Bordillets a Kollegats.

Per fi i ja fa un  temps va sortir a la venta la guia d'escalada de Collegats, natres ens la vam comprar desseguida però la teniem morta de fàstic a l'estanteria de casa... no hi ha temps per fer tot el què volem fer i l'escalada de moment a quedat a segon plà... o tercer potser!

Aquest últim mes, després d'haver fet interessants sortides amb btt, tinc més ganes de fer activitats menys aeròbiques i més explosives... bé, que tenia ganes de tornar a escalar! un esport que fa uns anys feiem molt sovint (quasi cada dia anavem a fer "bordillets") i des que ens vam decidir participar més a les curses (duatlons, btt, córrer) ho vam deixar força de banda.

Per mi l'escalada té un problema força important, no s'hi pot anar sol, cosa que amb els altres esports ja m'he acostumat a fer. Així que he tingut que convencer al Dani per fer un matí d'escalada...i la veritat no m'ha costat gens de fer-ho!

Així que el matí de divendres ens el vam passar escalant a la carretera vella de Collegats. Vam escalar en un sector de vies fàcils que no consta a la guia, el menciona com a sector en construcció, així que la guia que haviem recupera't de l'estanteria de casa no ens va servir de gaire.

Una vegada a la paret decidim començar per les vies de més a l'esquerra i anar fent-les totes. 5 en total: Les tres primeres una mica estranyes, la millor la quarta, molt bonica!!!. 

Sensacions: Em costa posar-me bé a la paret i trobar els petits forats. És un calcari molt abrasiu. De tant de temps sense anar-hi noto que tinc els dits molt tous i em fan mal desseguida, igual que els peus... buuufff!!! els peus de gat em fan patir de valent sort que als passets més complicats m'ajuden a progressar tot confiant-hi... s'agafa molt! i hi ha punts on no hi ha massa cosa i la confiança... fa fàstic! però és essencial!

Al Dani el vaig veure en progressió, com sempre, al principi li costa una mica però amb poca estona s'adapata a l'activitat i la roca. 

Bé, un matí genial, amb solet, bona temperatura i companyia excel·lent!