Les muntanyes canvien de color....

Del color verd hem passat als tons groguencs i marrons i aquestos últims dies ha predominat el color blanc... Aquest canvi ha estat ràpid, ara fa poc que suavem fent el mínim esforç, que buscavem les ombres per no rustir-nos i que ens fotiem els botellins de la bici com si fosin xupitos. Amb la frescor de la tardor ens hem dedicat a fer altres activitats. La bici no l'hem deixat del tot, però amb la bici de "jugar" ens hem dedicat a recorrer gran part dels senders de la comarca. Els companys de ruta han anat canviant fent que cada sortida fos especial. Hem reparat punxades i cadenes, hem trencat tijes de sillin i doblegat canvis, radis i manillars. Per sort cap de nosaltres no s'ha fet mal. Tot pedalant per la vora de altes parets, ens ha sortit la vena escaladora. Hem anat alternant pedalades amb escalades i caminades amb l'Aran. Les escalades han estat molt senzilles, aprofitant-nos del nostre grau residual. Degut a la nul.la activitat trepadora d'aquest estiu.
Hem disfrutat al màxim de cada via. La concentració en cada pas, posant al límit els nostres desentrenats músculs del tren superior, el compromís amb el/la company/a de cordada, la correcta col.locació dels anclatges per assegurar la nostra progressió en la vertical i moltíssims més detalls fan que l'art d'escalar sigui una activitat que omple i enganxa en tots els sentits.

La obertura de la piscina ha fet que ens costes menys adaptar-nos a la foscor que ens atabala just quan canviem l'hora. Mes o menys pugem un parell de cops la setmana a nedar. Un d'ells el dediquem a l'Aran, que s'ho passa d'allò més be jugant amb l'aigua.

Aquesta setmana passada hem rebut una depressió amb vents provinents del nord que ens ha deixat gruixos de més de 50 cms en gran part del pirineu occidental. La neu ja feia dies que la teniem present en les nostres ments però amb aquest regalet hem sortit a deixar la nostra traça marcada al mantell blanc. OoooOh... quina disfrutada tornar a sentir com el vent aixeca els flocs de neu i t'acaricien la cara, el soroll de les pells quan llisquen. La condensació del nostre alè al respirar i de mirar la traça que hem deixat despres de baixar per una pala verge.
A veure si aquet hivern es tant o més bò que l'anterior!!!