dilluns, 1 de febrer de 2010

Altitoy

Pos no és pas cap juguina nova que m'han regalat, ni cap paraula que jo hagi inventat; és una cursa que ha fet papa aquest cap de setmana; i què vol dir? pos ni idea!
Divendres després de la guarde ja va començar el viatge cap a la neu, i mira que feia solet aquí Tremp, pos no als papas sempre els agrada anar a buscar el fred i la neueta blanca gelada, i és que ja els començo a coneixer i m'esperava lo pitjor!
Durant el viatge vaig tenir un acompanyant nou, el Barri, que m'explicava que té unes nenes i només em deia que jo era molt bon nen, claro! és que ho sóc quan vull! jijiji
Al final, quan ja estava molt i molt fart d'estar assegut a la cadireta i ja ben fosc, papa va parar el motor... per fi!!!


Un lloc amb moltes cadires, moqueta a terra i gent molt curtida.... sabeu com els conec als curtits? tenen la cara morena i les galtes xupades... no falla! si en veieu algun ja li podeu dir que és un curtit! Pos benu, en aquest pesto vaig estar jugant amb mama, descubrint raconets i despistant als pesats que només volien que dir-me coses i agafa'm; perque hi ha gent que són uns pesats!!! No em coneixen de res i tenen la confiança de crida'm pel nom, i voler agafa'm com si fossim amics de tota la vida... si home! Mama me diu que sóc un furro pero ja m'agradaria veure-la a ella al meu lloc!
Amunt i avall i amb tant curtit per la vora ja vaig endevinar tot solet que això només podia ser una cursa d'aquestes que participa el papa; i no em vaig equivocar... cursa d'esquí de muntanya, d'aquestes que van amb un mallot molt i molt senyit, bototes, casco, pals i esquís als peus; o sigui que més material és impossible portar, quin agobio!
Amb mama la cursa no la vam vere, res! benu el diumenge vam anar a vere la sortida i els corredors van sortir corrent,... i els esquís? pos els portaven a l'esquena! coses rares! i mira que havia nevat molt i molt i jo vaig poder anar de la furgo a on donaven la sortida amb el trineu... ole-ole!

Així que de papa no us puc explicar gaire cosa, a les tardes tava cansat però tampoc penseu que massa... jo crec que ho va fer molt bé!
Amb mama super bé, com sempre, de tant en tan em fot una bronca però riem molt i juguem encara més! i és que no parem! papa es cansa però natres tameeeeé!

2 comentaris:

  1. L'Araneeet... el pititeeet més curtidet de les blanques muntanyes!!

    ResponElimina
  2. Que be que t'ho passes, pitit!!!!
    Per cert dius que el teu pare es un curtit però la teva mare no es queda enrera.
    Petons....ara que si eys tan furro potser millor un Adeu jijiji

    ResponElimina