dimecres, 30 d’octubre de 2013

Grifone xiques al IV Raid Peña Guara (Riglos)


10 de matí, sortida! estem situades a primera fila i això ens fa sortir força ràpid. En aquesta secció
tenim 2 hores per fer 14 valises de diferent puntuació. Les més valorades estan situades fora de zona urbana en llocs amb grans desnivells, nosaltres tenim clar que hem d'anar a per aquestes i comencem a pujar per senders tot localitzant-les poc a poc: 31, 32, 33, 35 on per fer aquesta 35 hem tingut que ensenyar el mapa a uns caçadors i fels-hi veure el lloc on teniem que anar, perque la seva frase era clara "aquí no podeis pasar, hay tiros!" quina gent! i nosaltres que anàvem trotant per un pista... I continuem 34, camp a través fins la 36 baixem al coll on tenim un primer ensurt perque l'Ampa fa una super-voltereta... però la tia es posa de peu i continua corrent com si res! Una bèstia! Anem a per la 37, porto jo el mapa i no vec massa clar el punt exacte de la valisa, però l'Ampa s'ho mira un segon i ho veu claríssim... jo em quedo al·lucinada de com interpreta de ràpid el mapa, i sense xerrar gaire ens llancem al mirador on se situa la nº37. Mirem l'hora i no tenim massa temps, ens queden 2 valises a part de les urbanes que aquestes deixarem segur, només en podem fer una... a per la 38, però un error en voler anar massa ràpid costa avall fa que ens saltem el camí i haguem de tornar a pujar... intentem anar ràpid, la zona on és la 38 es dolenta i l'Ampa cau! Sembla que s'ha fet mal a la mà.


Cliquem valisa i comencem a baixar per un barranc cap al poble de Riglos, sembla que la mà se li va recuperant però hem d'anar ràpid a les 12 ens començaran a restar punts de la secció fins a les 12,30 que la secció serà anul·lada. Toquen les 12 i estem entrant per la part alta del poble... amb algun punt de menys posem fi a la secció i ens donen mapa de bici.


Traquilament ens canviem, mirem mapa, mengem i després de 10min sortim. Ens queda la secció més dura per davant! Jo no porto portamapes a la btt, quina pena! perque m'hagués agradat anar mirant-lo mentres pedalavem. 
Decidim primer fer les valises més dures, anar a fer el ràpel a vora el castell de Loarre i de tornada fer
les valises situades més al sud. El primer tram de bici es fa molt dur! Hem d'arrossegar la btt per un sender en pujada fins a un coll on podrem marcar la 45, després unes pujades amb terrenys molt dolent i molt desnivell per arribar al punt més alt de la ruta. Agafem PR i ens arribem a una petita cabana on hi ha situada la 54. Decidim deixar la 56 i 58 i tirar avall cap al castell de Loarre per un sender molt "guarro" que tampoc ens deixa disfrutar la baixada. Cliquem 55, mengem una mica i direcció al ràpel. Mentres jo em barallo per pujar per les pedres amb les sabates de btt (sort que hi ha una corda on agafar-me), l'Ampa ha de buscar una valisa al castell.


 El ràpel és assegurat amb una altra corda i mosquetó, així que a gaudir de les vistes i anar baixant, i una vegada feta la comèdia, tornem a la btt i ja agafant camí de tornada a Riglos. Valisa 53, 49 i ep! zona de memorització de valises opcional; són 3 valises que s'han de trobar primer mirant un mapa i anant a la següent de memòria.

Ens mirem amb l'Ampa i com que sabem que no podrem fer ja la tercera secció del raid que es escalada i via ferrata decidim disfrutar del moment i fer les valises de memòria.  Una vegada acabades tenim poc temps, a les 6 de la tarda hem de ser a Riglos i ens queden 3 valises... ens n'hem de saltar dos! Tirem recte cap a la 46 deixant la 48 i 47, anem ràpid, a les baixades volem i després de creuar camps per fi la trobem! Ara cap a meta, intentem anar ràpid però el cansament de 6 hores de bici es nota, fem el què podem i a les 6 i poc arribem a l'arribada.


Ha sigut un raid dur, sobretot el sector de btt! Pel meu gust la primera secció de Rogaine l'han tallat massa ràpid i la segona secció de btt si la volies fer quasi tota amb un nivell intermedi et deixava sense opcions de fer la tercera secció d'escalada, tir làser, via ferrata i jocs tradicionals.
La companyia ha sigut perfecte, m'ho he passat molt bé en tot moment i he intentat situar-me i aprendre de la  facilitat d'orientació de l'Ampa. Espero que repetim aviat.
Hem sigut l'únic equip femení en la categoria èlit, quedant les 12enes de 15 equips. Els nostres companys David i Dani (GRIFONE) no han fallat i han fet primers!


I aquí poso punt i final a aquesta temporada on he debutat en els raids d'aventura amb molts bons moments per reviure i algun amarg per analitzar en calma. He conegut gent molt maca i hem format un equip fantàstic, "els GRIFONE" que n'estic segura que donarà molt a parlar: amb el David Tarrés, Albert Vilana, Dani Terrisse, Marta Riba, Ampa Gil i jo mateixa.
El dia 9 de novembre l'Albert i el Dani tancaran el circuit català de raids intentant lluitar per la Copa Catalana i a finals de novembre el David, l'Albert i la Marta acompanyats de Jordi Capell "Txakal" marxaran a Costa Rica a participar a la Costa Rica Adventure Race.

I l'any vinent més i millor!!!!

4 comentaris:

  1. Bufff quin stress...que si valisses que si el temps que si els de "hay tiros". Enhorabona per disfrutar-ho i ànims per la temporada vinent!!!
    Costa Rica???? jo vull quina passada que tingui molta sort el Dani.

    Salut family

    ResponElimina
  2. Santi ja vec que tu t'has tirat a la vida tranquila total, res d'estres i molta motorhome! Un tio sa! A mi això dels raids i l'orientació m'ha enganxat força, tot i que ara tinc ganes de relax, a aquestes alçades de calendari estic cansada.
    El Dani com escric al final de l'entrada dissabte que ve anirà al raid del Montsant però no a Costa Rica, ell ha decidit no anar-hi i es que allò és una bogeria, no sé si t'ho has mirat. Per participar en raids així has de tenir molt temps lliure per entrenar, moltes hores, i els papis no en tenim tantes. Algun dia arribarà ;-)!

    ResponElimina
  3. Es veritat Anna, amb l'emoció de veure Costa Rica havia donat per segur que entre els que anaven estava el Dani.
    No vull imaginar lo que deu ser un raid....si un esport ja és difícil, en un raid que feu un munt amb l'afegit de l'orientació i del no-descansar...uffff. Per a papis mega-cracks!!!!
    Per últim i cito textualment "ara tinc ganes de relax".... a la que vegi la primera foto d'un entrenillo de ski de muntanya pujo i et lligo a la pota de la taula jajaja

    Salut i forces de la bona vida que porteu

    ResponElimina
  4. Jajajajaaaa!!!! Molt bona Santi... no dubtis que a la que nevi em posaré els esquís, però sense crono ni estressos a gaudir al màxim de la muntanya. Per cert, tenim pensat anar a Tignes a finals de novembre, us apunteu?!

    ResponElimina