Anem fent muntan bique entre moltes d'altres coses.

Ultimament estem variant bastant les activitats: anant a córrer, friarrai, escalar, patinar, jugar amb l'Aran, compra-venda de cotxes... Però en l'àmbit competitiu on més disfrutem és amb la Btt. Així que la setmana pasada vam decidir amb el Javi de fer la última cursa del Challenge Ribagorza, cap dels dos l’haviem fet i això va ser lo que ens va fer acabar de decidir a anar-hi. D’altra banda sabiem que perdríem tot el matí per 30 min.de cursa. El cuquet de la competició sempre el tenim present.
Pel que fa a la cursa, era cronoescalada individual(sortia un corredor cada minut). El recorregut (cutrillo) ascendent de 10kms pero amb molt poc desnivell. Hi havia alguna baixadeta i molts trams de "falso llano" on la gent amb potència feia molta feina, llavors s'arribava a la traca final... el camí es feia cada cop més costarut i força descompost, on dubtaves si posar el plat petit o no i posar-se dret era molt difícil. L'arribada era tan senzilla com dos nois sentats rera una taula, l'un amb un cronòmetre i l'altre amb una llibreta. Si volies beure o menjar alguna cosa t'havies de deixar caure per una carretereta que et portava a Benabarre.
Pel que fa a mi les sensacions van ser dolentes en el moment de la cursa... perquè al no tindre referències amb els altres corredors ni conéixer el recorregut el patiment va ser constant. El dia abans habia anat a córrer un parell d'hores i tenia les cames embotidíssimes. Vaig arribar a dalt al màxim, sabia que cada segon anava car i valia la pena esgarrapar-ne algun.
El nivell en aquestes proves és molt alt degut a que donen calers al 5 primers. Jo tenia bastant clar que no tenia possibilitats degut al tipus de prova i sensacions que vaig tindre. La sorpresa va ser meva quan van penjar les classificacions i em vaig veure 5è absolut i 4rt de la meva categoria.
Lo primer que va passar pel cap va ser: "No estamos tan mal" Ultimament agafo la bici menys sovint i sense fer estrebades.
El Javi va trigar pocs segons més que jo a fer el recorregut, i en molt bona posició...aixì que tots dos vam acabar prou satisfets, i amb algun caleró a la butxaca.

Transiscar
L'altre dia mentre estava treballant em va trucar l'Anneta per dirme que ens apuntavem a la Pedalada d'Agramunt... a mi em va semblar perfecte. L'Aran es quedava amb padrí i amb la Iaia i el Javi també estava apuntat.
Així doncs tots tres cap a Agramunt que hi falta gent...
La pedalada éra molt ràpida, 56 kms de planície i pujades de no més de 100m/d. Senders molt macos i intercalats pel recorregut per sortir de la monotonia de la pista. Nombrosos avituallaments (on ja sabia que no pararia) i una bona organització que va donar servei a uns 400 ciclistes.
Abans de la sortida ens vam desitjar sort i sense adonar-nos ja estavem pedalant entre la multitud a un ritme frenètic entre cops de colze, frenades, pols i ebufècs. A les sortides hi ha molts gent valenta porten ritmes impossibles de seguir i sempre penso lo malament que estic, però a mesura que pasen alguns kms aquesta sensació s'esvaeix i es transforma en motivació per tibar al davant. Abans del km 10 ja em poso en 2a posició tirant d'un grup nombrós. Jo agafo el meu ritme, si em vol passar algu que em passi, no em capfico mai i sempre miro endevant. Se que molts dels que hi han al darrera son carreteros i saben anar molt be a roda. Els atacs seràn inevitables. Però això no és carretera i a més a més hi han senders... Carreteros ho teniu pelut!! jajaj... (tot això m'ho anava dient a mi mateix mentre anava sentint per darrera que anaven patint) Jo tambe patia, es clar! però anava al devant seu. A les pujades tirava de la meva cadència sense arrebentar-me més del conte, guardant-me pels futurs atacs...
Aixi vaig anar fent fins al km 40 on el Miquel Llaudet va fotre un atac brutal...quina potència! Sabia que no li podia perdre l'aspiració... als trams plans amb reptxos suaus ho donava tot per mantindre'm al seu darrera i a les trialeres i trams més tècnics aprofitava per recuperar una mica. El grup es va trencar i nomes vam quedar ell i jo com a 2on i 3er i anavem atrapant al Robert Pedrosa que va marxar escapat des dels primers kms.
El Miquel tenia la idea de deixarme als plans i per això tots dos vam portar un ritme molt alt que va fer reduïr les distàncies amb el Robert.
Aquest estira i arronsa es va allargar fins al km 53 on hi havia una trialera on el Miquel va tindre algun problema i em va permetre esgarrapar-li uns 30seg per poder creuar l'arribada en 2a posició... Mooolt content!!
A menys de 3 minuts darrera meu entrava el Javi en 5a posició i a uns 10 minuts va arribar el Saül(Uc Tremp) que també ho va fer molt bé.
A 34min va arribar l'Anneta com a primera noia amb un avantatge d'uns 5 minuts respecte a una noia de Ponts que corre amb un equip. I 73a de la general d'uns quasi 300 ciclistes que van fer el circuit llarg.
Si amb algú se li dona realment bé la bici és a l'Anna. Entre setmana pedala molt poc i a les curses és capaç de portar un ritme molt alt.
Després de hidratar-nos i de picar alguna coseta mentre feiem marujeo, ens hem tornem cap a Tremp tot comentant les nostres sensacions damunt la bike.