divendres, 25 de desembre de 2009

Primer anyet.

Primer de tot, Bon Nadal a tots!
Doncs sí, ja fa una any de tota aquella experiència espectacular que m'ha canviat la vida: 24 DE DESEMBRE DE 2008 A LES 15,45H.
Com passa de ràpid el temps i com hem disfrutat aquest últim any amb el peque de la família!
Ara fa un any estavem dormint tots 3, per fi tranquils després de tantes visites, a l'hospital de Tremp; no em podia creure que aquella coseta tan petita i tant guapa hagués sortit de dins meu... quina experiència! Brutal!
A mi el part em va anar molt i molt bé, vaig dilatar ràpid, el ginecòleg em va tenir que trencar la bossa, i a partir d'aquí la cosa encara es va accelerar més amb la mateixa proporció que augmentava el dolor. Però el dolor, una cosa que a priori et fa molt i molt respecte, ni el recordo! Les sensacions que em queden ara del part són totalment positives, puc dir que vaig tenir molta sort perque el meu part va ser molt bonic, no ho podiem fer millor l'Aran i jo, ademés tenia un company de part (papa) que em va ajudar i animar en els moments més crítics, sense ell no se si l'hagués pogut tenir natural... perque això sí, patir es pateix molt i arribés a un extrem que ni la pàjara més gran que recordes es pot assemblar a aquest moment. Crec, que a molts curtits enganxats al patiment els agradaria viure aquesta experiència... segur, perque jo repetiria amb molt de gust!
Així que ara tinc un nen guapíssim que comença a caminar i a xerrar i és la cosa més bonica que m'ha passat mai.


MOLTES FELICITATS ARAN PEL TEU PRIMER ANYET AL COSTAT NOSTRE!

LA MAMA.

2 comentaris:

  1. Felicitats Aran!!!! A tooope!!! La tronca t'ha portat un munt de joguets per escampar-los per casa!

    ResponSuprimeix
  2. filicitats Aran i anorabona als papis,anem cap als 2 a tope!i bon any!

    ResponSuprimeix