El dia 25 de gener tenia cita amb la primera cursa de la Copa Catalana d'esquí de muntanya. Sempre amb el permís de la família, es clar. Era una cursa per parelles i jo participava amb el Chichi (company de curses insubstituible) La diversió estava assegurada.
El dissabte 24 vam anar a la Seu d'Urgell a recollir els dorsals i escoltar a veure que ens deien al brisligsns. Tots estavem una mica encuriosits perquè el dissabte va ser el dia del temporal de vent, i no sabiem realment si la cursa es faria o si variaria molt el recorregut. Despres d'aclarir els dubtes vam anar a Dorres a casa, bueno millor dit al palauet, del Ferran Vilella. On sopariem i fariem nit.
L'organització va retrassar la sortida fins a les 10, que finalment van ser les 10,20 a causa de l'embús que hi havia a la carretera per accedir a l'estació d'Aránser.
Bueno, despres d'uns quants nervis i brometes de costum va començar la cursa.
El primer km era per les pistes d'esqui de fons, això vol dir que era molt planet i que s'havia de lliscar força. M'havia de treure l'espina de la Crononiu. I collons si vaig lliscar... Les sensacions lliscant eren bones... jolin que guay!. Vaig mirar enrera i el Jordi (Chichi) venia a pocs metres... Perfecte!! Portàvem un bon ritme.
El terreny es va anar empinant i la traça era molt entretinguda perquè anava pel mig d'un bosquet bastant obert. El ritmillo era bò, jo anava còmode, pero veia que el Jordi es quedava una mica enrera. Tenia una bona excusa perquè feia pocs dies havia estat realment fotut de l'esquena, mig constipat i amb cagarrines. Però com es un animalot, allà estava tirant com un animal.
Així que vam buscar un ritme que fos més còmode, després de sentir la típica frase de petament "...no vaig tio, no vaig". Vam anar tirant. Després del bosquet ja no vam adelantar ni ser adelantats en tota la resta de la cursa.
Un cop sortint del bosquet hi havia el primer canvi... ens treiem els esquís i ens posàvem els crampons, ara ens venia una canal bastant llargueta però fàcil, a part de algun tramet de neu dura. Tot seguit de la canal ens feien arribar al cim a peu perquè a dalt era tot un vidre. Segon canvi, triem crampons, treiem pells dels esquís i després a fooondo avall per una pala ampla però molt gelada al principi. Més avall hi havia neu ventada on et permetia apurar una mica més. No crec que la baixada durés més de dos minuts. Jolin!! amb lo guay que és baixar.
Tercer canvi, ara tocava posar pells per fer una pujadeta d'uns 450m/d. El principi era bastant planet així que vam tornar a sortir molt ràpids fins que vaig veure que ens separàvem una mica. Després d'algunes frases inconexes... jijij vam tornar a portar un ritme còmode. A la part de dalt, després d'algun zic-zac anavem pel llom gelat de la muntanya durant una bona estona fins al cim que haviem fet passada la canal. Collons allò no s'acabava mai!!! I per fi... Quart canvi, treiem pells i ... baixada final!!
El principi era per un tubet amb bastanta pendent i restes d'una purga anterior... terreny guarrillo... però a natres com més guarrillo millor, així que a fooondo avall!! Després va vindre el mateix tram de bosquet que vam fer pujant.. allò era rollo Matrix!!... anar esquivant pedres i arbres com podiem, fins que vam donar a la pista d'esquí de fons on ens esperava una llarga remada fins a l'arribada.
Tots dos vam acabar molt satisfets tant del resultat com de la diversió, encara que el circuit no va ser cap meravella.
Serra-Terrisse, 8ens amb un temps de 1h 46min 16 seg i uns 1200m/d
Un cop acabada la ceremonia cap a caseta a veure a l'Anna i a l'Aran!!!!
El dissabte 24 vam anar a la Seu d'Urgell a recollir els dorsals i escoltar a veure que ens deien al brisligsns. Tots estavem una mica encuriosits perquè el dissabte va ser el dia del temporal de vent, i no sabiem realment si la cursa es faria o si variaria molt el recorregut. Despres d'aclarir els dubtes vam anar a Dorres a casa, bueno millor dit al palauet, del Ferran Vilella. On sopariem i fariem nit.
L'organització va retrassar la sortida fins a les 10, que finalment van ser les 10,20 a causa de l'embús que hi havia a la carretera per accedir a l'estació d'Aránser.
Bueno, despres d'uns quants nervis i brometes de costum va començar la cursa.
El primer km era per les pistes d'esqui de fons, això vol dir que era molt planet i que s'havia de lliscar força. M'havia de treure l'espina de la Crononiu. I collons si vaig lliscar... Les sensacions lliscant eren bones... jolin que guay!. Vaig mirar enrera i el Jordi (Chichi) venia a pocs metres... Perfecte!! Portàvem un bon ritme.
El terreny es va anar empinant i la traça era molt entretinguda perquè anava pel mig d'un bosquet bastant obert. El ritmillo era bò, jo anava còmode, pero veia que el Jordi es quedava una mica enrera. Tenia una bona excusa perquè feia pocs dies havia estat realment fotut de l'esquena, mig constipat i amb cagarrines. Però com es un animalot, allà estava tirant com un animal.
Així que vam buscar un ritme que fos més còmode, després de sentir la típica frase de petament "...no vaig tio, no vaig". Vam anar tirant. Després del bosquet ja no vam adelantar ni ser adelantats en tota la resta de la cursa.
Un cop sortint del bosquet hi havia el primer canvi... ens treiem els esquís i ens posàvem els crampons, ara ens venia una canal bastant llargueta però fàcil, a part de algun tramet de neu dura. Tot seguit de la canal ens feien arribar al cim a peu perquè a dalt era tot un vidre. Segon canvi, triem crampons, treiem pells dels esquís i després a fooondo avall per una pala ampla però molt gelada al principi. Més avall hi havia neu ventada on et permetia apurar una mica més. No crec que la baixada durés més de dos minuts. Jolin!! amb lo guay que és baixar.
Tercer canvi, ara tocava posar pells per fer una pujadeta d'uns 450m/d. El principi era bastant planet així que vam tornar a sortir molt ràpids fins que vaig veure que ens separàvem una mica. Després d'algunes frases inconexes... jijij vam tornar a portar un ritme còmode. A la part de dalt, després d'algun zic-zac anavem pel llom gelat de la muntanya durant una bona estona fins al cim que haviem fet passada la canal. Collons allò no s'acabava mai!!! I per fi... Quart canvi, treiem pells i ... baixada final!!
El principi era per un tubet amb bastanta pendent i restes d'una purga anterior... terreny guarrillo... però a natres com més guarrillo millor, així que a fooondo avall!! Després va vindre el mateix tram de bosquet que vam fer pujant.. allò era rollo Matrix!!... anar esquivant pedres i arbres com podiem, fins que vam donar a la pista d'esquí de fons on ens esperava una llarga remada fins a l'arribada.
Tots dos vam acabar molt satisfets tant del resultat com de la diversió, encara que el circuit no va ser cap meravella.
Serra-Terrisse, 8ens amb un temps de 1h 46min 16 seg i uns 1200m/d
Un cop acabada la ceremonia cap a caseta a veure a l'Anna i a l'Aran!!!!
