BTT pel paradís francés

Si us agrada el btt de veritat, rutes amb un % molt alt de sender, tant de pujada com de baixada, paisatges guapíssims i la sensació que no t'acabes mai el territori... no us ho podeu perdre... BRUTAAAAL!

Aquest cap de setmana hem pedalat per la zona de Barbazan i Aspet i hem acabat tant contents que segur que aviat repetirem.

Pyrénées Comminges

FOTOS:

BTT pel paradís francés

Si us agrada el btt de veritat, rutes amb un % molt alt de sender, tant de pujada com de baixada, paisatges guapíssims i la sensació que no t'acabes mai el territori... no us ho podeu perdre... BRUTAAAAL!

Aquest cap de setmana hem pedalat per la zona de Barbazan i Aspet i hem acabat tant contents que segur que aviat repetirem.

Pyrénées Comminges

FOTOS:

Pedalada... al nostre aire!

Finalment, i amb una sèrie de variacions, he pogut fer la Pedalada del Segre 2009, i així de memòria crec que és la 3a vegada que hi participo.
La sortida tenia hora a les 9,00 del matí... massa aviat! Fins a les 8,30 del matí no podia deixar al nen amb ningú, així que en principi res de pedalada, un altre dia de sortida per les terres de la conca, on les pujades les coneixem de memòria i les baixades quasi quasi les podriem fer amb els ulls tancats... s'ha de fer alguna cosa!!!!
Així que decidit! igualment anirem a la pedalada, sense pagar i sense fer la sortida multitudinària... cosa que a la parella de curtits que m'han acompanyat els ha encantat la idea, sobretot això de no afluixar la butxaca... aaaiiiish!
A les 8,40h sortim de Tremp amb moooolta mandra a sobre i una mica de mal de coll per part meva, últimament les arroplego totes! xerran xerran amb un moment arribem a Ponts; al poble ja no hi queda cap biker, només que cotxes amb portabicis buits, mirem el rellotge... fa 40min que s'ha donat la sortida i nosaltres encara ens hem de canviar!
Així que a les 9,50h. comencem a pedalar tot seguint les fletxes, el primer tram és molt rodador i els dos "mendas" van per feina, jo darrera em costa agafar el ritme i em molesta el mal de coll, però vaig fent a veure si em passa. Trobem els de la pedalada infantil i això em fa pensar molt i molt amb l'Aran, el trobo tant a faltar quan estic sense ell! És el millor!!! Un altre any, quan ja pedali la faré amb ell, segur que s'ho passarà genial!
Una vegada ens desviem dels petits, comencen les pujades fortes i... la cua! Tot de gent parada esperant per baixar un sender, o, o!! l'hem cagat pensem els 3! Tota la pedalada sense poguer gaudir dels corriols!!!! i això no pot ser!!!! Agafem paciència i anem baixant darrera els últims que finalment ens deixen passar, a la pista... a toooope! a avançar gent! A mi se'm passen tots els mals, vaig a un ritme "alegre", i tot i que vaig molt bé no sé pas si el podré mantindre tota l'estona.
Arriba un punt que tothom desvia cap a la ruta curta, ja no deixen fer la llarga (són les 12,10h), però nosaltres com que anem sense dorsal marxem a fer més quilòmetres i tranquils, molt tranquils!!! Que bé!!! Pujades tècniques, baixades ràpides, pujades de platillo, baixades tècniques... m'ho estic passant super bé, ademés el Xavi ens obsequia amb dos caigudes tontes... jajaja! no puc parar de riure! em trobo força bé, tot i què dec haber afluixat el ritme una mica ja que aquell parell m'han d'esperar una mica, el mal de coll és mínim i el canell s'està comportant bé!" i és que tu nena quan no és un all és una ceba", em recorda el Dani, i ja té raó, ja! Però sóc feliç com un anís sobre la bici i això no m'ho treu ningú!
Finalment 52km amb 3h48min pedalats.
(no hi ha fotos! :-(, i'm sorry!)

Pedalada... al nostre aire!

Finalment, i amb una sèrie de variacions, he pogut fer la Pedalada del Segre 2009, i així de memòria crec que és la 3a vegada que hi participo.
La sortida tenia hora a les 9,00 del matí... massa aviat! Fins a les 8,30 del matí no podia deixar al nen amb ningú, així que en principi res de pedalada, un altre dia de sortida per les terres de la conca, on les pujades les coneixem de memòria i les baixades quasi quasi les podriem fer amb els ulls tancats... s'ha de fer alguna cosa!!!!
Així que decidit! igualment anirem a la pedalada, sense pagar i sense fer la sortida multitudinària... cosa que a la parella de curtits que m'han acompanyat els ha encantat la idea, sobretot això de no afluixar la butxaca... aaaiiiish!
A les 8,40h sortim de Tremp amb moooolta mandra a sobre i una mica de mal de coll per part meva, últimament les arroplego totes! xerran xerran amb un moment arribem a Ponts; al poble ja no hi queda cap biker, només que cotxes amb portabicis buits, mirem el rellotge... fa 40min que s'ha donat la sortida i nosaltres encara ens hem de canviar!
Així que a les 9,50h. comencem a pedalar tot seguint les fletxes, el primer tram és molt rodador i els dos "mendas" van per feina, jo darrera em costa agafar el ritme i em molesta el mal de coll, però vaig fent a veure si em passa. Trobem els de la pedalada infantil i això em fa pensar molt i molt amb l'Aran, el trobo tant a faltar quan estic sense ell! És el millor!!! Un altre any, quan ja pedali la faré amb ell, segur que s'ho passarà genial!
Una vegada ens desviem dels petits, comencen les pujades fortes i... la cua! Tot de gent parada esperant per baixar un sender, o, o!! l'hem cagat pensem els 3! Tota la pedalada sense poguer gaudir dels corriols!!!! i això no pot ser!!!! Agafem paciència i anem baixant darrera els últims que finalment ens deixen passar, a la pista... a toooope! a avançar gent! A mi se'm passen tots els mals, vaig a un ritme "alegre", i tot i que vaig molt bé no sé pas si el podré mantindre tota l'estona.
Arriba un punt que tothom desvia cap a la ruta curta, ja no deixen fer la llarga (són les 12,10h), però nosaltres com que anem sense dorsal marxem a fer més quilòmetres i tranquils, molt tranquils!!! Que bé!!! Pujades tècniques, baixades ràpides, pujades de platillo, baixades tècniques... m'ho estic passant super bé, ademés el Xavi ens obsequia amb dos caigudes tontes... jajaja! no puc parar de riure! em trobo força bé, tot i què dec haber afluixat el ritme una mica ja que aquell parell m'han d'esperar una mica, el mal de coll és mínim i el canell s'està comportant bé!" i és que tu nena quan no és un all és una ceba", em recorda el Dani, i ja té raó, ja! Però sóc feliç com un anís sobre la bici i això no m'ho treu ningú!
Finalment 52km amb 3h48min pedalats.
(no hi ha fotos! :-(, i'm sorry!)

...actualitzant

Després de la cursa d'Italia i ja sense cap maldecap de preparar una cursa, hem anat fent les activitats que més ens han vingut de gust.
Els primers dies NO tenia massa ganes d'anar amb bici, l'ironbike habia sigut tant intesa que no em quedaven masses ganes de pedalar;fins i tot un dia vaig sortir amb l'Anna i a poc de començar li vaig dir que tornava a casa... això però, només em va durar una setmaneta...jijiji

Sortides amb la bici de jugar,tot recorrent nombrosos corriols i tarteres dels pallars.


Caminates amb l'Aran, tot destacant el Pic de Vallibierna i el Culebres, son els primers tres mils de l'Aran amb 7 mesos. Impressionant veure com ell estava tant content per aquelles alçades; i a nosaltres, com no, sen's queia la baba...


La setmana següent després de varies excursions i pedalades d'entre setmana, vam anar a fer el recorregut de Pedals d'occitania. Vam iniciar la ruta des de Bossost, i com anavem amb l'Aran, l'Anna i jo ens partiem la etapa. El Jabvier va fer tot el recorregut. Vam tindre uns dies molt bons i el recorregut és molt guapo.


També hem fet algun St Corneli amb l'Aran mentre l'Anna treballava. El tio ja hi ha pujat tres cops. Es deu pensar que només hi ha aquest cim a la voltants de Tremp...

El dissabte a la nit vam fer el sopar de despedida del Jordi Colom, que ha demanat excedència a la feina per anar-se'n per les amèriques un parell d'anys. No està mal!!

La setmana passada vam tornar a agafar el camper i vam anar a pasar uns dies de mar-muntanya.
Els primer dies vam estar per la costa del Maresme i després vam fer una part del cami de Ronda amb l'Aran, De Llançà a Cadaqués. Son uns 19 kms amb uns 500m/d per la vora de la costa... molt bonica la costa però molt aspre l'interior del cap de Creus.
Al dia següent vam pujar cap a vora de Prades (pirineu frances) i vam anar a fer el barranc del Llech, molt aqüatic, concorregut i divertit. Al dia següent vam fer una bona caminata amb l'Aran del refugi Malet fins al refugi de Cortalets, per un sender que puja uns 1200m/d i que et porta als peus del Canigó.
Aqueta setmana hem rodat amb l'Anna pel congost de Monrebei. El sender està molt net i es disfruta molt amb la bici. Alsamora-Coll d'Ares-Castell de St Llorenç-ref. Mas Carlets-Congost-Alsamora. 1300m/d 3h 30 i uns 40 kms.
Ahir vam anar a fer l'Aranbike amb el Jabvier. El recorregut va ser maco, el marcatge de la cursa una mica justet, aixi com els avituallaments i les dutxes. Però veient els problemes mecànics de la resta de companys la cursa em va anar prou bé.
I així anem fent l'Aran, l'Anneta i jo

Tastets de la Pedals d'Occitània

Aquest cap de setmana passat, 22 i 23 d'agost, va ser l'escollit per anar a descobrir la Pedals d'Occitània, el Javi, el Dani i jo; ruta que surt de Viella i dóna un tomb de 227km per la part francesa fins tornar a la capital de l'Aran.

Però degut a les nostres responsabilitats com a pares i com a treballadors no disposavem de 3 jornades per pedalar, ni tampoc de cangur per deixar el nen tota una nit (no ha passat mai una nit sense la mama!); així que ens haviem d'adaptar la Pedals a les nostres possibilitats:

1. El Dani i jo ens aniriem tornant a l'hora de pedalar i cuidar a l'Aran, així que vam decidir dividir la ruta en 2 cada dia, un pedalaria al matí i l'altra a la tarda.
2. El mateix que cuidaria al nen, traslladaria la camper fins al lloc on decidissim dinar - dormir - o el què fos.

3. El Camí Reial ja ens el coneixem i ens interessa poguer gaudir més de la part nova, així que divendres a la nit a dormir a Bossost; i aquest va ser el punt de partida.

Dissabte

Bòssost - Bourg dOueil: Pedala el Dani. Jo els espero a dinar a Bourg d'Oueil. Tarden a arribar 3 hores. M'expliquen que hi ha força sender de pujada i que els hi està agradant molt la ruta.

Bourg d'Oueil - Barbazan: Pedalo jo. Comencem amb pujada, hem d'arribar al punt més alt per on passa la ruta (1781m), encara estic fresca i les sensacions són bones... fa de bon pujar! A dalt tot prat, mig enboirat, s'està de conya. Planegem fins a una cabana on comença una baixada amb mooolt pendent... PataPUM! voltereta va! jajajaja!!! A partir d'aquí baixada per pista durant 6km. Ooohhh! jo que volia corriolets! Arribem a un poble, d'aquest a un altra... aquests punts són els que més ens consten amb el road-book, sort de la gent autòctona que se saben la ruta de memòria i encara que no ens hi entenem gaire ens indiquen a la perfecció cap on hem d'anar. La ruta es converteix més en un puja- baixa amb trams de sender fins al poble de Saint Bertran de Comminges, on hi ha una catedral... per flipar!!! La ruta ens fa passar pel mig del poble on podem veure lo turistic que és i lo ben cuidat que està... bonic bonic!!! A partir d'aquí caiguda del Javi per unes escales (es veia a venir!) i recta final fins a Barbazan. Unes 4 hores de ruta, uns 50 km.

El que resta de tarda ho passem veien assajos d'un grup heavy anomenat MAD i observant també una singular competició de petanca sobre gravilla i amb el terreny inclinat... sense paraules! Pizza per sopar i autan per dormir!

Diumenge

Barbazan - Encausse Thermes: Pedalo jo. Comencem planejant per vora un llac, camps i petits poblets per al cap de poca estona començar amb una forta pujada de platillo amb pedra trencada tot seguint la ruta nº18 de btt de la zona. S'agraeix que tota la pujada tenim sombreta. Amunt amunt amunt i de cop ni rastre de la ruta nº18 !?!?!? Intentem continuar... filosofia sempre anvant!!! però cada vegada la liem més i ja no sabem ni on passem. Hauriem d'estar fent una pujada suau i estem arrossegant la bici costa amunt sense poder pedalar... això promet!
Abandonem! Tot prenent la direcció que teòricament hem de seguir tirem avall... i sorpresa! Ruta nº18!!!! Per fi!!!! Doncs tal qual... no sabem ni com però hem tornat a enganxar la ruta. Uns corriols de baixada super xulos ens porten a Lourde.

A partir d'aquí anem agafant carretera, corriol, carretera, corriol... molt molt xulo! i sense voler-ho ja arribavem a Encausse thermes... ooohhh! fi de ruta per mi. Avui uns 40km amb 2,30h! Tram impressionantment bonic!

Encausse Thermes - Bóssost: Pedala el Dani. Comencen a pedalar vora la 1 del migdia. Jo marxo cap a Bóssost amb la furgo i l'Aran. Ens banyem a la piscina del poble... quin relaxxxx! això és vida!!! L'Aran s'ho passa genial! Els ciclistes no arriben fins a les 6 de la tarda, fets pols, morts de sed i plens de fang... com s'enten això?


Hem estat d'acord tots 3 que és una ruta molt i molt xula però molt entretinguda... no sé pas si aquesta és tant fàcil pedalar-la amb menys de 24 hores.
Jo, amb menys de 24h. ho vec impossible, només espero poder gaudir algun dia de tota la ruta... potser quan l'Aran deixi de popar.