars a veure si podia esquiar una mica més per millorar de cara a la
Pierra menta. En definitiva que he estat una setmana per poder rostir-me al meu gust... Esquí de mati i altres activitats per la tarda, com als vells temps!
Avui al mati ens hem llevat d'hora i amb el Javi (Fonti) hem agafat la furgo direcció la boca sud del túnel de Vielha (1600m). Un cop allà, preparatius de material rutinaris: Motxilla amb Arva, pala, sonda, guants, crampons, paravent, aigua, menjar, pells de foca de recanvi. Tamquem la motxilla, posem pells als esquis, agafem els pals i cap amunt. L'tinerari és molt evident, es tracta de seguir (direcció oest) el flanc dret de l'ampla vall de Molières. La vall queda tancada pel Tuc de Molières (3010m.)i la cresta dels Feixans.
 |
| Vall de Molières amb el túnel al fons |
Hem sortit de la furgo a les 9.30h amb una temperatura d'uns 5ºC i un vent suau de nord. Ens esperavem trobar la neu dureta en aquesta hora però ja estava tipus "primavera" només començar, aquestes altes temperatures en canvien la qüalitat ràpidament. El titme ha estat tranquil però constant i en poc menys d'una hora i mitja hem aparegut al recient estrenat (Agost) Refugi de Molières (2360m.). La veritat és que l'interior és molt acollidor i em sembla que té unes 18 places per dormir i les vistes son espectaculars. Hi haurem de fer una visita aquest estiu amb els peques!
 |
| Refu de Molières |
Després de xafardejar una mica hem continuat la ruta fins al fons de la vall tot superant un allau de placa que havia caigut pocs metres per la vora del refugi. Un cop alla hem tret els esquis dels peus i els hem penjat de la motxilla per ascendir tot grimpant per les pedres fins al coret de Molières (2935 m.)
 |
| La traça ens porta al coll |
Per sota del coll la temperatura era agradable, el sol picava de valent però un cop treies el nas pel coll el fort vent et feia recordar que estaves vora 3000m.
 |
| Tram a pèu abans de coronar |
 |
| Foto al cim amb La espalda del Aneto de fons |
Des del coll a dalt el vent apretava però la pujada a peu per neu dura és rel.lativament cómoda. En un moment ens hem plantat al cim, un cop allà algunes fotos, trago d'aigua, posar-nos els esquis als peus, treure les pells i encarar la baixada cap a la Forcanada per pasar pel pas d'Alfred. Un cop superat el coll encarem direcció nord-est per la llarga Vall del riu Nere que ens portarà al plà dels polvorins (boca nord del túnel de Vielha)
 |
| Baixant per l'ampla vall del riu Nere |
 |
| Fa calor! Desglaç i esqui aqüàtic! |
 |
| Esperant el transport... |
En alguns racons de la baixada encara hem pogut trobar neu pols seca tot i les altes temperatures. És una baixada llarga, uns 1630m/d amb un final per una pista forestal on s'ha de tirar fort de bastons per agafar una mica de velocitat. Un cop al final, vora la carretera hi havia una parella que feien fotos amb el cotxe engegat i encarat cap al túnel... Calla tú!! M'he llençat costa avall com un boig i quasi sense parar m'he tret els esquis (d'alguna cosa han de servir tantes curses) els hi he preguntat a veure si ens podien fer el favor de portar-nos a l'altra banda del túnel on hi teniem la furgo... Oi tant!! Encara no ho havia acabat de dir que l Javi ja era dins el cotxe!!
Un cop recupareda la Furgo Cap a caseta. A les 15.00h arribavem a casa. Una clàssica de l'esqui de muntanya molt recomanable!
