Crònica de Tignes... amb retard!

Aran el rei de les muntanyes!!

Per fi he trobat un moment per encarar la pantalla de l'ordinador i recordar l'estada a Tignes.

Setmana del 21 al 26 de Novembre de 2009

Després de la primera nevadeta al pallars i de fer les primeres ascencions per Filià i Baqueira, estava super motivat per anar al país de la neu i l'esquí.
"Los Garrets" agafaven apartament durant una setmana... així que tots ben flipats decidim retrobar-nos a Tignes.
Dissabte 21 a les 7 del matí sortim de Cervera, l'Anna, l'Aran i jo... sí, sí tota la family... què faria jo sense ells???!!!
El viatge, llarg i farragós... davant el volant fet un quatre, anar veient com l'agulla del gasoil baixa i cada 2 x 3 apareix un peatge... eeeeiiii! que sóc classe 2, no us penseu que és cap luxe! i a sobre si em descuido em fan passar per camió... si home!
L'Aran i l'Anna jugant, menjant, cantant i molt de tant en tant el petit s'adormia... aleshores s'havia d'aprofitar per fer tirada llarga. 1a nit: Alberville.

La piscina de "Le Lac"

Ja som a tocar... a mig matí de l'endemà serem a Tignes.

TIGNES Val Claret.

Arribem: Cel tapat. Fred. Creuo els dits perque només sigui avui el dia de mal temps... sinó amb el peque dubto poder aguantar tota la setmana.
Los garrets ens ensenyen on tenen l'apartament... xulo, xulo! i nosaltres aparquem la furgo per la zona: una parcel·leta arraserada de l'aire i amb sol de dia (quan n'hi hagi!). Així que tenim a cop de pedra a l'Antoniet, la Mireia, la Marta i al Gerard... Perfecte!
Només aparcar la furgo, em canvio i faig una pujada amb la Marta i el Gerard, 700m/dsn Toviere.
La rutina era: Fer unes 2 pujadetes diaries... A 1a hora pujo jo, després puja l'Anneta i jo em quedo amb l'Aran, dinem i després de dinar fem un tomb per Tignes o anem a la piscina (5€) que està molt i molt bé! Tambe va caure alguna cerveseta mentre l'Aran "la liava" pel bar.

Alguna tarda vam baixar a Bourg St-Maurice a fer el turista amb les bicicletes i a comprar una mica. De passada durant el trajecte es carregaven les bateries de la Camper, que amb el fred i que tota la nit i part del dia anava la calefacció, quedaven ben toves.
Vam tenir que esperar al dimecres per poder veure el solet; així que ho haviem d'aprofitar a mueeerte amb el nen per sortir a tocar neueta, fer lliscar el trineu, comprovar que les ulleres de sol li van perfectes i fer la 1a pujada amb esquís per l'Aran. Ha sigut GENIAL!!!

Agafant forces i fent marujeo!




Descansant a la terrasseta aprofitant que part de l'estació

estava tancada. El glaciar de la Grand Motte al fons.


L'any vinent esperem tornar-hi. Faci sol o nevi segur que torna a ser inoblidable!