L'any passat mentre pedalavem seguint els meravellosos senders del centre de Btt de Comminges (Pirineu Francès), vam veure que anualment es celebrava una cursa o marxa de Btt per la zona, i que el recorregut seguia els millors senders de la contrada i a més a més era llarg i exigent(molt trenca-cames). Mmmmm... això no ens ho podriem deixar perdre l'any vinent!!
Doncs així ho hem fet... cop de camper i L'Aran l'Anneta el Javi i jo cap a Encausse-les-Thermes que és el lloc de la sortida. L'inscripció de la cursa de 70kms val uns 15€ anticipada, i et dona dret a una samarreta, un vas de xupito de plàstic que teòricament l'havies de dur al damunt pels avituallaments, un dorsal, 3 brides i dos folletos de curses de la zona, a més dels 7 avituallaments molt correctes del recorregut...ah, i una zona d'acampada, amb wc i dutxes.
Per la nit nomes erem 5 o 6 cotxes acampats pero al mati la cosa es va anar emplenant ràpid.
A les 8.30h del mati hi ha la sortida de la de 70kms després la de 55, 40 i 25kms amb una diferència de 30 minuts...
Mooolta gent i bon ambientillo.
Bueno la sortida com sempre a gas obert... per unes pistes planes durant uns 4 kms mitja de 32 tragant pols a tope. Com em costa agafar el ritme... ufff. Sort que ja arriba la primera pujada cap al km 7.5.... mmm ja estic millor i les llebres van caient, jeje.
Quan ja vaig a un ritme cómode sento: pss/pss/pss ! i jo responc: "collons". El Psst no era ningú que em cridava, era la meva roda del devant... Ja la coneixia, ja... Sabia que hi havia una punxa que vaig agafar pujant el sender de Vilamolat al Meüll. Aquesta punxa va decidir no acompanyar-me més per aquells meravellosos senders sense punxes, aixi que al marxar va començar a sortir aire amb moquet verd.
Afluixo el ritme per mirar de parar al lloc on no fes nosa a ningu, tot seguit m'enxampa el Xavi i li demano la manxa(que era meva, però que era més grossa que la que portava jo) així que em despedeixo i paro a unflar confiant amb el antipunxades verd. Sento l'aire com surt però se que toca una bona baixada i la força centrífuga m'ajudarà una mica a taponar el forat. Així que gasss avall!! A mirar d'atrapar a la trentena de corredors que tenia al devant entre ells Jabvier.
Torno a agafar el ritmet i a les baixades apuro una mica més que els altres i poc a poc vaig remuntant... torno a fer una parada a comprovar i unflar una mica més la roda... torno a agafar ritmer bó i no és fins el km 23 després de un sender durillo que porta a Malvezie que enxampo a Jabvier. A partir d'aqui ja farem quasi tot el recorregut junts disfrutant a tooope dels senders i anar avançant corredors.
Els senders són increibles tant de pujada com de baixada, n'hi ha de tots els tipus però en general són nets i ràpids amb paisatge molt divers.
Als primers avituallaments no hem parat però al principi d'una de les pujades llargues fem una paradeta a emplenar el botellí. Jo em poso aigua amb gas... ho vaig provar al últim raid i em va anar be. Està boníssima
No savem ben be la posició però creiem que anem dels 5 primers... Natres a lo nostre i vigilar no perdrens.
Ho dic perque en un dels senders just quan estava comentant lo ben marcat que estava el traçat... hem de recular per que ens hem saltat un trencall!!
El que no sabiem és que quan el recorregut passa per un GR les senyals de la cursa desapareixen i això fins que no ens en vam adonar ens va fer perdre una estoneta.
Amb el Javi anem molt be, quina disfrutada... de cop psss/psss/psss/ i dic: "Joliiin amb lo bé que anem!!" Afluixo una mica tot buscant un arbust amb punxes (Arç blanc és ideal) quan en trobo un, paro i li foto una burxa al forat... Una mica d'aire i reparat, crec que no estic més de un minut i a la següent baixada torno a enxampar al Javi i després de uns quants senders puja baixa bastials arribem a meta amb un temps de 4h 23 min en 4a i 5a posició.
Allà hi ha l'Anneta i l'Aran que venien de fer el recorregut de 25 kms amb la bici i la cadireta.
Es una dels recorreguts més macos que he fet, no per la espectacularitat de les vistes si no per l'encant del traçat
Repetirem!!
Ganial, el truc de mac gyver rural....una punxa per tapar el forat jajaja m'imagino la situació i tenia que ser divertida. Només un Crack com tu pot tenir aquestes idees en mig d'una cursa.
ResponEliminaSalut i no paris