diumenge, 17 d’octubre de 2010

Raid Btt Cal Marçal (Danielet)

La setmana passada ens van fer bona propaganda de una marxa btt a Puig-Reig. L'Anna i jo aprofitant que passavem uns dies a Vilassar i ho tenim relativament aprop ens vam preinscriure de seguida. El Xavi també desideix venir desde Lleida.

Donen calers als 6 primers i com la palla va cara, toca apretar de valent per estar al davant.
De bon matí feia un fred de collons, 3ºC, i natres de curt! La gent per això ja s'ho sabia perque anaven força abrigats, incluït Javier, que raro, eeehhh!
A les 9 es donava la sortida i hi havia molta gent, però no tots els ciclistes feien el raid, els de la pedalada de 30 kms i la pedalada de 5kms tenien el mateix inici de recorregut, així que a la sortida potser erem uns 300 ciclistes.

Desprès de fer una mica de comèdia amb la línea de sortida han encès una traca per donar el tret de sortida, llavors...gassss!! Osti tu com surt la gent, quines bèsties! després d'uns 10min al màxim tenia el coll ben gelat i això que he sortit amb el paravent posat! però poc a poc he anat agafant el meu ritme i la gent esperitada ha anat perdent el seu. N'hi havia alguns que quan els passava li donaven la culpa a la bici i estic segur que no la tenia perquè l'estona que he anat darrera seu no fallava, d'altres anaven al màxim amb una respiració rapidíssima (com la de un gos quan està acalorat) Buffffff!!!, d'altres quan venia un tram una mica més difícil que pedalar per una pista quasi paraven a mirar-s'ho. Però jo a lo meu, anar sobrevivint.

Hi havia moooolts kms de senders maquíssims, tant de pujada com de baixada... però que molt guapos i amb humitat però sense gaire fanguet... Perfecte!!

Durant la cursa hem anat mano mano amb un noi de Berga que anava molt fort a la pista, però pels senders l'avançava. Just quan el tio m'explicava que s'ho coneixia, hem badat!!! Ens hem saltat l'entrada d'un sender amb pujada i hem continuat pe una pista durant un parell de kms fins que ens hem trobat un grup de 3 que baixaven dient-nos que per allà no era... Buenoooooo... que hi farem, a recular toca. Ja m'he pensat que amb aquesta errada Jabvier em passaria al davant, però encara tenia l'esperança d'atrapar-lo.
Un cop retrobat el sender, que per cert era bestial hem anat fent fins que passat un pont de fusta han aparegut uns tres ciclistes a molt bon ritme per una pista que no era part del recorregut... i m'he dit: Mite'ls els reis dels atajos!!. Desprès m'he assabentat de que també s'havien equivocat.
Més endavant n'han aparegut dos més d'una altra pista i aquestos si que havien fet atajo segur perquè m'enrecordava d'ells ja que feia poc que els havia avançat.
Tot i aquestos "espontaneos" jo a lo meu, disfrutant al màxim dels senders i apretant fort per anar avançant a la gent que em trobava.
Com he sortit relativament lent durant tota la cursa he avançat gent i ningú m'ha avançat. Això motiva!!
De seguida han passat els 48kms de la cursa. A la arribada hi havia un follon de gent de les altres pedalades i desprès m'he assabentat que no m'han apuntat a l'arribada.
Agoite'l al Fonti, que ja feia estona que rondava per allà. Just! M'ha avançat quan m'he distret. I li he dit... mira les classificacions perquè segur que rascaràs algo. Si si, en un principi estava el 5è però despres de les protestes de molts per la senyalització no sé com ho han fet i a mi m'han dit 6è però ha vingut un altre cridant que el 6è era ell. Aix que amb el Xavi hem agafat i hem marxat... Ja us ho fareu!!

L'Anneta ha fet 1a noia però al principi també li han dit que ha fet 2a(han colat una de la pedalada de 30 que havia fet 5 minuts menys que ella)Sort que les noies han fet pinya i de seguida s'han posat d'acord.
Diu que no s'ha trobat del tot bé, que anava cansada (L'Aran porta dos nits donant guerra amb la tos) Però s'ho ha passat de conya hi a més a més ella no ho reconeix però ha fet molt bon temps.


Divertint-nos per Vilassar


L'Anna al pòdium
Com a conclusió final: El raid de Can Marçal ha sigut guapíssim, hem seguit un recorregut amb un percentatge molt al de sender, de pujada, de baixada, pel costat del riu, trams tècnics, altres molt ràpids; 48km molt trencacames i exigents! El punt negatiu l'ha tingut l'organització, que per fer 20 anys que fan la trobada ha estat molt mal orgnitzada!

2 comentaris:

  1. Felicitats Anna, ara ja no només llegirem (el el blog)comentaris exitosos del Dani, els teus començen a obrir-se camí.

    ResponElimina
  2. Doncs si algu com tu diu que la cursa val la pena pel recorregut serà tingut en compte.
    Imagino com el cabirol del Pallars devia anar recollint domingueros kamakus als senderillos.
    Lo de que quasi paren a mirar'-ho es molt bo jajaja
    Salut Crack

    ResponElimina