Triador + Montsent

Sortim de casa a les 11 passades direcció la Vall Fosca, tinc la sensació que avui serà un dia genial!

Vora les 12 comencem a pedalar des del poble fantasma d'Espui... el Triador ens espera! solo los elegidos llegaran! jiijijii

Avui agafo ritmet amb més facilitat que l'altre dia pel Boumort, Dani fa el mateix al seu nivell, per tant, no ens veiem fins a mitja pujada que m'espera. Avui per això, he trobat totes les gràcies a la pujada al triador, m'agrada! les vistes, els petits i no tant petits murs, les ziga-zagues, l'airet fresquet de la zona... brutal! Amb 1hora 15min ens plantem a dalt al poste, però seguim pujant pel mig del prat direcció Montsent fins trobar una zona segura per deixar les bicis (avui és diumenge i s'ha de vigilar). Transició! Fotos, menjar, xerramenca... aquestes transicions sí que m'agraden!

Una vegada enfundats en les nostres salomon (forever) comencem a caminar amb el Montsent davant nostre, el objectiu a coronar! Què bonic!

Dani, impacient com sempre, em diu que quedem a una roca al final del prat, millor que cadascú vagi al seu ritme... i tant!!!

Jo vaig fent i per sorpresa meva i d'algú més Dani no marxa gaire lluny, va fent davant meu i cada 2 per 3 es va girant... m'agafen ganes de riure, però , què deu fer???

Finalment al prat més dret s'enfila més ràpid que jo i em treu distància, òstia òstia m'estic cansant però m'està passant super ràpid la pujada! Buuuufff! Ens trobem a la roca esmentada abans i decidim pujar per una canal de l'esquerra mira't des d'on som. Es puja bé mig grimpant mig caminant, fem alguna foto i continuem a buscar el cim.

Ens creuem amb un noi que ja baixa... ja vec quin serà l'objectiu de baixada...

CIM, 2883m, Fantàstic!!!! Quina vista! quin airet!

Foto, firma i cap a baix!

"Venga Anneta que hem d'agafar a l'excursionista!!!" Sempre igual, quin picat que està fet aquest del Terrisse!

Comencem baixant entre pedres, no gaire ràpid perque les cames es vagin acostumant, arribem al prat i venga treball de quadriceps brutal... buuufff!!! "mita'l que ja el tenim a tir! està fet pols" sento que em crida el Dani... jajajjaaaaa!!! Sempre analitzant al rival! jajajaa

Baixem a fondooo, bé al què em deixen les meves cames i passem per la vora de l'excursionista... vaaaaa!!! però si va xiulant! va de passeig i natres fent piques com a malalts... quina gent!

Arribo a la bici feta pols, tinc flato i les cames s'em pleguen soles; així que ens canviem tranquilament i comencem la baixada final per la pista del triador.

Quina ruta, quin dia, quin cruiximent! Són casi les 4 de la tarda i tenim una gana que no ens hi veiem, així que cotxe cap a Tremp i a dinar! Arribem a casa la iaia i tenim el dinar fet i el peque dormint... si és que millor no podem fer les coses, i millor family no podem tenir!!!

Retrobament amb les XM Duatlons.

Ara feia molt temps que no participàvem en cap Xm Duatlón Series. És un circuit de duatlons d'alta muntanya, que fa uns anys va començar amb molta força amb la celebració de 6 curses. En l'actualitat nomes se'n fan 3, però de molta qualitat.

Espot va ser el poble on es va calebrar la primera del circuit i com ens quedava a prop de casa no podiem fallar. Així que l'equip Trempolí el formava l'Anneta el Jabvier i jo.

El Javi s'ha de dir que últimament s'ha dedicat a fer molta bike pero fa molts dies que no va a córrer... més que res per les molèsties que te al turmell... si per ell fos ja hauria fet un parell d'ultratrails del Mt Blanc.

La nit abans de la cursa anem a dormir a Espot amb la camper per que així no ens cal aixecar tant d'hora...

La veritat és que aquestes curses les recordava amb molts nervis abans de la sortida, fins i tot en les primeres edicions haviem anat a reconéixer el recorregut setmanes abans de la cursa... erem uns motivats.

En aquest cas estavem tots tres a la sortida però amb la meitat de nervis que en altres ocasions, el recorregut el coneixiem més o menys però no ens haviem preocupat massa de mirar-lo. Jo no anava ni amb la meva bici(la tenien els del Buff), sort que Toneti me la va deixar per la ocasió

Això comença... ens desitgem sort i gasssssssssssss. Sortida neutralitzada a fondo com sempre fins agafar una pisteta estreta però bastant plana on el ritme era brutal... Primer molt mal de cames, però veia que encara avançava a la gent. Anàvem molt junts fins que el grup es va posar en fila per aprofitar el rebufo, via lliure!!, "he de guanyar posicions" així que em surto del rebufo i em foto a tirar pel lateral...quan començo a agafar el ritme toca posar peu a terra i bici al coll uns 50 mts fins enfilar un senderet de terra humit que et donva la sensació d'anar punxat. Uffffffff quin embotiment de cames. JIjIjI.

Uns kms més amunt donàvem a la carretera de l'Or blanc (uns 600mts)i un cop allà agafavem una cami bò que ens duia a les pistes de Super Espot. Aquest cami era perfecte per agafar ritme mantingut, amb algun tobogan a la part de dalt.

Anava adelantant gent, però el mal de cames era exagerat, només podia pedalar dret...Ui Ui... aqui passa algo!! Se'm acudeix de mirar la tija i veig que se'm ha baixat una miqueta però no se quan (al final van ser 5 cms).

Sabent això nomes tocava resignar-me ja que em faltava poc per la transició i a més no portava cap eina per reparar. Tampoc anava tant malament... al final vaig arribar 5è a la transició a prop dels tres del meu devant, dic tres perquè el primer va ser el Joan Comte que va pujar com un cohet!

A la transició m'encanto una mica, i tot trotant em lligo el paravent a la cintura... ja semblo el Barri!!

Corrent em trobo be, aixi que adelanto i tamb n'hi ha algun que m'adelanta... pero les sensacions son bones... estic disfrutant mooolt. El recorregut era alpinillo, amb neueta, tartera, carena i prat moll... bestial.

Primer feiem una pujada fins a un coll al peu de les Picardes, despres baixar fins la vora d'un estany on feiem la última pujada fins al cim de les Picardes per baixar direcció al coll de la Creu d'Eixol i d'allà a la transició. Maquíssim!!!

La major part del recorregut el vaig fer mano mano amb el Joan Farnós tot xerrant de les nostres aventures se'm va passar volant... Abans d'arribar a la Creu d'Eixòl vam agafar al Joan Comte, però en la última baixada em van treure quasi un minut. Transició ràpida i a fondo avall, amb uns 18 minuts feiem els 12 kms que haviem fet de pujada... Al final atrapo al Joan Farnós i arribem junts a meta.

Total uns 40kms i uns 2000m/d en 2h 46 min en 5a posició a uns 6 minuts del primer.

Mot content!!

Poc despres arriba el Javi tot content de lo be que lo havia anat per no haver anat a córrer des de fa anys(Encara no sabia les agulletes que tindria al dia següent).

L'Anneta en el tram de bici es va trobar molt be, però en la segona pujada a peu va petar i la resta de la cursa va anar sobrevivint... Però en el fons mot contenta. I ja ho pot estar perquè amb el poc temps que hi dedica ho fa moooolt be!!

Boumort superat!

Ja ho hem tornat a fer... tomb al Boumort amb 4 horetes, però amb sensacions molt diferents de l'última vegada:

Boumort 2009

Si vull fer la cursa del setembre he de començar a estar més horetes sobre la meva estimada bici! així que ahir va ser el dia escollit per fer una ruta llargueta per la zona de Boumort amb la comanyia del Dani... xerpa donde vas!!?? i a què ritmo vas cabron!!!!!

Doncs els trets van per aquí...

Les sensacions al començar a pedalar... dolentes! però tant si com no avui el meu cap estava al 100% i tenia ganes de fer la ruta de principi a fi!

La pujada fins a Pessonada la fem per la pista que surt d'Aramunt, és un pèl més llarguet i entretingut que la carretera però més divertit. Aquí les cames em comencen a funcionar i sento que podré aguantar tot el catxo de ruta que em queda... "jo puc"!

Entrem a la reserva i repetxó cap aquí repetxó cap allà... finíssima vaig! jajajaa! la temperatura ideal, passa un airet fresquet i se sent un soroll d'aigua baixar pel riu i totes les fonts que per uns instants ens oblidem de la calor pestosa de la conca!

Font de la Menta: Parem! Ens segueixen uns tabanots que foten unes mossegades bèsties!!! Dani diu que només em venen a mí... perque em poso crem del sol!!! Està fatal! Tu ves sense crema que ja veus com acabes danielet! S'ha acabat el relaxxx, tornem a pujar a la bici i sense parar fins a dalt... tonto l'últim! Buuuaaaahhh! quin cruiximent! Dani em va esperant però no sé que és pitjor, perque quan se'n va el vec marxar amb aquell ritmet i aquell desparpajo que el mataria... ademés a les diagonals de dalt la vista et deixa veure molt camí... i é lo peor! Però com he dit al principi, avui estic motivada i res no em farà agafar el bajón, ni el Dani fent esprints, ni el mal d'esquena ni la pista infinita...

Amb 3 hores des del cotxe arribem al Refugi de Boumort... m'estiro a terra a relaxar l'esquena... buuuuffff com estem!!!!!

Ens queda per davant 1 hora de baixada que fem ràpid ràpid!!!

Doncs sí, amb 4 horetes tornem a estar al cotxe! Igual que l'any passat però amb la diferència que aquesta vegada m'ha donat la sensació que anava com una tortugueta... quin patir!

Lo millor, el banyet del final al lago.... buuuaaaah! això no es paga amb diners!!!!

M'agrada l'estiu!

Això de l'estiu és una passada!!! Si no fos perque hi ha ratos que fa massa calor jo voldria estar així tot l'any!!!

Moltes estones papa i mama me deixen anar sense panyal, sí, sí amb la tita fora... Anem a banyar, al lago i a la pisci, anem amb bici, no vaig al cole... es que tot és bò!!!!!!!!!

M'agrada l'estiu!

Un Pallarès a l'esquip Buff-Thermocool de raids.

Just quan estava recollint els dorsals per la cursa del Pedraforca(Dissabte) vaig rebre la trucada de l’Arnau Julià, per comentar-me si m’anava be de córrer amb ells un raid… Jo de seguida li vaig dir que si, però quan?? Mmmm… doncs el dimarts hem de marxar amb avió cap a Normandia perquè Le Grand Raid comença el dimecres i fins diumenge li’n fotem
Uffffffff! Desprès de comentar-ho amb l’Anneta i que l’equip es feia càrrec de les despeses, vaig respondre que SI!!
Tambè els vaig avisar que en la prova de patins en línea els faria perdre mooolt temps… Cap problema diuen. Doncs ENDEVANT!!
El dimarts quedo amb l’Arnau al parc de Cervera per anar junts fins a Bcn a recollir a l’Albert Roca. (Amb l’Albert ens vam conéixer a l’Ironbike de l’any passat) i desprès tos junts anar cap a l’Aeroport.
Sort que hi he anat amb ells perque això de facturar paquets encara no ho havia fet mai i ells en tenen els ous pelats… jejé
Jo havia de facturar la meva bici(Desmuntada dins d'una caixa), sort que la major part del material ja l’havien posat dis de la furgoneta d’assistència i en teoria portavem poc material.
L’Arnau i l’Albert van junts en un altre vòl diferent al meu i com jo embarco abans que ells ens despedim i quedem que ens trobem a Lille.
El meu vòl va de Bcn a Munich i després n’agafo un altre fins a Paris, allà m’he de trobar amb la Maija Oravamaki, una noia finlandesa que es la que ens faltava a l’equip. Cop de tren de una hora i fins a Lille.
Allà ens trobarem amb el nostre equip d’assistència (Isaac i la Marta) que havien van fet tot el trajecte amb furgo carregats amb gran part del material. Busquem l’hotel i a dormir.
Al mati següent una estoneta de furgo i a fer el control de material, i com que n’hi ha bastant de material, vam estar una bona estona.

El pròleg es va realitzar a Gravelines a les 16h va ser un "esprint" d'una hora en el qual es van practicar les modalitats de cursa a peu, caiac i mountain bike. L'equip Buff-Thermocool arribava en 4 º posició amb el mateix temps que l'equip de Le Grand Raid Out there USA.

Després de hidratar-nos i comentar la jugada, truco a l'Anneta per pasar-li novetats. Ella em diu que ens va seguint per internet on surten videos i imatges del raid. Els trobo a faltar...

Un cop més preparem al material del dia següent (que no és poc) i a dormir.

La segona etapa va ser la més decisiva per ser la més llarga i tècnica, i sobretot pels talls ajustats imposats per l'organització, que només van permetre l'equip Wils-AFG fer tot el recorregut dins de temps, aconseguint així el primer lloc amb un avantatge gairebé irrecuperable per part dels altres equips. L'equip BUFF-Thermocool va entrar en 3r lloc després de realitzar una secció d'orientació a peu gairebé perfecta. Vam estar 13h 13min 50seg en realitzar l'etapa, després de pedalar, correr i remar durant 130kms.

Despres tocava anar a parar la tenda al cámping d'Arques on soparem i pasarem la nit

La tercera etapa partia amb diversos equips en un mocador. Entre la 2 º posició (Thule Adventure Team), i la 5 ª (Le Grand Raid Out there USA), només hi havia 50 minuts de diferència, però entre el 3r i el 5è havia menys de 10 minuts. La primera secció era de patins i va ser decisiva. Tres equips es van anar al capdavant. Entre ells va estar la lluita per guanyar l'etapa, mentre per darrere, un altre grup de quatre equips, SpeleoTeam (Polònia), OSDirectAdventureTeam (Ukraine), CapOpale (França) i el BUFF-Thermocool, intentaven donar caça al cap de carrera, així com aconseguir un lloc en els tres llocs de la general. Al final del dia, el BUFF-Thermocool terme, 5è, lloc que el va situar a la 4 º posició a la general. Van ser uns 100kms amb totes les modalitats amb un temps total de 6h i 10 min. Despres preparatius, sopar i vivac al parc de Olhain.

Va ser en aquesta etapa on em vaig començar a trobar a gust fisicament... Sempre necessito uns dies per adaptar-me tant al ritme com al funcionament de la cursa i també del equip.

La quarta etapa va començar amb una secció de bike and run, l'equip BUFF-Thermocool, es posava 3r, després de l'equip Thule i Wilsa, i sortia amb aquests cap a la següent secció de btt, molt ràpida i plana. unes hores despres ens informen d'un accident sofert per un dels components de l'equip americà (Monique Merrel). L'accident va ser de caràcter greu i va obligar a l'equip de Mike Klose a retirar-se, però afortunadament la corredora ja a l'hospital evolucionava favorablement. Buff Thermocool després d'una dura lluita contra el crono i les planes seccions de la regió, va aconseguir el 3r lloc de l'etapa, traient un avantatge de 19 'a la general a l'equip Speleo Team, que els seguia, a falta de tan sols una etapa i que semblava suficient per mantenir la posició.

L'arribada és a Maubeuge després de uns 90 kms i 4h 40min en cursa.

Dormim acampats en un aeròdrom a uns 15 kms de la ciutat.

Cada dia paso novetats a la family i parlo una miqueta amb l'Aran, anem tercers i em trobo cada dia millor, amb l'equip ens entenem molt be i fem poques errades... quin subidon!!

Però la darrera etapa no va ser tranquil ... tots els equips volien guanyar més d'assegurar o millorar el seu resultat. Els 12 km i mig de la primera secció a peu van ser rapidíssims, amb una orientació fàcil, que va permetre a l'equip de la Xina demostrar el seu potencial en carrera plana arribant 1r a la transició. El caiac i la bici següents van ser liderats per l'equip Thule amb l'equip BUFF-Thermocool per darrere. Ja només quedava una secció d'orientació específica curta, amb 10 punts de control, que es faria a tot gas i en la qual l'equip BUFF-Thermocool realitzaria el 3r millor temps sent el millor dels equips que ocupaven les primeres places de la general . Això suposava el 2 º lloc en l'etapa i els assegurava la tercera plaça final! Collons com orienten l'Arnau i l'Albert... semblava que havien posat les valises ells!!

Això s'ha acabat, despres de un bon sopar van fer un ball fi de raid amb xampany y catxondeo i entrega de premis. L'endemà a buscar l'avió i cap a caseta que els trobo a faltar (Ja ho he dit, no??)

Va ser un privilegi poguer córrer i disputar amb esportistes mítics com Mike Kloser (USA), Monique Merrill (USA), Richard Ussher (New Zealand), Elina Ussher (Finlandia), Sebastien Sxay (Francia).

Però el privilegi més gran va ser formar part de l'equp Buff-Thermocool amb la Maija Oravamaki, l'Albert Roca i l'Arnau Julià.

GRÀCIES!!

Retrobament XM.

Després de 2 anys sense participar a les duatlons d'alta muntanya, i aprofitant que aquest any en feien una a espot, doncs vam decidir amb Dani i Javi reviure aquestes curses on ens ho haviem passat tant bé!

Dormint a la camper, sentim ploure part de la nit. A les 7 el despertador ens avisa que ens hem d'anar a inscriure si volem disfrutar d'un dia de curtiment extrem. 30€, buff, camiseta, i paperots diversos, é lo que tienen las xm duatlons!

A les 9 donen el tret de sortida, btt, sortim planejant, enfilem per sender, enbús, bici al coll... per fi podem tornar a pedalar! camí, asfalt i pista amb pujada regular direcció a dalt les pistes d'Espot. Em costa agafar el ritme, em costa concentra'm amb la cursa... però per fi ho aconsegueixo, quan això passa no voldria mai per res del món que s'acabés el tram amb bici... s'hi va tant bé! però com m'he apuntat a una duatló la transició és una cosa inevitable, 1hora 6min segons el meu contaquilometres per fer els 12 km. Tram a peu, sé que és molt llarg però al principi em trobo tant bé que no puc evitar anar a foooondo i clar... la primera pujada fantàstica però ja està! jijijiji on s'ha quedat l'anneta que es guardava i no petava mai? buuufff quin pet! Això sí, el circuit del córrer maquíssim, brutal, però llarg! massa llarg per mi avui... m'adelantaven fins i tot les formiguetes!

La baixada amb btt... una cagada pasturet! amb les opcions que tenen i ens foten baixar per la pista que em pujat... què hi farem!

Finalment 3h43min... m'ha costat arribar a la meta, però ho he acoseguit després d'arrossega'm com un cuquet! 8a de la general femenina. Què fortes que estan les ties, sobretot corrent!!!

Arribo a casa, i em situo davant l'ordinador per veure les classificacions... quin trunyo! Els meus temps als diferents segments estan tots malament!!! Com pot ser això portant xip!!! No dubteu que m'he queixat enviant un correu als de ocisport, encara que sé que no servirà de res!

La meva pujada en bici va ser bona, 1h6min, 5a femenina; i no sé perque surt que vaig fer 1h12min!?!? no entenc res!!! El córrer al contrari, amb el pet que vaig fotre vaig tardar tirant a les 2h10min i mira, només em van contar 2h03min!; vamos... pa flipar! Sort que el temps final em van posar el què tocava!

La vida es veu d'una altra manera després d'una simple matinal.

No tinc cap cursa en ment, no busco augmentar el meu rendiment, tot i així necessito surtir una estoneta al dia, en companyia o en solitari, aquesta darrera cada vegada m'agrada més; buscar racons, notar l'escalfor del sol, l'aire a la cara, quedar-me sense alè... sentir-me viva i en contacte i harmonia amb tot el què m'envolta, és fantàstic! una sensació que m'enganxa a tornar a sortir el dia següent, i l'altra i l'altra...

Després tornar a casa i abraçar al meu nen, amb les piles carregades al 100%, estic com nova!

M'ha mare sovint m'avisa " nena, amb el cansament que portes amb el nen i quan ens el deixes encara vas a cansa't més!, el que has de fer és descansar!" Per mi això és descansar i desconnectar realment, no he trobat una altra cosa que em vagi millor!

Caminar, fer bici, escalar, remar,... no és només un acte físic o esportiu, sinó també transcendent. Ens fa sentir humans, ens contrueix i configura. Ens transforma. Ajuda a donar sentit a l'existència, permet fer-se preguntes i dóna temps per cercar respostes.

Perque la vida es veu d'una altra manera després d'una simple matinal, d'una bona ruta, o d'una llarga i difícil ascenció.