Arribem a un camping, donem un tomb, hi ha moltds cotxes, jo em trobo una pilota, ole ole! papa ho exmina tot i decideix guiar-nos fins a sota un pont on diu que per allà baixaran els ciclistes, ui! que dificil!!!!
Jugant per aquí, per allà, tirant pedres al llac, pujant per sobre de branques, i sobretot veient moltes bicis amb nois que papa diu que estan molt forts... "tant com tu, papa? segur que no!!!"
Finalment tiet Xavi arriba darrera una "xorveta", això va dir ell! ell sempre igual, darrera les nenes! jijiji
L'animem fort! aplaudim! cridem! jajajaaa... i marxem cap a l'arribada al poble d'Àger.
Quanta gent a l'arribada, biciclistes menjant, un senyor que xerrava molt fort, musiqueta per ballar, i el que em va agradar més: uns que arribaven del cel, si,si, baixaven amb uns toldos volant i aterraven allí on erem natres... flipant! quines coses que hi han en aquest món! Jo cada dia al·lucino més! jejejeee...
I per fi l'arribada del Xavi, que també és un campió! Jo de gran vull ser com ell i papa, no paren mai d'anar amb bici... que guay!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada