diumenge, 3 de febrer de 2008

Setmana 05/08

Dilluns: Fins l'últim moment de la tarda dubto d'anar a córrer o no, finalment decideixo descansar i només anar a la piscina, 1.200m de crol.

Dimarts: Demà em quedat amb el Dani per fer una sortida d'esquí de muntanya, així que avui millor que descansi i guardi forces per demà. Piscina, 1.500 metres de crol.

Dimecres: Agafem la furgoneta direcció la Bonaigua per fer una excursioneta amb esquís per la vall de Gerber, però estan fent obres a la carretera i no ens deixen passar (45 min de tall) així que decidim improvitzar una sortida per la zona de Son. Sortim caminant de les planes de Son i poc després ja ens podem calçar els esquís. Pugem de forma intuïtiva ja que el mapa que tenim d'aquesta zona no és massa entenedor direcció el Tessó de Son, una vegada superat el barranc hi han dos possibles canals per on ascendir i decidim fer-ho pel de l'esquerra, anomenat canal del Tenedor; una pujada amb neu molt bona i bastant ferestec. Finalment arribem al coll i decidim fer el pic de l'esquerra, Pinetó(2.648m). La baixada fantàstica amb algunes zones de neu pols.
Total desnivell: 1.100m


Dijous: Decideixo fer la primera visita de l'any a Sant Corneli fent tàctica Terrisse... tota la pujada trotant! He acabat amb els bessons trinxats però ho he aconseguit... ara, de temps tinc molt marge per rebaixar encara... 52min.

Dissabte: Esquí de muntanya amb l'antiga colla que anys enrera sempre sortiem, Javi, Tiet, Bentan, Dani i jo. Hem deixat la furgoneta a la curva que puja a pistes de Boí, desde allà amb els esquís als peus hem començat a pujar fins al coll de Rus, excursió que ja haviem fet aquest mes enrera amb el Dani. Una vegada al coll, hem baixat a la vall de Manyanet tot fent esquí extrem per anar a buscar la millor pujada cap a Raspes Roies, pic anomenat Puigfalcó pels esquiadors de Boí-Taüll, ja que és el pic més alt de Lleida on arriba un Telecadira (2.750m). Una vegada arribats a dalt, després d'una última pujada dura com una pedra, baixem gaudint la neu de pistes fins a la cafeteria. El Javi, xofer del dia, baixa a buscar la furgoneta tot fent dit i finalment... cap a caseta. Dia força fred!
Desnivell acumulat: 1.750m


Diumenge: Avui passem de passar fred, ja que han dit que per muntanya la cosa estarà tapada, així que amb el Dani decidim canviar de registre i agafar la bici. Em proposa ensenyar-me un sender per la zona d'Àger i jo accepto encantada. Durant el viatge cap a la Noguera però veiem que el cel està força cobert i la motivació baixa en picat... entre cansats que estem i el cel que pinta ens plantegem varies vegades la ruta... finalment i després de comprovar que el sol comença a sortir d'entre els nuvols, agafem les bicis i comencem a pedalar per la pista asfaltada que puja dalt al Montsec; pugem de manera suau ja que em decidit que necessitem fer recuperació activa, tot i així el contaquilòmetres marca 10 casi tota l'ascensió. Una vegada trobem el cruce cap a l'ermita de Colobó descartem de pujar a Sant Alís ja que el cel està tapat i fa força fred, tirem cap a l'ermita. Jo no hi havia estat mai... de lluny és més bonica! El dani em fa una petita descripció de com serà el sender, tranquila és fàcil no cal ni que et baixis el seient... doncs res tu, jo pensava que l'adjectiu fàcil entenia el què volia dir... Carai noi!!! quantes pedres!!!! sort que ens coneixem però depèn de a qui li diguis això de que és fàcil t'ho recordarà tota la vida... Tot i així m'ha agradat, una mica curtet ja que quan li començava a agafar el truc ja hem arribat a la pista. I res, cap a Àger que hi ha gana!!!
Dades ruta: 25Km i 850m/desn.



TOTAL DADES SETMANA:
Piscina: 2.700 metres de crol
Esquí de muntanya: 2.850m/desn.
Caco: 52min i 850m/desn.
Btt: 25Km

Desnivell Setmana: 4.550 metres.

2 comentaris:

  1. Verge Santa!!! però com pots fer tant desnivell, per mi que fas pujades fins i tot a la piscina jajaja
    Et ficaras intractable...a veure qui és lo BOIG que aquesta primavera puja al vostre país a curtir-se amb tu i el Terrible.
    Felicitats Anneta!!!

    ResponSuprimeix
  2. Eooooooooo... Jo el recordava més fàcil el senderet. Pero bueno vam disfrutar eeeeee? Hem de tornar a agafar la bike aviat que ja tenim el mono!!!

    ResponSuprimeix