Després d'una setmaneta arrossegant costipats (aquest hivern els he agafat tots!) avui m'he estrenat amb la bici de carretera.
A les 10 hem sortit de Tremp, mano a mano amb el Terri, mala companyia o bona segons es miri... i hem tirat cap a Montllobar; a mesura que anava pedalant li anava afagant més confiança a la meva nova "bike". Pim-pam pim-pam i a dalt a Montllobar... com se'n avança! m'ha passat volant, dins el patiment inebitable!
Baixada "d'enxusquets" provant posicions; Pont de Montañana, parem a menjar i comentar la jugada.
Què fas tu? em comenta el xerpa... continuo! no sé pas si era el que realment ell volia sentir, però avui li ha tocat! jijiji Terri!!!! no et queixis que mentres escric això deus estar saltant pedres per Sant Sebastià! non stop!
Doncs així continuem ruta...
Pujada d'Alsamora... buuufff com s'apegue! sort que ja la coneixia de la mountain i se m'ha fet més ligera! Sant Esteve, Beniure, Alzina, Moror... no s'acaba mai! Per fi baixada cap a Guàrdia i carretera principal fins a Tremp.
70km i a la 1 en punt a Tremp per recollir a l'Aran... millor no ho hem pogut fer!
Una estrena brutal... seguiré pedalant!
Avere...çMolt malament, eh!!!! ;-p Havies de vindre per la plana....
ResponEliminaJa ho sé Mireia.... però no acabem de quedar cap dia! Som un desastre!!!!
ResponEliminaY que tal las sensaciones? Que te ha parecido la flaca?
ResponEliminaLo bueno es que tambien aprovechas mucho mejor el tiempo y hacer mas kms.
Cuando vengais por aqui avisame y os llevo de ruta.
Besotes
Ei Noe!!!
ResponEliminaYa ves si aprovechas el tiempo... és el deporte perfecto para el rato que Aran està en la guarderia!
Las sensaciones mucho mejor! La ruta del otro dia ya me hizo conocer mejor la bici... me gusta! aunque sufrí bastante!
Venga cuando bajemos a Vilassar nos traemos las bicis!
Una abrazo guapa! ah! que tal Piston?
Ya veras, con la flaca te vas a poner mucho mas fuerte de lo que ya eres.
ResponEliminaPiston se ha recuperado de esa vez. Pero cada crisis es mas fuerte y le deja mas debil. Pero bueno, con casi 17 años...ya estoy mentalizada para lo que tiene que pasar. Es el ciclo de la vida, no podemos eludirlos.
Besos. Vente pronto por aqui!