dilluns, 28 de febrer de 2011

Què bonics que son els Dolomites...

Sempre m'havien parlat dels Dolomites, que era un lloc molt especial plè de partets, boscos i corriols. És un lloc que realment tenia ganes de visitar. Hi havia passat molt a prop però no hi havia estat mai. L'excusa perfecta per anar-hi era una cursa per equips anomenada La Sellaronda i "el colmo" va se que el Wein estava per allà amb la Furgo i em podia vindre a recollir a l'aeroport de Milà. Amb 1h i 40min d'avió em vaig plantar a Milà. El Gerard es va pasar tot el dia anterior al cotxe per arribar-hi. Això si, jo només vaig estar 3 dies i ell en va estar 10 voltant per la zona.

La cursa tècnicament és molt asequible ja que tot l'itinerari es seguint pistes retracades i sense fer cap conversió. Les baixades son totes molt ràpides i si no se't dona be de baixar amb schuss ja te'n pots oblidar de baixar de les 4h de cursa. També s'ha de dir que la meteorologia ens va acompanyar. Sabent que al 2010 les temperatures van oscil.lar entre els -15 a -20 ºC aquest any vam, estar de sort.
L'horari i l'itinerari la fan una cursa molt especial, ja que la sortida és a les 18.00h i fas tot l'itinerari de nit amb la llum dels frontals (la nova adquisició xinesa va funcionar a la perfecció... molta llum i autonomía)
El realment maco és que un cop arribaves als colls veies unes llumetes al fons de la vall i sabies que allà hi havia el caliu del públic.
En els pobles normalment fas una transició i aprofites per avituallar-te una mica. Sobre tot el que més impressiona és l'ambient que hi ha... la gent es desviu animant des del primer fins a l'últim corredor.
La veritat és que el públic ho te molt be per animar perque inniven (Porten neu amb camions) alguns dels carrers dels pobles per integrar-los al recorregut. Això s'agraeix molt desprès de lliscar per la foscor i la sol.litud, una mica de caliu de les llums, els ànims de la gent i algun tè calent que entrava de fàbula.
En total eren uns 42 kms i 2800m/d i vam trigar unes 4h15min.
Jo vaig tindre molt bona cursa, poc a poc vaig millorant la tècnica de lliscar ràpid amb la mínima despesa d'enegia i això en una cursa rel.lativament plana és importantíssim. El Wein va tindre un dels pitjors dies de la temporada degut a un mal de peus que no el deixava avançar tot lo ràpid que haguès volgut.Ens vam haver d'aconformar amb un 82a posició de 400equips. Només uns 40 equips van baixar de les 4h

1 comentari: