La Nargona 2009

Tinc un mal d'espatlla que sembla que hagi estat remant durant tot un dia sencer... tot i que ara malament ho tenim per anar a remar a Sant Antoni amb això del musclo zebra... No, no és de remar és de la marxa btt que vaig participar ahir, i les cames com noves, quines coses, eeeh!

A les 6,30 em sona el despertador... buuufff! quina mandra... l'Aran està dormint com un angelet així que aprofito per menjar algo, endressar les coses i per últim... despertar a l'angelet... quina pena!!!! Que dolenta que sóc... però la mama a d'anar a pedalar! Així que cap a casa la iaia. Mon pare ja està a punt per acompanyar-me i em fa pena deixar al nen... sempre em passa el mateix! però em tira tant anar a pedalar que se'm passa desseguida, ademés amb la iaia l'Aran està de conya! 7.30 sortim de Tremp, i xino xano anem fent direcció a Coll de Nargó, quan passem per Bóixols em truca el Dani "encara estàs aquí???!!" El què faltava! ja m'ha posat nerviosa! Però les curves del port de Boixols ens limiten la velocitat i no és pot córrer més! Ja m'esperaran... o no? aaaiiiissh!

A les 8,40 arribem a la zona d'aparcament, el Dani apareix amb els dorsals, 1122 per mi, ole ole!!! quant de temps sense posa'm un dorsal ( i això que és una pedalada!!!) ens preparem i a les 9 ja estem a punt a la sortida. Bicis de tot tipus, i moooooltes noies! Què guai!!! Continuem a la sortida... 9.05, 9.10 fins a les 9.15 no dónen la sortida... tanta pressa per no res! sempre passa igual.

Sortida! M'he posicionat bastant enrera i tardo uns moments a poder pedalar, comentaris com "el primer ja deu estar a punt d'arribar" resonen per la zona; però al cap d'un moment carretera, plat gran i anar passant gent. Vaig a un ritme cómode sense forçar massa... ja hi haurà temps per cansa'm i és que el meu desig és aguantar la marxa llarga i si forço massa al principi no sé si ho aguantaré! Però cada vegada em trobo millor i de manera inconscient vaig pujant el ritme. La primera pujada i més llarga em passa super ràpid i el cos em respon super bé, adelanto força gent i això em fa motivar-me a seguir igual!

Les baixades però ja són un altre història... el braç se'm carrega bastant ràpid i no puc córrer gaire, així que amb alguns nois ens anem trobant durant tota la ruta, ells m'avancen a la baixada i jo els torno a enganxar a la pujada!

Arribem a l'encreuament de Gavarra i allà em diuen que sóc la segona noia... osti! però si n'hi havien 30 o 40 a la sortida... que bé!!!

A partir d'aquí comencen els corriols... super xulos, n'hi ha de ràpids, de tècnics, en pujada, en baixada! Ho faig tot amb el mateix grupet de nois i això ens fa compartir el plaer de tots aquells paratges fantàstics!!!

3er i últim avituallament, ja començo a notar el cansament, 1 vas d'aquarius, i tros de platan i expliqueu-me que em queda!!! "1 pujada de 3 km i ja ho tens això!" em diu un noi... doncs som'hi!



Corriolet super xulo que el disfruto en solitari... no vec a ningú ni davant ni darrera, pista guarra amb gravilla... ojo peligro! ademés està començant a ploure... ai ai ai que la pujada de 3km la faré xopa... però no! el temps es comporta i la pujada la faig sense pluja, i amb comoditat... estic flipant! pujant em trobo super bé! adelanto 1, 2, 3 i finalment arribo dalt... ja tenim la pujada a la butxaca! Intento situar-me i buscar Coll de Nargó, però estic totalment perduda així que torno a mirar endavant i seguir les marques de la marxa... senderillo!!!! xulo xulo... buaah! m'ho estic passant super bé, i encara que vaig força a poc a poc començo disfrutant un munt i no baixo de la bici... però el corriol no s'acaba mai! Em noto els braços inflats, em fan mal, el braç esquerra no em respon com jo voldria... però vaig aguantant i pels meus... ovaris que no baixo de la bici! Per fi.... la pista s'eixampla i puc començar a pedalar, intento pujar marxes... oh oh!! no puc! quin mal els braços no puc fer força amb els dits!!! Descanso un moment i ara sí, pujo marxes i a veure si enganxo al noi de davant!

És l'últim tram, de cames vaig molt bé, encara que estic cansada, tinc ganes d'arribar! Última pujada al poble, aconsegueixo adelantar a l'últim biker que tenia a "tiro", i per fi ARRIBADA!

Finalment 3hores 54min. per una ruta de 47Km i 1770m/desn.

Estic contenta i animada per fer moltes coses sobre la bici... és el que més m'agrada!!!

Classificacions

La Nargona 2009

Tinc un mal d'espatlla que sembla que hagi estat remant durant tot un dia sencer... tot i que ara malament ho tenim per anar a remar a Sant Antoni amb això del musclo zebra... No, no és de remar és de la marxa btt que vaig participar ahir, i les cames com noves, quines coses, eeeh!

A les 6,30 em sona el despertador... buuufff! quina mandra... l'Aran està dormint com un angelet així que aprofito per menjar algo, endressar les coses i per últim... despertar a l'angelet... quina pena!!!! Que dolenta que sóc... però la mama a d'anar a pedalar! Així que cap a casa la iaia. Mon pare ja està a punt per acompanyar-me i em fa pena deixar al nen... sempre em passa el mateix! però em tira tant anar a pedalar que se'm passa desseguida, ademés amb la iaia l'Aran està de conya! 7.30 sortim de Tremp, i xino xano anem fent direcció a Coll de Nargó, quan passem per Bóixols em truca el Dani "encara estàs aquí???!!" El què faltava! ja m'ha posat nerviosa! Però les curves del port de Boixols ens limiten la velocitat i no és pot córrer més! Ja m'esperaran... o no? aaaiiiissh!

A les 8,40 arribem a la zona d'aparcament, el Dani apareix amb els dorsals, 1122 per mi, ole ole!!! quant de temps sense posa'm un dorsal ( i això que és una pedalada!!!) ens preparem i a les 9 ja estem a punt a la sortida. Bicis de tot tipus, i moooooltes noies! Què guai!!! Continuem a la sortida... 9.05, 9.10 fins a les 9.15 no dónen la sortida... tanta pressa per no res! sempre passa igual.

Sortida! M'he posicionat bastant enrera i tardo uns moments a poder pedalar, comentaris com "el primer ja deu estar a punt d'arribar" resonen per la zona; però al cap d'un moment carretera, plat gran i anar passant gent. Vaig a un ritme cómode sense forçar massa... ja hi haurà temps per cansa'm i és que el meu desig és aguantar la marxa llarga i si forço massa al principi no sé si ho aguantaré! Però cada vegada em trobo millor i de manera inconscient vaig pujant el ritme. La primera pujada i més llarga em passa super ràpid i el cos em respon super bé, adelanto força gent i això em fa motivar-me a seguir igual!

Les baixades però ja són un altre història... el braç se'm carrega bastant ràpid i no puc córrer gaire, així que amb alguns nois ens anem trobant durant tota la ruta, ells m'avancen a la baixada i jo els torno a enganxar a la pujada!

Arribem a l'encreuament de Gavarra i allà em diuen que sóc la segona noia... osti! però si n'hi havien 30 o 40 a la sortida... que bé!!!

A partir d'aquí comencen els corriols... super xulos, n'hi ha de ràpids, de tècnics, en pujada, en baixada! Ho faig tot amb el mateix grupet de nois i això ens fa compartir el plaer de tots aquells paratges fantàstics!!!

3er i últim avituallament, ja començo a notar el cansament, 1 vas d'aquarius, i tros de platan i expliqueu-me que em queda!!! "1 pujada de 3 km i ja ho tens això!" em diu un noi... doncs som'hi!



Corriolet super xulo que el disfruto en solitari... no vec a ningú ni davant ni darrera, pista guarra amb gravilla... ojo peligro! ademés està començant a ploure... ai ai ai que la pujada de 3km la faré xopa... però no! el temps es comporta i la pujada la faig sense pluja, i amb comoditat... estic flipant! pujant em trobo super bé! adelanto 1, 2, 3 i finalment arribo dalt... ja tenim la pujada a la butxaca! Intento situar-me i buscar Coll de Nargó, però estic totalment perduda així que torno a mirar endavant i seguir les marques de la marxa... senderillo!!!! xulo xulo... buaah! m'ho estic passant super bé, i encara que vaig força a poc a poc començo disfrutant un munt i no baixo de la bici... però el corriol no s'acaba mai! Em noto els braços inflats, em fan mal, el braç esquerra no em respon com jo voldria... però vaig aguantant i pels meus... ovaris que no baixo de la bici! Per fi.... la pista s'eixampla i puc començar a pedalar, intento pujar marxes... oh oh!! no puc! quin mal els braços no puc fer força amb els dits!!! Descanso un moment i ara sí, pujo marxes i a veure si enganxo al noi de davant!

És l'últim tram, de cames vaig molt bé, encara que estic cansada, tinc ganes d'arribar! Última pujada al poble, aconsegueixo adelantar a l'últim biker que tenia a "tiro", i per fi ARRIBADA!

Finalment 3hores 54min. per una ruta de 47Km i 1770m/desn.

Estic contenta i animada per fer moltes coses sobre la bici... és el que més m'agrada!!!

Classificacions

Provem de fer caco... doncs m'apunto al Vertical Race de Granvalira!

Fa uns dies estava intentant preparar una triatló de muntanya, però per problemes tècnics no hi podré anar, així que he buscat una activitat alternativa que ens faci sortir de casa a tota la family: Cap de setmana del 20 i 21 de juny a Andorra!
Doncs com aquest és l'objectiu, i després de varis dies de fer quilòmetres amb btt, vam sortir a caminar l'Aran el Dani i jo; bueno tot s'ha de dir que el peque encara no camina! però també va poder gaudir de la ruta: Pujada a Pleta Verda des de Serradell:
Amb el Jimny fem l'aproximació per una pista que surt un revolt abans d'arribar al poble de Serradell... el nen dormint, el 4x4 activat i un munt de tancats per bestiar... 4 vegades vaig baixar a obrir la porteta!!! Carai tuuuu! no s'escaparan les bèsties!!!

Una vegada arribem al final del camí, i on comença el corriolet que hem d'agafar, aparquem el Jimny; ens canviem, preparem les coses, despertem a l'Aran i el carreguem a la motxileta... li encanta deixar-se passejar pel papi... es fot uns farts de riure!!! Doncs dit i fet... jo davant i el Dani tot carregat a darrera.

El camí està força brut, i la calor es deixa notar, no passa ni una miqueta d'aire... buuuffff!!! però anem per feina i sense xerrar costa amunt i amunt! Quines sensacions... ara que em començava a trobar bé sobre la bici decideixo canviar d'esport i apuntar-me a una cursa de córrer, quines idees les meves! Ademés el Dani amb 10-12 Kg a l'esquena no es separa de mi ni un moment... quin tio! està intractable!!! Arribem a un punt a mitja pujada que m'adelanta... Cabró!!!! Saludo a l'Aran com puc, el tio va rient, qui pogués anar al seu lloc! i em guanyen distància; això no pot ser... em pico amb aquests dels Terrisses i intento retallar distàncies fent una mica de trot a les zones que no pujava tant fort, ell amb el nen no pot fer-ho (sinó tot corrent ja sería a dalt!) i el vaig seguint d'aprop. Entre tot això quasi bé ja sóm a dalt, ens reagrupem, bebem aigueta fresca, maleïm la calor que fa i continuem ja carenejant i tenint a la vista Pleta Verda. Aquí ja fa una altra temperatura, tots suats ens va tocant l'aire fresquet i ens ajuda a eixugar-nos ràpid. A dalt 1692m, una vista impressionant i agafem forces tots 3 de manera merescuda!!!

I després de la pujada... doncs pel mateix sender comencem el descens, l'Aran amb la panxa plena no tarda a dormir-se i els primers metres el dani i jo anem parlant de si Camper o autocaravana... un tema molt habitual últimament a casa, i és que les coses s'han de pensar bé. Una vegada em noto les cames calentes decideixo provar de accelerar el ritme baixant... ara si! deixo als Terrisses enrera i començo en solitari una baixada que se'm fa moooolt llarga, tot això haviem pujat?! A baix espero a la family, quin trinxament, demà agulletes!!!
I avui estic contenta perque d'agulletes no en tinc, així demà que anem a fer una pedalada per Coll de Nargó tindré les cames més o menys bé!!!

Provem de fer caco... doncs m'apunto al Vertical Race de Granvalira!

Fa uns dies estava intentant preparar una triatló de muntanya, però per problemes tècnics no hi podré anar, així que he buscat una activitat alternativa que ens faci sortir de casa a tota la family: Cap de setmana del 20 i 21 de juny a Andorra!
Doncs com aquest és l'objectiu, i després de varis dies de fer quilòmetres amb btt, vam sortir a caminar l'Aran el Dani i jo; bueno tot s'ha de dir que el peque encara no camina! però també va poder gaudir de la ruta: Pujada a Pleta Verda des de Serradell:
Amb el Jimny fem l'aproximació per una pista que surt un revolt abans d'arribar al poble de Serradell... el nen dormint, el 4x4 activat i un munt de tancats per bestiar... 4 vegades vaig baixar a obrir la porteta!!! Carai tuuuu! no s'escaparan les bèsties!!!

Una vegada arribem al final del camí, i on comença el corriolet que hem d'agafar, aparquem el Jimny; ens canviem, preparem les coses, despertem a l'Aran i el carreguem a la motxileta... li encanta deixar-se passejar pel papi... es fot uns farts de riure!!! Doncs dit i fet... jo davant i el Dani tot carregat a darrera.

El camí està força brut, i la calor es deixa notar, no passa ni una miqueta d'aire... buuuffff!!! però anem per feina i sense xerrar costa amunt i amunt! Quines sensacions... ara que em començava a trobar bé sobre la bici decideixo canviar d'esport i apuntar-me a una cursa de córrer, quines idees les meves! Ademés el Dani amb 10-12 Kg a l'esquena no es separa de mi ni un moment... quin tio! està intractable!!! Arribem a un punt a mitja pujada que m'adelanta... Cabró!!!! Saludo a l'Aran com puc, el tio va rient, qui pogués anar al seu lloc! i em guanyen distància; això no pot ser... em pico amb aquests dels Terrisses i intento retallar distàncies fent una mica de trot a les zones que no pujava tant fort, ell amb el nen no pot fer-ho (sinó tot corrent ja sería a dalt!) i el vaig seguint d'aprop. Entre tot això quasi bé ja sóm a dalt, ens reagrupem, bebem aigueta fresca, maleïm la calor que fa i continuem ja carenejant i tenint a la vista Pleta Verda. Aquí ja fa una altra temperatura, tots suats ens va tocant l'aire fresquet i ens ajuda a eixugar-nos ràpid. A dalt 1692m, una vista impressionant i agafem forces tots 3 de manera merescuda!!!

I després de la pujada... doncs pel mateix sender comencem el descens, l'Aran amb la panxa plena no tarda a dormir-se i els primers metres el dani i jo anem parlant de si Camper o autocaravana... un tema molt habitual últimament a casa, i és que les coses s'han de pensar bé. Una vegada em noto les cames calentes decideixo provar de accelerar el ritme baixant... ara si! deixo als Terrisses enrera i començo en solitari una baixada que se'm fa moooolt llarga, tot això haviem pujat?! A baix espero a la family, quin trinxament, demà agulletes!!!
I avui estic contenta perque d'agulletes no en tinc, així demà que anem a fer una pedalada per Coll de Nargó tindré les cames més o menys bé!!!

Activitats per la costa

Ja fa dies qe volia tornar a activar el meu bloc, perque l'habia desactivat temporalment; n'estava farta de només poguer explicar el què volia fer però no ho podia fer mai... i es que ja es prou dura la recuperació d'un part com per a sobre sumar-li la recuperació d'un braç trencat tot criant un dimoniet que cada dia pesa més! total que no em pregunteu més quan vindrà el germanet perque de moment... va per llarg!

Doncs dit això, i animada per les últimes sortides i excursions que estic fent, torno a fer cròniques de les activitats que més m'agraden.
Aquest cap de setmana vam baixar a la costa amb el Dani, l'Aran i el Teix... tota la family amb tots los "catxarros" cap a Vilassar. Després de visitar els centres comercials de la zona vam comprar una motxila per portar a l'Aran a l'esquena; i per provar-la què millor que pujar a Burriac per Cabrera, per Argentona.... 2 tardes de caminates costa amunt, dir però que jo la motxila no l'he provat, el papà daniel va la mar de content amb el seu nen a l'esquena... doncs el deixo fer! i així de pas ja camina al meu ritme i no m'apreta ;-)))


I ahir diumenge vam canviar d'activitat, tot aprofitant que la iaia Anna es podia quedar amb l'Aran, btt per la serralada litoral i zona del corredor amb uns mountain-bikers de luxe,el Jaume i la Noe.

A les 10.15h. quedem a la Mútua per començar la ruta... el Dani i jo sortim una mica justos de casa però entre pique i pique amb altres bikers aconseguim estar a l'hora a lloc. A partir d'aquí el Jaume ens comença a guiar entre senders fent-nos perdre l'orientació d'on som, jo només faig que preguntar-li on passem per intentar memoritzar algun d'aquells corriols tan xulos... però és impossible! El Dani està d'acord amb mi i la Noe intenta també situar-se tot queixant-se al Jaume que a ella no la porta per aquestos llocs, tot i que ell li respon que ja hi ha passat moltes vegades! i es que tot s'assembla per aquesta zona! Així que hem dit que el pròxim dia GPS. Passem prop d'Orrius, Parpers, una font prop d'una cantera, pugem a la Torrassa, impresionant el sender de pujada! i finalment baixam a Dosrius per uns senders de baixada de luxe, que divertits!!!! A Dosrius parem a fer un beure... jo sóc "novata" amb això de parar a fer un beure a mitja ruta (al pallars és impensable això!) i em demano una clara....buuuufff!!!! al tornar a posa'm sobre la bici em pesaven les cames i el poc alcohol que porta la cervesa el tenia tot al cap... jajajajaaa!!! Com es nota que fa moooolt temps que no tasto l'alcohol, em sortiria barat ara sortir de festa a mi! Una vegada suat aquesta errònia elecció de líquid, i havent anat per terra una vegada, continuem amb els senders de pujada, de baixada... brutaaal! Finalment arribem a Argentona i anem baixant per la riera direcció Mataró per un camí de terra força tranquil. D'aquí pel camí del mig anem a donar a casa la parella que ens han fet de guies. 45Km i uns 1500m/desn.

Un plaer! Espero repetir-ho la pròxima vegada que baixem perque no hi ha res més divertit que fer l'activitat que més m'agrada amb una companyia així!

Activitats per la costa

Ja fa dies qe volia tornar a activar el meu bloc, perque l'habia desactivat temporalment; n'estava farta de només poguer explicar el què volia fer però no ho podia fer mai... i es que ja es prou dura la recuperació d'un part com per a sobre sumar-li la recuperació d'un braç trencat tot criant un dimoniet que cada dia pesa més! total que no em pregunteu més quan vindrà el germanet perque de moment... va per llarg!

Doncs dit això, i animada per les últimes sortides i excursions que estic fent, torno a fer cròniques de les activitats que més m'agraden.
Aquest cap de setmana vam baixar a la costa amb el Dani, l'Aran i el Teix... tota la family amb tots los "catxarros" cap a Vilassar. Després de visitar els centres comercials de la zona vam comprar una motxila per portar a l'Aran a l'esquena; i per provar-la què millor que pujar a Burriac per Cabrera, per Argentona.... 2 tardes de caminates costa amunt, dir però que jo la motxila no l'he provat, el papà daniel va la mar de content amb el seu nen a l'esquena... doncs el deixo fer! i així de pas ja camina al meu ritme i no m'apreta ;-)))


I ahir diumenge vam canviar d'activitat, tot aprofitant que la iaia Anna es podia quedar amb l'Aran, btt per la serralada litoral i zona del corredor amb uns mountain-bikers de luxe,el Jaume i la Noe.

A les 10.15h. quedem a la Mútua per començar la ruta... el Dani i jo sortim una mica justos de casa però entre pique i pique amb altres bikers aconseguim estar a l'hora a lloc. A partir d'aquí el Jaume ens comença a guiar entre senders fent-nos perdre l'orientació d'on som, jo només faig que preguntar-li on passem per intentar memoritzar algun d'aquells corriols tan xulos... però és impossible! El Dani està d'acord amb mi i la Noe intenta també situar-se tot queixant-se al Jaume que a ella no la porta per aquestos llocs, tot i que ell li respon que ja hi ha passat moltes vegades! i es que tot s'assembla per aquesta zona! Així que hem dit que el pròxim dia GPS. Passem prop d'Orrius, Parpers, una font prop d'una cantera, pugem a la Torrassa, impresionant el sender de pujada! i finalment baixam a Dosrius per uns senders de baixada de luxe, que divertits!!!! A Dosrius parem a fer un beure... jo sóc "novata" amb això de parar a fer un beure a mitja ruta (al pallars és impensable això!) i em demano una clara....buuuufff!!!! al tornar a posa'm sobre la bici em pesaven les cames i el poc alcohol que porta la cervesa el tenia tot al cap... jajajajaaa!!! Com es nota que fa moooolt temps que no tasto l'alcohol, em sortiria barat ara sortir de festa a mi! Una vegada suat aquesta errònia elecció de líquid, i havent anat per terra una vegada, continuem amb els senders de pujada, de baixada... brutaaal! Finalment arribem a Argentona i anem baixant per la riera direcció Mataró per un camí de terra força tranquil. D'aquí pel camí del mig anem a donar a casa la parella que ens han fet de guies. 45Km i uns 1500m/desn.

Un plaer! Espero repetir-ho la pròxima vegada que baixem perque no hi ha res més divertit que fer l'activitat que més m'agrada amb una companyia així!