Un moment de no res, una tonteria, un aparent inofensiu "tobogan"... un mes de guix!
Quan va cridar de dolor ja vaig veure que s'havia fet mal de veritat, el Dani el va agafar li vam treure la sabata, li vam mirar la cama, es queixava de dolor, senyalava la cama esquerra... anem a urgències! L'Aran no deixava de plorar, estava tens i el Dani i jo cada vegada patiem més... cada minut que passava sense que vingués el metge ens anavem imaginant coses més greus, seqüeles, operacions... un molt mal moment!!!!
Plaques, més espera i finalment ens diuen que té una fisura a la tibia, doncs mira dintre del mal m'he alegrat força! Ara ens toca esperar al traumatoleg; amb l'antiinflamatori sembla que l'Aran està una mica millor i comencem a jugar i fer tonteries... Finalment arriba l'especialista de... el pis de sota, però tranquilament hagués pogut venir de Barcelona... buuufff! quines esperes més llargues! Una bota ben xula a la cama que haurà de portar 4 setmanes!!!!! pobret!
Doncs ara toca adaptació a la cama rígida de l'Aran, ell pobret es porta super bé, quasi no es queixa i enten que la cama s'està curant i ha de fer bondat... però el que més li agrada és que no ha d'anar al cole... punyetero!!!
Feia molts dies que no patia tant. Als papis és el que ens toca. El Aran és molt valent es va queixar la meitat de lo que m'hagués queixat jo! És el Millor!!
ResponEliminaOhh pobret!! Seguro que en una semana esa escayola estará llena de firmas famosas, jeje
ResponEliminaLos niños se recuperan muy rapido, en poco tiempo estará dando guerra otra vez.
Besos a todos!!!
Joder he patit hasta jo.No mola veure aquestes entrades als blogs.Espero que sigui una anecdota,per la cara que es quedara amb un bon susto segur.
ResponEliminaSalut i que no sigui res!
Pobret, quin mal. Quatre setmanetes de pau i tranquilitat i ben aviat a fotre guerra.
ResponEliminaL'ensurt devia ser monumental....quin mal rollo!! però al final només un ensurt.
Cuideu-vos family
No havia vista aquesta entrada!!! Pobret......nosaltres em sembla que patim mes que ells...tan indefensos que els veiem :(
ResponEliminaBe doncs, benvinguts al mon de les trencadisses dels nens....i a fer´se forts!!! Una mimos a l?aran i ànims a vosaltres, en un tres i no res haurà passat i per ell serà una anecdota que explicar!!! Un Biquiño, família....