10 anys després.

Aquest mes de març, i després d'estar 10 anys sense veuren's, vem decidir per via facebook fer una retrobada amb la gent de BUP - COU... el què ara vindria a ser el Batxillerat (fins hi tot pels noms dóna la sensació que vam estudiar fa anys i anys i anys... i potser sí!)

Faltava molta gent però va ser una retrobada molt interessant i especial; interessant perque veus gent que està tan canviada que no aconsegueixes relacionar-la amb aquella persona la qual vas estudiar, i per altra part altres que et transporten a aquella època on tot era diferent... quins temps aquells! i especial per això mateix... per unes hores et sembla que no han passat aquests 10 anys i que estas conversant com si el dia abans haguéssis anat a classe! Parlant dels profes, dels companys, de les anècdotes... osti! me'n vaig adonar que moltes coses el meu cervell les havia temporalment esborrat... quina gràcia recuperar-ho!
El pitjor moment, i dic pitjor perquè me'n vaig donar conte que el temps passa..., va ser quan vaig explicar què havia fet durant tot aquest temps, Quantes coses!!!! semblava una padrina parlant de la guerra civil... mare meva! ademés amb final explosiu... sóc mare! més vella no em podia sentir! Va sorgir un nou sentiment cap a la meva persona: em faig gran! Ens fem grans! El temps passa i no te'n adones que estas fent les coses que anys enrera planejaves tot rient... "quan siguem vells farem retrobades per no perdre el contacte" deiem amb els de classe... doncs ja tenim la primera a la butxaca! "t'imagines amb fills?!" parlavem no fa tants anys...doncs ara no he d'imaginar res!
Però el sopar també em va servir per veure cap on han tirat aquelles persones amb les quals compartia "xuletes", apunts i tonteries... n'hi ha per tots els gustos, l'important és que tots estavem allà volent compartir aquell sopar tots junts, contents i feliços de poder-ho fer!
I... que no és bonic això???