Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Rutes BTT. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Rutes BTT. Mostrar tots els missatges

dimecres, 9 d’abril del 2014

Finisher #NBR

Diumenge 6 d'abril vam fer una bona trobada amb molts bikers catalans i de fora que feia temps que no veiem, altres que només coneixiem via internet i nous companys que ens enduem tot compartint moments de patiment i de "disfrute" al Noguera Bike Race.


A les 9 en punt es donava el tret de sortida a la marxa, tant pel circuit de 40 km com pel de 90. Un munt de ciclistes concentrats amb un mateix objectiu... disfrutar d'un dia genial per la noguera... amb Mariano com a traçador del circuit tots sabiem que ens esperava una cursa ben xula!
Jo surto juntament amb el Javi i la Vane, tenint clar que ens esperen 90km per davant i més de 2400 metres de desnivell positiu... s'ha de sortir amb cap! La primera pujada la faig molt còmoda, les cames em van perfectes i no la trobo gens llarga, arribem a dalt i comença la diversió... Senderet cap aquí, pujadoret cap allà, pas subterrani... Genial! Els primers 30 km em passen super ràpid, xerrant amb un, saludant a l'altre, apretant en algun punt i forçant algun altre. A Vilanova de la Sal m'esperen el Josep Mª i la Eva que m'animen i m'ofereixen si necessito qualsevol cosa però de moment amb el que porto a sobre vaig molt bé, així que continuo... En aquest punt es separaven les curses (40 i 90) i a partir d'aquí el recorregut és una mica més tranquil, som un petit grupet que anem fent força junts i de tant en tant comentem la jugada. 
Ara la cursa va pujant direcció Fontepou, no sense de tant en tant disfrutar d'algun corriolet distret i ràpid. Em sap greu, per això, trobar-me tants envoltoris per terra de barretes i gels, de veritat que em fa vergonya compartir col·lectiu amb gent que no respecta per res l'entorn ni té cap mena de respecte envers els organitzadors ni companys... quina pena! Tant costa tornar-se a posar l'envoltori al maillot???

Bé, continuem pujant per pista trencada i tècnica cap a Fondepou, amb la companyia del Javi tot es fa més distret, amb un plis plas i algun peu a terra comença una baixada ben divertida.


A partir d'aquí la cosa planeja bastant, la part bona és que anem ràpid i els quilòmetres avancen, però això de planejar a mi em cansa bastant... física i psicològicament, però bé... ningú va dir que sería fàcil! 
Al pas pel control de Santa Linya porto 2hores 44min a 3 min de la segona noia i a 7min de la primera, molt contenta ja que tant l'Ada com la Ramona són dos màquines del btt! a veure si puc aguantar el ritme!!!
Em trobo la Leila que em canvia el botellí i m'anima amb moltes forces! Vinga doncs a muerte!!!! Vaig fent bé,  ja costa trobar la posició còmoda sobre la bici però quan ens trobem un corriolet encara m'animo i disfruto tot buscant la millor traçada! 
Hi ha moments de la ruta que no sabia ni on era, però de tant en tant m'anava situant... una manera de tenir ocupat el cap, fer orientació! jijiji 
Al penúltim sender, que va a donar a la pista de l'inici de la marxa, em foto un bon bolet! "No res, no res", agafo la bici i continuo tot i que noto que a la cama esquerra m'he fet una bona encetada... pica, pica! 
Finalment... sembla mentida, un miratge, però ja es veu el pantà de Sant Llorenç! Brutal... les vistes, el corriol de baixada i la sensació d'acabar... Finisher'14 i tercera fèmina amb un temps de 5hores 23min a 8min de l'Ada i 18 de la Ramona... ah! i darrera meu a 1min! la quarta noia... ben apretadet ho he fet això!!! El Dani m'espera a l'arribada, ell fa uns 45min que ha acabat i tot li ha anat molt bé també.


I no puc oblidar el suport rebut per l'equip Blue Motors, per ajudar-me en tot moment i donar-me tot el què necessitava, sou genials! 
I Javi... mil gràcies per acompanyar-me els 90km... aviat més i millor!!!


Una cursa molt ben organitzada, molt treballada i des d'aquí felicito a tots els que heu estat currant perque tot sortís perfecte, ho heu aconseguit! La recomano totalment!!!

dilluns, 17 de març del 2014

Cap de setmana sobre rodes!

Les bicis han sigut les protagonistes d'un cap de setmana d'última hora ja que els plans eren uns altres, però com acostuma a passar a casa nostra de sobte tot es gira i dónem corda a l'improvització... i així ha sortit tot:
Divendres finalment tots cap a Vilassar... portem la furgo plena fins dalt perque a casa la iaia no ens falti de res i ens sobri de tot... 
Divendres ja escalfem motors tot fent un Burriac... tot a puesto! Alguna voltereta tot tanteant aquest terreno del maresme i cap a casa que demà tenim més plans sobre les bicis.
Doncs dissabte ens desentenem dels nens (gràcies iaia i padrí ;-)) i sortim sense hora de tornada cap a la mútua - Sant Mateu a trobar el track que seguirem per fer la següent ruta:


Es una ruta que hem trobat per Wikilok de l'usuari @bikerteià... i quin malalt! Molt pitjor que natres! Quasi no toquem pista per res, enllaça senders tant de pujada com de baixada tota l'estona; hi ha moments que estem desorientats totalment però molt contents i disfrutant al màxim de tota la ruta!


Hi ha un bucle del final (6km) que repeteix pujada que ens l'hem saltat, jo de tant forçar, provar i aconseguir pujar senders amunt i avall i amunt estava super-rebentada! 


Impresionant la tècnica que s'agafa pedalant pel maresme, ara entenc que la gent d'aquí baix està tant forta... cabrons si teniu un camp d'entreno impresionant!!! Jo fes això 1 vegada a la setmana i vamos... m'apunto a Copa Catalana! jejejejee!!!!
Pròxim dia més i millor... Ja tenim el Garmin a punt... gràcies Tito!


Diumenge per recuperar cames sortim amb l'Aran per la platja... rutilla plana plana però plena d'obstacles! Quanta gent que camina, cor i va amb bici per la platja, a més a més amb un clima brutal de primavera total. 

 Arribem a Masnou i toca recompensa: patates, olives i un suquet per agafar forces per la tornada. 


En total 10 km pedalant vora el mar. Ha estat divertit i a trams complicat per la mà de gent que hi havia. Si ho repetim intentarem fer-ho un dia que no sigui festiu, ja que de tranquil no n'era gens!



I ara cap al Pallars a seguir pedalant i esquiant que encara queda molta neu per fondre ;-)! Salut!!!

divendres, 10 de maig del 2013

Canvi d'aires!

Han sigut uns dies genials que ens han fet agafar energies per rependre el dia a dia amb més ganes! Un canvi d'aires plè d'activitats, de rutes noves i de moltes rialles.

PLATJA:
Hem gaudit de la platja amb els peques. Per la Noa era la primera vegada que es trobava caminant per la sorreta fina i veient la immensitat del mar (L'estiu passat i va anar però no crec que recordi res)... realment no les tenia totes, l'aigua massa freda i això de les onades no se'n acabava de refiar i la sorreta... bé, la va provar i tot com fa amb totes les coses noves, que millor que un tastet!? Només li'n va caler un per veure que allò no era per menjar! I l'Aran... la felicitat amb persona, despullat de pèl a pèl i jugant amb les onades gelades! Quin alegria!!!



CURSES:
Diumenge 5 de maig vaig participar en una cursa de 16km per muntanya que feien a Centelles, Cingles de Centelles, un poblet d'Osona a uns 40min de Vilassar de Mar. Va ser una cursa dura, molt puja i baixa però divertida perque ens vam estar disputant la segona - tercera posició amb una altra noia. Finalment vaig quedar tercera i això em va fer una mica de ràbia!  Però contenta del temps 1h53min i anotant els meus punts febles per intentar millorar.




RUTES:
Vam patinar pels carrers de Vilassar amb el Dani, tot estrenant uns patins que vaig aconseguir a un preu ganga gràcies a l'Oriol. Quin canvi amb els patins que teina abans i què dificil patinar pels carrers del poble que tots fan baixada i tenen mil i un ressalts i altres moltes dificultats! Caiguda assegurada = estrena feta!



Finalment per despedir la setmaneta al Maresme, no podia faltar una sessió de btt pels magnifics corriols de la zona. Vam decidir descarregar-nos el track de la última Cabrilenca que s'havia disputat feia dos setmanes, segur que el recorregut estaria perfecte.

CABRILENCA'13



Vam encertar totalment, vam recorrer seders brutals, super nets i ràpids, en baixada, pujada, planejant... un bon acomiadament de la nostra estada a la costa!


dilluns, 30 de juliol del 2012

El tomb a la Vall de Bellera sempre porta bons records!

Amb aquests dos furros va començar la meva afició a la btt ja fa 12 anys, i ahir vam aconseguir tornat-se a juntar després de força temps sense fer una ruta els 3 junts. Això em va portar molts records tot pedalant i durant la ruta semblava que els anys no havíen passat.

Les 2 persones que m'han ensenyat més i m'han aguantat  més mals moments sobre la bici, gràcies a ells sóc una mica més forta:

Dani
Javi

Ruta: Volta a la Vall de Bellera desde Senterada
29.07.2012
(amb fotografies de l'any 2006-07)

A quarts d'onze sortim de Senterada direcció Naens per carretera. Dia de calor però tot xerrant la pujada per asfalt la fem amb un moment.



A Naens deixem carretera asfaltada i continuem per una pista que passa pels pobles de Cadolla i Pinyana. En aquest últim poble tornem a agafar aslfat fins a Corroncui on amb 1 hora de ruta parem a menjar 1 plàtan.

Hem pujat força ràpid i jo tinc dubtes si podré mantindre el ritme fins al final, però bé, ja m'esperaran i a males em puc deixar caure per la carretera fins al punt d'inici, a Senterada.


De Corroncui anem a buscar la nacional (Coll de Perves), aquí fem un petit atxasso a un ciclista que es veu obligat a pujar el ritme que portava, encara que no aconsegueix tornar-nos a atrapar! (a que no, Terri!?) Una vegada al Coll agafem una pista a mà esquerra en pujada que ens porta al poble de Sentís, on tornem a agafar asfalt fins a les Esglésies. La temperatura en aquest racó del pallars és ideal i de moment la ruta no se'm fa gens pesada. Ara tornem a pujar direcció Buira on abans d'arribar al poble agafem un trencall que va amb una granja i la pista continua per allà.


A partir d'aquí la cosa canvia una mica, el terreny és més trencat i la pista s'enfila ràpid però avui tot acompanya i se'm fa super ràpid tot! a vegades els records juguen a favor i recordava més llarg tot aques tram.


A la falda de Pui del Far deixem de pujar i busquem un camp a través per donar-li el tomb i anar a donar a la carretera que porta a Larén. Nosaltres per això agafem direcció a Santa Coloma d'Erdo i 2 corbes més avall deixem la carretera per anar direcció La Bastida on comença una baixada pedregosa que acaba amb un sender força xulo i ciclable que ens porta al punt de partida a Senterada.


Jo m'he trobat sorprenentment bé i això ha fet que acabés d'allò més contenta! No hi ha res com la bici!!!!!
Aquesta vegada hem tardat 3hores 10min per fer els 46 km de ruta, una mica menys de l'últim dia, l'any 2010 que vam estar 3hores 48min.
-Track tomb a la Vall de Bellera 2010-
I a partir d'aquí tot canvia, tornem al món real amb obligacions, res de cervesetes ni relax, sinó telefonades a la família, càlculs horaris i esperant poder tornar aviat a repetir un dia així.

dimarts, 14 de setembre del 2010

Mines de Liat

Després d'una nit de festa i un matí de resaca... que dur que és tot això! Decidim marxar cap a la Vall d'Aran per diumenge dia 12 fer una ruta que ja feia molt de temps que la teniem en ment: Les Mines de Liat.
Ens aixequem a les 7,30 del matí a la furgoneta que tenim aparcada al poble de Pontaut, sota Canejan. Esmorzem, ens vestim i comencem a pedalar amb força rasca. Dani porta el GPS amb la ruta descarregada i que ens ha de guiar en tot moment, la ruta pinta dura ja que la persona que la va gravar va tardar 11 hores a realitzar-la.
De Pontaut anem pel Camí Reial cap a Les i després cap a Bossost; a partir d'aquí ens desviem del Camí Reial per fer un primer port fins a 1300 metres d'alçada, és una carretera molt tranquila i ben asfaltada per la qual cosa es deixa fer molt bé; ademés cada quilòmetre va informant dels km que queden, el % de pendent mitjà i el pendent màxim, així que no hi ha sorpreses!
Una vegada a dalt baixem per carretera fins a Arres (1267m); aquí agafem el GR-211, el qual seguirem una gran part del dia, aquesta part del sender és molt net i bonic, amb puja-baixes que ens porta pels pobles de Vilamós, Begós i Arròs (956m).

A partir d'aquí agafem una altra vegada carretera asfaltada per tornar a remontar per la Vall de Varradós; una carretera que com l'anterior ens va informant a cada quilòmetre de tot el que ens queda.

Al ser diumenge passen forces cotxes que van a veure el Salt del Pish, una bonica cascada al costat mateix de la carretera. Parem a menjar i descansar vora el Salt i a partir d'aquí continuem per pista forestal fins al Coll de Varradós (2050m).

Just al coll i a mà esquerra surt el GR-211 direcció Les Mines La Reparadora; és un camí per prat alpí ple de carrerades de bestià i que es fa exigent a sobre la bici, a mi m'agafa la primera crisis de la ruta, buuufff!!! estem molta estona per fer poc tros i a ratos hem de portar la bici a l'esquena,... surt tot el cansament de tot el que hem fet, tenint present que encara queda molta ruta per davant...

Per fi deixem el sender i agafem la pista forestal, que encara que puja molt dreta i a trams no es pot pedalar s'agraeix molt més que no pas aquell sender impracticable. Parem vora la Cabana de pas estret i fem l'últim mos de la pujada, 4 estiraments d'esquena, mirem mapa i continuem ja ens queda poc per arribar al punt més alt.

Mines de Liat (2300m), impresionant com en un lloc tant alt i tant lluny de tota civilització hi podia haver tot aquell montatge, cases mig derruides, vagonetes, cables, túnels,... Entrem dins el refugi lliure de les Mines de Liat, amb llits, llar de foc i fins i tot un mirall, perfecte si has de passar una nit en un terreny tan aspre com aquest.

Una vegada vist tot, continuem pel GR-211 que no hem abandonat en tota l'estona i ara toca baixar! De cop una boira ens envolta i ens priva de veure les meravelloses vistes que hi deuen haver... quina pena!

Anem baixant per un sender força pedregós i amb forces ziga zagues, a mesura que anem baixant la boira va marxant i es converteix en un mar de núvols a sobre nostre, veiem el tallat que tenim a mà dreta, cascada impressionant, neu, i es que fa força rasca en aquest indret! Anem tirant fotos i fem algun video i de cop PAM! a terra, he notat que picava amb el nas a una pedra, m'aixeco i em miro al Dani, de la manera que em mira ja vec que està impresionat, em toco el llavi (que és on em fa mal) i em queda la mà tota plena de sang.... oh-oh! penso, però de cop em començo a marejar i no puc pensar gaire més; m'estiro, cames amunt i poc a poc tot torna a la normalitat. Em toco les dents, les tinc totes, em toco el nas, no em fa massa mal, lo pitjor el llavi que tinc un foradet que hi surt força sang, també del nas em surt sang però ho llimpiem tot amb aigua i sembla que la cosa no és tant greu com semblava, així que a continuar la ruta que encara queda mooolta baixada!
A mesura que vaig baixant no em fan tant mal els morros, encara que me'ls noto adormits, fem bastant més senderillo interessant, encara que el meu cap ara només té la visió d'arribar a la furgo, deixar la bici aparcada i ficar-me a sota la dutxa, ni gana no tinc, ni fred (que en fa força). El sender acaba en una pista que al cap de poc és asfaltada, anem baixant fins a Canejan, una baixada mooolt llarga i freda i al passar pel cruce d'aquest poble decidim remontar per fer l'últim tram per sender. El meu llavi sembla que està millor i jo m'he animat una mica així que acabem la ruta fent el camí antic de Canejan a Pontaut, on ens espera un dinar ben bò i una dutxa ben calenta.
Finalment hem realitzat la ruta de 70km i 2500m desn. amb 9 hores, una ruta mooolt entretinguda.
El meu llavi a hores d'ara (42hores després del cop) està molt inflat i em fa força mal (procés de cicatrització), més per la part interior que no la part externa; el nas no em fa tant mal però potser perque no l'intento moure tant,... espero que poc a poc tot torni al seu lloc.

dilluns, 6 de setembre del 2010

Camí de l'aigua

Estic convençuda que quan l'aigua arriba a Pont de Suert, després de baixar pel Noguera de Tor, no arriba pas tant feta pols com jo!Dit això passo a explicar la ruta que vam fer divendres passat:
Deixem el cotxe a Pont de Suert i sortim tot pedalant cap a la Vall de Boí. No passen masses cotxes i puc anar relativament tranquila; i es que jo des seguida m'atabalo quan passen més de 3 cotxes seguits,... no m'acostumo!, De Pont a Barruera es pot rodar força ràpid i còmode i sense córrer massa amb 30 minuts hem fet els 12 km; a partir d'aquí 8 km més fins al balneari, aquest últim tram puja més dret i personalment se'm fa més pesat, finalment amb 1 hora acabem la pujada per asfalt.





A partir d'aquí comença el Camí de l'aigua:

Camí que jo dividiria amb 4 parts bastant diferenciades:



1a part: Del Balneari de Caldes a la carretera.

Tram bonic per fer a peu, però amb molta pedra gran en zona obaga, així que les pedres sembla que portin sabó... buuufff quina inseguretat sobre la bici! També hi ha ponts de fusta molt bonics però igual de relliscosos! Aquest tram és bonic fer-lo una vegada per veure'l però sobre la bici no es disfruta massa.



2a part: Carretera - Boí - Barruera.

Aquest tram del camí de l'aigua, suposo pel tema turístic, el fan pujar al poble de Boí; la pujada es fa per un sender força ciclable però la baixada de Boí a Barruera es per un camí mooooolt empedrat i pedregós... Potser amb la bici doble disfrutaria una mica més, però amb la de rally acabes una mica fart de tanta pedra.





3a part: Barruera – Llesp.

BRUTAL! Impressionant, al·lucinant!... el millor tram del camí de l'aigua. Amb això no vull dir que sigui baixada tota l'estona o que siguin trams molt descansats, NO! Però es passa per bosc net de sotabosc, amb tobogans, puja-baixa tot lo rato que pots anar força ràpid a les petites baixades – planeades i es poden forçar molt les pujades! Ho recomano totalment!



4a part: Llesp – Pont de Suert.

Sembla que el camí de l'aigua ja s'acaba però una part força dura (tenint en compte que portem molta estona de ruta) estar per arribar. Són 2 pujades força sostingudes per sender que et fan acabar de trinxar! Tant si vols com si no arribes a Pont de Suert... cansat!



Tant la 1a part com la 2a, si torno a fer el Camí de l'aigua no les faré... no són trams per disfrutar però sí per conèixer, a més “només” fent de Barruera a Pont acabes igual de rebentat!



Aquests que entreneu, si voleu treballar les sèries en pujades tècniques, aquesta és la ruta!

Per si la voleu baixar amb GPS:

Pont de Suert - Caldes - Camí de l'aigua