dimarts, 7 d’abril del 2009

Esquí + Córrer


Aquests dos últims caps de setmana he anat de curses. La veritat és que han anat prou bé, ara fot dies que arrossego una mica de mal d'esquena i no acabo de recuperar-me. El dia 29 de Març vam fer la quarta cursa de la Copa catalana d'esquí de muntanya, vaig anar de parella amb el Gerard Garreta. El dia no prometia massa, estava bastant tapat amb vent i nevant fluixet, i com de costum l'organització va canviar el recorregut.
La sortida era on sempre, una mica més amunt que el refugi de les Ares (Bonaigua) després ens endinsàvem per la vall de Gerber, passant per l'estany de Gerber i culminant la pujada al refugi Mataró, en total uns 750m/d . Després baixada fins al estany Gerber on s'havia de fer una bona remada per travessar el llac i degut a que hi havia uns 20cms de neu nova es va fer una mica pesat. Tot seguit continuàvem baixant fins trobar-nos mútiples repetjons que no et deixaven baixar fluidament. A la fi arribàvem a baix amb 1h 03 min. Ara ens tocava repetir el mateix recorregut una altra vegada. En total van ser uns 1450m/d que vam completar en 2h 10min.
Com a parella vam anar molt bé, jo estava una mica tou però amb els ànims del Gerard quasi no es va notar i vam poder entrar en la quarta posició.
Tambe he de dir que tant el Gerard com jo estrenàvem material més lleuger i ens va permetre anar més endavant.

Aquest diumenge dia 5 d'Abril vaig participar en la Mitja marató de Pont de Suert que organitzava el David Gensana. És la segona edició i el segon cop que hi participo. L'any passat vam anar " mano a mano" amb el Chichi. Aquest any he anat sol, però un cop allà he trobat un munt de coneguts per poder fer marujeo...
La cursa començava puntual a les 9 per les noies i a les 9,15 pels nois . Les sensacions i les condicions físiques com les de l'any passat...anar a la cursa " a pelo"... les cames de formigó, sobre tot als plans o em costava molt seguir el ritme dels capdavanters, així que al principi com es sortia plà els del davant van marxar un bon tram. Sort que a les pujades em trobava molt bé. De cor anava molt bé i les cames cara amunt tenien força. Així que a la faiada vaig posar-me 4 un moment amb els primers a vista pero un cop va començar la baixada, allò va ser com si m'haguessin fet "luz de gas"... va desaparèixer tothom del davant i va començar a aparèixer gent per darrera. Bueno, jo sense atabalar-me vaig anar baixant/planejant lo més ràpid que les cames em permetien. Em van adelantar un parell de corredors i al final vaig tindre alguna rampa però finalment vaig entrar 6è amb un temps de 2h19min per fer 23,5 kms amb 1400m/d. Va guanyar Don Agustin Roc amb un temps de 2h 03 min.
Content perquè he baixat casi 3 minuts del temps de l'any passat. A hores d'ara encara tinc agulletes... Una cursa de 10 kms sense haver anat a correr abans encara es pot fer bé, però una mitja de muntanya casca bastant... i així estic!

dimarts, 31 de març del 2009

Alls i cebes!!!

Sembla que aquest any el meu cos no acaba d'anar fi del tot! Des que va néixer l'Aran tinc carències per tot arreu! Anèmia, braç trencat i ara simptomes gripals! No estic acostumada a "arroplegar" tantes coses seguides, i en part deu ser que moltes de les meves defenses se les queda l'Aran... ja m'està bé! però alguna per mi no m'aniria pas malament!!!
Aquest cap de setmana passat vaig sortir a córrer els 2 dies i em vaig trobar força bé... dins les meves possibilitats actuals, clar! però ahir dilluns ja estava amb el mocador a la mà i notant mal de coll... quin desastre! Tinc moltes ganes de córrer, molta motivació per fer coses... però el meu cos no em deixa anar al ritme que a mi m'agradaria i això em fa sentir malament! però tot són senyals i suposo que si tinc aquesta alerta és perque m'he de prendre les coses amb més calma... potser fins que l'Aran deixi de popar! S'ha de ser optimista i disfrutar del què un té i pot fer en aquest moment... això m'ho vaig repetint per no oblidar-ho!
Des del dia 25 de març, cada matí vaig a recuperació del braç esquerra, i estic super contenta dels progressos que estic fent! Ja no em noto quasi dolor al fer moviments i faig servir la mà sense pensar-hi i això és bona senyal...! Em vaig comprar una "munyequera" per poder anar córrer més tranquila sense por de caure, ja que em falta molta força al braç i si caigués em podria fer mal! Així que ara córrer és el que faig més, la setmana passada vaig provar d'anar a la piscina i em va costar força nadar, no podia fer la palada de manera efectiva i semblava que no havia nadat mai... com ens hem de veure!!! La bici... ni provar-la de moment la deixo aparcada al "zulo" sense expectatives de sortir-hi... així que només em queda, com he dit abans, córrer, córrer i córrer... i això aniré fent! i a veure si de cara a final d'any puc fer alguna cursa d'aquestes característiques! m'agradaria fer la cursa d'Argentona pels voltants de Burriac... però ja ho verem! Encara queda molt i de moment el meu cos no està per aquests "trotes".

Alls i cebes!!!

Sembla que aquest any el meu cos no acaba d'anar fi del tot! Des que va néixer l'Aran tinc carències per tot arreu! Anèmia, braç trencat i ara simptomes gripals! No estic acostumada a "arroplegar" tantes coses seguides, i en part deu ser que moltes de les meves defenses se les queda l'Aran... ja m'està bé! però alguna per mi no m'aniria pas malament!!!
Aquest cap de setmana passat vaig sortir a córrer els 2 dies i em vaig trobar força bé... dins les meves possibilitats actuals, clar! però ahir dilluns ja estava amb el mocador a la mà i notant mal de coll... quin desastre! Tinc moltes ganes de córrer, molta motivació per fer coses... però el meu cos no em deixa anar al ritme que a mi m'agradaria i això em fa sentir malament! però tot són senyals i suposo que si tinc aquesta alerta és perque m'he de prendre les coses amb més calma... potser fins que l'Aran deixi de popar! S'ha de ser optimista i disfrutar del què un té i pot fer en aquest moment... això m'ho vaig repetint per no oblidar-ho!
Des del dia 25 de març, cada matí vaig a recuperació del braç esquerra, i estic super contenta dels progressos que estic fent! Ja no em noto quasi dolor al fer moviments i faig servir la mà sense pensar-hi i això és bona senyal...! Em vaig comprar una "munyequera" per poder anar córrer més tranquila sense por de caure, ja que em falta molta força al braç i si caigués em podria fer mal! Així que ara córrer és el que faig més, la setmana passada vaig provar d'anar a la piscina i em va costar força nadar, no podia fer la palada de manera efectiva i semblava que no havia nadat mai... com ens hem de veure!!! La bici... ni provar-la de moment la deixo aparcada al "zulo" sense expectatives de sortir-hi... així que només em queda, com he dit abans, córrer, córrer i córrer... i això aniré fent! i a veure si de cara a final d'any puc fer alguna cursa d'aquestes característiques! m'agradaria fer la cursa d'Argentona pels voltants de Burriac... però ja ho verem! Encara queda molt i de moment el meu cos no està per aquests "trotes".

divendres, 27 de març del 2009

10 anys després.

Aquest mes de març, i després d'estar 10 anys sense veuren's, vem decidir per via facebook fer una retrobada amb la gent de BUP - COU... el què ara vindria a ser el Batxillerat (fins hi tot pels noms dóna la sensació que vam estudiar fa anys i anys i anys... i potser sí!)
Faltava molta gent però va ser una retrobada molt interessant i especial; interessant perque veus gent que està tan canviada que no aconsegueixes relacionar-la amb aquella persona la qual vas estudiar, i per altra part altres que et transporten a aquella època on tot era diferent... quins temps aquells! i especial per això mateix... per unes hores et sembla que no han passat aquests 10 anys i que estas conversant com si el dia abans haguéssis anat a classe! Parlant dels profes, dels companys, de les anècdotes... osti! me'n vaig adonar que moltes coses el meu cervell les havia temporalment esborrat... quina gràcia recuperar-ho!
El pitjor moment, i dic pitjor perquè me'n vaig donar conte que el temps passa..., va ser quan vaig explicar què havia fet durant tot aquest temps, Quantes coses!!!! semblava una padrina parlant de la guerra civil... mare meva! ademés amb final explosiu... sóc mare! més vella no em podia sentir! Va sorgir un nou sentiment cap a la meva persona: em faig gran! Ens fem grans! El temps passa i no te'n adones que estas fent les coses que anys enrera planejaves tot rient... "quan siguem vells farem retrobades per no perdre el contacte" deiem amb els de classe... doncs ja tenim la primera a la butxaca! "t'imagines amb fills?!" parlavem no fa tants anys...doncs ara no he d'imaginar res!
Però el sopar també em va servir per veure cap on han tirat aquelles persones amb les quals compartia "xuletes", apunts i tonteries... n'hi ha per tots els gustos, l'important és que tots estavem allà volent compartir aquell sopar tots junts, contents i feliços de poder-ho fer!
I... que no és bonic això???



10 anys després.

Aquest mes de març, i després d'estar 10 anys sense veuren's, vem decidir per via facebook fer una retrobada amb la gent de BUP - COU... el què ara vindria a ser el Batxillerat (fins hi tot pels noms dóna la sensació que vam estudiar fa anys i anys i anys... i potser sí!)
Faltava molta gent però va ser una retrobada molt interessant i especial; interessant perque veus gent que està tan canviada que no aconsegueixes relacionar-la amb aquella persona la qual vas estudiar, i per altra part altres que et transporten a aquella època on tot era diferent... quins temps aquells! i especial per això mateix... per unes hores et sembla que no han passat aquests 10 anys i que estas conversant com si el dia abans haguéssis anat a classe! Parlant dels profes, dels companys, de les anècdotes... osti! me'n vaig adonar que moltes coses el meu cervell les havia temporalment esborrat... quina gràcia recuperar-ho!
El pitjor moment, i dic pitjor perquè me'n vaig donar conte que el temps passa..., va ser quan vaig explicar què havia fet durant tot aquest temps, Quantes coses!!!! semblava una padrina parlant de la guerra civil... mare meva! ademés amb final explosiu... sóc mare! més vella no em podia sentir! Va sorgir un nou sentiment cap a la meva persona: em faig gran! Ens fem grans! El temps passa i no te'n adones que estas fent les coses que anys enrera planejaves tot rient... "quan siguem vells farem retrobades per no perdre el contacte" deiem amb els de classe... doncs ja tenim la primera a la butxaca! "t'imagines amb fills?!" parlavem no fa tants anys...doncs ara no he d'imaginar res!
Però el sopar també em va servir per veure cap on han tirat aquelles persones amb les quals compartia "xuletes", apunts i tonteries... n'hi ha per tots els gustos, l'important és que tots estavem allà volent compartir aquell sopar tots junts, contents i feliços de poder-ho fer!
I... que no és bonic això???



Material Schia!!


Ultimament he estat bastant en contacte amb els de Schiameccanica, que és una empresa italiana que es dedica entre altres coses a fabricar fixacions i complements lleugers per l'esquí de muntanya.
He fet varies comandes per a gent d'aquí al Pallars i en aquesta última comanda m'han enviat taloneres i tanques alleugerides per a les botes Scarpa F1, per veure si els hi puc vendre.

El material es de primerissima qualitat, molt lleuger i amb garantia de per vida. I el que és més important: un cost inferior que altres productes de la mateixa categoria.
Us deixo unes fotografies a veure si us agraden.
Si us interesa, ja ho sabeu!