Ja ho hem tornat a fer... tomb al Boumort amb 4 horetes, però amb sensacions molt diferents de l'última vegada:
Si vull fer la cursa del setembre he de començar a estar més horetes sobre la meva estimada bici! així que ahir va ser el dia escollit per fer una ruta llargueta per la zona de Boumort amb la comanyia del Dani... xerpa donde vas!!?? i a què ritmo vas cabron!!!!!
Doncs els trets van per aquí...
Les sensacions al començar a pedalar... dolentes! però tant si com no avui el meu cap estava al 100% i tenia ganes de fer la ruta de principi a fi!
La pujada fins a Pessonada la fem per la pista que surt d'Aramunt, és un pèl més llarguet i entretingut que la carretera però més divertit. Aquí les cames em comencen a funcionar i sento que podré aguantar tot el catxo de ruta que em queda... "jo puc"!
Entrem a la reserva i repetxó cap aquí repetxó cap allà... finíssima vaig! jajajaa! la temperatura ideal, passa un airet fresquet i se sent un soroll d'aigua baixar pel riu i totes les fonts que per uns instants ens oblidem de la calor pestosa de la conca!
Font de la Menta: Parem! Ens segueixen uns tabanots que foten unes mossegades bèsties!!! Dani diu que només em venen a mí... perque em poso crem del sol!!! Està fatal! Tu ves sense crema que ja veus com acabes danielet! S'ha acabat el relaxxx, tornem a pujar a la bici i sense parar fins a dalt... tonto l'últim! Buuuaaaahhh! quin cruiximent! Dani em va esperant però no sé que és pitjor, perque quan se'n va el vec marxar amb aquell ritmet i aquell desparpajo que el mataria... ademés a les diagonals de dalt la vista et deixa veure molt camí... i é lo peor! Però com he dit al principi, avui estic motivada i res no em farà agafar el bajón, ni el Dani fent esprints, ni el mal d'esquena ni la pista infinita...
Amb 3 hores des del cotxe arribem al Refugi de Boumort... m'estiro a terra a relaxar l'esquena... buuuuffff com estem!!!!!
Ens queda per davant 1 hora de baixada que fem ràpid ràpid!!!
Doncs sí, amb 4 horetes tornem a estar al cotxe! Igual que l'any passat però amb la diferència que aquesta vegada m'ha donat la sensació que anava com una tortugueta... quin patir!
Lo millor, el banyet del final al lago.... buuuaaaah! això no es paga amb diners!!!!
Ja tens raó amb lo de la crema... tinc els hombros ben rostits... això si, cap picada!!
ResponEliminaBona evolució... vam fer el mateix temps que fa uns mesos però amb males sensacions. Si anem pedalant ja ens vindran millors sensacions...
Oleeeeeeeeeeeeeeeeee