dijous, 27 de gener de 2011

Era Val d'Aran i Era Pujada.


Pensava que la Crono d’Espot seria la última de la temporada, per les males sensacions i lo poc que vaig disfrutar. Doncs mira si he trigat poc a fer-ne una altra... 6 dies!
Com al final vam decidir de no anar a Gavarnie vam escollir amb Fonti d’anar a Era Pujada al plà de Beret. És una crono diferent, més familiar i es corre per la tarda. El recorregut prometia més que a Espot al ser en un 80% fora pista, amb canvis de neu i conversions. Havia caigut una nevadeta al matí i el paisatge estava impressionant amb les últimes llums del dia. La temperatura a l’hora de la sortida era de –13ºC tot i així com és tot cara amunt, samarreta tècnica mono i megadorsal, jejejej.

També s’havia apuntat el Wein i jo com que corro amb ell algunes curses, estava encuriosit per veure com anava. Entre les males sensacions d’Espot i lo poc que pujo a la neu, volia saber si estava a l’alçada de cara a l’Altitoy(Luz St Saveur) de la setmana vinent.

La cursa:Sortida en massa de uns vuitanta i pico corredors, intento posar-me al primer grup... aixeco la vista i veig a Wein en segona posició i tibant com un boig. Jo esforçant-me per no perdre l’estela del grup amb una molt bona quarta posició(per mi) i en aquells moments em passa pel cap: “Quina feinada que tindré aquesta temporada per seguir al Garrets” Però d’altra banda podia aguantar be el ritme dels del davant sense que em marxessin... estava motivat i el recorregut m’agradava, era força entretingut.

Així que jo a lo meu, a Wein el tenia cada cop més a prop però abans de em va passar el Turné d’Andorra que fara parella amb el Guillamó de la Seu. Per cert el Guilla ja estava caçant al primer... Com van aquesta gent!Em poso rera Wein i quan em trobo be em poso al seu costat i com a bon company em facilita posar-me a la traça bona. Quan el passo m’envaeix una certa tranquilitat i segueixo al meu ritme.

A la part alta hi ha una mica de boira i la llum ja escasseja però es pot intuir l’arribada, això ajuda a medir esforços. El primer que ara va tercer manté un bon ritme, però el meu és millor que el seu així que a pocs metres de l’arribada li ensenyo les espátules dels esquís... tot i així em reservo una mica per aguantar la seva resposta. I just abans d’arribar a meta... El hachaso final!! El que em va fer ell a mi vull dir... jejej Ho vaig provar però no vaig poder. Al final quart i tercer català a menys d’un minut del primer en una pujada de 650m/d i amb un temps de 33min 14seg. Durant la cursa no em vaig donar conte de que tenia al Fonti a menys d’un minut i que venia per mi!!

Al acabar posar-nos el plomes i cap avall amb el frontal ràpid per no gelar-nos.Després hi havia un sopar a Bagergue i entrega de premis, però no ens vam quedar... jo tenia ganes de veure a l’Anneta i al Pititet, aixi que cop de cotxe per la bonaigua nevada i cap a caseta!

1 comentari: