divendres, 3 de juliol del 2009

Compte enrere...




Ja estic acabant el meu rodatge de l'Ironbike. Des que vaig acabar la temporada amb esquís que m'he dedicat més que res a rodar amb bici aquest objectiu que ens vam marcar un dia de l'any passat amb Fonti... una curtida de les bones! Le veritat és que serà una gran experiència per posar el cos a prova, en tinc moltes ganes...
Aquesta temporada els esquís i les pells les vam poguer allargar fins a finals d'abril, recordant que al novembre ja vem començar a gaudir d'aquest esport, ha sigut mig any d'esquí de muntanya... brutaaal, i això que em pensava que amb l'arribada de l'Aran podriem fer poca cosa, però amb l'Anna ens ho combinem genial!!!
Així que després de la suspensió de la Mezzalama tocava canviar el xip i començar a pedalar a veure com responien les cames.
Les primeres setmanes rutes per la conca de Tremp amb 50 - 60 km i uns 1500 - 2000 de desnivell acumulat, unes 3 sortides a la setmana... la cosa sembla que va bé! Planegem un cap de setmana a França amb el Javi, Jordi, Laia, Anna i Aran amb l'objectiu de fer ports de muntanya amb carretera. Cauen l'Aspin, Val Louron, Pla d'Adet i altres colls de la zona... les sensacions són boníssimes i em motiven a seguir pedalant amb força les setmanes següents alternant carretera i btt. El 17 de maig m'apunto a la cursa de Btt de Besians... És una cursa nova per mi perque és un circuit a 6 voltes, i em pensava que seria molt monòton, però la veritat és que va estar guay!


Poc a poc les rutes d'entre setmana vaig aner fent-les mes llargues i amb mes desnivell, segurament vaig fer gran part dels camins del terme.
La majoria dels dies he anat sol, però alguns dies he pedalat amb l'Anneta, el Mariano, la Mireia, el Fonti, el Jordi de Torres.
Els caps de setmana feia mes intensitat (tipo treure la fèl) amb alguna cursa o pedalada, com per exemple Open d'espanya Btt a Vall de Ges, o per la Nargona.
Com he anat a caminar molt carregant a l'Aran a les espatlles, les cames s'han posat a tò per fer curses tipus km vertical. Així que vaig anar al Vertical Quiri i desprès a Andorra a fer el Km vertical de Canillo de les Goretex series.
I la setmana pasada vam decidir a última hora d'anar a fer la Pedals de foc Non-stop. Com va ser un rampell, no ens vam preocupar de la inscripció i juntament amb el Fonti, el Jordi i Sopi, vam anar a fer el recorregut.
La idea era fer-ho tots junts pero a partir del km 20 ja anavem cadascú al nostre aire.
La veritat és que va anar prou bé, vam fer el recorregut amb unes 12h 20min... això sí, tots vam passar gana. Jo vaig fer els 220kms i 6000 de dsv amb 3 barretes i 3 gels... al final només pensava en menjar.
Aquesta setmana he fet una de les últimes sortidetes llargues, ha estat per la Vall Fosca, per fugir de la calor i pedalar en alçada que sempre va bé... Van sortir uns 3000 de desv i 70kms, amb algun tramet a peu (30min)
A partir d'ara les sortides seran més curtetes i amb una mica més de ritmillo.
Els que en saben d'entrenaments es posaran les mans al cap, però la veritat és que sempre vaig per sensacions, i fent el que em ve de gust... Les series, les dietes, els pulsometres i demés, la veritat es que no en faig massa cas, i així em va... jejej

divendres, 26 de juny del 2009

Ja m'he quedat amb les ganes abans d'hora!

Quina impotència! Voler anar a algun lloc però no poder-ho fer; haver pagat la inscripció d'una cursa pero no poder-hi anar,... això em passa per ruca... culpa meva!!! Però no m'agrada que ningú deixi de fer coses per acompanya'm a mi...!

Així que aquest cap de setmana toca quedar-me a caseta amb l'Aran i el Teix. Espero poder fer la pròxima duatló, ja que són les curses que més m'agraden, de moment ja m'he quedat amb les ganes... hauré d'esperar fins al setembre!!!



Ja m'he quedat amb les ganes abans d'hora!

Quina impotència! Voler anar a algun lloc però no poder-ho fer; haver pagat la inscripció d'una cursa pero no poder-hi anar,... això em passa per ruca... culpa meva!!! Però no m'agrada que ningú deixi de fer coses per acompanya'm a mi...!

Així que aquest cap de setmana toca quedar-me a caseta amb l'Aran i el Teix. Espero poder fer la pròxima duatló, ja que són les curses que més m'agraden, de moment ja m'he quedat amb les ganes... hauré d'esperar fins al setembre!!!



dilluns, 22 de juny del 2009

Corrent per Andorra

Hem apurat fins al final però ens hem inscrit al VK i VR de Granvalira, així que toca cap de setmana a Canillo (AND):
Dissabte al matí ens aixequem aviadet, carreguem les coses a la furgo i carretera i manta! Fa molta calor i només tinc ganes d'arribar a Andorra per notar una temperatura més suau, i és que aquests últims dies per la Conca de Tremp estan siguent insoportables... quin país aquest!!!
A les 12 ja som al país dels Pirineus i parem a Sant Julià a fer algunes compres de bici, donar un tomet perque l'Aran no s'agobiï molt del viatge i finalment pugem ja cap a Canillo!
Quan arribem tot seguint les fletxes de VK Granvalira, veiem que encara no hi ha massa ambient de cursa... on deu ser la gent? Dinant!!! i es que "són les 2 i hem de dinar" em recorda el Dani. Així que traiem el taper i ens atipem de pasta sota uns arbrets al costat del riu; uns arbres que fa 2 anys també em van veure dinar just abans d'aquesta mateixa cursa, però aquella vegada estava acompanyada del Javi (va ser el seu últim kilòmetre vertical) i el Chichi... quins temps aquells!!!
Una vegada dinats, ens tapem una mica perque aquí no hi fa massa calor, que bé que s'esta! i inspeccionem la zona ja que aquesta nit hi hem de dormir. "Doncs vaig a mirar quan val aquest camping" un espai verd molt agradable i molt aprop de la sortida de la cursa... Bé de preu! així que no ens ho pensem més i entrem! Aparquem la furgo sota un arbre i ens fem nostra la zona, "aquí estarem de lujo!!!!" Descansem, prenem el sol tot fent temps fins a les 5 que comencen les sortides del Quilòmetre Vertical.


Jo avui no corro, i de moment ni ganes que en tinc, els moments abans de les curses són bastant asquerosos, amb sensacions extranyes, nervis, dubtes... per això en aquests instants no em fan gens d'enveja els corredors. El Dani porta el dorsal 91 i fins vora les 6 de la tarda no li donaran la sortida (sortides individuals cada 30") . Amb l'Aran fem el seguiment de la cursa del papa, l'animem tot el què podem i pel que ens diu li ha anat força bé! Molt bé!!!

Ara, dutxeta, entrega de premis i... SUPER SOPAR!!! Buffet lliure de pasta, amanides, fruita... Molt bó, encara que avui no sé pas si m'ho he guanyat gaire, jejeje!!! Però he d'agafar forces per demà.

LA CURSA:



Matí fred amb força vent, 18 noies a la sortida, i sortida puntual a les 9,30hores... 3,2,1...SORTIDA! Primer tram igual que la VK, pujada, no vull forçar ja que el meu entreno ha sigut el què ha sigut ( zero patatero!) i em vull guardar ja que no sé com puc respondre als 16.5km de cursa.... potser fa 2 anys que no corro tants kms seguits!!! Però de moment va pujant força dret i això em beneficïa. Circuit molt xulo per dins d'un bosc de pi negre i avets amb barranquets Pujades, baixades, planejar... no puc agafar cap ritme!!! Però m'anima que vaig veient a 2 noies que tinc a davant i si puja els vaig retallant distància, però finalment el moment més dur i menys esperat: agafem pista i toca córrer.... buuuuufffff!!! les noies de davant les perdo de vista, em dóna la sensació que no n'avanço gens i miro endavant i la pista no s'acaba maaaai! Ademés per acabar de matxacar el meu estat en aquest moment de la cursa (porto 45min) em comence a adelantar els primers nois a un ritme maniàtic que encara em fa veure més que o vaig a córrer o no cal que en faci cap més d'aquestes curses... "Abandono? això no està fet per mi, que ruca que sóc! encara no estic ni a la meitat de la cursa i estic feta pols!" Tot això i més se'm passa pel cap... però NO, he de seguir, desconnectar de la gent que m'avança i fer la cursa per mi mateixa que és el què havia decidit fer! Així que continuo, vaig fent, els nois que m'avancen em van animant i... s'agraeix! Poc a poc el terreny passa a ser més alpí i recordo aquells anys que anavem a córrer pel Parc Nacional... "ho he de tornar a fer" penso; en aquests moments el meu cos ja va sol, no noto tant el cansament i per inèrcia vaig corrent pensant amb les meves coses, de tant en tant intento augmentar el ritme però al fer-ho em fan mal les cames i entenc que el meu cos va bé com fins ara; així que acabo la cursa sense poder forçar més... No puc! Falta entreno!!!
Finalment 2:47min a 38min de la primera noia i molt contenta per haver superat aquest repte personal.

Baixant m'he trobat al Dani i l'Aran que pujaven a veure'm... Que bonic que és abraçar a la family després de tot el que he fet, em sento molt afortunada!!!



Corrent per Andorra

Hem apurat fins al final però ens hem inscrit al VK i VR de Granvalira, així que toca cap de setmana a Canillo (AND):
Dissabte al matí ens aixequem aviadet, carreguem les coses a la furgo i carretera i manta! Fa molta calor i només tinc ganes d'arribar a Andorra per notar una temperatura més suau, i és que aquests últims dies per la Conca de Tremp estan siguent insoportables... quin país aquest!!!
A les 12 ja som al país dels Pirineus i parem a Sant Julià a fer algunes compres de bici, donar un tomet perque l'Aran no s'agobiï molt del viatge i finalment pugem ja cap a Canillo!
Quan arribem tot seguint les fletxes de VK Granvalira, veiem que encara no hi ha massa ambient de cursa... on deu ser la gent? Dinant!!! i es que "són les 2 i hem de dinar" em recorda el Dani. Així que traiem el taper i ens atipem de pasta sota uns arbrets al costat del riu; uns arbres que fa 2 anys també em van veure dinar just abans d'aquesta mateixa cursa, però aquella vegada estava acompanyada del Javi (va ser el seu últim kilòmetre vertical) i el Chichi... quins temps aquells!!!
Una vegada dinats, ens tapem una mica perque aquí no hi fa massa calor, que bé que s'esta! i inspeccionem la zona ja que aquesta nit hi hem de dormir. "Doncs vaig a mirar quan val aquest camping" un espai verd molt agradable i molt aprop de la sortida de la cursa... Bé de preu! així que no ens ho pensem més i entrem! Aparquem la furgo sota un arbre i ens fem nostra la zona, "aquí estarem de lujo!!!!" Descansem, prenem el sol tot fent temps fins a les 5 que comencen les sortides del Quilòmetre Vertical.


Jo avui no corro, i de moment ni ganes que en tinc, els moments abans de les curses són bastant asquerosos, amb sensacions extranyes, nervis, dubtes... per això en aquests instants no em fan gens d'enveja els corredors. El Dani porta el dorsal 91 i fins vora les 6 de la tarda no li donaran la sortida (sortides individuals cada 30") . Amb l'Aran fem el seguiment de la cursa del papa, l'animem tot el què podem i pel que ens diu li ha anat força bé! Molt bé!!!

Ara, dutxeta, entrega de premis i... SUPER SOPAR!!! Buffet lliure de pasta, amanides, fruita... Molt bó, encara que avui no sé pas si m'ho he guanyat gaire, jejeje!!! Però he d'agafar forces per demà.

LA CURSA:



Matí fred amb força vent, 18 noies a la sortida, i sortida puntual a les 9,30hores... 3,2,1...SORTIDA! Primer tram igual que la VK, pujada, no vull forçar ja que el meu entreno ha sigut el què ha sigut ( zero patatero!) i em vull guardar ja que no sé com puc respondre als 16.5km de cursa.... potser fa 2 anys que no corro tants kms seguits!!! Però de moment va pujant força dret i això em beneficïa. Circuit molt xulo per dins d'un bosc de pi negre i avets amb barranquets Pujades, baixades, planejar... no puc agafar cap ritme!!! Però m'anima que vaig veient a 2 noies que tinc a davant i si puja els vaig retallant distància, però finalment el moment més dur i menys esperat: agafem pista i toca córrer.... buuuuufffff!!! les noies de davant les perdo de vista, em dóna la sensació que no n'avanço gens i miro endavant i la pista no s'acaba maaaai! Ademés per acabar de matxacar el meu estat en aquest moment de la cursa (porto 45min) em comence a adelantar els primers nois a un ritme maniàtic que encara em fa veure més que o vaig a córrer o no cal que en faci cap més d'aquestes curses... "Abandono? això no està fet per mi, que ruca que sóc! encara no estic ni a la meitat de la cursa i estic feta pols!" Tot això i més se'm passa pel cap... però NO, he de seguir, desconnectar de la gent que m'avança i fer la cursa per mi mateixa que és el què havia decidit fer! Així que continuo, vaig fent, els nois que m'avancen em van animant i... s'agraeix! Poc a poc el terreny passa a ser més alpí i recordo aquells anys que anavem a córrer pel Parc Nacional... "ho he de tornar a fer" penso; en aquests moments el meu cos ja va sol, no noto tant el cansament i per inèrcia vaig corrent pensant amb les meves coses, de tant en tant intento augmentar el ritme però al fer-ho em fan mal les cames i entenc que el meu cos va bé com fins ara; així que acabo la cursa sense poder forçar més... No puc! Falta entreno!!!
Finalment 2:47min a 38min de la primera noia i molt contenta per haver superat aquest repte personal.

Baixant m'he trobat al Dani i l'Aran que pujaven a veure'm... Que bonic que és abraçar a la family després de tot el que he fet, em sento molt afortunada!!!



dilluns, 15 de juny del 2009

Anem rodant...

Aquests últims dies, hem anat fent sortides amb l'Anna i l'Aran; amb l'Anna fent sortides xules pel Pallars amb bike i quan anem tots plegats anem a pujar algun pic interessant pel lloc més ferèstec que trobem.
Els caps de setmana procurem anar a fer alguna activitat organitzada, ja sigui pedalada, cursa Btt o córrer.
El cap de setmana passat (6/7 de Juny) Vam estar pel Maresme i jo el diumenge vaig anar a fer la tercera prova del Open d'Espanya de Btt Marató... que ve a ser una pedalada d'uns 70kms i uns 2470m/ d'on hi ha lo milloret del país.
Després de deixar dormint a l'Anna i l'Aran a Vilassar vaig passar a buscar al Jaume Ribosa (Ribi) per casa seva i així pujar plegats cap a St Vicenç de Torelló (Vall de Ges). Durant el viatge el tema de conversa va ser exclusivament de Btt... El Jaume ha fet moltes curses de llarga distància en Btt, tant aquí com per Europa, i jo vaig aprofitar per aclarir alguns dubtes de cara al Juliol... Merci!!!!
Un cop allà vaig anar a buscar el dorsal. Com només estic federat a la Feec em van inscriure a la pedalada, és el mateix circuit però no surto a la classificació del Challenge. Sense llicencia Uci no pots entrar a "l'Open"... Open no vol dir obert?? No sé, és un tema que em porta una mica mosquejat...


Els de la pedalada sortíem uns metres més enrera que els de l'Open. Donen la sortida!! La feinada es meva per adelantar al màxim de gent possible per posicionar-me més o menys bé. Tot i així, vam passar per un tunel estret i vam estar parats uns segons degut a l'aglomeració de gent. Ara tocava recuperar una mica el ritme, ja que anava una mica passat de voltes, i nomes portavem 3 kms. A partir d'aquí va començar un sense parar de corriols tant de pujada com de baixada. Em vaig trobar al Jaume en una pujada el tio portava un ritme més suau, i això em va fer pensar... collons potser amb aquest ritme que porto, peto pel camí!! Pero em trobava bé, tot i anar una mica més forçat que a les llargues rutes que em faig pel pallars.
Moooolts kms de sender, de tot tipus però ciclable 99%... quina passada, això si, els kms costaven molt de passar. Vaig agafar un grupet de 3 nois que anaven més o menys al mateix ritme, però una mica més agressius en els repetxons que jo. En curses curtes jo intento fer com ells però en les llargues faig els mínims canvis de ritme possibles. Això és el que em funciona.
Poc a poc algun s'anava despenjant. Mmmm... això m'agrada!! Però en un tram d'una pista dolentota plena de tronquets, un dels del grup amb la roda aixeca un tronc que em va directe als radis de la roda del davant... Ufffff!! La roda es bloqueja i jo surto catapultat per sobre la bici. Patapammm!! Sort que vaig caure bastant bé. M'aixeco ràpid i segueixo... la bici bé per sort. Jo només tinc molèsties amb un costat però vaig fent bé. Torno a recuperar la posició que portava.
Ara tocava una pujada llarga de plat petit per una zona molt solejada i ja portavem uns 55kms vaig agafar el meu ritme molinillo un altre cop i poc a poc vaig anar deixant enrera els altres dos que quedaven del grup. A partir d'aqui vaig anar bastant sol. Els senders no s'acabaven mai. L'esquena ja la tenia una mica adolorida... potser de la patacada.
Per fi veig el poble i m'hi llenço com un kamikaze... Aribada!!!!!!!
23 corredors havien anat més ràpids que jo. Però tots corrien per algun equip... una vegada més vaig quedar el primer independent i el primer de la pedalada.
Poc desprès arriba el Jaume com si no hagues fet més de 10 kms el tio impecable!! despres lo Mikel i altres coneguts... mengem algo i tornem a Vilassar.
Va ser una cursa dura degut al puja-baixa del recorregut que t'obligava a fer molts canvis de ritme.

Aquest cap de setmana 13/14 de Juny. El dissabte treballava i el diumenge l'Anna i jo participavem a una pedalada a Coll de Nargó. La Nargona.
Jo com sortia de guardia vaig arribar molt aviat a Nargó. Allà ja vaig veure que hi havia nivell. Mentre esperava a l'Anna que venia amb el seu pare des de Tremp vaig estar xerrant-marujeo, amb lo Mariano, lo Miquel, Jordi de Gerri, Palo, etc...
Vaig a buscar els dorsals i em torna a passar el mateix, em fan pagar l'assegurança Uci encara que jo ja estigui cobert...Grrrr
Finalment arriba l'Anna i l'Aleix(Sogre) ens canviem i anem cap a la sortida. Hi ha ambientillo, moltes noies!! l'Anna esta contenta i amb moltes ganes.
La sortida s'endarrereix uns 15 min però per fi sortim!!! Ens despedim amb l'Anna i cadascú al seu ritme.
Com de costum surto endarrera i miro de posar-me al davant, en aquest cas els primers 2 kms son neutralitzats per carretera i em puc avançar tranquilament. Un cop arribem a la pista lo Mariano fa un atac com un boooig amb plat gran... jajajaj. lo millor que els més valents el van seguir. Buffff quin ritme! impossible seguir-los. Les sensacions són dolentíssimes, tinc les cames molt cansades dels dies anteriors. Hi ha hagut poc descans.


Agafo el meu ritmet constant durant la primera pujada forta que ens porta quasi fins al port de Bóixols. Em quedo sol i així vaig tota la pedalada... al final de la primera pujada quan ja portava uns 45 min les cames comencen a funcionar, vull dir sense dolor, després uns senderets molt macos de baixada on em vaig engrescant , em surto de la traçada i patapaaaam... de patac a terra i la mà a sobre d'una argelaga... i jo sense guants com de costum. jejejej
Torno a agafar el ritme i quan em noto la boca seca allargo la mà cap al bido i... collons ja no hi es!! Joliiiin!! passo pel km 20 i n'hi ha 47. A partir d'aquí només a buscar avituallaments jejejje


Paro a abeurarme com si fos un oasi enmig del desert! En un d'aquestos senders foto llantaso i Paaam!!! rebenton!!... Poso camera i continuo... per sort no m'atrapa ningú. Quin stress!! Torno a agafar el ritme i continuo en busqueda d'oasis!!
Arriba la última pujada de 3 kms per una pista trencada... es fot llargueta... quan arribo a dalt veig que la roda torna a estar desunflada...li foto amb la manxa a vere si arribo, pero el recorregut és entretingut fins a Nargó i he de parar dos cops més a unflar!
Per fi arribo!!!
Al final 5è! Moolt content. Una mica després arriba l'Anna super contenta i m'explica lo bé que s'ha trobat... que guay!!!!
Mengem algo i l'Anna torna amb la furgo i jo torno amb la bici de carretera cap a Tremp per acabar de rematar la feina jejej.
I que bé que ens ho passem!!!!!!!!!