El tomb a la Vall de Bellera sempre porta bons records!

Amb aquests dos furros va començar la meva afició a la btt ja fa 12 anys, i ahir vam aconseguir tornat-se a juntar després de força temps sense fer una ruta els 3 junts. Això em va portar molts records tot pedalant i durant la ruta semblava que els anys no havíen passat.

Les 2 persones que m'han ensenyat més i m'han aguantat  més mals moments sobre la bici, gràcies a ells sóc una mica més forta:

Dani

Javi

Ruta: Volta a la Vall de Bellera desde Senterada
29.07.2012

(amb fotografies de l'any 2006-07)

A quarts d'onze sortim de Senterada direcció Naens per carretera. Dia de calor però tot xerrant la pujada per asfalt la fem amb un moment.

A Naens deixem carretera asfaltada i continuem per una pista que passa pels pobles de Cadolla i Pinyana. En aquest últim poble tornem a agafar aslfat fins a Corroncui on amb 1 hora de ruta parem a menjar 1 plàtan.

Hem pujat força ràpid i jo tinc dubtes si podré mantindre el ritme fins al final, però bé, ja m'esperaran i a males em puc deixar caure per la carretera fins al punt d'inici, a Senterada.

De Corroncui anem a buscar la nacional (Coll de Perves), aquí fem un petit atxasso a un ciclista que es veu obligat a pujar el ritme que portava, encara que no aconsegueix tornar-nos a atrapar! (a que no, Terri!?) Una vegada al Coll agafem una pista a mà esquerra en pujada que ens porta al poble de Sentís, on tornem a agafar asfalt fins a les Esglésies. La temperatura en aquest racó del pallars és ideal i de moment la ruta no se'm fa gens pesada. Ara tornem a pujar direcció Buira on abans d'arribar al poble agafem un trencall que va amb una granja i la pista continua per allà.

A partir d'aquí la cosa canvia una mica, el terreny és més trencat i la pista s'enfila ràpid però avui tot acompanya i se'm fa super ràpid tot! a vegades els records juguen a favor i recordava més llarg tot aques tram.

A la falda de Pui del Far deixem de pujar i busquem un camp a través per donar-li el tomb i anar a donar a la carretera que porta a Larén. Nosaltres per això agafem direcció a Santa Coloma d'Erdo i 2 corbes més avall deixem la carretera per anar direcció La Bastida on comença una baixada pedregosa que acaba amb un sender força xulo i ciclable que ens porta al punt de partida a Senterada.

Jo m'he trobat sorprenentment bé i això ha fet que acabés d'allò més contenta! No hi ha res com la bici!!!!!
Aquesta vegada hem tardat 3hores 10min per fer els 46 km de ruta, una mica menys de l'últim dia, l'any 2010 que vam estar 3hores 48min.
-Track tomb a la Vall de Bellera 2010-
I a partir d'aquí tot canvia, tornem al món real amb obligacions, res de cervesetes ni relax, sinó telefonades a la família, càlculs horaris i esperant poder tornar aviat a repetir un dia així.

Espardenyada by Seixetes

En un principi no pensava fer cap cursa de córrer tant aviat, i menys de 20km! però les sensacions a l'anar sortint han sigut força positives, la motivació la tinc al 200% i no m'he n'he pogut estar!!!

Així que dissabte i després d'una nit d'anar de boda, el Dani i jo ens aixequem a les 6:30 per preparar-nos per l'Espardenyada!

A Pobla moltes cares conegudes i molts participants, quin goig! Feia temps que no feia cap cursa i puc apreciar lo "de moda" que s'ha posat aquest esport! Ja està bé que la gent agafi aquestes aficions!!! Encara que personalment trobo a faltar curses de bicicleta de muntanya!

Doncs un pèl nerviosa em poso darrera l'arc de sortida tot xerrant amb la Silvia, em recordo a mi mateixa que no estic per apretons i experiments i que no em vull picar amb ningú, i sí, m'ho he de recordar perque després el meu cos fa el què li dóna la gana, i avui no m'ho puc permetre!

Sortida!!! Primer tram per carretera on la gent li fot força canya però jo a lo meu... a la Silvia la veig forta i la tia em marxa desseguida! Per fi arribem al camí de pujada... i és que a mi les zones de córrer pel plà no m'agraden gens, em trobo tant patata i què n'avanço tant poc que em poso nerviosa! Però clar si no s'hi va no es poden fer miracles!

La primera pujada hi ha una mica d'embús i costa agafar el ritme, però poc a poc la cosa s'estira i amb un moment ja estic anat al ritme que vull. Vaig trotant allà on puc i caminant als trams més drets, em falta un puntet de gas però em recordo que estic en fase de recuperació i queda molta cursa per davant, fa molt de temps que no faig 20km corrent i això em fa frenar una mica.

La Raquel m'agafa, fem una mica de conya, la tia porta un ritmet boníssim i encara que m'agradaria seguir-la, la deixo marxar, jo porto una marxa menys!

I pim-pam pim-pam ja arribem a Montsor! Una mica d'aigua i seguim amunt! M'ha encantat la pujada a Sant Aventí, em quedaven forces i ha sigut un tram on he avançat a força gent... de moment ja vec que lo meu és pujar costa amunt i com més dret millor!!! A dalt sento que em criden, és el tito!!! ole ole quins ànims, m'acompanya un tram trotant i m'explica les últimes novetats de la cursa... un xino!?!? no he entès res!

Ara toca baixada... i llarga! primer pista... buuuffff! quina mania! m'agafa flato, em fan mal les cames m'avança gent... resum... fatal!!!! poc a poc i una vegada agafat el senderet de baixada entre pedres, em vaig trobant millor i disfruto del paratge, dels caminadors que animen i de poder estar fent aquesta cursa que vec que l'aguantaré sencereta! Trobo a faltar algun avituallament líquid, ja que fins a Sant Miquel no n'hi havia cap. A l'ermita paro, menja taronja, síndria, vec líquid... i he de continuar perque les cames em bullen, encara que el meu coco em diu que prou! I aquest el pitjor tram, sense ganes, sense ritme, sense veure el final i amb molt cansament a sobre desafiant al cap que m'ordena parar... no puc! Una mica més i segur que ja hi sóc! i per fi Pobla... només xafar els carrers del poble el meu cos es recupera una mica, sap que és el final! Entrem amb un altre noi comentant això mateix! 

I ja en tenim una altra al sac... la primera després de ser mare per segona vegada!

2hores 41min de cursa... molt contenta!

Triatló de muntanya de Balaguer

El dimecres de la setmana passada vaig veure un enllaç (que va penjar la Mireieta) de la triatló al Fcbk, llavors em va entrar el cuquet de fer-la tot i que no havia nadat gens des de fa uns 3 mesos, però el que realment m'atreia és el curradíssim circuit de btt de 25 kms que hi ha, en les altres 2 modalitats només havia de "sobreviure".

En un principi pensava nadar sense neoprè, però vaig pensar que si obligaven a a portar-lo em quedaria fora de la cursa, així que li vaig demanar al Toni Canals.

Després de sortir de la feina a Cervera vaig passar per Tremp a buscar la familia i el material. I puntuals, després de preparar-ho tot estava a la linea de sortida a dins de l'aigua gelada amb un neoprè que no em deixava girar gaire el coll. A toooope!

Nadant vaig agafar un ritme còmode i en poc més de 11 min ja sortia de l'aigua després d'haver nadat uns 750mts. Vaig quedar sorprès de com un neoprè tant fi podia surar i lliscar tant bé per l'aigua... Quina meravella!

 

L'Anna, l'Aran i la Noa animant a tooope mentre feia la transició per agafar la btt. M'havia de treure el neopré, posar-me el casc i calçar-me les sabates. Que a gust que em trobava sense el neopré! i és que vaig sortir una mica aturdit de l'aigua.

Ara m'esperava la diversió, el que m'apasiona de les curses... disfrutar de la bici mentre vas avançant gent, sentir com respiren al pasar-los, com actuen, l'intercanvi de mirades/gestos/paraules, notar-te valent per poder atrapar una altra "víctima". I dic amb la bici perque és on més vegades aconsegueixo aquestes sensacions que m'agraden.

Bueno continuo... el recorregut de la bici eren 25kms de autèntic mtb amb algun tram a peu i molt de sender tant de pujada com de baixada. Amb l'emoció que portava vaig cometre un error en el traçat i vaig (jo i 4 mes) desfer el camí per assegurar-me de que anàvem bé. Però un cop al itinerari novament va tornar la "batalla" que em va fer entrar tercer en la transició del córrer i aconseguint el segon millor temps de la btt desprès de l'Erik que va anar com un coet!

Un cop al córrer només havia de vigilar que no em pasessin, però tot i així em vaig trobar prou còmode fotent gambades pels voltants de Balaguer amb la sensació de que els talons em tocaven al clatell. El circuit l'esperava més avorrit i va ser prou entretingut amb fortes pujades/baixades, esglaons, senders, asfalt, herba... molt complert per tindre només 4 kms.

Al final 3er i molt content d'haver disfrutat tant competint i  com l'Anna l'Aran i la Noa es divertíen veient-me i animant-me. Ho vam celebrar fent un bon dinar en un restaurant de Camarasa

Duatló de muntanya de les Paüles

Ja tenia ganes de fer una sortideta familiar amb la furgo, ara ja fa caloreta i podem gaudir més de l'autocaravana amb els nens. L'excusa per sortir era la Duatló de les Paüles (Ribagorça) que entra dins del circuit Xm Nutrisport Series.

 Aquesta duatló servia per triar 2 corredors i una corredora per participar dins l'equip de la selecció espanyola de curses de muntanya en l'Skybike, dins dels Skygames que es celebraràn aquest mes vinent a la ribagorça.

Tot fent els preparatius li vam comentar a l'Albert si volia vindre amb nosaltres i passar una nit de motorhome amb la superfamily i l'endemà seguir el recorregut de la cursa. El tio no s'ho va pensar 2 cops, així que dissabte a la tarda tots 5 cap a l'Aragó. Visita a les amistats de pont de Suert, i cap a les Paüles a sopar, geladet amb visita turística al poble i tots/es cap al cau a dormir com angelets.

Diumenge al matí em llevo dues hores abans de la sortida i de seguida esmorzo, tot seguit porto la bossa a l'organització amb el material que necessitaré al tram de córrer. Hi ha poca gent pero molt "pata negra" M'agrada!!! Jo ja sé que el podi no el rascaré pero vull donar guerra amb la bici i així fer força nosa per allà al davant en el tram a peu...jeje

Torno a la furgo motivat i desperto a "cunyao" que dorm com un soc, les nenes i l'Aran encara dormen. Quan falta poc per la sortida es desperta l'Anneta i em desitja sort. Oleeee!! Ja estic a punt!!

Sortida!!

Els "pata negra" surten " aaa fonduuu nanuuu" jo surto valent però a lo meu, els primers 10min de cursa em costen bastant, tot i això vaig dels 10 primers amb vistes del grup del davant... 

La maquinaria es va posant a lloc i vaig guanyant posicions fins a arribar amb el grup dels 5 primers que van tots afilerats. Un cop allà em quedo al darrera i espero a veure com funcionen. Hi ha un punt on el terreny s'aplana una mica i em trobo molt bé, la 29er hi ajuda, en un cop d'inèrcia els avanço tots 5 de cop i amb velocitat... penso: he quedat com un flipat i al primer repetxo ja em faran la pell...

Però ja em quedo al davant i veig com dos del grup es van despenjant; Que bé! quin subidón estar al davant de atletes com en Freixer, Agustí Roc, Joan Freixa, etc.

Un cop a la transició sortim 4 junts cap un llarg flanqueig plà que ens durà al llom del cim que pujarem. Com és plà i no és lo meu em passen 4 corredors en 2kms, sort que en els trams durs de pujada els retallo una mica la distància que em treuen en els trams plans.

Just  abans de coronar em passa l'Agustí amb un bon ritmet, l'animo i baixant l'intento seguir però les meves cames diuen que em posi tranquil.

Transició amb l'Albert i la Vane animant a toooope, agafo trastes i a fooondo avall amb la bici. Hi han un parell de repetxos però em trobo valent i veig a l'Agustí al davant... gassss.  L'avanço i entro a meta un minut al seu davant.

Al final 5è pero molt content i molt sencer al final.

Veure la family animant a toope a l'arribada m'encanta! És una sensació super gratificant. Aviat estaré jo amb els nens animant a l'Anneta en alguna cursa.

Tot seguit arriba el tito tot content de la ruta que ha fet i de poder veure'ns passar per allà dalt. Ens canviem i anem cap a Benasc a fer gasto al Barrabes i a dinar (Gràcies Albert).

 Tranquilitat i furgo cap a Tremp.

Cap de setmana fantàstic!

Anoia Race Tour amb BTT

Aquesta setmana passada a casa no hem estat massa finets; i el divendres a la nit després de veure que tant l'Aran, l'Anneta com l'avi Fernando ja estaven millor, vaig decidir d'inscriure'm a l'Anoia Race Tour amb BTT, que organitzava Ocisport.

 L'Anoia és una comarca que no he voltat gaire i la proximitat amb el pallars han sigut els factors que han fet treure'm la mandra d'anar-hi sol.

El recorregut, d'uns 115kms amb uns 3000m/d amb navegació Gps, ha estat plè de corriols i pistes ràpides, però sobre tot hem passat molta calor (32º). Jo ja sabia que amb les meves escapadetes amb la btt mentre l'Aran és al cole, el recorregut se'm faria llarg, però he intentat disfrutar al màxim del recorregut i gaudir dels nombrosos avituallaments per no defallir.

El fet és que la la cursa va anar prou bé. A la sortida ens vam quedar els últims xerrant amb lo Mariano i lo Kek, però poc a poc vam anar remuntant fins que vaig veure que al darrera ja no venien; vaig pensar que "ja m'agafaran" perque la veritat és que el ritme per remuntar era altet pel "xoriço" que ens quedava, però jo a lo meu... les sensacions eren diverses. Al principi de les pujades em notava les cames cansadetes, però un cop s'escalfaven podia anar molt còmode. Els senders eren molt macos i es podia baixar força ràpid dins dels marges de les indicacions de la petita pantalla del Gps. Més d'un cop vaig haver de rectificar per agafar l'entrada d'algun sender amagat, però sense errades importants vaig arribar fins atrapar al 3er amb el que vam anar força quilòmetres junts.

Mentre pedalàvem plegats anava control.lant els "punts febles" ja que sabia que en els últims kms ens jugariem la 3a plaça.

Però les meves estratègies no van servir de res quan vaig veure que la coberta del darrera de la bici perdía aire ràpidament. Vaig parar i al veure que era un tall al costat i que no quedaria ben reparat amb una goma i el líquid sellant no em va quedar més remei que posar càmara i intentar enxampar novament al 3er, tot plegat només havia perdut 5 minuts. Deuríem estar pel km 87 i encara tenia marge, em trobava prou fresc i la bici per aquell terreny anava molt bé així que confiava recuperar-li, però... al cap d'uns 9kms després d'un sender torno a perdre aire del davant, es poquet però no puc apretar a les baixades, així que decideixo parar a unflar (error) es un forat grandet però el sellador el tapa parcialment i m'enganya, així que perdo temps amb la primera unflada. Uff! el que costa donar pressió a una roda de 29 amb una manxa de broma!

El cas és que al cap de 2 kms torno a tindre la coberta fluixa i decideixo posar una goma (que és el que havia d'haver fet primer) i torno a unflar. Just quan acabo veig que arriba un altre per darrera però anava tant tocat que en apretar una mica el deixo enrera, tot plegat arribo a meta 4rt a 6 min del tercer.

Vaig disfrutar molt  i em vaig trobar molt bé tot i la calor i la duresa del recorregut.

Uns dies corrent...

El cap de setmana següent del triatló blanc de Benasc, estava apuntat a la marxa de Carenes. Un itinerari molt maco d'uns 54kms i uns 2700m/d que uneix les poblacions de Pont de Suert i Tremp majoritàriament per sender carener amb molt bones vistes. 

Caminada Carenes 2012

La sortida de la marxa és a les 5 del matí de Pont, però lo bò és que el bus que posa l'organització, i que surt de Tremp, és a les 3:15 del matí!! Ufff

El recorregut comença pels peus de la Faiada de Malpàs, on es fa amb la llum dels frontals; fins al poble d'Adons no comença a despuntar el solet, lloc de sortida dels de la marxa curta i on les vistes són impressionants... Aneto, Maladetes, vall de Manyanet... tot ben nevat.

Durant la marxa vam anar juntament amb el Josep Luz y el Jordi Marco trotant, xerrant, parant a fer necessitats, menjant, alguna foto, resumint... caminant molt poc i corrent molt. La companyia va ser lo millor a part de les vistes per mantenir un bon ritme durant 6h 16min que vam tardar. L'organització va ser molt bona tant en la logística com en els avituallaments i el dinar de germanor estava molt bò.

Mitja marató de muntanya La Faiada

Encara amb cruiximent muscular, la setmana següent estava un altre cop a la línia de sortida a Pont de Suert on es celebrava la Mitja marató de muntanya de la Faiada, cursa que puntuava per XI Copa Catalana de curses de muntanya.

Aquest cop no vaig poder disfrutar tant del paisatge, ja que la cursa era més ràpida.

Durant la pujada em vaig trobar prou bé arribant a dalt el 6è, però baixant és on vaig notar més la fatiga i em vaig deixar portar per la cursa sense forçar més del que tocava. Finalment vaig arribar a meta el 10è però bastant sencer.

El que tenia clar és que ja necessitava un canvi de modalitat, tant córrer em feia enyorar la bicicleta i per això en els dos últims dies que he pogut sortir ho he fet per pedalar, amb molt bona companyia, tant per carretera amb la colleta o per llocs amb senders increibles per la zona de Gavarra on no havia estat mai, intentant seguir un "sherpa" de luxe com és lo Mariano.

L'Anneta ja m'ho diu..." com la bici no hi ha res "