El 1er 3.000 de l'Aran.

Dissabte 15 d'agost i després d'un dia de fer corriols per la Pobleta + banyada a la piscina del poble (un luxe!) vam decidir aquella mateixa tarda anar a dormir amb la furgo per la zona de Llauset així el dia següent intentar fer el pic de Vallibierna amb el peque... sempre i quan totes les condicions fossin les idonies perque això fos possible!

A les 10,15h del dissabte comencem a caminar desde l'aparcament de la presa de Llauset (2200) direcció al coll de Llauset. Fa un dia fantàstic i de moment no ens trobem massa gent ja que hem sortit una mica tard tot mirat des de l'horari excursionista; però amb aquesta ruta que hem triat calculem fer la pujada amb unes 2 hores i baixada amb hora i mitja, així que si tot va bé a l'hora de dinar tornarem a ser al cotxe.


Primer resseguim l'estany de Llauset pel GR 11, és un puja i baixa, o sigui un trencacames que no deixa agafar massa el ritme. Jo vaig davant tot marcant el ritme i darrera el Dani amb l'Aran carregat a la motxilla, el tio de moment va de conya, jo de tant en tant i quan el Dani no és queixa del meu ritme "parat" li vaig fent tonteries al nen perque tot sigui més distret. Al final de l'estany, el camí es bifurca nosaltres agafem el de l'esquerra tot resseguint el riu Llauset. Aquí ens trobem a dos homes els quals adelantem mentres ells decideixen el sender que seguiran... però em sembla que no els ha agradat massa que els passessim i durant uns 5 min. els tenim darrera tot apretant amb un ritme bastant bò! "osti aquests dos com hi van... aviat m'agafaran" penso jo, però res! al cap d'un moment miro enrera i ni se'ls veia... potser s'havien picat!!??

L'Aran s'ha dormit -quina enveja- i Dani passa a davant a marcar el ritme, un ritme que em costa molt de seguir, però jo em trobo força bé i no em quedo pas enrera, és una pujada molt directa la que estem fent i en tot moment es veu al coll on hem d'arribar. Per fi ens plantem a la diagonal final, una diagonal amb forta pendent i molta pedra petita trencada (un pasito palante i dos patrás) que ens deixa just al Coll de Llauset (2865m). Mirem el rellotge i portem 1hora 15min, així que no podem anar millor!

A partir d'aquí, i amb l'Aran ja despert, la ruta canvia totalment. Sender entre roques amb petites grimpades que hem d'anar mirant bé i controlant el camí que ens servirà de baixada.

amb un plis plas i amb pas sempre ferm i segur arribem al Tuc de les Culebres (3051m); fa una tempetura ideal, gens d'aire ni de fred, l'Aran va super content, i nosaltres encara més!
Paso del Cavallo...

Tuca de Vallibierna 3056m. Finalment amb 1hora 45min. des de l'aparcament hem fet cim. Brutaaaal!!!!! Portar l'Aran a fer alta muntanya i veure que està tant content no es pot definir amb altres paraules.

Hi ha força gent... clar! és 15 d'agost, Ens posem amb un raconet, mengem una mica tots 3 i veient les nuvolades que estan creixent al fons decidim afanyar-nos i desfer el camí de pujada.


Mentres anem baixant el cel es va tapant, l'Aran s'adorm i el Dani i jo comentem lo acertat que ha sigut venir a fer aquesta ruta. Al papà Daniel se li cau la baba amb el seu nen!!! I és que realment s'ha portat super bé!

A mitja baixada canviem motxilles i carrego jo amb el petit... collons!!! com pesa aquest dimoniet! No sé pas si jo seria capaç de pujar-lo fins al cim, el que està clar és que el ritme hagués sigut molt diferent... em giro per comentar-li al Dani i... osti on para aquest boig!? Doncs amb l'entreno de "follet tortuga" ara corria tipo cabirol per les tarteres fent propaganda de lo "ligero" que va... jajajajajaaaa!!!
Doncs intentant agafar un bon ritme amb el crio a l'esquena acabem de desfer la ruta i ens plantem a la furgo amb les primeres gotes de tempesta... Ben just ho hem fet això!!!!
Ara, un dinaret ben bò i després cap a casa que el Teix ens espera!!!