Visita al Colomina. Dilluns 8 d'agost.

Ja fa dies que anem ajornant una caminata en familia per la Vall Fosca; i per fi em trobat forat a les agendes. Diumenge 7 d'agost pugem a dormir sota el llac de Sallente; l'Aran que no ha fet migdiada i ha estat tota la tarda jugant amb els camions a la piscifactoria de Senterada arriba molt adormit al destí final, així que tranquilament els papis aparquem la furgo, sopem i ens relaxem sota el silenci d'aquesta vall... impresionant!

A mitja nit.... tutururú- tutururú!!! l'Aran es desperta amb sed i gana i no hi ha manera de fer-lo dormir, així que ens traiem les llaganyes dels ulls, ens posem els frontals i cap a fora, toca excursió nocturna! -Hi han bruixes aquí?; -No!!! les bruixes no venen aquí que estem moooolt lluny!!! 

Finalment i quan els papas ja estem molt cansats, tenim fred i molta molta son, perque l'Aran res de res, aconseguim convencer al peke que demà ens espera una excursió molt xula i hem de descansar... bueno! sembla que funciona!!! A dormir amb el papa ara!!!

03:00... -Anna, Anna!!! l'Aran ha mullat el llit... , m'aixeco intentant no obrir massa els ulls, agafo l'Aran mentres ell em diu -no passa res mama, no passa res, -no Aran, no passa res, però has d'intentar dir a la mama que tens pipi... - sí mama! Doncs a dormir una altra vegada; tenim sort i ens adormim ràpid!

07:30... sona el despertador! Ja? buuuffff!!!! faig contes... aixecar-nos, vestir-nos, preparar motxilles, esmorzar...mmm... si esmorzem tot pujant o a dalt ens podem estalviar 1/2 horeta penso... despertador a les 8:00!!! I tant ràpid passen aquests 30 minuts amb un no res ja torna a sonar el mòbil! venga ara sí!!!! i ràpid que d'aquí 1 hora justa surt el telefèric! 

Quin èxit! a les 9 estem tots 3 preparats i fins i tot esmorzats dalt el telefèric. Anem mirant el paisatge, els cabirols, la gent que ens acompanya, la furgo que s'allunya... tot és molt emocionant, sobretot per l'Aran. Una vegada a dalt anem a veure l'Estany Gento i mirem l'hora per calcular quant tardarem fins al refugi Colomina, objectiu del dia. Pugem pel camí normal acompanyats de la boira i força fresqueta, l'Aran se'n surt força bé, el camí és ple de pedres però ell solet va avançant, saltant i fins i tot corrent en algun tram fàcil, -Aran! a poc a poc que queda molt rato!; però no hi ha manera ell a la seva, com sempre! De tant en tant paradeta per beure aigua, abrigar-nos o treuren's roba, segons surt el sol o no. I poc a poc ens anem acostant a la caseta de fusta.

Finalment, i al cap de 2 hores de sortir de Estany Gento, arribem al nostre objectiu del dia. l'Aran té clar que vol un cola-cao, així que cap a dins sense mirar altres coses. Jo encara no hi havia estat des que el van arreglar i quina passada! ha quedat molt xulo! Ens traiem les sabates i cap a dins a saludar a la Marta i la Naila. Xarrem una estoneta mentre bebem alguna cosa i amb un entrepà boníssim a la motxilla ens despedim de les guardes i ens disposem a baixar cap a Estany Gento i després cap a Sallente, ara no hi haurà telefèric... a veure el peke!

Impresionant! Quin fart de riure, de saltar, de caure i sempre... a saaaacoooo!!!! i és que així li demanava l'Aran al Dani. Jo darrera, intentant seguir-los. Així que vist i no vist pel camí del cable ja som a Estany Gento. Parada obligada, hem de menjar l'entrepà que ens ha preparat la Marta... quina gana i que bò!!! Saludem al Gerard, que marxa cap a la civilització després d'una setmana entre muntanyes i estanys! Ens despedim i desapareix entre pedres! a nosaltres encara ens queda teca i no tenim pressa... Tornem a engegar amb la panxa plena, i com sempre passa amb la panxa plena ve el cansament, -papa, vull motxileta!!!; cap problema, tirem de motxilla i arribem a baix ben sencers!!! Quin dia més divertit i que bé que ens ho hem passat, ara una bona migdiadeta tot baixant amb el cotxe cap a Tremp i després a tornar a donar guerra, com sempre!!!

Comença el trekking!

 Fa ja alguna setmana que les energies van a més i les ganes de quedar-me a casa escassegen; i es que si per mi fos ara mateix tinc motivació per varies bogeries, que, ho sé..., no és el moment! sabré esperar, cosa que abans no sabia fer i ara n'estic aprenent molt, la paciència i el saber esperar el moment oportú diuen que és un pas a favor de la victòria, tot arribarà!

Doncs amb tantes ganes de tralla (com diuen alguns amics blocaires), diumenge 7 d'agost decideixo fer el tomb a les antenes caminant, pujar pel sender de comportes - casa Cassasses - antenes i baixar fins la ITV; fent l'aproximació amb bici fins al cruce de la central... tota una duatló per una prenyada de 15 setmanes! I per més seguretat i tranquilitat m'acompanya el world cup de la family, si es que no puc fallar!!!

El dia comença mig ennuvolat, però només aparcar la bici, el sol comença a fer presència i l'airet que corria fins aleshores, on és? res de res, xafogor, calor i costa amunt! Ja pel sender de comportes comencem a sentir sirenes, accident? foc? sí, sí això últim mateix, de la casa de barrets del Lago, Club Lago, per dir-ho pel nom, surt una fumerada fosca i els bombers i helicopters ja comencen a treballar sobre la zona. De cop, surtits del no res, apareixen 2 homes super atabalats que el foc ve cap on som nosaltres, -marxeu!! marxeu!! que el foc ve i l'aire bufa cap aquí!!!, em quedo sense paraules mentres un dels homes aixeca els 2 braços tot explicant-me d'on ve l'aire, estic al·lucinant! em miro al Dani i amb la tranquilitat que el caracteritza en situacions així els respon que natres tirem direcció est i no hi ha problema, i  així tal com han aparegut marxen! -Vols dir que el foc ha saltat el llac?, I l'aire ve cap aquí?, no fa ni olor ni res. El Dani l'únic que em contesta i ja em queda prou clar és, -però has vist com mirava d'on venia el vent? (aixecant els 2 braços). Res de res, ni foc ni aire ni res venia cap on erem nosaltres! 

Així que, un cop comentada l'anècdota, continuem cap a casa Cassasses on es  veu com van apagant l'incendi amb els helicòpters, per cert, vosaltres sabeu la llegenda del "buzo"? Doncs un noi que feia submarinisme, el va arroplegar un hidroavió i el van trobar temps més tard mort en un incendi vestit amb neopré i aletes... que xungo! anar a bussejar i morir d'aquesta manera... si és que no saps mai com pot acabar la història!

Doncs ja veieu, entre anècdota i anècdota arribem a les antenes, jo més cansada que altres però  sense deixar de sorprendren's, ja que a dalt de tot ens trobem una parella fent-se fotos amb la estelada com si d'un gran pic es tractés, si ja ho dic jo que del mes d'agost t'ho pots esperar tot!!! 

No ens quedem gaire estona a dalt i baixem pel sender de la ITV, anar fent, xino xano, sense córrer clar, però intentant no encantar-nos perque una cosa que estàs acostumada a fer-la corrent, o amb bici, caminant es fa llaaaargaaaaa... i si a sobre a l'acompanyant li agafa una crisi de gana, mal de cames i d'això no s'acaba mai... en fi! una baixada durilla on fins i tot el world cup en pateix les consequències. Així que, pel meu bé, i coneixent al meu compi, l'invito a córrer costa avall i que faci una aproximació de les bicis al camí d'arribada... Perfecte!!!! Sí es que no hi ha res com repartir-se la feina!

NEWS

I  ja som al mes d'agost, tot deixant enrera un juliol diferent, estrany i per mi llarg, mooolt llarg; comencem un altre mes amb ganes de solet, platja, lago, i una mica d'activitat. 

L'últim mes que vaig poder fer alguna cosa va ser el maig, i ha plogut molt des d'aleshores. Una pedalada a Benabarre, un avís amb pàjara sobtada per la Vall de Barcedana i una despedida pujant amb bici a Sant Corneli i fent el circuit de Gerri van ser les últimes activitats sobre la meva estimada companya...

però tot això té una raó desitjada. Estem esperant un germanet/a per l'Aran pel mes de gener de 2012.

La part dolenta, o no tant bona es que així com amb el xic de casa vaig tenir un embaràs molt bò, amb aquest els marejos i mal està són el dia a dia... i així les setmanes es fan llargues i els mesos interminables... quants en queden??? Buuuffff!!!!

Després d'aquesta experiència tot pot ser que em cremi corrent, nadant, fent qualsevol cosa que em pugi les pulsacions a mil i no pugui ni parlar... perque tinc un mono que em moro!!!!!!

Sortint en bici però competint a peu.

Amb l'excusa d'actualitzar el blog us explicaré una mica el que anem fent aquest estiu...
Com l'Aran no va al cole fem bastantes sortidetes amb ell, com poden ser bones caminades per corriols pallaresos, alguna via ferrada, moltes hores de "lago" ja siguin amb kayak o fent banyets, alguna festa major, correfocs, passar nits amb la furgo... etc. 

I mentre la familia ens fa de cangurs aprofitem per escapar-nos a fer l'indio per les muntanyes. La major part de les vegades sortim amb la bici, ja sigui pels voltants del poble com per l'extranger. Però com els caps de setmana ja hi han festes majors doncs hem anat seguint les seves activitats esportives, ja que les activitats nocturnes les tenim una mica oblidades.
Primer vaig córrer l'Espardenyada que es celebra per la festa dels Raiers de La Pobla. Va ser just la setmana desprès del raid i em feien una mica de mal els peus, però la resta tot molt bé. Bona organització, bon menjar i ambientillo!!. Vaig fer 5è per darrera del Poma, el Palito, l'Àxel i un tal Luz. Em sembla que el recorregut te uns 16kms i uns 850m/d que vaig trigar 1h 27min en acabar-lo.

Desprès i gràcies a la bona iniciativa de la gent de Pobla, vaix poder participar a la primera cronoescalada de San Corneli ( Cami de les Trinxeres). Sanco és una de les muntanyes més concorregudes dels voltants del Llac de St Antoni, i últimament es parlava molt d'organitzar una crono, però ningú acabava de fer el pas. Va ser un èxit total amb unes 140 persones apuntades entre la crono i la caminada popular. Al cim ens esperava un bon esmorzar i una gran explicació de lo que va succeir allà dalt durant la guerra. 
El recorregut es d'uns 4,5kms i uns 750m/d em sembla i vaig trigar 36min i 23seg en fer-lo per arribar en primera posició.


I aquest dissabte passat vaig anar a córrer per primer cop la Vertical Cabanera organitzada pel Ceps de la Pobla al poble de Cabdella. Amb una organització impecable, un recorregut bastant dur d'uns 1450m/d que ens va portar al cim del Montsent de Pallars. Vaig trigar 1h 09 min i 20 seg arribant 8è a 7 minuts d'un imparable Marc Solà (Poma) i per darrera de corredors de calitat com l'Oscar Roig, d'en Joan Freixa entre d'altres. Un cop arribats a dalt vam acompanyar a la Marta al Refu del Colomina i fent un tomb molt maco pel parc. Un cop a baix hi havia un dinar popular on no hi va faltar de res.

Le Grand Raid 2011

   

 Este final de junio empezamos la 2da edición de Le Grand Raid, en Calais, la
costa más al norte de Francia, casi frontera con Bélgica. Un raid por etapas de 5 días:
22: Prólogo de 44km en la misma ciudad de Calais.
23: 173km de Lumbres a Ohlain.
24: 90km de Park des Iles a Fouquieres.
25: 85km e Porte du Hainaut a Escaut.
26: 43km de BʼTWin Village a Lille.
Participan más de 4 nacionalidades distintas, con equipos de renombre como el sueco
del Thule o el francés/Nueva Zelandés del Wilsa. Nuestro equipo lo forman Juan Jose
Sancosmed (Jota) de La Coruña, Dani Terrisse de Tremp, Albert Vilana de LLes y la
capitana Emma Roca de Bellver de Cerdanya. Vienen de asistencia Fina Vila i Jordi
Cruells de Banyoles. El resto del equipo se va a otro raid que coincide por fechas en
Costa Rica (circuito de Copa del Mundo, ARWC). Jota y Albert vienen con recientes
victorias en algunos raids de Galicia y Córcega. Emma viene aún con alguna molestia en
el pie del 2do puesto en la Maratón de Sables. Pero los 4 estan dispuestos a darlo todo y
vivir una gran aventura en el Nord-Pas de Calais.
Para llegar a la cita Jota ha viajado en avión desde La Coruña, y el resto ha conducido
más de 13h con una autocaravana de lujo desde Gerona con todo el material necesario,
bicicletas y comida.

1a etapa:
Se ha salido primero con una etapa especial realizando la disciplina de “Lounge Coté”: un
andar con el agua de mar entre cintura y pecho ayudándote del remo de kayak. Toda una
epopeya para los inexpertos raiders como nosotros. Aún así hemos hecho un buen parcial
adelantando a unos cuantos equipos.
A continuación hemos empezado una carrera a pie de 3,5km por la playa de Calais para

luego llegar a la primera transición donde nos esperaban los kayaks “sit on top” y hacer
unos 2 km por un lago donde el viento nos ha hecho sufrir más de lo previsto, ya que nos
derivaba constantemente la embarcación y costaba mucho llevarla recta.
Bien mojados y temblando, hemos empezado una bici de 16km con un “bike and run” de
16km más que empezaba a cargar gemelos y quadriceps. Nos ha llovido, granizado, ha
salido el sol y no ha parado de hacer un viento bastante infernal. Hemos acabado la etapa
de hoy con una orientación específica en un precioso castillo (el Ford Nieulay), para
seguir corriendo con prueba de cervatana en medio y acabar de nuevo en la playa de
Calais. Finalmente hemos terminado 3eros, cansados por el alto ritmo y las horas que
hemos tenido que pasar corriendo sobre asfalto. Hemos disfrutado, ha habido muy buen
rollo entre nosotros, nos hemos ayudado constantemente y hemos mirado de cometer
errores mínimos. Este 3er puesto con los equipos de élite que hay nos ha sentado de
maravilla.
Mañana nuevo tute con 4 veces más de km. También será 4 veces más de tiempo? Ya
veremos...

Clasificación etapa 1 de los 5 primeros equipos:
Equipo Prólogo Etapa 1 General
1-Thule Sweden/France 00:19:58 03:27:15 03:47:13
2-Wilsa New Zealand/Finland/France 00:21:45 03:28:58 03:50:43
3-Buff Thermocool Spain 00:20:32 03:48:05 04:08:05
4-Os Direct Ukraine 00:21:53 03:56:37 04:18:30
5-Cap Opale France 00:20:35 04:01:12 04:21:47

2a etapa:
Hoy etapa maratón, con mucha bicicleta, más de 105km. El total de carrera a pie han sido
46km y en kayak 23km con casi 3h de remo por un río estrecho y lleno de pequeños
puentes y algunas presas. También entre medio ha habido 3 secciones de orientación
específica con muchos puntos de control a encontrar, muchos de los cuales nos los
hemos encontrado maltrechos por gente que no respeta nada. Los pueblos por donde se
ha pasado han sido preciosos, el río por donde hemos navegado estaba lleno de
pequeños parajes de ensueño y la zona en bicicleta tenia muchos lugares residenciales
que te parecía estar en medio de Inglaterra.
Han sido 14h de etapa sin parar, con mucho ritmo y buscando siempre ganar tiempo. En
la bici que se ha hecho muy larga al enlazar 2 secciones seguidas que han sumado 90km,
hemos marcado un buen ritmo, aprovechando la luz de día antes de oscurecer acabando
la sección a las 22h. Ha sido la noche más larga del año mejor aprovechada, ya que la luz se
ha agradecido al máximo por ser el dia más largo del año. La sorpresa ha sido la última
orientación específica que nos la han hecho hacer de noche pero que por suerte no ha
durado más de 40 minutos.
Reventados pero contentos de conservar la 3a plaza hemos dormido como niños,...

Clasificación sumando etapa 2 de los 5 primeros equipos: 
Equipo scratch etapa Etapa 2A Etapa 2B General
1-Thule 1 08:12:00 04:10:21 16:09:34
2-Wilsa 2 08:25:46 04:50:07 17:06:36
3-Buff Thermocool 3 08:43:03 04:46:16 17:37:56 *
4-Cap Opale 4 09:03:57 05:02:17 18:28:01
5-Os Direct 5 10:13:27 05:32:21 20:04:18
* penalización de 10min por dejarse una baliza en la orientación específifififica

3a etapa:

Han sido 90km con muchas paradas neutralizadas que han roto un poco el ritmo de
carrera y nos ha relajado un poco demasiado. Después de una primera sección de relevos
con la mitad del equipo corriendo y la otra mitad en bici por unas minas de carbón de
Henin Beaumont, hemos empezado los 4 una bici de 50km con todos los favoritos mano a
mano. Thule al final se ha escapado 5 minutos para luego ir ensanchando esta distancia.
Al acabar la bici nos han puesto una sección de 3km a pie pero con un desnivel de 300m
subiendo 2 montañas de escombros de las minas de carbón, un tramo muy exigente y
duro!
Luego hemos enlazado con un kayak de 5km, que ha sabido a gloria comparado con el
del día anterior. Le ha seguido un “bike and run” de 10km con 2 bicis para los 4 que
hemos aprovechado para ir 2 encima de cada bici en los tramos llanos y asfaltados
aunque peligraran las partes más íntimas de los que iban detrás del asiento. Al final
hemos acabado con una orientación en la ciudad de llegada corriendo más de 5km sin
parar...
Hoy un día de muchos cambios de ritmo, con los equipos muy juntos y con las piernas ya
tocadas de la etapa maratón del día anterior. Pero aun i así disfrutando de la carrera, los
equipos y la excelente asistencia que estamos teniendo.

Clasificación sumando etapa 3 de los 5 primeros equipos:
Equipo scratch etapa Etapa 3 General
1-Thule 1 04:23:45 20:33:19
2-Wilsa 2 04:30:22 21:36:58
3-Buff Thermocool 4 05:39:50 23:17:46 *
4-Cap Opale 5 05:52:53 24:20:54 **
5-Os Direct 3 05:02:14 25:06:32
* penalización de 1h por dejarse la baliza 9 en el rio
** penalización de 1h por dejarse la baliza 10 en el trekking

4a etapa:
Han sido otros 90km que aparentemente no tenían que suponer nada y han sido bastante
infernales. Hemos empezado como cada mañana muy rápidos, la gente descansa, come
bien y recupera!
Una carrera a pie de 13km en menos de 1h nos ha llevado a un kayak de 6km. Hemos
llegado pegados al Thule al inicio del río y hemos podido mantenerles la rueda llegando
primeros con ellos a la siguiente transición. En el dia de hoy se han juntado 50 equipos
más de otra categoría (la challenger) que corrían por parejas el mismo recorrido que los
equipos de élite y que han dado mucho ambiente al día gris y lluvioso que ha amanecido.
La bici ha tenido un primer tramo de 22km obligados donde teníamos que encontrar 4
balizas por el camino (y que no venían marcadas en el mapa) y hemos ido junto con Thule
y Wilsa gran parte del recorrido. Pero a pocos km de llegar al final y cuando teníamos aún
que encontrar una última baliza antes de la transición, ha llegado la sorpresa: no la hemos
encontrado y hemos perdido más de 40 minutos volviendo para atrás hasta dar con ella.
Desde este punto el equipo ha tenido que darlo todo para ir recuperando algunos de los
minutos perdidos y mirar de asegurar el 3er puesto que podía estar peligrando, ya que el
equipo inmediatamente perseguidor, el Cap Opale, de la zona, estaba a poco más de 1h
en la clasificación general. La bici que ha venido después de 18km con las fitas ya
puestas en el mapa ha sido un poco complicada pero Jota ha ido encontrando cada punto
y junto con una orientación de 2km específica hemos acabo la sección con los franceses
aún a 40 min por delante.
Le ha seguido un “bike and run” de 12km con una orientación de 2km más en medio. Esta
orientación ha sido muy rara, ya que nos daban 4 fotos en un recinto de una antigua mina
y hemos tenido que localizar las fotos y consecuentemente las balizas barriendo al azar la
zona, cosa que no nos ha gustado nada, ya que dependía más del azar el encontrar las
fitas que no de saber orientar. Al final hemos acabado 5tos de etapa pero aun 3eros de la
general con casi 7h de carrera. Mañana a asegurar la posición sin dejar de controlar los
franceses que van 4rtos y no van a regalar nada.

Clasificación sumando etapa 4 de los 5 primeros equipos:
Equipo scratch etapa Etapa 4 General
1-Thule 1 06:22:42 26:56:01 **
2-Wilsa 5 07:44:15 29:21:13 *, **
3-Buff Thermocool 4 06:59:03 30:16:49 **
4-Cap Opale 2 06:22:45 30:43:39 **
5-Os Direct 3 06:33:55 31:40:27 **
* penalización de 1h por dejarse la baliza 8 en la btt
** penalización de 10min por dejarse una baliza en la orientación específifififica

5a etapa:
Hoy los equipos ya no han salido tan rápido, la clasificación ya estaba sentenciada si no
pasaba nada raro. Se ha empezado con una bici neutralizada de 8km que nos ha llevado
directamente en un gran parque, lleno de gente corriendo y en bici un domingo por la
mañana, llamado Halle Canteleu. Teníamos que esquivar abuelos, niños, jovencitas,
perros y algun que otro cochecito,...
Allí en forma de bucles hemos ido realizando distintas etapas como carrera a pie, “bike
and run”, orientación específica y kayak. Luego hemos salido con btt hacia otra
orientación específica con 10 balizas en Gruson para seguir en bici y acabar en el mismo
lugar que hemos empezado. Han sido 4h de carrera siempre controlando a los 4tos y al
final llegando justo delante de ellos. Al acabar satisfacción, felicidad, relajación y una
sonrisa en la boca por finalmente haber terminado 3eros y todos en buen estado. Nos
vamos con una buena experiencia vivida, con horas muy duras pero con otras increíbles
y con un espíritu de equipo impecable. Una maravilla.

Clasificación sumando etapa 5 de los 5 primeros equipos:
Equipo scratch etapa Etapa 5 General
1-Thule 1 02:33:54 29:29:55
2-Wilsa 5 02:51:05 32:12:18 **
3-Buff Thermocool 3 02:43:49 33:00:38
4-Cap Opale 4 02:44:09 33:27:48
5-Os Direct 2 02:35:01 34:15:28
** penalización de 10min por dejarse una baliza en la orientación específifififica

Crònica d'Emma Roca

Transvesubienne, de la muntanya al mar...

La Transvesubienne  és una de les curses que he fet últimament que m'ha sorprès. Potser perquè vaig subestimar-la pensant-me que anava a un itinerari entretingut i plè de senders tècnics. O potser perquè era la excusa perfecta per anar una setmaneta a la Cote d'Azur amb la meva superfamily... Ara us explico...

Es una travessa de uns 86kms amb 3500m/d positius i uns 4200 de negatius, que va des de la Colmiane (1500m) fins a Niça(0m) als alps marítims. Fins aqui és curiós però no és sorprenent. I a més a més veus un video boníssim amb senders molt macos i algun tram a pèu que no hi dones importància... Mmmm, això enganxa. HI HE D'ANAR!!! jeje.
Video promocional (cliqueu)

El primer que em va extranyar és els temps que feien els primers. Per ser professionals trigaven molt en completar els 86kms. Em sembla que el Julen Absalon(Campió del món i or olímpic) l'any que hi va anar va fer el 12è... MmmMm  Però tampoc hi vaig donar massa importància, un mal dia el te tothom! jiji

La realitat va ser aquesta: No entraré amb detalls topogràfics, i faré una descripció en termes generals.

La sortida a la Colmiane era amb tres graelles d'uns 250 ciclistes i separades amb 15min de diferència. Nosaltres com era el primer any que hi anàvem sortiem de la última graella. O sigui dels primers ja m'en podia oblidar. Pedalar amb ells encara que fos al final impossible i fer el seu temps molt dificil a part de físicament jo tenia el handycap d'avançar els ciclistes que anaven més xino-xano.

Un cop sortim en baixada per un prat d'unes pistes d'esquí intento situar-me en un lateral perquè allà tothom baixa boig. Quan va començar la pujada de seguida vaig veure que tothom anava a conservar... encara quedava molt i ja estàvem pedalant a molinillo per una rampa herbosa al límit de l'adherència. Un cop agafo el meu ritme ja anava primer del meu grup que eren uns 250... Ummmm que extrany

Però jo a lo meu em trobava bé i no anava massa forçat tot i que les pujades eren molt exigents. Abans d'arribar a dalt de la primera pujada ja havia agafat algun corredor del grup que havia sortit 15 min. devant nostre.  La primera baixada és curta i ja ens endinsavem en els senders (un 80% de la cursa era per sender o camins difícils) La gent baixava molt bé, feia goig de baixar al darrera perquè anaven ràpid i si veien que et feien nosa et deixaven passar (la majoria) tot seguit venien unes pujades on la gent ja caminava. la veritat és que era dificil poder pedalar per allà, així què... peu al terra. Com em trobava bé jo em vaig posar a córrer pel costat dels sender i avançava molta gent.

Aquesta va ser la tònica de tota la cursa. La majoria de pujades eren a pèu i demanant pas per passar. Les meves Sidi van quedar sense tacos i relliscava una mica. Quasi sempre empenyía la bici, en poques ocasions la vaig dur a l'esquena. La majoria de la gent la duia a l'esquena i jo aprofitava per esmunyir-me per sota de les seves rodes.

Hi havien molts trams tècnics de puja-baixa, que eren maquíssims, però amb una tija telescòpica hagués anat de conya. Em vaig fer un fart de pujar i baixar el sillin, a part dels kms que vaig fer de pujada amb el sillin baixat per no perdre el ritme.

Les baixades llargues eren molt tècniques i físiques, degut a la llargada i la dificultat del terreny. La gent baixava ràpid però havien d'anar fent paradetes per reposar els braços... també aprofitava per avançar. Jo descansava quan el sender era menys difícil afluixant el ritme i relaxant-me dins lo possible.

Sort que anava carregat de menjar i de beure perque hi havien tres avituallaments i passava molta estona fins que no en trobaves un. I de vegades no et deixaven omplir el botellí.

No vaig tindre cap avaria per sort. Tot i que al final de la primera baixada llarga, baixant per una tartera de pedres fent ziga-zagues vaig saltar per davant de la bici, jo vaig caure de peus però la bici va cruixir sobre una pedra. Si fos d'alumini hi hauria fet un bony, pero el carboni va fer un soroll molt lletg.

Sense mirar-la massa vaig continuar pensant que ja me l'havia carregat. Al arribar vaig veure una forta rascada, però no crec que influeixi en l'estructura.

En resum: És el recorregut més bèstia que he fet mai d'una tirada. Més que rés per l'estona que passes empenyent la bici. Lo fort és que les pujades si volguessin les podrien fer per pista o asfalt, pero deuen pensar... massa fàcil!! I quan toca baixar la majoria de les vegades vas treient la millor tècnica per no caure entre pedres, arrels i fulles. També vaig caminar en algun tram de baixada per no jugar-me la pell.

Tot i així camuflats dins el recorregut trobaves els senders tant bucòlics que havies vist al video promocional.

L'arribada va ser al passeig maritim de Niça amb un ambient festiu i caluròs on només esperava trovar-me a l'Anneta i a l'Aran per exlica'ls-hi les meves aventures.

Finalment posició 71 de uns 800 i pico ciclistes on arribarien uns 550 a meta. Jo tenia el dorsal 757 que és justament la posició de sortida. I vaig trigar 8h 01min a 1h 40 dels primers.

Material molt recomanable: Bici doble suspensió, calçat per caminar, tija telescópica, camelback i força menjar... Si no se us donen bé les trialeres no cal que hi aneu. A no ser que us agradi caminar amb la bici al costat.

Hi tornarem??? MmmmMMm
Video d'aquest any!!!