La temporada d'esqui de muntanya per mi ja ha acabat, despres de quasi 6 mesos remenant-me per la neu. Això si ho he fet de la millor manera possible, participant en una de les curses més emblemàtiques dels alps suïssos. De passada hem aprofitat amb l'Anna i l'Aran per fer el turista per els paissos alpins.
Us faig un resum de aquestos dies:
Sortim de Tremp una tarde direcció a França, anem amb molta calma perquè al petit no se li faci el viatge pesat. La primera nit la fem a Barbazan, que és un poblet molt maco i paradís del btt. Al mati següent ruta amb la btt amb l'Anneta i l'Aran, tarde carretera i manta cap a Romans... mati ruta btt i tarda cap a Camonix, tarda ruta btt i a dormir a Suïssa.
Aqui comencen els nervis... quedem a Täsch amb el Garreta i el Sala que son els altres membres de l'equip que participarem a la Patrouille dels Glaciers.
La cursa es tracta de una travessa amb esquis des de Zermatt a Verbier que son uns 55kms i uns 4 mil i pico m/d. Es participa en equips de 3 i hi ha una part del recorregut on s'ha d'anar encordat. Gran part de la cursa es fa de nit. No hi ha una sortida en masa, son varies sortides a diferentes hores... nosaltres vam triar les 00.00 o siqui les 12 de la nit. La primera horeta de la cursa es fa a peu amb bambes, esquis i botes a l'esquena, amb un trot cochinero ens plantem a la primera transició on abandonem les bambes i ens calcem els esquis...
Ufff que be, els esquis van millor als peus que a l'esquena. A la 1 de la nit estem als peus de la cara nord del Cerví, és de nit pero la mitja lluna ens deixa veure la silueta d'aquest gran cim... brutal!!
El ritme que portem aquest any és més alegre, no ens entretenim tant. Poc després ens encordem i cap a munt... la Tête Blanche ens espera.
La nit no és molt freda, però a 3800 fotia bastanta rasca, els ditets em van quedat bonics...
La baixada encordats la fem prou ràpida i sense caure, portem bona llum i la neu està perfecta, petita pujada i ens desencordem!!!
Baixada cap a Arolla on fem un avituallament que ens ha preparat la Marta (Merci!!!!!!!) i després pujadeta de uns 1000mts.
Anem creuant valls i passant colls, tant a peu com amb esquis. portem un bon ritme i no parem d'avançar gent...
Abans de l'embassament de Dix ja és completament de dia i anem una mica tovets però el ritme es prou bò... Un parell de pujadetes més i ja fem la gran baixada fins a Verbier.
Total 9h 23min...3ers de la nostra categoria de la sortida del dimecres. 1100 participants!!Natres.. Molt contents!!! Al 2008 vam trigar 11h 40min. Patint el mateix hem baixat mes de 2 hores. Poc a poc anem aprenent!
Doncs la cursa un èxit, però lo millor els dies que hem passat amb familia per els poblets i les valls alpines. La combinació... família, esqui, btt i turisme és bestial!!!
Han estat 9 dies increibles... l'Aran no se'n enrecordarà però el tio ha disfrutat al màxim i nosaltres més.
Ara toca rodar amb la btt aprofitant la verdor de la primavera...
Hem anat a la France amb els papis i la superfurgo i m'ho he passat genial amb els papis per mi solet i dient "orvuà!" a tothom, ah! i "bonjú!" una semaneta més i parlo millor el francès que el català!
I tot fent això anavem coneixent ciutats, pobles, poblets i llocs "trè jolí!"
Pos papa va fer la cursa amb 2 nois més i van tardar tota una nit per arribar allà on nosaltres només vam tardar una dormida de les meves... deuria ser molt llarga perque tothom li va dir que ho va fer molt bé... potser perque ho van fer a les fosques!? no sé... li hauré de preguntar.
I una vegada acabada la cursa, ens en vem tornar cap a França. 
