diumenge, 20 de setembre del 2009

Pedalada... al nostre aire!

Finalment, i amb una sèrie de variacions, he pogut fer la Pedalada del Segre 2009, i així de memòria crec que és la 3a vegada que hi participo.
La sortida tenia hora a les 9,00 del matí... massa aviat! Fins a les 8,30 del matí no podia deixar al nen amb ningú, així que en principi res de pedalada, un altre dia de sortida per les terres de la conca, on les pujades les coneixem de memòria i les baixades quasi quasi les podriem fer amb els ulls tancats... s'ha de fer alguna cosa!!!!
Així que decidit! igualment anirem a la pedalada, sense pagar i sense fer la sortida multitudinària... cosa que a la parella de curtits que m'han acompanyat els ha encantat la idea, sobretot això de no afluixar la butxaca... aaaiiiish!
A les 8,40h sortim de Tremp amb moooolta mandra a sobre i una mica de mal de coll per part meva, últimament les arroplego totes! xerran xerran amb un moment arribem a Ponts; al poble ja no hi queda cap biker, només que cotxes amb portabicis buits, mirem el rellotge... fa 40min que s'ha donat la sortida i nosaltres encara ens hem de canviar!
Així que a les 9,50h. comencem a pedalar tot seguint les fletxes, el primer tram és molt rodador i els dos "mendas" van per feina, jo darrera em costa agafar el ritme i em molesta el mal de coll, però vaig fent a veure si em passa. Trobem els de la pedalada infantil i això em fa pensar molt i molt amb l'Aran, el trobo tant a faltar quan estic sense ell! És el millor!!! Un altre any, quan ja pedali la faré amb ell, segur que s'ho passarà genial!
Una vegada ens desviem dels petits, comencen les pujades fortes i... la cua! Tot de gent parada esperant per baixar un sender, o, o!! l'hem cagat pensem els 3! Tota la pedalada sense poguer gaudir dels corriols!!!! i això no pot ser!!!! Agafem paciència i anem baixant darrera els últims que finalment ens deixen passar, a la pista... a toooope! a avançar gent! A mi se'm passen tots els mals, vaig a un ritme "alegre", i tot i que vaig molt bé no sé pas si el podré mantindre tota l'estona.
Arriba un punt que tothom desvia cap a la ruta curta, ja no deixen fer la llarga (són les 12,10h), però nosaltres com que anem sense dorsal marxem a fer més quilòmetres i tranquils, molt tranquils!!! Que bé!!! Pujades tècniques, baixades ràpides, pujades de platillo, baixades tècniques... m'ho estic passant super bé, ademés el Xavi ens obsequia amb dos caigudes tontes... jajaja! no puc parar de riure! em trobo força bé, tot i què dec haber afluixat el ritme una mica ja que aquell parell m'han d'esperar una mica, el mal de coll és mínim i el canell s'està comportant bé!" i és que tu nena quan no és un all és una ceba", em recorda el Dani, i ja té raó, ja! Però sóc feliç com un anís sobre la bici i això no m'ho treu ningú!
Finalment 52km amb 3h48min pedalats.
(no hi ha fotos! :-(, i'm sorry!)

Pedalada... al nostre aire!

Finalment, i amb una sèrie de variacions, he pogut fer la Pedalada del Segre 2009, i així de memòria crec que és la 3a vegada que hi participo.
La sortida tenia hora a les 9,00 del matí... massa aviat! Fins a les 8,30 del matí no podia deixar al nen amb ningú, així que en principi res de pedalada, un altre dia de sortida per les terres de la conca, on les pujades les coneixem de memòria i les baixades quasi quasi les podriem fer amb els ulls tancats... s'ha de fer alguna cosa!!!!
Així que decidit! igualment anirem a la pedalada, sense pagar i sense fer la sortida multitudinària... cosa que a la parella de curtits que m'han acompanyat els ha encantat la idea, sobretot això de no afluixar la butxaca... aaaiiiish!
A les 8,40h sortim de Tremp amb moooolta mandra a sobre i una mica de mal de coll per part meva, últimament les arroplego totes! xerran xerran amb un moment arribem a Ponts; al poble ja no hi queda cap biker, només que cotxes amb portabicis buits, mirem el rellotge... fa 40min que s'ha donat la sortida i nosaltres encara ens hem de canviar!
Així que a les 9,50h. comencem a pedalar tot seguint les fletxes, el primer tram és molt rodador i els dos "mendas" van per feina, jo darrera em costa agafar el ritme i em molesta el mal de coll, però vaig fent a veure si em passa. Trobem els de la pedalada infantil i això em fa pensar molt i molt amb l'Aran, el trobo tant a faltar quan estic sense ell! És el millor!!! Un altre any, quan ja pedali la faré amb ell, segur que s'ho passarà genial!
Una vegada ens desviem dels petits, comencen les pujades fortes i... la cua! Tot de gent parada esperant per baixar un sender, o, o!! l'hem cagat pensem els 3! Tota la pedalada sense poguer gaudir dels corriols!!!! i això no pot ser!!!! Agafem paciència i anem baixant darrera els últims que finalment ens deixen passar, a la pista... a toooope! a avançar gent! A mi se'm passen tots els mals, vaig a un ritme "alegre", i tot i que vaig molt bé no sé pas si el podré mantindre tota l'estona.
Arriba un punt que tothom desvia cap a la ruta curta, ja no deixen fer la llarga (són les 12,10h), però nosaltres com que anem sense dorsal marxem a fer més quilòmetres i tranquils, molt tranquils!!! Que bé!!! Pujades tècniques, baixades ràpides, pujades de platillo, baixades tècniques... m'ho estic passant super bé, ademés el Xavi ens obsequia amb dos caigudes tontes... jajaja! no puc parar de riure! em trobo força bé, tot i què dec haber afluixat el ritme una mica ja que aquell parell m'han d'esperar una mica, el mal de coll és mínim i el canell s'està comportant bé!" i és que tu nena quan no és un all és una ceba", em recorda el Dani, i ja té raó, ja! Però sóc feliç com un anís sobre la bici i això no m'ho treu ningú!
Finalment 52km amb 3h48min pedalats.
(no hi ha fotos! :-(, i'm sorry!)

diumenge, 13 de setembre del 2009

...actualitzant

Després de la cursa d'Italia i ja sense cap maldecap de preparar una cursa, hem anat fent les activitats que més ens han vingut de gust.
Els primers dies NO tenia massa ganes d'anar amb bici, l'ironbike habia sigut tant intesa que no em quedaven masses ganes de pedalar;fins i tot un dia vaig sortir amb l'Anna i a poc de començar li vaig dir que tornava a casa... això però, només em va durar una setmaneta...jijiji

Sortides amb la bici de jugar,tot recorrent nombrosos corriols i tarteres dels pallars.


Caminates amb l'Aran, tot destacant el Pic de Vallibierna i el Culebres, son els primers tres mils de l'Aran amb 7 mesos. Impressionant veure com ell estava tant content per aquelles alçades; i a nosaltres, com no, sen's queia la baba...


La setmana següent després de varies excursions i pedalades d'entre setmana, vam anar a fer el recorregut de Pedals d'occitania. Vam iniciar la ruta des de Bossost, i com anavem amb l'Aran, l'Anna i jo ens partiem la etapa. El Jabvier va fer tot el recorregut. Vam tindre uns dies molt bons i el recorregut és molt guapo.


També hem fet algun St Corneli amb l'Aran mentre l'Anna treballava. El tio ja hi ha pujat tres cops. Es deu pensar que només hi ha aquest cim a la voltants de Tremp...

El dissabte a la nit vam fer el sopar de despedida del Jordi Colom, que ha demanat excedència a la feina per anar-se'n per les amèriques un parell d'anys. No està mal!!

La setmana passada vam tornar a agafar el camper i vam anar a pasar uns dies de mar-muntanya.
Els primer dies vam estar per la costa del Maresme i després vam fer una part del cami de Ronda amb l'Aran, De Llançà a Cadaqués. Son uns 19 kms amb uns 500m/d per la vora de la costa... molt bonica la costa però molt aspre l'interior del cap de Creus.
Al dia següent vam pujar cap a vora de Prades (pirineu frances) i vam anar a fer el barranc del Llech, molt aqüatic, concorregut i divertit. Al dia següent vam fer una bona caminata amb l'Aran del refugi Malet fins al refugi de Cortalets, per un sender que puja uns 1200m/d i que et porta als peus del Canigó.
Aqueta setmana hem rodat amb l'Anna pel congost de Monrebei. El sender està molt net i es disfruta molt amb la bici. Alsamora-Coll d'Ares-Castell de St Llorenç-ref. Mas Carlets-Congost-Alsamora. 1300m/d 3h 30 i uns 40 kms.
Ahir vam anar a fer l'Aranbike amb el Jabvier. El recorregut va ser maco, el marcatge de la cursa una mica justet, aixi com els avituallaments i les dutxes. Però veient els problemes mecànics de la resta de companys la cursa em va anar prou bé.
I així anem fent l'Aran, l'Anneta i jo

dimarts, 25 d’agost del 2009

Tastets de la Pedals d'Occitània

Aquest cap de setmana passat, 22 i 23 d'agost, va ser l'escollit per anar a descobrir la Pedals d'Occitània, el Javi, el Dani i jo; ruta que surt de Viella i dóna un tomb de 227km per la part francesa fins tornar a la capital de l'Aran.
Però degut a les nostres responsabilitats com a pares i com a treballadors no disposavem de 3 jornades per pedalar, ni tampoc de cangur per deixar el nen tota una nit (no ha passat mai una nit sense la mama!); així que ens haviem d'adaptar la Pedals a les nostres possibilitats:
1. El Dani i jo ens aniriem tornant a l'hora de pedalar i cuidar a l'Aran, així que vam decidir dividir la ruta en 2 cada dia, un pedalaria al matí i l'altra a la tarda.
2. El mateix que cuidaria al nen, traslladaria la camper fins al lloc on decidissim dinar - dormir - o el què fos.
3. El Camí Reial ja ens el coneixem i ens interessa poguer gaudir més de la part nova, així que divendres a la nit a dormir a Bossost; i aquest va ser el punt de partida.

Dissabte

Bòssost - Bourg dOueil: Pedala el Dani. Jo els espero a dinar a Bourg d'Oueil. Tarden a arribar 3 hores. M'expliquen que hi ha força sender de pujada i que els hi està agradant molt la ruta.


Bourg d'Oueil - Barbazan: Pedalo jo. Comencem amb pujada, hem d'arribar al punt més alt per on passa la ruta (1781m), encara estic fresca i les sensacions són bones... fa de bon pujar! A dalt tot prat, mig enboirat, s'està de conya. Planegem fins a una cabana on comença una baixada amb mooolt pendent... PataPUM! voltereta va! jajajaja!!! A partir d'aquí baixada per pista durant 6km. Ooohhh! jo que volia corriolets! Arribem a un poble, d'aquest a un altra... aquests punts són els que més ens consten amb el road-book, sort de la gent autòctona que se saben la ruta de memòria i encara que no ens hi entenem gaire ens indiquen a la perfecció cap on hem d'anar. La ruta es converteix més en un puja- baixa amb trams de sender fins al poble de Saint Bertran de Comminges, on hi ha una catedral... per flipar!!! La ruta ens fa passar pel mig del poble on podem veure lo turistic que és i lo ben cuidat que està... bonic bonic!!! A partir d'aquí caiguda del Javi per unes escales (es veia a venir!) i recta final fins a Barbazan. Unes 4 hores de ruta, uns 50 km.

El que resta de tarda ho passem veien assajos d'un grup heavy anomenat MAD i observant també una singular competició de petanca sobre gravilla i amb el terreny inclinat... sense paraules! Pizza per sopar i autan per dormir!

Diumenge

Barbazan - Encausse Thermes: Pedalo jo. Comencem planejant per vora un llac, camps i petits poblets per al cap de poca estona començar amb una forta pujada de platillo amb pedra trencada tot seguint la ruta nº18 de btt de la zona. S'agraeix que tota la pujada tenim sombreta. Amunt amunt amunt i de cop ni rastre de la ruta nº18 !?!?!? Intentem continuar... filosofia sempre anvant!!! però cada vegada la liem més i ja no sabem ni on passem. Hauriem d'estar fent una pujada suau i estem arrossegant la bici costa amunt sense poder pedalar... això promet!
Abandonem! Tot prenent la direcció que teòricament hem de seguir tirem avall... i sorpresa! Ruta nº18!!!! Per fi!!!! Doncs tal qual... no sabem ni com però hem tornat a enganxar la ruta. Uns corriols de baixada super xulos ens porten a Lourde.

A partir d'aquí anem agafant carretera, corriol, carretera, corriol... molt molt xulo! i sense voler-ho ja arribavem a Encausse thermes... ooohhh! fi de ruta per mi. Avui uns 40km amb 2,30h! Tram impressionantment bonic!


Encausse Thermes - Bóssost: Pedala el Dani. Comencen a pedalar vora la 1 del migdia. Jo marxo cap a Bóssost amb la furgo i l'Aran. Ens banyem a la piscina del poble... quin relaxxxx! això és vida!!! L'Aran s'ho passa genial! Els ciclistes no arriben fins a les 6 de la tarda, fets pols, morts de sed i plens de fang... com s'enten això?


Hem estat d'acord tots 3 que és una ruta molt i molt xula però molt entretinguda... no sé pas si aquesta és tant fàcil pedalar-la amb menys de 24 hores.
Jo, amb menys de 24h. ho vec impossible, només espero poder gaudir algun dia de tota la ruta... potser quan l'Aran deixi de popar.

diumenge, 16 d’agost del 2009

El 1er 3.000 de l'Aran.

Dissabte 15 d'agost i després d'un dia de fer corriols per la Pobleta + banyada a la piscina del poble (un luxe!) vam decidir aquella mateixa tarda anar a dormir amb la furgo per la zona de Llauset així el dia següent intentar fer el pic de Vallibierna amb el peque... sempre i quan totes les condicions fossin les idonies perque això fos possible!
A les 10,15h del dissabte comencem a caminar desde l'aparcament de la presa de Llauset (2200) direcció al coll de Llauset. Fa un dia fantàstic i de moment no ens trobem massa gent ja que hem sortit una mica tard tot mirat des de l'horari excursionista; però amb aquesta ruta que hem triat calculem fer la pujada amb unes 2 hores i baixada amb hora i mitja, així que si tot va bé a l'hora de dinar tornarem a ser al cotxe.


Primer resseguim l'estany de Llauset pel GR 11, és un puja i baixa, o sigui un trencacames que no deixa agafar massa el ritme. Jo vaig davant tot marcant el ritme i darrera el Dani amb l'Aran carregat a la motxilla, el tio de moment va de conya, jo de tant en tant i quan el Dani no és queixa del meu ritme "parat" li vaig fent tonteries al nen perque tot sigui més distret. Al final de l'estany, el camí es bifurca nosaltres agafem el de l'esquerra tot resseguint el riu Llauset. Aquí ens trobem a dos homes els quals adelantem mentres ells decideixen el sender que seguiran... però em sembla que no els ha agradat massa que els passessim i durant uns 5 min. els tenim darrera tot apretant amb un ritme bastant bò! "osti aquests dos com hi van... aviat m'agafaran" penso jo, però res! al cap d'un moment miro enrera i ni se'ls veia... potser s'havien picat!!??


L'Aran s'ha dormit -quina enveja- i Dani passa a davant a marcar el ritme, un ritme que em costa molt de seguir, però jo em trobo força bé i no em quedo pas enrera, és una pujada molt directa la que estem fent i en tot moment es veu al coll on hem d'arribar. Per fi ens plantem a la diagonal final, una diagonal amb forta pendent i molta pedra petita trencada (un pasito palante i dos patrás) que ens deixa just al Coll de Llauset (2865m). Mirem el rellotge i portem 1hora 15min, així que no podem anar millor!


A partir d'aquí, i amb l'Aran ja despert, la ruta canvia totalment. Sender entre roques amb petites grimpades que hem d'anar mirant bé i controlant el camí que ens servirà de baixada.


amb un plis plas i amb pas sempre ferm i segur arribem al Tuc de les Culebres (3051m); fa una tempetura ideal, gens d'aire ni de fred, l'Aran va super content, i nosaltres encara més!
Paso del Cavallo...


Tuca de Vallibierna 3056m. Finalment amb 1hora 45min. des de l'aparcament hem fet cim. Brutaaaal!!!!! Portar l'Aran a fer alta muntanya i veure que està tant content no es pot definir amb altres paraules.

Hi ha força gent... clar! és 15 d'agost, Ens posem amb un raconet, mengem una mica tots 3 i veient les nuvolades que estan creixent al fons decidim afanyar-nos i desfer el camí de pujada.


Mentres anem baixant el cel es va tapant, l'Aran s'adorm i el Dani i jo comentem lo acertat que ha sigut venir a fer aquesta ruta. Al papà Daniel se li cau la baba amb el seu nen!!! I és que realment s'ha portat super bé!


A mitja baixada canviem motxilles i carrego jo amb el petit... collons!!! com pesa aquest dimoniet! No sé pas si jo seria capaç de pujar-lo fins al cim, el que està clar és que el ritme hagués sigut molt diferent... em giro per comentar-li al Dani i... osti on para aquest boig!? Doncs amb l'entreno de "follet tortuga" ara corria tipo cabirol per les tarteres fent propaganda de lo "ligero" que va... jajajajajaaaa!!!
Doncs intentant agafar un bon ritme amb el crio a l'esquena acabem de desfer la ruta i ens plantem a la furgo amb les primeres gotes de tempesta... Ben just ho hem fet això!!!!
Ara, un dinaret ben bò i després cap a casa que el Teix ens espera!!!

El 1er 3.000 de l'Aran.

Dissabte 15 d'agost i després d'un dia de fer corriols per la Pobleta + banyada a la piscina del poble (un luxe!) vam decidir aquella mateixa tarda anar a dormir amb la furgo per la zona de Llauset així el dia següent intentar fer el pic de Vallibierna amb el peque... sempre i quan totes les condicions fossin les idonies perque això fos possible!
A les 10,15h del dissabte comencem a caminar desde l'aparcament de la presa de Llauset (2200) direcció al coll de Llauset. Fa un dia fantàstic i de moment no ens trobem massa gent ja que hem sortit una mica tard tot mirat des de l'horari excursionista; però amb aquesta ruta que hem triat calculem fer la pujada amb unes 2 hores i baixada amb hora i mitja, així que si tot va bé a l'hora de dinar tornarem a ser al cotxe.


Primer resseguim l'estany de Llauset pel GR 11, és un puja i baixa, o sigui un trencacames que no deixa agafar massa el ritme. Jo vaig davant tot marcant el ritme i darrera el Dani amb l'Aran carregat a la motxilla, el tio de moment va de conya, jo de tant en tant i quan el Dani no és queixa del meu ritme "parat" li vaig fent tonteries al nen perque tot sigui més distret. Al final de l'estany, el camí es bifurca nosaltres agafem el de l'esquerra tot resseguint el riu Llauset. Aquí ens trobem a dos homes els quals adelantem mentres ells decideixen el sender que seguiran... però em sembla que no els ha agradat massa que els passessim i durant uns 5 min. els tenim darrera tot apretant amb un ritme bastant bò! "osti aquests dos com hi van... aviat m'agafaran" penso jo, però res! al cap d'un moment miro enrera i ni se'ls veia... potser s'havien picat!!??


L'Aran s'ha dormit -quina enveja- i Dani passa a davant a marcar el ritme, un ritme que em costa molt de seguir, però jo em trobo força bé i no em quedo pas enrera, és una pujada molt directa la que estem fent i en tot moment es veu al coll on hem d'arribar. Per fi ens plantem a la diagonal final, una diagonal amb forta pendent i molta pedra petita trencada (un pasito palante i dos patrás) que ens deixa just al Coll de Llauset (2865m). Mirem el rellotge i portem 1hora 15min, així que no podem anar millor!


A partir d'aquí, i amb l'Aran ja despert, la ruta canvia totalment. Sender entre roques amb petites grimpades que hem d'anar mirant bé i controlant el camí que ens servirà de baixada.


amb un plis plas i amb pas sempre ferm i segur arribem al Tuc de les Culebres (3051m); fa una tempetura ideal, gens d'aire ni de fred, l'Aran va super content, i nosaltres encara més!
Paso del Cavallo...


Tuca de Vallibierna 3056m. Finalment amb 1hora 45min. des de l'aparcament hem fet cim. Brutaaaal!!!!! Portar l'Aran a fer alta muntanya i veure que està tant content no es pot definir amb altres paraules.

Hi ha força gent... clar! és 15 d'agost, Ens posem amb un raconet, mengem una mica tots 3 i veient les nuvolades que estan creixent al fons decidim afanyar-nos i desfer el camí de pujada.


Mentres anem baixant el cel es va tapant, l'Aran s'adorm i el Dani i jo comentem lo acertat que ha sigut venir a fer aquesta ruta. Al papà Daniel se li cau la baba amb el seu nen!!! I és que realment s'ha portat super bé!


A mitja baixada canviem motxilles i carrego jo amb el petit... collons!!! com pesa aquest dimoniet! No sé pas si jo seria capaç de pujar-lo fins al cim, el que està clar és que el ritme hagués sigut molt diferent... em giro per comentar-li al Dani i... osti on para aquest boig!? Doncs amb l'entreno de "follet tortuga" ara corria tipo cabirol per les tarteres fent propaganda de lo "ligero" que va... jajajajajaaaa!!!
Doncs intentant agafar un bon ritme amb el crio a l'esquena acabem de desfer la ruta i ens plantem a la furgo amb les primeres gotes de tempesta... Ben just ho hem fet això!!!!
Ara, un dinaret ben bò i després cap a casa que el Teix ens espera!!!