dimarts, 25 d’agost de 2009

Tastets de la Pedals d'Occitània

Aquest cap de setmana passat, 22 i 23 d'agost, va ser l'escollit per anar a descobrir la Pedals d'Occitània, el Javi, el Dani i jo; ruta que surt de Viella i dóna un tomb de 227km per la part francesa fins tornar a la capital de l'Aran.
Però degut a les nostres responsabilitats com a pares i com a treballadors no disposavem de 3 jornades per pedalar, ni tampoc de cangur per deixar el nen tota una nit (no ha passat mai una nit sense la mama!); així que ens haviem d'adaptar la Pedals a les nostres possibilitats:
1. El Dani i jo ens aniriem tornant a l'hora de pedalar i cuidar a l'Aran, així que vam decidir dividir la ruta en 2 cada dia, un pedalaria al matí i l'altra a la tarda.
2. El mateix que cuidaria al nen, traslladaria la camper fins al lloc on decidissim dinar - dormir - o el què fos.
3. El Camí Reial ja ens el coneixem i ens interessa poguer gaudir més de la part nova, així que divendres a la nit a dormir a Bossost; i aquest va ser el punt de partida.

Dissabte

Bòssost - Bourg dOueil: Pedala el Dani. Jo els espero a dinar a Bourg d'Oueil. Tarden a arribar 3 hores. M'expliquen que hi ha força sender de pujada i que els hi està agradant molt la ruta.


Bourg d'Oueil - Barbazan: Pedalo jo. Comencem amb pujada, hem d'arribar al punt més alt per on passa la ruta (1781m), encara estic fresca i les sensacions són bones... fa de bon pujar! A dalt tot prat, mig enboirat, s'està de conya. Planegem fins a una cabana on comença una baixada amb mooolt pendent... PataPUM! voltereta va! jajajaja!!! A partir d'aquí baixada per pista durant 6km. Ooohhh! jo que volia corriolets! Arribem a un poble, d'aquest a un altra... aquests punts són els que més ens consten amb el road-book, sort de la gent autòctona que se saben la ruta de memòria i encara que no ens hi entenem gaire ens indiquen a la perfecció cap on hem d'anar. La ruta es converteix més en un puja- baixa amb trams de sender fins al poble de Saint Bertran de Comminges, on hi ha una catedral... per flipar!!! La ruta ens fa passar pel mig del poble on podem veure lo turistic que és i lo ben cuidat que està... bonic bonic!!! A partir d'aquí caiguda del Javi per unes escales (es veia a venir!) i recta final fins a Barbazan. Unes 4 hores de ruta, uns 50 km.

El que resta de tarda ho passem veien assajos d'un grup heavy anomenat MAD i observant també una singular competició de petanca sobre gravilla i amb el terreny inclinat... sense paraules! Pizza per sopar i autan per dormir!

Diumenge

Barbazan - Encausse Thermes: Pedalo jo. Comencem planejant per vora un llac, camps i petits poblets per al cap de poca estona començar amb una forta pujada de platillo amb pedra trencada tot seguint la ruta nº18 de btt de la zona. S'agraeix que tota la pujada tenim sombreta. Amunt amunt amunt i de cop ni rastre de la ruta nº18 !?!?!? Intentem continuar... filosofia sempre anvant!!! però cada vegada la liem més i ja no sabem ni on passem. Hauriem d'estar fent una pujada suau i estem arrossegant la bici costa amunt sense poder pedalar... això promet!
Abandonem! Tot prenent la direcció que teòricament hem de seguir tirem avall... i sorpresa! Ruta nº18!!!! Per fi!!!! Doncs tal qual... no sabem ni com però hem tornat a enganxar la ruta. Uns corriols de baixada super xulos ens porten a Lourde.

A partir d'aquí anem agafant carretera, corriol, carretera, corriol... molt molt xulo! i sense voler-ho ja arribavem a Encausse thermes... ooohhh! fi de ruta per mi. Avui uns 40km amb 2,30h! Tram impressionantment bonic!


Encausse Thermes - Bóssost: Pedala el Dani. Comencen a pedalar vora la 1 del migdia. Jo marxo cap a Bóssost amb la furgo i l'Aran. Ens banyem a la piscina del poble... quin relaxxxx! això és vida!!! L'Aran s'ho passa genial! Els ciclistes no arriben fins a les 6 de la tarda, fets pols, morts de sed i plens de fang... com s'enten això?


Hem estat d'acord tots 3 que és una ruta molt i molt xula però molt entretinguda... no sé pas si aquesta és tant fàcil pedalar-la amb menys de 24 hores.
Jo, amb menys de 24h. ho vec impossible, només espero poder gaudir algun dia de tota la ruta... potser quan l'Aran deixi de popar.

2 comentaris:

  1. Es un itinerari molt maco i exigent... Amb l'Aran vam estar de conya, esta fet un turista e tio!!

    ResponSuprimeix
  2. Opino lo mismo, es una ruta muy muy bonita. Para mi en particular, es la ruta perfecta. Un poco de todo sin llegar a aborrecer nada, trialeras, corriols, pista, un poco de asfalto, y todo eso tanto de subida como de bajada, a su justa medida asi que nada, entra en el top de mis rutas preferidas.
    Encuanto tengas una ocasion, hazla entera,te va encantar seguro.
    Besos

    ResponSuprimeix