dimecres, 14 de maig del 2014

V Ruta dels salvatges

Torno a repetir per tercera vegada aquesta pedalada a Benabarre; queda prop de casa, està molt ben organitzada i l'ambient és de primera. 
Aquest any per això, venia molt més rodada que anys anteriors i això ho he notat molt en tot el recorregut de la cursa. Tot em semblava més curt i més fàcil. Aquest any a més l'han allargat una mica i les meves sensacions notaven tot lo contrari a l'arribada encara tenia corda per estona... que bé sentir-se així!

Deixo unes fotos... i els links de les cròniques d'altres anys:





Crònica: Edició 2013

Crònica: Edició 2011


dimecres, 23 d’abril del 2014

Volcat'14

Era una cursa que no m'havia plantejat fer-la, és més, portava mesos sense tocar massa la bici només de tant en tant i sortint a fer excursionetes de diumenge... però una trucada dels Blue Motors dient-me que els interessava que participés en aquesta cursa em va fer replantejar l'hivern i canviar plans... Ok! Objectiu principal: Volcat'14. Erem a Gener, o sigui tenia 3 mesos per posar-me les piles i pedalar com mai, però com sempre passa, van sortir una sèrie d'imprevistos que van convertir els 3 mesos en 2... només dir que és un dels pitjors hiverns acompanyada del meu ja amic sr. Antibiòtic! Buuufff!!!  
Així que havent pedalat lo suficient per ser finisher, encarava aquest repte amb molta motivació i moltes ganes!

Etapa 1: Igualada - Igualada 48km i 1700m/desn


Vaig viure aquesta etapa amb sensacions molt dolentes tota la meitat de la cursa, cada vegada que intentava apretar se'm posava la pell de gallina i no vaig trobar el meu ritme en cap moment, si això li sumo que vaig tenir que baixar de la bici quasi tantes vegades com intentava posar plat petit tot es tradueix en una etapa desastre, amb molt mal record i en aquell moment pensant que no podria acabar la volcat si tot continuava així... 

van ser 48km super llargs, trencacames i els únics moments que vaig disfrutar van ser de baixada pels corriolets guapíssims de la zona. Vaig entrar 9a fèmina amb un temps de 3hores22min. 


A la tarda vam optar per fer un canvi de bieles amb la bici que l'equip portava de recanvi, les meves rotor impossibles d'ajustar... 

Etapa 2: Igualada - Cardona 85km i 2300m/desn

Vam decidir el dia abans, amb els problemes mecànics que habia tingut i sobrant un dorsal de l'equip d'una companya que no va venir, que el Dani m'acompanyaria en la travessa i m'ajudaria amb els problemes que pugués tenir.


Va ser una etapa molt rodadora per pista bona quasi tota l'estona i pedalant per pocs corriols. Les vistes per això ja eren molt més espectaculars que el primer dia, m'agrada la sensació d'endinsar-me al prepirineu! Amb corriols més humits i boscosos. 
Durant aquesta etapa la bici va anar com una seda i la companyia era inmillorable.


L'arribada a Cardona molt desitjada i bonica amb vistes a un castell espectacular, i encara que ja no sabia com fica'm a sobre la bici vaig arribar a l'esprint amb un ciclista que em volia fotre atxasso a l'última recta i... s'ho va tenir que currar i molt!


Aquesta etapa la vaig acabar 7a amb un temps de 5h03min.

Etapa 3: Sant Llorenç - La Coma 35km i 2300m/desn

Després d'una nit mogudeta al costat d'una troup que feia "botellón" i disco-mobil ens aixequem tot plovent amb ganes d'acabar ja per totes aquesta volcat'14. Ens quedava per davant l'etapa més curta, però també sense cap dubte la més dura de totes, pel recorregut, per la pluja i pel que portàvem a sobre.

Vam sortir tot plovent i va anar plovent tota l'estona, les ulleres me les vaig treure al km2 i me les vaig posar per dins al maillot fins que vaig veure al Dani animant-me i els hi vaig donar. Les pujades eren de plat xic i pinyó gran i les baixades de ojo que tot rellisca. Vaig veure que els pocs moments que volia posar plat gran no m'entrava i ho vaig atribuïr al fang... sort en vaig tenir que no em caiguèssin les bieles a terra que es veu que les portava fluixes.
 La veritat és que vaig anar a assegurar força, no era dia per jugar-se-la i baixant si tenia que posar peu a terra no ho dubtava. També vam fer alguna pujada caminant impossible de pedalar. I on ho vaig passar malament va ser la última pujada, la més llarga i dura, a sobre em va adelantar una noia a bon ritme que no vaig poder seguir i em va xafar una mica més... sort del Santi que vam fer mitja ruta mano a mano i em va animar molt. La baixada fins l'arribada per això la vaig gaudir al màxim... compensava totalment el patiment de la pujada. Vaig entrar 8a amb un temps de 3h26min. Xopa  però molt feliç d'haber conseguit aquest repte.



A la general vaig quedar 7a fèmina amb un temps general de 11h52min!

Així que Volcat a la saca, la meva primera cursa de btt per etapes, amb un suport inmillorable, uns companys magnifics i unes adversaries duríssimes; on he conegut gent maquíssima que se que aviat ens tornarem a trobar. Un plaer en tots els sentits!

Viscuda aquesta experiència només tenia ganes de tornar a casa i trobar-me amb els meus dos dimonis que sabia que no em deixarien descansar però que em moria de ganes d'abraçar... 

dimecres, 9 d’abril del 2014

Finisher #NBR

Diumenge 6 d'abril vam fer una bona trobada amb molts bikers catalans i de fora que feia temps que no veiem, altres que només coneixiem via internet i nous companys que ens enduem tot compartint moments de patiment i de "disfrute" al Noguera Bike Race.


A les 9 en punt es donava el tret de sortida a la marxa, tant pel circuit de 40 km com pel de 90. Un munt de ciclistes concentrats amb un mateix objectiu... disfrutar d'un dia genial per la noguera... amb Mariano com a traçador del circuit tots sabiem que ens esperava una cursa ben xula!
Jo surto juntament amb el Javi i la Vane, tenint clar que ens esperen 90km per davant i més de 2400 metres de desnivell positiu... s'ha de sortir amb cap! La primera pujada la faig molt còmoda, les cames em van perfectes i no la trobo gens llarga, arribem a dalt i comença la diversió... Senderet cap aquí, pujadoret cap allà, pas subterrani... Genial! Els primers 30 km em passen super ràpid, xerrant amb un, saludant a l'altre, apretant en algun punt i forçant algun altre. A Vilanova de la Sal m'esperen el Josep Mª i la Eva que m'animen i m'ofereixen si necessito qualsevol cosa però de moment amb el que porto a sobre vaig molt bé, així que continuo... En aquest punt es separaven les curses (40 i 90) i a partir d'aquí el recorregut és una mica més tranquil, som un petit grupet que anem fent força junts i de tant en tant comentem la jugada. 
Ara la cursa va pujant direcció Fontepou, no sense de tant en tant disfrutar d'algun corriolet distret i ràpid. Em sap greu, per això, trobar-me tants envoltoris per terra de barretes i gels, de veritat que em fa vergonya compartir col·lectiu amb gent que no respecta per res l'entorn ni té cap mena de respecte envers els organitzadors ni companys... quina pena! Tant costa tornar-se a posar l'envoltori al maillot???

Bé, continuem pujant per pista trencada i tècnica cap a Fondepou, amb la companyia del Javi tot es fa més distret, amb un plis plas i algun peu a terra comença una baixada ben divertida.


A partir d'aquí la cosa planeja bastant, la part bona és que anem ràpid i els quilòmetres avancen, però això de planejar a mi em cansa bastant... física i psicològicament, però bé... ningú va dir que sería fàcil! 
Al pas pel control de Santa Linya porto 2hores 44min a 3 min de la segona noia i a 7min de la primera, molt contenta ja que tant l'Ada com la Ramona són dos màquines del btt! a veure si puc aguantar el ritme!!!
Em trobo la Leila que em canvia el botellí i m'anima amb moltes forces! Vinga doncs a muerte!!!! Vaig fent bé,  ja costa trobar la posició còmoda sobre la bici però quan ens trobem un corriolet encara m'animo i disfruto tot buscant la millor traçada! 
Hi ha moments de la ruta que no sabia ni on era, però de tant en tant m'anava situant... una manera de tenir ocupat el cap, fer orientació! jijiji 
Al penúltim sender, que va a donar a la pista de l'inici de la marxa, em foto un bon bolet! "No res, no res", agafo la bici i continuo tot i que noto que a la cama esquerra m'he fet una bona encetada... pica, pica! 
Finalment... sembla mentida, un miratge, però ja es veu el pantà de Sant Llorenç! Brutal... les vistes, el corriol de baixada i la sensació d'acabar... Finisher'14 i tercera fèmina amb un temps de 5hores 23min a 8min de l'Ada i 18 de la Ramona... ah! i darrera meu a 1min! la quarta noia... ben apretadet ho he fet això!!! El Dani m'espera a l'arribada, ell fa uns 45min que ha acabat i tot li ha anat molt bé també.


I no puc oblidar el suport rebut per l'equip Blue Motors, per ajudar-me en tot moment i donar-me tot el què necessitava, sou genials! 
I Javi... mil gràcies per acompanyar-me els 90km... aviat més i millor!!!


Una cursa molt ben organitzada, molt treballada i des d'aquí felicito a tots els que heu estat currant perque tot sortís perfecte, ho heu aconseguit! La recomano totalment!!!

dilluns, 17 de març del 2014

Cap de setmana sobre rodes!

Les bicis han sigut les protagonistes d'un cap de setmana d'última hora ja que els plans eren uns altres, però com acostuma a passar a casa nostra de sobte tot es gira i dónem corda a l'improvització... i així ha sortit tot:
Divendres finalment tots cap a Vilassar... portem la furgo plena fins dalt perque a casa la iaia no ens falti de res i ens sobri de tot... 
Divendres ja escalfem motors tot fent un Burriac... tot a puesto! Alguna voltereta tot tanteant aquest terreno del maresme i cap a casa que demà tenim més plans sobre les bicis.
Doncs dissabte ens desentenem dels nens (gràcies iaia i padrí ;-)) i sortim sense hora de tornada cap a la mútua - Sant Mateu a trobar el track que seguirem per fer la següent ruta:


Es una ruta que hem trobat per Wikilok de l'usuari @bikerteià... i quin malalt! Molt pitjor que natres! Quasi no toquem pista per res, enllaça senders tant de pujada com de baixada tota l'estona; hi ha moments que estem desorientats totalment però molt contents i disfrutant al màxim de tota la ruta!


Hi ha un bucle del final (6km) que repeteix pujada que ens l'hem saltat, jo de tant forçar, provar i aconseguir pujar senders amunt i avall i amunt estava super-rebentada! 


Impresionant la tècnica que s'agafa pedalant pel maresme, ara entenc que la gent d'aquí baix està tant forta... cabrons si teniu un camp d'entreno impresionant!!! Jo fes això 1 vegada a la setmana i vamos... m'apunto a Copa Catalana! jejejejee!!!!
Pròxim dia més i millor... Ja tenim el Garmin a punt... gràcies Tito!


Diumenge per recuperar cames sortim amb l'Aran per la platja... rutilla plana plana però plena d'obstacles! Quanta gent que camina, cor i va amb bici per la platja, a més a més amb un clima brutal de primavera total. 

 Arribem a Masnou i toca recompensa: patates, olives i un suquet per agafar forces per la tornada. 


En total 10 km pedalant vora el mar. Ha estat divertit i a trams complicat per la mà de gent que hi havia. Si ho repetim intentarem fer-ho un dia que no sigui festiu, ja que de tranquil no n'era gens!



I ara cap al Pallars a seguir pedalant i esquiant que encara queda molta neu per fondre ;-)! Salut!!!

dimecres, 26 de febrer del 2014

Estrenem temporada btt a Cànoves. 3a pedalada del senglar.

Aquest any, diferent als altres, he decidit començar la temporada de btt molt abans del que és habitual en mi. Normalment fins a la primavera aquí al Pallars no ve gens de gust pedalar, massa fred, i els camins sempre enfangats; però enguany, després del parón al gener per una grip bastant forta i trencant-me així el ritme i la motivació en l'esquí de muntanya, vaig deicidir que aquest any seria any de bici... a tooopeee!!! :-)
Aquest cap de setmana passat, 22 i 23 de febrer, en principi tenia que anar a la Granjolina, pedalada on anava tot l'equip Blue Motors del qual en formo part, però per falta de cangur vaig decidir tirar cap al maresme on allà segur podria fer alguna coseta. Abans de baixar l'Albert (que casualment tb baixava aquest finde) i jo vam fer un Google per veure quines pedalades feien per la zona... Perfecte Cànoves, a 30min. de Vilassar!

Pedalada del Senglar:
La sortida és a les 9 però per incidències varies la retrassen uns 20min. així que per fer temps anem fent tomets tot medint als adversaris i classificant els diferents tipus de participants. N'hi ha que no tenen clar quin circuit fer, n'hi ha que tenen por a perdres, d'altres no paren de fer canvis de ritme, apretades en pujada... vamos! que per gustos colors!!! més de 450 ciclistes!!!


Sortida!!! Sortim per una pista, primer asfaltada i després sense asfalt però ràpida. Davant meu ja veig a dues noies molt ben equipades que intueixo que deuen ser les primeres, doncs gas a l'assunto i a per elles. Les agafo i amb una ens anem adelantant una a l'altra durant una bona estona tot comentant el circuit i les sensacions. La pista es va fent més dolenta hi ha pujades més fortes on em salta la cadena... he de baixar! Puc tornar a gafar la primera noia, la passo i arribo a dalt primera. Em sento contenta del ritme que he pogut posar a la pujada tot i que quan comencem a baixar la Magda ja m'adelanta com un cohet! Com baixa la bèstia!!! A partir d'aquí comença una zona de senders guapíssims, primer en baixada, després planejant i també en pujada. Em fa ràbia perque al canviar al plat xic, aquest m'escup la cadena i he de parar i perdo molt temps i ritme... aquí m'adelanta la segona noia! Intento disfrutar al màxim tots els senders tenint al cap tota l'estona el canvi de merda i tota la inseguretat que em dóna tot plegat. Tornem a Cànoves i aquí deixem als de la pedalada curta.


Ara torna a tocar pujar... i quina pujada! Aquí torno a agafar a la segona noia però una vegada a dalt se'm torna a escapar! Als habituallaments la gent anima moltíssim i això s'agraeix molt! Finalment una altra tanda de senders xulíssims per arribar a meta. 
Finalment 3a a 8min. de la Magda i a 5min. de la Sara. i a 37min. del primer classificat masculí. Contenta amb mi mateixa però un xic disgustada amb la merda de canvi de la bici... a veure si ho podem arreglar!!!! 

dilluns, 17 de febrer del 2014

Hivern sense ritme! 1a cursa Font Blanca.

Aquest hivern ha estat complicat el poder pujar a trepitjar la neu. Ja sigui perquè ha fet mala meteo, per malaltia d'algú de nosaltres o només per falta de motivació. Això s'ha vist reflexat en les poques curses que he fet fins al moment.
L'esquí de muntanya demana forces hores fora de casa, sumant cotxe i esquiada, i aquest any m'he vist bastant obligat a fer-ho en solitari i això desmotiva i cansa.


He triat la Font Blanca com la primera de la temporada. Coincidia amb el campionat europeu d'esquí de muntanya que es celebrava a Andorra.
El cas és que la primera cursa m'ha costat bastant, les pujades s'em van fer llarguíssimes sense poder agafar cap mena de ritme, sort de les baixades que em trobava super bé i que el meu company de cursa l'Albert Vilana ha tingut paciència. Finalment 10ens. Espero poc a poc poder anar tenint més bones sensacions!