La vida es veu d'una altra manera després d'una simple matinal.

No tinc cap cursa en ment, no busco augmentar el meu rendiment, tot i així necessito surtir una estoneta al dia, en companyia o en solitari, aquesta darrera cada vegada m'agrada més; buscar racons, notar l'escalfor del sol, l'aire a la cara, quedar-me sense alè... sentir-me viva i en contacte i harmonia amb tot el què m'envolta, és fantàstic! una sensació que m'enganxa a tornar a sortir el dia següent, i l'altra i l'altra...

Després tornar a casa i abraçar al meu nen, amb les piles carregades al 100%, estic com nova!

M'ha mare sovint m'avisa " nena, amb el cansament que portes amb el nen i quan ens el deixes encara vas a cansa't més!, el que has de fer és descansar!" Per mi això és descansar i desconnectar realment, no he trobat una altra cosa que em vagi millor!

Caminar, fer bici, escalar, remar,... no és només un acte físic o esportiu, sinó també transcendent. Ens fa sentir humans, ens contrueix i configura. Ens transforma. Ajuda a donar sentit a l'existència, permet fer-se preguntes i dóna temps per cercar respostes.

Perque la vida es veu d'una altra manera després d'una simple matinal, d'una bona ruta, o d'una llarga i difícil ascenció.