TREMP, 24 DE DESEMBRE DE 2008

L'Aran va triar el dia 24 de desembre de 2008 per sortir a coneixen's... eren les 15.52h i van ser uns moments irrepetibles i inoblidables, una experiència única que sempre portaré amb mi.
Ara el tinc aquí al costat i encara no em faig a l'idea que aquesta coseta tant bonica hagi sortit de dins meu i depengui totalment de mi... sóc mare!
Ara demana la meva atenció... si voleu llegir la crònica del part el DANI la té al seu bloc.

TREMP, 24 DE DESEMBRE DE 2008

L'Aran va triar el dia 24 de desembre de 2008 per sortir a coneixen's... eren les 15.52h i van ser uns moments irrepetibles i inoblidables, una experiència única que sempre portaré amb mi.
Ara el tinc aquí al costat i encara no em faig a l'idea que aquesta coseta tant bonica hagi sortit de dins meu i depengui totalment de mi... sóc mare!
Ara demana la meva atenció... si voleu llegir la crònica del part el DANI la té al seu bloc.

L'Aran ja és aquí!!!!!!!!!!!

Doncs si, L'Aran ja està donant guerra entre nosaltres. S'ha de dir que de moment és molt bò, no és gaire ploraner, tranquilet i bon menjador. Us explicaré una mica per sobre com va anar el part, més que res perque ha estat una experiència difícil de descriure amb paraules de lo maca que ha sigut.
Tant l'Anna com jo voliem un part lo més natural possible, sempre que les condicions tan de la mare com del nen fossin favorables. Després de les classes pre-part amb la Marga cada cop ho teniem mes clar. El que no tenia clar l'Anna (jo si) era on tenia l'umbral de dolor, si seria capaç d'aguantar el dolor de les contraccions finals. Ja us dic jo que es capaç d'aguantar això i molt més. Bestial!!!!
Ja feia un parell de dies que havia expulsat el tap mucòs(mucositat que evita que entrin bacteris a la matriu) però encara haviem tingut temps d'anar a fer una passejadeta per Port-Ainé. L'Anna es trobava ja molt pesada i cada cop costaven més les passejades que feiem.
La nit del 23-24 de desembre ja van començar les contraccions, no eren molt doloroses, però lo suficient com per no poder dormir gaire durant la nit. A les 8 ja estavem a fora del llit i veiem que les contraccions ja eren més seguides i amb una periodicitat d'uns 5 minuts i duraven uns 45 seg. A partir de llavors ja vam veure que la cosa anava en serio i que l'Aran no trigaria gaire en sortir. Cada cop que l'Anna tenia contraccions jo li anava fent unes fregues a l'esquena per alleugerir-li una mica el dolor. La idea era de dilatar lo màxim possible a casa perque és on s'està més tranquil i relaxat.
De totes maneres a les 12.30 haviem d'anar a l'hospital per fer una ecografia. Així que a les 12 ja ens vam presentar a Urgències, tot seguit ens van passar a dins i vam pujar a la Sala de dilatació. Allà es on li van fer la primera exploració per saber quan havia dilatat. Nosaltres ens pensàvem que només hauria fet 2 o 3 cms dels 10cms totals necessaris per l'expulsió, però ens va dir que ja havia dilatat uns 6cms. Nosaltres ens vam sorprendre i vam pensar que si no haguessim tingut hora per la Ecografia potser haguessim aguantat a casa fins als 8cms.
Ens vam alegrar perquè ja tenia molta feina feta... El procès va seguir com a casa amb el mateix dolor fins arribar a uns 8cms, llavors la van ajudar a expulsar el liquid amniotic i el procès es va accelerar bastant, amb la mateixa proporció que li augmentava el dolor.
A partir d'aqui l'Anna va entrar en un estat de concentració máxima i de dolor bastant potent, estava com en "trance". La meva feina es limitava a fer-li fregues a l'esquena i a recordar-li que respirès per recuperar entre contraccions i tambè a animar-la i ajudar-la a bellugar-se per canviar de posició.
De seguida ens van fer passar a la sala de parts, amb la llevadora vam ajudar-la recolzant-la fins la camilla. Un cop en posició ens van donar les instruccions respectives per que l'Anna empenyès amb la màxima efectivitat. Quan va arribar la seguent contracció l'Anna es va entregar al màxim empenyent. No se la força que va desenvolupar en aquells moments però si es poguès mesurar amb un dinamòmetre haguès marcat uns bons centenars de kgs. Bestial!! fins on pot arribar el cos humà. Això es va anar repetint durant unes 5 contraccions fins que l'Aran va sortir.
QUIN MOMENT!! No puc descriure'l, s'ha de viure per fer-se'n una idea.
Sobre tot molt contents perque el nen estava molt be i havia sortit amb un part natural sense anestèsia.
Anna com sempre et dic...per mi ETS LA MILLOR!! en tots els sentits...
A l'Aran ja el coneixereu ben aviat...Ha nascut en uns dies de neu al Pallars. Tant l'Anna com jo tambe vam néixer un dia que nevava... Això promet!!!!!!!!

Quan naixerà l'Aran???

La proposta del Santi em sembla... divertida!
Ni el ginecòleg ni la llevadora es posen d'acord! El primer diu que serà el dia 27 i la segona el dia 20... així que la cosa està dificil!


Venga va.... s'obren apostes!!!

Quan naixerà l'Aran???

La proposta del Santi em sembla... divertida!
Ni el ginecòleg ni la llevadora es posen d'acord! El primer diu que serà el dia 27 i la segona el dia 20... així que la cosa està dificil!


Venga va.... s'obren apostes!!!

més neu!

Neu i més neu... aviat podré dir, any d'Aran any de neu!!! L'hivern encara no ha començat però fa dies que vivim inmersos amb neu, fred, i gel... tot pot ser que el dia 20 que comença l'estació més freda de l'any sorprengui amb calor i sol solet! Però bé, ja tenim al Tomàs Molina per que ens expliqui aquestes coses, o no!?, així que només deixaré una foto de Tremp nevat (vista desde casa) i passaré a comentar la setmana.

Setmana 38 d'embaràs, ja queda poc! com a molt 42 setmanes duren els embarassos més llargs essent normal que la criatura neixi entre la 38 i la 40, i és que això en qualsevol moment pot petar! jejeje!!! I en tinc unes ganes... les meves costelles no sé si seran les mateixes quan surti el dimoniet... quin mal que fa a vegades!
Ara, la millor manera perque tot passi més ràpid i jo em trobi millor és no parar de fer cosetes, amunt i avall, cap aquí cap allà... i quan ell decideixi sortir, jo estic a punt!
Penjo fotikos de les excursionetes d'aquesta setmana:

Camí a l'Ermita de Sant Pere de les Maleses:

Masos de la Coma:

Cal Furi:I segur que també us preguntareu si hi ha hagut conducció sobre neu... i es que aquest hivern ha anat rodat això de comprar el Suzuki... doncs sí, hi ha hagut varies excursionetes 4x4, així que deixo la gravació del mestre perque en pugueu aprendre una mica més... per quina lliçó anem??? 2, 3....! Bé, deixo la classe magistral: