L'Aran ja és aquí!!!!!!!!!!!

Doncs si, L'Aran ja està donant guerra entre nosaltres. S'ha de dir que de moment és molt bò, no és gaire ploraner, tranquilet i bon menjador. Us explicaré una mica per sobre com va anar el part, més que res perque ha estat una experiència difícil de descriure amb paraules de lo maca que ha sigut.
Tant l'Anna com jo voliem un part lo més natural possible, sempre que les condicions tan de la mare com del nen fossin favorables. Després de les classes pre-part amb la Marga cada cop ho teniem mes clar. El que no tenia clar l'Anna (jo si) era on tenia l'umbral de dolor, si seria capaç d'aguantar el dolor de les contraccions finals. Ja us dic jo que es capaç d'aguantar això i molt més. Bestial!!!!
Ja feia un parell de dies que havia expulsat el tap mucòs(mucositat que evita que entrin bacteris a la matriu) però encara haviem tingut temps d'anar a fer una passejadeta per Port-Ainé. L'Anna es trobava ja molt pesada i cada cop costaven més les passejades que feiem.
La nit del 23-24 de desembre ja van començar les contraccions, no eren molt doloroses, però lo suficient com per no poder dormir gaire durant la nit. A les 8 ja estavem a fora del llit i veiem que les contraccions ja eren més seguides i amb una periodicitat d'uns 5 minuts i duraven uns 45 seg. A partir de llavors ja vam veure que la cosa anava en serio i que l'Aran no trigaria gaire en sortir. Cada cop que l'Anna tenia contraccions jo li anava fent unes fregues a l'esquena per alleugerir-li una mica el dolor. La idea era de dilatar lo màxim possible a casa perque és on s'està més tranquil i relaxat.
De totes maneres a les 12.30 haviem d'anar a l'hospital per fer una ecografia. Així que a les 12 ja ens vam presentar a Urgències, tot seguit ens van passar a dins i vam pujar a la Sala de dilatació. Allà es on li van fer la primera exploració per saber quan havia dilatat. Nosaltres ens pensàvem que només hauria fet 2 o 3 cms dels 10cms totals necessaris per l'expulsió, però ens va dir que ja havia dilatat uns 6cms. Nosaltres ens vam sorprendre i vam pensar que si no haguessim tingut hora per la Ecografia potser haguessim aguantat a casa fins als 8cms.
Ens vam alegrar perquè ja tenia molta feina feta... El procès va seguir com a casa amb el mateix dolor fins arribar a uns 8cms, llavors la van ajudar a expulsar el liquid amniotic i el procès es va accelerar bastant, amb la mateixa proporció que li augmentava el dolor.
A partir d'aqui l'Anna va entrar en un estat de concentració máxima i de dolor bastant potent, estava com en "trance". La meva feina es limitava a fer-li fregues a l'esquena i a recordar-li que respirès per recuperar entre contraccions i tambè a animar-la i ajudar-la a bellugar-se per canviar de posició.
De seguida ens van fer passar a la sala de parts, amb la llevadora vam ajudar-la recolzant-la fins la camilla. Un cop en posició ens van donar les instruccions respectives per que l'Anna empenyès amb la màxima efectivitat. Quan va arribar la seguent contracció l'Anna es va entregar al màxim empenyent. No se la força que va desenvolupar en aquells moments però si es poguès mesurar amb un dinamòmetre haguès marcat uns bons centenars de kgs. Bestial!! fins on pot arribar el cos humà. Això es va anar repetint durant unes 5 contraccions fins que l'Aran va sortir.
QUIN MOMENT!! No puc descriure'l, s'ha de viure per fer-se'n una idea.
Sobre tot molt contents perque el nen estava molt be i havia sortit amb un part natural sense anestèsia.
Anna com sempre et dic...per mi ETS LA MILLOR!! en tots els sentits...
A l'Aran ja el coneixereu ben aviat...Ha nascut en uns dies de neu al Pallars. Tant l'Anna com jo tambe vam néixer un dia que nevava... Això promet!!!!!!!!