Grand Raid Cristalp... Noves experiències

És una de les curses que tenia pendents, em motivava conéixer els paratges per on a l'hivern passem amb esquis a la mítica cursa de la Patrouille des glaciers. De passada vam marxar tota la familia a Suïssa a passar 10 dies fent de turistes. 
Faré una explicació de la cursa, l'Anneta ja farà un resum fotogràfic del viatge.
La cursa en números: 126kms i 5350m/d positiu acumulat. Temps pedalat 7h40min temps total 8h59min. Meteo: sol i uns 30º de mitja.
Pobles per on es passa: Verbier, La Tzoumaz, Hérémence, Évolène, i Grimentz.
La cursa és tècnicament molt asequible, hi ha senders però poc tècnics encara que hi han trialeres puntualment. Fins a Nendaz molta pista i poc sender, a partir d'aqui el recorregut és més variat i entretingut. La duresa de la cursa és basicament la distància i el desnivell, però és relativament ràpida.L'organització dins la cursa és excepcional. Els avituallaments son bons i no cal portar botellins a la bici a cada avituallament donen botellins Isostar, Els mecànics són eficients i n'hi han molts, el tema mèdic no el conec però imagino que estarà a l'alçada.

Perfil de la cursa

La meva vivència...
Sortida a les 6.30 amb uns 750m/d per "despertar-nos" una mica. Som uns 700 bikers que fem l'itinerari llarg, però aquesta pujada ja serveix per afilerar-nos. Em trobo prou bé, fa fresqueta i porto un bon ritme. Abans de coronar la primera pujada passem per un tunel estret d'uns 200mts on uns animals han fotut un grup electrògen per iluminar-lo i posar música heavy en l'interior, a l'entrada hi posa: "Welcome to hell!!" Jjejej.
Coronem i calculo que vaig dels 50 primers amb un grupet que anem fent relleus als trams plans i a les baixades es va moooolt ràpid. Em trobo a un que en una corva ha sortit recte, però veig que es posa de peus i diu que tot ok... quin bolet que s'ha fotut el paio!!
Segueixo amb el grup, anem avançant gent però també n'hi ha que ens passen, anem molt ràpid, el gps em marca una mitja de 21kms/h i això que no hi ha res plà. Em trobo bé i no noto que estigui forçant massa.
En un tram puja baixa per sender hi ha una baixada dreta i intentant avançar em surto de la traça i la roda del davant es posa dins d'un forat i queda parada, jo salto pel davant com si fos un "potro" i caic de peus... ufff salvat!!  Però veig com la bici surt volant i cau de costat sobre unes pedres uns metres més avall. MERDA!!  Baixo corrent a veure que li ha passat perque ha "sonat" fatal. La patilla del canvi trencada i un radi partit pel mig i un altre doblegat. "OooOh ja he acabat!!"  Només portava unes 2h 40min de cursa. Amb les poques eines que porto trec el canvi el poso a la butxaca i munto una singlespeed que va una mica forçat. Mentre vaig fent a estones a peu penso en poder acabar però son massa kms i desnivell el que em queda. Espero amb ansia arribar al mecànic que hi ha en el proper avituallament a veure si trovem sol.lució per poder seguir. Arribo i el tio ja es fot les mans al cap, em felicita per "l'apanyo" que he fet i em diu amb un francès alemanat que li sembla que al proper avituallament hi ha recanvi de la patilla, Jo flipo molt!! Està lluny i hi han uns 600m/d amb singlespeed, però sense pensar-m'ho pujo a la bici per anar tirant i per darrera sento "arrete!! Stop!!" Collons que passa?! El tio em diu que d'aqui 15min ve un amb una moto amb la patilla, que li deixi la bici i que aprofiti per beure i menjar! Increible!! 
A l'Ironbike hi havia uns mecànics molt bons, però això és massa. Mentre menjo i bec veig com canvien els radis de la bici, els hi dono una càmera que portava perquè al canviar el radi s'ha de fer malbé la cinta del tubeless i em diuen que me la guardi, que encara em queda molta cursa. Bestial!
Al cap d'uns 20 min arriba una moto plena de pegatines i un tio amb una motxilla enorme. Porta la patilla! 10 min més i tinc la bici millor que nova!! Merci beaucup!
Amb el "subidón" que porto faig la següent pujada a tooope!! A la part de dalt tinc alguna molèstia al quadriceps dret, en el primer tram he begut molt poc perque feia fresqueta i ara ja ho començo a pagar, però no li dono massa importància i continuo.
És just a la part de dalt on hi ha un sender puja baixa en un tram complicat he de posar el peu al terra de cop. Just quan el poso, se'm queda el quadriceps ben enrampat, no puc doblegar la cama!! Quan decideixo baixar de la bici i passar l'altra cama per sobre del seient... Se'm queda l'altra ben enrampada!!! Ui ui quin mal!! Em tiro al terra amb les dos cames completament estirades enmig del sender, les bicis que venen al darrera paren i pregunten, els i dic que estic enrampat que ja passarà, m'aparten la bici del mig del sender mentre jo m'arrossego sentat amb les cames estirades a la vora perque pugui passar la gent.
Mentre em relaxo una mica agafo el botellí i vaig bevent. Les cames es comencen a recuperar però em fan força mal, penso en el que em queda i se que  si vaig fent a poc a poc tornaré a poder pedalar bé. Prenc la decisió de acabar al minim esforç i ritme tropical, a veure si puc acabar i disfrutar de les vistes que fins al moment no havia vist gaire. Així ho vaig fer!!
Als avituallaments arrasava... i a les pujades anava fent, baixades a tooope! 
Només tenia un dubte: un tram de 30 minuts amb bici al coll per arribar a dalt del pas de Lona, a veure si m'enramparé allà tambe??
Però un cop allà em vaig trobar prou sencer i vaig gaudir de la pujada!
Després d'una baixada d'uns 1300m/d per sender pedregós arrivo al final on m'esperaven l'Anneta i els nens... l'Aran ja s'havia adormit de tant esperar al papa. De moment no m'han dit res de pagar el recanvi... Però gracies a ells he pogut acabar. El preu de la inscripció és car però l'organització respón.
Finalment 134 de la general de uns 680 corredors i 51 de la meva categoria. I el que és més important, no m'he fet mal i he pogut gaudir del recorregut!

Gràcies a l'Anneta i als nens que em van vindre a recollir a Grimentz!

Juliol 2012

Un petit resum del que ha sigut el nostre mes de juliol:

El tomb a la Vall de Bellera sempre porta bons records!

Amb aquests dos furros va començar la meva afició a la btt ja fa 12 anys, i ahir vam aconseguir tornat-se a juntar després de força temps sense fer una ruta els 3 junts. Això em va portar molts records tot pedalant i durant la ruta semblava que els anys no havíen passat.

Les 2 persones que m'han ensenyat més i m'han aguantat  més mals moments sobre la bici, gràcies a ells sóc una mica més forta:

Dani

Javi

Ruta: Volta a la Vall de Bellera desde Senterada
29.07.2012

(amb fotografies de l'any 2006-07)

A quarts d'onze sortim de Senterada direcció Naens per carretera. Dia de calor però tot xerrant la pujada per asfalt la fem amb un moment.

A Naens deixem carretera asfaltada i continuem per una pista que passa pels pobles de Cadolla i Pinyana. En aquest últim poble tornem a agafar aslfat fins a Corroncui on amb 1 hora de ruta parem a menjar 1 plàtan.

Hem pujat força ràpid i jo tinc dubtes si podré mantindre el ritme fins al final, però bé, ja m'esperaran i a males em puc deixar caure per la carretera fins al punt d'inici, a Senterada.

De Corroncui anem a buscar la nacional (Coll de Perves), aquí fem un petit atxasso a un ciclista que es veu obligat a pujar el ritme que portava, encara que no aconsegueix tornar-nos a atrapar! (a que no, Terri!?) Una vegada al Coll agafem una pista a mà esquerra en pujada que ens porta al poble de Sentís, on tornem a agafar asfalt fins a les Esglésies. La temperatura en aquest racó del pallars és ideal i de moment la ruta no se'm fa gens pesada. Ara tornem a pujar direcció Buira on abans d'arribar al poble agafem un trencall que va amb una granja i la pista continua per allà.

A partir d'aquí la cosa canvia una mica, el terreny és més trencat i la pista s'enfila ràpid però avui tot acompanya i se'm fa super ràpid tot! a vegades els records juguen a favor i recordava més llarg tot aques tram.

A la falda de Pui del Far deixem de pujar i busquem un camp a través per donar-li el tomb i anar a donar a la carretera que porta a Larén. Nosaltres per això agafem direcció a Santa Coloma d'Erdo i 2 corbes més avall deixem la carretera per anar direcció La Bastida on comença una baixada pedregosa que acaba amb un sender força xulo i ciclable que ens porta al punt de partida a Senterada.

Jo m'he trobat sorprenentment bé i això ha fet que acabés d'allò més contenta! No hi ha res com la bici!!!!!
Aquesta vegada hem tardat 3hores 10min per fer els 46 km de ruta, una mica menys de l'últim dia, l'any 2010 que vam estar 3hores 48min.
-Track tomb a la Vall de Bellera 2010-
I a partir d'aquí tot canvia, tornem al món real amb obligacions, res de cervesetes ni relax, sinó telefonades a la família, càlculs horaris i esperant poder tornar aviat a repetir un dia així.

Espardenyada by Seixetes

En un principi no pensava fer cap cursa de córrer tant aviat, i menys de 20km! però les sensacions a l'anar sortint han sigut força positives, la motivació la tinc al 200% i no m'he n'he pogut estar!!!

Així que dissabte i després d'una nit d'anar de boda, el Dani i jo ens aixequem a les 6:30 per preparar-nos per l'Espardenyada!

A Pobla moltes cares conegudes i molts participants, quin goig! Feia temps que no feia cap cursa i puc apreciar lo "de moda" que s'ha posat aquest esport! Ja està bé que la gent agafi aquestes aficions!!! Encara que personalment trobo a faltar curses de bicicleta de muntanya!

Doncs un pèl nerviosa em poso darrera l'arc de sortida tot xerrant amb la Silvia, em recordo a mi mateixa que no estic per apretons i experiments i que no em vull picar amb ningú, i sí, m'ho he de recordar perque després el meu cos fa el què li dóna la gana, i avui no m'ho puc permetre!

Sortida!!! Primer tram per carretera on la gent li fot força canya però jo a lo meu... a la Silvia la veig forta i la tia em marxa desseguida! Per fi arribem al camí de pujada... i és que a mi les zones de córrer pel plà no m'agraden gens, em trobo tant patata i què n'avanço tant poc que em poso nerviosa! Però clar si no s'hi va no es poden fer miracles!

La primera pujada hi ha una mica d'embús i costa agafar el ritme, però poc a poc la cosa s'estira i amb un moment ja estic anat al ritme que vull. Vaig trotant allà on puc i caminant als trams més drets, em falta un puntet de gas però em recordo que estic en fase de recuperació i queda molta cursa per davant, fa molt de temps que no faig 20km corrent i això em fa frenar una mica.

La Raquel m'agafa, fem una mica de conya, la tia porta un ritmet boníssim i encara que m'agradaria seguir-la, la deixo marxar, jo porto una marxa menys!

I pim-pam pim-pam ja arribem a Montsor! Una mica d'aigua i seguim amunt! M'ha encantat la pujada a Sant Aventí, em quedaven forces i ha sigut un tram on he avançat a força gent... de moment ja vec que lo meu és pujar costa amunt i com més dret millor!!! A dalt sento que em criden, és el tito!!! ole ole quins ànims, m'acompanya un tram trotant i m'explica les últimes novetats de la cursa... un xino!?!? no he entès res!

Ara toca baixada... i llarga! primer pista... buuuffff! quina mania! m'agafa flato, em fan mal les cames m'avança gent... resum... fatal!!!! poc a poc i una vegada agafat el senderet de baixada entre pedres, em vaig trobant millor i disfruto del paratge, dels caminadors que animen i de poder estar fent aquesta cursa que vec que l'aguantaré sencereta! Trobo a faltar algun avituallament líquid, ja que fins a Sant Miquel no n'hi havia cap. A l'ermita paro, menja taronja, síndria, vec líquid... i he de continuar perque les cames em bullen, encara que el meu coco em diu que prou! I aquest el pitjor tram, sense ganes, sense ritme, sense veure el final i amb molt cansament a sobre desafiant al cap que m'ordena parar... no puc! Una mica més i segur que ja hi sóc! i per fi Pobla... només xafar els carrers del poble el meu cos es recupera una mica, sap que és el final! Entrem amb un altre noi comentant això mateix! 

I ja en tenim una altra al sac... la primera després de ser mare per segona vegada!

2hores 41min de cursa... molt contenta!

Triatló de muntanya de Balaguer

El dimecres de la setmana passada vaig veure un enllaç (que va penjar la Mireieta) de la triatló al Fcbk, llavors em va entrar el cuquet de fer-la tot i que no havia nadat gens des de fa uns 3 mesos, però el que realment m'atreia és el curradíssim circuit de btt de 25 kms que hi ha, en les altres 2 modalitats només havia de "sobreviure".

En un principi pensava nadar sense neoprè, però vaig pensar que si obligaven a a portar-lo em quedaria fora de la cursa, així que li vaig demanar al Toni Canals.

Després de sortir de la feina a Cervera vaig passar per Tremp a buscar la familia i el material. I puntuals, després de preparar-ho tot estava a la linea de sortida a dins de l'aigua gelada amb un neoprè que no em deixava girar gaire el coll. A toooope!

Nadant vaig agafar un ritme còmode i en poc més de 11 min ja sortia de l'aigua després d'haver nadat uns 750mts. Vaig quedar sorprès de com un neoprè tant fi podia surar i lliscar tant bé per l'aigua... Quina meravella!

 

L'Anna, l'Aran i la Noa animant a tooope mentre feia la transició per agafar la btt. M'havia de treure el neopré, posar-me el casc i calçar-me les sabates. Que a gust que em trobava sense el neopré! i és que vaig sortir una mica aturdit de l'aigua.

Ara m'esperava la diversió, el que m'apasiona de les curses... disfrutar de la bici mentre vas avançant gent, sentir com respiren al pasar-los, com actuen, l'intercanvi de mirades/gestos/paraules, notar-te valent per poder atrapar una altra "víctima". I dic amb la bici perque és on més vegades aconsegueixo aquestes sensacions que m'agraden.

Bueno continuo... el recorregut de la bici eren 25kms de autèntic mtb amb algun tram a peu i molt de sender tant de pujada com de baixada. Amb l'emoció que portava vaig cometre un error en el traçat i vaig (jo i 4 mes) desfer el camí per assegurar-me de que anàvem bé. Però un cop al itinerari novament va tornar la "batalla" que em va fer entrar tercer en la transició del córrer i aconseguint el segon millor temps de la btt desprès de l'Erik que va anar com un coet!

Un cop al córrer només havia de vigilar que no em pasessin, però tot i així em vaig trobar prou còmode fotent gambades pels voltants de Balaguer amb la sensació de que els talons em tocaven al clatell. El circuit l'esperava més avorrit i va ser prou entretingut amb fortes pujades/baixades, esglaons, senders, asfalt, herba... molt complert per tindre només 4 kms.

Al final 3er i molt content d'haver disfrutat tant competint i  com l'Anna l'Aran i la Noa es divertíen veient-me i animant-me. Ho vam celebrar fent un bon dinar en un restaurant de Camarasa

Duatló de muntanya de les Paüles

Ja tenia ganes de fer una sortideta familiar amb la furgo, ara ja fa caloreta i podem gaudir més de l'autocaravana amb els nens. L'excusa per sortir era la Duatló de les Paüles (Ribagorça) que entra dins del circuit Xm Nutrisport Series.

 Aquesta duatló servia per triar 2 corredors i una corredora per participar dins l'equip de la selecció espanyola de curses de muntanya en l'Skybike, dins dels Skygames que es celebraràn aquest mes vinent a la ribagorça.

Tot fent els preparatius li vam comentar a l'Albert si volia vindre amb nosaltres i passar una nit de motorhome amb la superfamily i l'endemà seguir el recorregut de la cursa. El tio no s'ho va pensar 2 cops, així que dissabte a la tarda tots 5 cap a l'Aragó. Visita a les amistats de pont de Suert, i cap a les Paüles a sopar, geladet amb visita turística al poble i tots/es cap al cau a dormir com angelets.

Diumenge al matí em llevo dues hores abans de la sortida i de seguida esmorzo, tot seguit porto la bossa a l'organització amb el material que necessitaré al tram de córrer. Hi ha poca gent pero molt "pata negra" M'agrada!!! Jo ja sé que el podi no el rascaré pero vull donar guerra amb la bici i així fer força nosa per allà al davant en el tram a peu...jeje

Torno a la furgo motivat i desperto a "cunyao" que dorm com un soc, les nenes i l'Aran encara dormen. Quan falta poc per la sortida es desperta l'Anneta i em desitja sort. Oleeee!! Ja estic a punt!!

Sortida!!

Els "pata negra" surten " aaa fonduuu nanuuu" jo surto valent però a lo meu, els primers 10min de cursa em costen bastant, tot i això vaig dels 10 primers amb vistes del grup del davant... 

La maquinaria es va posant a lloc i vaig guanyant posicions fins a arribar amb el grup dels 5 primers que van tots afilerats. Un cop allà em quedo al darrera i espero a veure com funcionen. Hi ha un punt on el terreny s'aplana una mica i em trobo molt bé, la 29er hi ajuda, en un cop d'inèrcia els avanço tots 5 de cop i amb velocitat... penso: he quedat com un flipat i al primer repetxo ja em faran la pell...

Però ja em quedo al davant i veig com dos del grup es van despenjant; Que bé! quin subidón estar al davant de atletes com en Freixer, Agustí Roc, Joan Freixa, etc.

Un cop a la transició sortim 4 junts cap un llarg flanqueig plà que ens durà al llom del cim que pujarem. Com és plà i no és lo meu em passen 4 corredors en 2kms, sort que en els trams durs de pujada els retallo una mica la distància que em treuen en els trams plans.

Just  abans de coronar em passa l'Agustí amb un bon ritmet, l'animo i baixant l'intento seguir però les meves cames diuen que em posi tranquil.

Transició amb l'Albert i la Vane animant a toooope, agafo trastes i a fooondo avall amb la bici. Hi han un parell de repetxos però em trobo valent i veig a l'Agustí al davant... gassss.  L'avanço i entro a meta un minut al seu davant.

Al final 5è pero molt content i molt sencer al final.

Veure la family animant a toope a l'arribada m'encanta! És una sensació super gratificant. Aviat estaré jo amb els nens animant a l'Anneta en alguna cursa.

Tot seguit arriba el tito tot content de la ruta que ha fet i de poder veure'ns passar per allà dalt. Ens canviem i anem cap a Benasc a fer gasto al Barrabes i a dinar (Gràcies Albert).

 Tranquilitat i furgo cap a Tremp.

Cap de setmana fantàstic!