Una cursa molt ben organitzada, molt treballada i des d'aquí felicito a tots els que heu estat currant perque tot sortís perfecte, ho heu aconseguit! La recomano totalment!!!
dimecres, 9 d’abril del 2014
Finisher #NBR
Una cursa molt ben organitzada, molt treballada i des d'aquí felicito a tots els que heu estat currant perque tot sortís perfecte, ho heu aconseguit! La recomano totalment!!!
dilluns, 17 de març del 2014
Cap de setmana sobre rodes!
divendres, 10 de maig del 2013
Canvi d'aires!
PLATJA:
Hem gaudit de la platja amb els peques. Per la Noa era la primera vegada que es trobava caminant per la sorreta fina i veient la immensitat del mar (L'estiu passat i va anar però no crec que recordi res)... realment no les tenia totes, l'aigua massa freda i això de les onades no se'n acabava de refiar i la sorreta... bé, la va provar i tot com fa amb totes les coses noves, que millor que un tastet!? Només li'n va caler un per veure que allò no era per menjar! I l'Aran... la felicitat amb persona, despullat de pèl a pèl i jugant amb les onades gelades! Quin alegria!!!
CURSES:
Diumenge 5 de maig vaig participar en una cursa de 16km per muntanya que feien a Centelles, Cingles de Centelles, un poblet d'Osona a uns 40min de Vilassar de Mar. Va ser una cursa dura, molt puja i baixa però divertida perque ens vam estar disputant la segona - tercera posició amb una altra noia. Finalment vaig quedar tercera i això em va fer una mica de ràbia! Però contenta del temps 1h53min i anotant els meus punts febles per intentar millorar.
Finalment per despedir la setmaneta al Maresme, no podia faltar una sessió de btt pels magnifics corriols de la zona. Vam decidir descarregar-nos el track de la última Cabrilenca que s'havia disputat feia dos setmanes, segur que el recorregut estaria perfecte.
CABRILENCA'13
Vam encertar totalment, vam recorrer seders brutals, super nets i ràpids, en baixada, pujada, planejant... un bon acomiadament de la nostra estada a la costa!
dilluns, 30 de juliol del 2012
El tomb a la Vall de Bellera sempre porta bons records!
29.07.2012
Hem pujat força ràpid i jo tinc dubtes si podré mantindre el ritme fins al final, però bé, ja m'esperaran i a males em puc deixar caure per la carretera fins al punt d'inici, a Senterada.
De Corroncui anem a buscar la nacional (Coll de Perves), aquí fem un petit atxasso a un ciclista que es veu obligat a pujar el ritme que portava, encara que no aconsegueix tornar-nos a atrapar! (a que no, Terri!?) Una vegada al Coll agafem una pista a mà esquerra en pujada que ens porta al poble de Sentís, on tornem a agafar asfalt fins a les Esglésies. La temperatura en aquest racó del pallars és ideal i de moment la ruta no se'm fa gens pesada. Ara tornem a pujar direcció Buira on abans d'arribar al poble agafem un trencall que va amb una granja i la pista continua per allà.
A partir d'aquí la cosa canvia una mica, el terreny és més trencat i la pista s'enfila ràpid però avui tot acompanya i se'm fa super ràpid tot! a vegades els records juguen a favor i recordava més llarg tot aques tram.
A la falda de Pui del Far deixem de pujar i busquem un camp a través per donar-li el tomb i anar a donar a la carretera que porta a Larén. Nosaltres per això agafem direcció a Santa Coloma d'Erdo i 2 corbes més avall deixem la carretera per anar direcció La Bastida on comença una baixada pedregosa que acaba amb un sender força xulo i ciclable que ens porta al punt de partida a Senterada.
Jo m'he trobat sorprenentment bé i això ha fet que acabés d'allò més contenta! No hi ha res com la bici!!!!!
Aquesta vegada hem tardat 3hores 10min per fer els 46 km de ruta, una mica menys de l'últim dia, l'any 2010 que vam estar 3hores 48min.
-Track tomb a la Vall de Bellera 2010-
I a partir d'aquí tot canvia, tornem al món real amb obligacions, res de cervesetes ni relax, sinó telefonades a la família, càlculs horaris i esperant poder tornar aviat a repetir un dia així.
dimarts, 14 de setembre del 2010
Mines de Liat
De Pontaut anem pel Camí Reial cap a Les i després cap a Bossost; a partir d'aquí ens desviem del Camí Reial per fer un primer port fins a 1300 metres d'alçada, és una carretera molt tranquila i ben asfaltada per la qual cosa es deixa fer molt bé; ademés cada quilòmetre va informant dels km que queden, el % de pendent mitjà i el pendent màxim, així que no hi ha sorpreses!
Una vegada a dalt baixem per carretera fins a Arres (1267m); aquí agafem el GR-211, el qual seguirem una gran part del dia, aquesta part del sender és molt net i bonic, amb puja-baixes que ens porta pels pobles de Vilamós, Begós i Arròs (956m).
A partir d'aquí agafem una altra vegada carretera asfaltada per tornar a remontar per la Vall de Varradós; una carretera que com l'anterior ens va informant a cada quilòmetre de tot el que ens queda.
Al ser diumenge passen forces cotxes que van a veure el Salt del Pish, una bonica cascada al costat mateix de la carretera. Parem a menjar i descansar vora el Salt i a partir d'aquí continuem per pista forestal fins al Coll de Varradós (2050m).
Just al coll i a mà esquerra surt el GR-211 direcció Les Mines La Reparadora; és un camí per prat alpí ple de carrerades de bestià i que es fa exigent a sobre la bici, a mi m'agafa la primera crisis de la ruta, buuufff!!! estem molta estona per fer poc tros i a ratos hem de portar la bici a l'esquena,... surt tot el cansament de tot el que hem fet, tenint present que encara queda molta ruta per davant...
Per fi deixem el sender i agafem la pista forestal, que encara que puja molt dreta i a trams no es pot pedalar s'agraeix molt més que no pas aquell sender impracticable. Parem vora la Cabana de pas estret i fem l'últim mos de la pujada, 4 estiraments d'esquena, mirem mapa i continuem ja ens queda poc per arribar al punt més alt.
Mines de Liat (2300m), impresionant com en un lloc tant alt i tant lluny de tota civilització hi podia haver tot aquell montatge, cases mig derruides, vagonetes, cables, túnels,... Entrem dins el refugi lliure de les Mines de Liat, amb llits, llar de foc i fins i tot un mirall, perfecte si has de passar una nit en un terreny tan aspre com aquest.
Una vegada vist tot, continuem pel GR-211 que no hem abandonat en tota l'estona i ara toca baixar! De cop una boira ens envolta i ens priva de veure les meravelloses vistes que hi deuen haver... quina pena!
Anem baixant per un sender força pedregós i amb forces ziga zagues, a mesura que anem baixant la boira va marxant i es converteix en un mar de núvols a sobre nostre, veiem el tallat que tenim a mà dreta, cascada impressionant, neu, i es que fa força rasca en aquest indret! Anem tirant fotos i fem algun video i de cop PAM! a terra, he notat que picava amb el nas a una pedra, m'aixeco i em miro al Dani, de la manera que em mira ja vec que està impresionat, em toco el llavi (que és on em fa mal) i em queda la mà tota plena de sang.... oh-oh! penso, però de cop em començo a marejar i no puc pensar gaire més; m'estiro, cames amunt i poc a poc tot torna a la normalitat. Em toco les dents, les tinc totes, em toco el nas, no em fa massa mal, lo pitjor el llavi que tinc un foradet que hi surt força sang, també del nas em surt sang però ho llimpiem tot amb aigua i sembla que la cosa no és tant greu com semblava, així que a continuar la ruta que encara queda mooolta baixada!A mesura que vaig baixant no em fan tant mal els morros, encara que me'ls noto adormits, fem bastant més senderillo interessant, encara que el meu cap ara només té la visió d'arribar a la furgo, deixar la bici aparcada i ficar-me a sota la dutxa, ni gana no tinc, ni fred (que en fa força). El sender acaba en una pista que al cap de poc és asfaltada, anem baixant fins a Canejan, una baixada mooolt llarga i freda i al passar pel cruce d'aquest poble decidim remontar per fer l'últim tram per sender. El meu llavi sembla que està millor i jo m'he animat una mica així que acabem la ruta fent el camí antic de Canejan a Pontaut, on ens espera un dinar ben bò i una dutxa ben calenta.
Finalment hem realitzat la ruta de 70km i 2500m desn. amb 9 hores, una ruta mooolt entretinguda.
El meu llavi a hores d'ara (42hores després del cop) està molt inflat i em fa força mal (procés de cicatrització), més per la part interior que no la part externa; el nas no em fa tant mal però potser perque no l'intento moure tant,... espero que poc a poc tot torni al seu lloc.
dilluns, 6 de setembre del 2010
Camí de l'aigua

Tram bonic per fer a peu, però amb molta pedra gran en zona obaga, així que les pedres sembla que portin sabó... buuufff quina inseguretat sobre la bici! També hi ha ponts de fusta molt bonics però igual de relliscosos! Aquest tram és bonic fer-lo una vegada per veure'l però sobre la bici no es disfruta massa.
Aquest tram del camí de l'aigua, suposo pel tema turístic, el fan pujar al poble de Boí; la pujada es fa per un sender força ciclable però la baixada de Boí a Barruera es per un camí mooooolt empedrat i pedregós... Potser amb la bici doble disfrutaria una mica més, però amb la de rally acabes una mica fart de tanta pedra.

3a part: Barruera – Llesp.
BRUTAL! Impressionant, al·lucinant!... el millor tram del camí de l'aigua. Amb això no vull dir que sigui baixada tota l'estona o que siguin trams molt descansats, NO! Però es passa per bosc net de sotabosc, amb tobogans, puja-baixa tot lo rato que pots anar força ràpid a les petites baixades – planeades i es poden forçar molt les pujades! Ho recomano totalment!
4a part: Llesp – Pont de Suert.
Sembla que el camí de l'aigua ja s'acaba però una part força dura (tenint en compte que portem molta estona de ruta) estar per arribar. Són 2 pujades força sostingudes per sender que et fan acabar de trinxar! Tant si vols com si no arribes a Pont de Suert... cansat!
Tant la 1a part com la 2a, si torno a fer el Camí de l'aigua no les faré... no són trams per disfrutar però sí per conèixer, a més “només” fent de Barruera a Pont acabes igual de rebentat!
Aquests que entreneu, si voleu treballar les sèries en pujades tècniques, aquesta és la ruta!
Per si la voleu baixar amb GPS:























