dijous, 23 d’octubre de 2008

Artec btt marató " El infierno del nordeste"

La veritat es que no m'havia decidit a particitar-hi fins a 3 dies abans de la cursa. Vaig pensar que seria una bona ocasió per conéixer la Vall d'en Bas, i realment ho va ser, ara la conec bastant be.
La cursa consistia en pedalar durant 110kms superant uns 4000m/d positius acumulats. Vaig pensar que no tindria problema en finalitzar el recorregut degut al rodatge que portava de l'estiu...
Bueno, m'estalviaré la descripció del viatge. Nomes dire que vam sortir cap allà: El Jabbvier, el Jordi(no se el cognom) i jo. Amb la furgo del Javi que és on vam dormir tots tres.
Després dels preparatius previs a la cursa i de visitar el Wc, tots tres estavem a la linea de sortida... envoltats de mooolta gent(crec que deviem se uns 400) A la part del davant hi habia figures del món del btt com Israel Nuñez o l'Ivan Oluego(Fa descens, pero ves-li al darrera a les pujades!!)tambe l'olimpic Joan Llaneras, entre d'altres bons que no conec. Abans de veurel's ja sabia que no hi habia opcions a podium, encara que jo sempre guardo alguna esperança en les curses llargues, però veient el panorama no hi havia opcions...
El speaker feia una descripció del recorregut que va endarrerir la sortida uns 15 minuts. Després vaig veure que el tio no en tenia ni p.. idea, o que realment ens estava enganyant el molt cabró!
Bueno, després del rollo que ens va fotre, per fi es dona la sortida. Com a totes les curses... Molt ràpida. Al principi hi ha un tram d'asfalt que en teoria és neutralitzat, això em permet de posicionar-me més endevant. Per allà em vaig trobar a la Noe que només havia xerrat amb ella per internet i després de saludar-nos vam continuar cadascú al seu ritme.
Una vegada va marxar el cotxe, vam començar per una pista bastant costeruda que anava fent llaçades, després la baixada per un sender guapíssim... vaig pensar: "osti tu que bé que m'ho passare!". La propera pujada ja no em va agradar tant encara que es podia anar forçant a sobre la bici. Cada vegada hi havia més fang...Jo anava pensant que només seria aquell tram i que després vindria lo bo. Més endevant una pujada argilosa d'aquelles que no et deixa girar les rodes. Peu a terra i bici al coll, que amb les rodes plenes de fang pesa un mort. Lo únic que em consolava es que anava avançant gent. Les sabates ja perden el seu color original i agafen un to marró que no abandonarant fins al final. Aquesta pujada tenia una 3kms i tots eren a peu... difícil pedalar, a no ser que volguessis gastar tota l'energia en aquella pujada. Una vegada pasat aquesta merda de tram, vaig pensar que una vegada rodéssim pel pla ja n'avançariem més. Una vegada penso això pujo del plat petit al mitjà i... crak! Peto la cadena. La reparo i mentres... la poca gent que havia avançat em torna a passar. Pel plà es rodava fatal... més i més fang. Buffff. Portavem 3h de cursa i només portavem 35 o 40 kms. Jo encara tenia fe de que la cosa milloraria(no podia anar a pitjor) i oi tant que hi va anar. Quan ens van fer baixar per una trialera que ni els que fan trialsin hi baixen... allò era surrelista! No ho havia vist mai. Sorties de un lloc xungo i anaves cap a un de pitjor.
També ens van fer pujar al cim del Puigsacalm. Abans del cim hi havia un de la organització que et feia anar a peu. El problema no era aquest... ja feia uns 20 minuts que ja hi anavem a peu. Allà tambe passaves uns 20minuts mes patejant. Costa amunt encara pero baixar per un prat amb la bici al costat era de rucs. Lo unic bo que tenia el tram és que veies a la gent del darrera i sabies com anaves de posició. De tant en tant anava passant ciclistes. Uns renagaven molt els altres deien que si agafaven al organizador el pelaven, d'altres reparant la bike. No se si hi havia algu que disfrutès.
Les bicicletes ja eren totes marrons... la cadena era un troç de fang. La mecànica patia, nosaltres patiem. Els dels avituallaments et deien ara ja no hi havia més fang... Mentida!!!! Cabrons i a sobre mentiders.
Jo portava un ritme semblamt al Chema del Albi, això feia que ens anessim trobant en moltes parts de la cursa... Estavem flipant. Va costar molt arribar al km 90, ja portavem unes 8 hores lluitant contra el fang i els senders inciclables. Ja només voliem arribar. Jo estava petat pero la gent que anava enrera no sabia com s'ho faria per passar els controls ja que jo no anava molt sobrat de temps i això que vaig anar gran pert de la cursa dels 10 primers.
Per fi l'últim avituallament. El tio ens diu que ja es tot baixada i que amb una horeta feiem meta. I una merda!! Ni tot baixada ni una horeta. Repetxons i més repetxons. A sobre torno a trencar la cadena... joderrr! No s'acabava mai. Bueno despres de carenejar una bona estona, em trobo al Chema que anava caminant, havia punxat i ja no tenia més camares. Li deixo la meva i continuo, sembla que ja la cosa comença a baixar... Tot baixant a bon ritme... el que les forces i els reflexes permetien, sento algú que em demana pas. Collons qui deu ser aquest paio. Un cop em passa em poso al seu darrera. El tio baixava finíssim, donava gust de veure'l baixar.Era l'Ivan Oluego jejej. Aquell tram el vaig disfrutar moltíssim. També perquè ja sabia que l'arribada era a prop. Després de l'apretada final vam arribar junts a la meta, 8è i 9è classificats amb més de 9 hores de cursa.
Per fi s'havia acabat. mentre no arribaven el Jabbvier i el Jordi vaig menjar una mica vaig fer 4 estiraments i vaig netejar la bike. Com no una mica de marujeo per allà.
En conclusió: Una de les curses més dures de btt que mai he fet. Però per lo mal traçat que estava. I per la quantitat de fang que hi havia. Nomes cal veure les xifres. Que de 400 n'acabin 50. És un fracàs total. L'organitzador no en te ni p... idea d'anar amb bike o bé el tio sen's ha bacilat. Un altre any li fotra lo pèl a sa mare!!
Aixo si l'entorn era brutal.. fagedes i senders maquíssims(els ciclables). L'organització bastant cutre, no per la falta o qualitat dels avituallaments sino per ocultar informació al ciclista que anava de sorpresa en sorpresa.

Artec = KK

Descripció premsa:
http://www.esmtb.com/Artec_Marato_BTT_Vall_d_en_Bas_mtb3060

7 comentaris:

  1. Boooig!!! i tant dura tenia que ser perque tu ho descriguis d'aquesta manera, perque mira que t'agraden "los fregaos" a tu!!!
    Pensa que és una més pel currículum, i vas ser dels pocs que la van acabar... No esperava menys de tu, Sr. Envolvento!

    ResponSuprimeix
  2. Faltaves tu amb aket fregao!!!!!!!!!!!!!!

    ResponSuprimeix
  3. Vaya palizon de carrera. Estuve a punto de ir. Buena crónica y felicidades por haberla terminado. Os dieron algun premio por acabarla?
    Un saludo.

    Manuel Perez
    Manresa

    ResponSuprimeix
  4. Dani, felicitats per la cursa!Veient els noms que hi havia...
    El David Peña que va fer 3r corre al meu equip i el 2n l'Oriol Colome tmb es un antic biker.
    Ja ho diu bé l'Anna, pq tu descriguis una cursa així no vull imaginar-me com debia ser!
    Cuideu-vos parella!

    ResponSuprimeix
  5. Dani,
    ja m'ho vas comentar per telèfon.. però la teva crònica encara em deixa amb poques ganes de provar-la... i jo que hi volia anar...
    Em deixes amb el regust amarg de l'organització (amb lo bne parida que és la Terra de Remences) i els dubtes si en algun any de bonança val la pena plantejar-la. Suposo que davant del panorama, l'organitzacio plantejarà canvis...
    De tota manera, sigues positiu i enorgulleix-te d'haver sigut un dels pocs que vn aguantar el "xaparron" de la primera edició!
    Au!

    ResponSuprimeix
  6. Eeeei ja has desenfudat els esquis?
    a tooooopet.

    Dani L.

    ResponSuprimeix
  7. Ja hi ha data per l'ARTEC Marató BTT Vall d'en Bas 2009; serà el diumenge 11 d'octubre. La web www.artec.cat ja està actualitzada i les inscripcions obertes. 1 únic recorregut que es pot completar en un 33%, un 66% o fent la marató completa de 110km. I es pot decidir sobre la marxa, amb classificacions parcials en tots els casos.

    ResponSuprimeix