dimarts, 5 d’abril de 2011

No acabem de deixar la neu


Ja comença a fer caloreta, han canviat l'hora i el dia ja allarga més. Ve molt de gust agafar la bici anar a caminar, correr, escalar. L'esquí de muntanya ha passat a un segon plànol entre setmana, però el cap de setmana encara hi han curses maques per aqui als pirineus i més concretament al Pallars Sobirà.

El cap de setmana passat hi havia campionat d'espanya per equips a Certescans però degut a la meteo van modificar el recorregut i al final la prova no puntuava pel campionat. Molts dels "pros" no van voler córrer perque la prova anava per les pistes de Tavascan mig plovent i amb poca visibilitat. Amb Wein teniem clar de córrer ja que és un bon entrenament per properes curses i a més a més ja erem allà i haviem d'aprofitar.

La cursa constava de pujar per les pistes fins al reenvio i de baixada per fora les pistes fins a l'alberg de la Pleta. Això mateix dos vegades, total uns 1100m/d.

Amb Wein vam sortir prou ràpids, les sensacions eren prou bones per lo poc que haviem esquiat últimament. Al devant va passar el Toti Bes i un parell de guardia civils, el Toti (Anava desaparellat i fora de cursa) va desaparéixer enmig de la boira però amb els g.civils anàvem fent la goma. A la segona pujada Wein va tindre alguna molèstia al bessó i vam afluixar una mica, però per darrera no venia ningú en una bona estona, així que ens vam acomodar i finalment vam fer una segona molt bona posició. Amb el premi vam fer calaix per pagar-nos l'inscripció del Tour del Rutor (9-10 Abril, Italia)

I sense tocar més els esquis, ahir vam córrer una de les clàssiques de la Copa Catalana... El Bassiero. Així que un grupet de Pallaresos vam fer cap a l'aparcament de la Peülla a la Bonaigua. El recorregut pintava molt bé i la meteo semblava que ens respectaria encara que les temperatures fossin altes. Haviem de fer 4 pujades per les zones de Gerber, Cabanes i Amitges i pujant al cim del Bassiero (quasi 2900m). El recorregut era molt maco i l'entorn era bestial. En total uns 1850m/d en 3 hores, que em van passar volant.

En aquesta ocasió els "pros" tampoc no hi eren però ells s'ho van perdre...Però el Wein i jo al peu del canó.

Des de la Sortida vam anar primers seguits del Met i el Periku de Camprodon. Anàvem prou distanciats com per anar estressats i vaig disfrutar la cursa moltíssim. En la primera pujada em va costar una mica agafar el ritme, tenia les cames una mica adolorides d'una ruta llargueta amb la Btt dos dies abans. Però despres de la primera baixada amb neu molt tova degut a les altes temperatures, em vaig poder reviscolar una mica. A partir de llavors vam anar amb un ritme cómode i a les baixades piano piano però tot i així vam fer alguna cambusseta. Finalment vam acabar primers i molt contents de tot plegat.

Amb el premi ens pagarem part del viatge de la setmana vinent... de conya!!!!!!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada