dimarts, 9 d’agost del 2011

Comença el trekking!

 Fa ja alguna setmana que les energies van a més i les ganes de quedar-me a casa escassegen; i es que si per mi fos ara mateix tinc motivació per varies bogeries, que, ho sé..., no és el moment! sabré esperar, cosa que abans no sabia fer i ara n'estic aprenent molt, la paciència i el saber esperar el moment oportú diuen que és un pas a favor de la victòria, tot arribarà!
Doncs amb tantes ganes de tralla (com diuen alguns amics blocaires), diumenge 7 d'agost decideixo fer el tomb a les antenes caminant, pujar pel sender de comportes - casa Cassasses - antenes i baixar fins la ITV; fent l'aproximació amb bici fins al cruce de la central... tota una duatló per una prenyada de 15 setmanes! I per més seguretat i tranquilitat m'acompanya el world cup de la family, si es que no puc fallar!!!
El dia comença mig ennuvolat, però només aparcar la bici, el sol comença a fer presència i l'airet que corria fins aleshores, on és? res de res, xafogor, calor i costa amunt! Ja pel sender de comportes comencem a sentir sirenes, accident? foc? sí, sí això últim mateix, de la casa de barrets del Lago, Club Lago, per dir-ho pel nom, surt una fumerada fosca i els bombers i helicopters ja comencen a treballar sobre la zona. De cop, surtits del no res, apareixen 2 homes super atabalats que el foc ve cap on som nosaltres, -marxeu!! marxeu!! que el foc ve i l'aire bufa cap aquí!!!, em quedo sense paraules mentres un dels homes aixeca els 2 braços tot explicant-me d'on ve l'aire, estic al·lucinant! em miro al Dani i amb la tranquilitat que el caracteritza en situacions així els respon que natres tirem direcció est i no hi ha problema, i  així tal com han aparegut marxen! -Vols dir que el foc ha saltat el llac?, I l'aire ve cap aquí?, no fa ni olor ni res. El Dani l'únic que em contesta i ja em queda prou clar és, -però has vist com mirava d'on venia el vent? (aixecant els 2 braços). Res de res, ni foc ni aire ni res venia cap on erem nosaltres! 


Així que, un cop comentada l'anècdota, continuem cap a casa Cassasses on es  veu com van apagant l'incendi amb els helicòpters, per cert, vosaltres sabeu la llegenda del "buzo"? Doncs un noi que feia submarinisme, el va arroplegar un hidroavió i el van trobar temps més tard mort en un incendi vestit amb neopré i aletes... que xungo! anar a bussejar i morir d'aquesta manera... si és que no saps mai com pot acabar la història!
Doncs ja veieu, entre anècdota i anècdota arribem a les antenes, jo més cansada que altres però  sense deixar de sorprendren's, ja que a dalt de tot ens trobem una parella fent-se fotos amb la estelada com si d'un gran pic es tractés, si ja ho dic jo que del mes d'agost t'ho pots esperar tot!!! 
No ens quedem gaire estona a dalt i baixem pel sender de la ITV, anar fent, xino xano, sense córrer clar, però intentant no encantar-nos perque una cosa que estàs acostumada a fer-la corrent, o amb bici, caminant es fa llaaaargaaaaa... i si a sobre a l'acompanyant li agafa una crisi de gana, mal de cames i d'això no s'acaba mai... en fi! una baixada durilla on fins i tot el world cup en pateix les consequències. Així que, pel meu bé, i coneixent al meu compi, l'invito a córrer costa avall i que faci una aproximació de les bicis al camí d'arribada... Perfecte!!!! Sí es que no hi ha res com repartir-se la feina!

2 comentaris:

  1. Anna,
    aquest tomb per molts i moltes dels mortals és inviable... i tu el fas pràcticament xiulant i en condicions on altres es tumbarien a fer sofing. Penso que estas aconseguint l'equilibri per mantenir condicio fisica i treure't el cuquet dels que en diem tralla a això de treure la fel per la boca!
    Ànims i endavant!

    ResponElimina