Cap de setmana sobre rodes!

Les bicis han sigut les protagonistes d'un cap de setmana d'última hora ja que els plans eren uns altres, però com acostuma a passar a casa nostra de sobte tot es gira i dónem corda a l'improvització... i així ha sortit tot:

Divendres finalment tots cap a Vilassar... portem la furgo plena fins dalt perque a casa la iaia no ens falti de res i ens sobri de tot... 

Divendres ja escalfem motors tot fent un Burriac... tot a puesto! Alguna voltereta tot tanteant aquest terreno del maresme i cap a casa que demà tenim més plans sobre les bicis.

Doncs dissabte ens desentenem dels nens (gràcies iaia i padrí ;-)) i sortim sense hora de tornada cap a la mútua - Sant Mateu a trobar el track que seguirem per fer la següent ruta:

Es una ruta que hem trobat per Wikilok de l'usuari @bikerteià... i quin malalt! Molt pitjor que natres! Quasi no toquem pista per res, enllaça senders tant de pujada com de baixada tota l'estona; hi ha moments que estem desorientats totalment però molt contents i disfrutant al màxim de tota la ruta!

Hi ha un bucle del final (6km) que repeteix pujada que ens l'hem saltat, jo de tant forçar, provar i aconseguir pujar senders amunt i avall i amunt estava super-rebentada! 

Impresionant la tècnica que s'agafa pedalant pel maresme, ara entenc que la gent d'aquí baix està tant forta... cabrons si teniu un camp d'entreno impresionant!!! Jo fes això 1 vegada a la setmana i vamos... m'apunto a Copa Catalana! jejejejee!!!!

Pròxim dia més i millor... Ja tenim el Garmin a punt... gràcies Tito!

Diumenge per recuperar cames sortim amb l'Aran per la platja... rutilla plana plana però plena d'obstacles! Quanta gent que camina, cor i va amb bici per la platja, a més a més amb un clima brutal de primavera total. 

 Arribem a Masnou i toca recompensa: patates, olives i un suquet per agafar forces per la tornada. 

En total 10 km pedalant vora el mar. Ha estat divertit i a trams complicat per la mà de gent que hi havia. Si ho repetim intentarem fer-ho un dia que no sigui festiu, ja que de tranquil no n'era gens!

I ara cap al Pallars a seguir pedalant i esquiant que encara queda molta neu per fondre ;-)! Salut!!!

Estrenem temporada btt a Cànoves. 3a pedalada del senglar.

Aquest any, diferent als altres, he decidit començar la temporada de btt molt abans del que és habitual en mi. Normalment fins a la primavera aquí al Pallars no ve gens de gust pedalar, massa fred, i els camins sempre enfangats; però enguany, després del parón al gener per una grip bastant forta i trencant-me així el ritme i la motivació en l'esquí de muntanya, vaig deicidir que aquest any seria any de bici... a tooopeee!!! :-)

Aquest cap de setmana passat, 22 i 23 de febrer, en principi tenia que anar a la Granjolina, pedalada on anava tot l'equip Blue Motors del qual en formo part, però per falta de cangur vaig decidir tirar cap al maresme on allà segur podria fer alguna coseta. Abans de baixar l'Albert (que casualment tb baixava aquest finde) i jo vam fer un Google per veure quines pedalades feien per la zona... Perfecte Cànoves, a 30min. de Vilassar!

Pedalada del Senglar:

La sortida és a les 9 però per incidències varies la retrassen uns 20min. així que per fer temps anem fent tomets tot medint als adversaris i classificant els diferents tipus de participants. N'hi ha que no tenen clar quin circuit fer, n'hi ha que tenen por a perdres, d'altres no paren de fer canvis de ritme, apretades en pujada... vamos! que per gustos colors!!! més de 450 ciclistes!!!

Sortida!!! Sortim per una pista, primer asfaltada i després sense asfalt però ràpida. Davant meu ja veig a dues noies molt ben equipades que intueixo que deuen ser les primeres, doncs gas a l'assunto i a per elles. Les agafo i amb una ens anem adelantant una a l'altra durant una bona estona tot comentant el circuit i les sensacions. La pista es va fent més dolenta hi ha pujades més fortes on em salta la cadena... he de baixar! Puc tornar a gafar la primera noia, la passo i arribo a dalt primera. Em sento contenta del ritme que he pogut posar a la pujada tot i que quan comencem a baixar la Magda ja m'adelanta com un cohet! Com baixa la bèstia!!! A partir d'aquí comença una zona de senders guapíssims, primer en baixada, després planejant i també en pujada. Em fa ràbia perque al canviar al plat xic, aquest m'escup la cadena i he de parar i perdo molt temps i ritme... aquí m'adelanta la segona noia! Intento disfrutar al màxim tots els senders tenint al cap tota l'estona el canvi de merda i tota la inseguretat que em dóna tot plegat. Tornem a Cànoves i aquí deixem als de la pedalada curta.

Ara torna a tocar pujar... i quina pujada! Aquí torno a agafar a la segona noia però una vegada a dalt se'm torna a escapar! Als habituallaments la gent anima moltíssim i això s'agraeix molt! Finalment una altra tanda de senders xulíssims per arribar a meta. 

CLASSIFICACIONS

Finalment 3a a 8min. de la Magda i a 5min. de la Sara. i a 37min. del primer classificat masculí. Contenta amb mi mateixa però un xic disgustada amb la merda de canvi de la bici... a veure si ho podem arreglar!!!! 

Hivern sense ritme! 1a cursa Font Blanca.

Aquest hivern ha estat complicat el poder pujar a trepitjar la neu. Ja sigui perquè ha fet mala meteo, per malaltia d'algú de nosaltres o només per falta de motivació. Això s'ha vist reflexat en les poques curses que he fet fins al moment.

L'esquí de muntanya demana forces hores fora de casa, sumant cotxe i esquiada, i aquest any m'he vist bastant obligat a fer-ho en solitari i això desmotiva i cansa.

He triat la Font Blanca com la primera de la temporada. Coincidia amb el campionat europeu d'esquí de muntanya que es celebrava a Andorra.

El cas és que la primera cursa m'ha costat bastant, les pujades s'em van fer llarguíssimes sense poder agafar cap mena de ritme, sort de les baixades que em trobava super bé i que el meu company de cursa l'Albert Vilana ha tingut paciència. Finalment 10ens. Espero poc a poc poder anar tenint més bones sensacions!  

Tignes!

Tignes... una zona alpina situada a la frontera entre França i Italia, als peus del glaciar "Gran Motte" i famós per les seves instal·lacions esportives relacionades amb la neu. 

Tignes abarca les poblacions de Tignes-les-Brèvieres, Tignes-les-Boisses, Le Lavachet, Tignes-le-Lac, Val Claret. Les dos primeres estan situades per sota i per sobre la presa i les tres últimes als voltants de 2100m d'alçada. 

Però el verdader Tignes, el poblet inicial que dóna nom a una zona tant extensa, estava situat sota Val D'Isère, on ara es troba el llac "du Chevril". Després de la  Segona Guerra Mundial, França necessitava electricitat i van decidir construir la hidroelèctrica a la presa de Tignes tot i tenir en contra els 400 habitans del poble. La obra va començar l'any 1947 i al 1952 el petit poblet alpí era ofegat per les aigües de l'Isère creant el Lac du Chevril. Un cop cada 10 anys el llac du Chevril es drena per  treballs de manteniment i les restes de l'àntiga vila es fan visibles. 

Una rèplica de l'església original va ser creada a Tignes els Boisses. L'actual poble de Tignes-les-Brévières, el qual molta gent pensa és el poble original, va ser reconstruït per alguns Tignards el 1956 amb l'ajuda de subvencions estatals. 

Doncs feta la introducció, i pensant que sempre és bò conèixer les petites històries que ens amaga el paisatge on disfrutem, uns quants pallaresos hem gaudit d'una setmana per la zona de Tignes. 

El camp base es trobava a Tignes Val Claret, la zona més alta habitada, essent 6 persones fixes a l'apartament amb altres itinerants i sempre ben rebudes.

Així que el dia el dedicàvem a esquiar, o sí més no intentar-ho ja que hem tingut tres dies bastants dolents amb poca visibilitat i sense parar de nevar, on hem sortit igual encara que gaudint un pèl menys, però quan ha sortit el sol la disfrutada ha estat exagerada!!!! Excursions  per emmarcar, repeticions de baixades amb neu impresionant... 

I les tardes per descansar, mirar pel·lícules i sèries i trucar als petits de casa que els tenia un a cada extrem de Catalunya. La peque a Vilassar i l'Aran a Tremp. També ha costat això de teni'ls tant lluny! Tot i que m'ha anat de conya! Quina setmaneta!!!!!  

PD. I qui hagués dit que un poblet que el poder francés va fer desaparèixer ara sigui una zona tant important al país.

Grifone xiques al IV Raid Peña Guara (Riglos)

10 de matí, sortida! estem situades a primera fila i això ens fa sortir força ràpid. En aquesta secció

tenim 2 hores per fer 14 valises de diferent puntuació. Les més valorades estan situades fora de zona urbana en llocs amb grans desnivells, nosaltres tenim clar que hem d'anar a per aquestes i comencem a pujar per senders tot localitzant-les poc a poc: 31, 32, 33, 35 on per fer aquesta 35 hem tingut que ensenyar el mapa a uns caçadors i fels-hi veure el lloc on teniem que anar, perque la seva frase era clara "aquí no podeis pasar, hay tiros!" quina gent! i nosaltres que anàvem trotant per un pista... I continuem 34, camp a través fins la 36 baixem al coll on tenim un primer ensurt perque l'Ampa fa una super-voltereta... però la tia es posa de peu i continua corrent com si res! Una bèstia! Anem a per la 37, porto jo el mapa i no vec massa clar el punt exacte de la valisa, però l'Ampa s'ho mira un segon i ho veu claríssim... jo em quedo al·lucinada de com interpreta de ràpid el mapa, i sense xerrar gaire ens llancem al mirador on se situa la nº37. Mirem l'hora i no tenim massa temps, ens queden 2 valises a part de les urbanes que aquestes deixarem segur, només en podem fer una... a per la 38, però un error en voler anar massa ràpid costa avall fa que ens saltem el camí i haguem de tornar a pujar... intentem anar ràpid, la zona on és la 38 es dolenta i l'Ampa cau! Sembla que s'ha fet mal a la mà.

Cliquem valisa i comencem a baixar per un barranc cap al poble de Riglos, sembla que la mà se li va recuperant però hem d'anar ràpid a les 12 ens començaran a restar punts de la secció fins a les 12,30 que la secció serà anul·lada. Toquen les 12 i estem entrant per la part alta del poble... amb algun punt de menys posem fi a la secció i ens donen mapa de bici.

Traquilament ens canviem, mirem mapa, mengem i després de 10min sortim. Ens queda la secció més dura per davant! Jo no porto portamapes a la btt, quina pena! perque m'hagués agradat anar mirant-lo mentres pedalavem. 

Decidim primer fer les valises més dures, anar a fer el ràpel a vora el castell de Loarre i de tornada fer

les valises situades més al sud. El primer tram de bici es fa molt dur! Hem d'arrossegar la btt per un sender en pujada fins a un coll on podrem marcar la 45, després unes pujades amb terrenys molt dolent i molt desnivell per arribar al punt més alt de la ruta. Agafem PR i ens arribem a una petita cabana on hi ha situada la 54. Decidim deixar la 56 i 58 i tirar avall cap al castell de Loarre per un sender molt "guarro" que tampoc ens deixa disfrutar la baixada. Cliquem 55, mengem una mica i direcció al ràpel. Mentres jo em barallo per pujar per les pedres amb les sabates de btt (sort que hi ha una corda on agafar-me), l'Ampa ha de buscar una valisa al castell.

 El ràpel és assegurat amb una altra corda i mosquetó, així que a gaudir de les vistes i anar baixant, i una vegada feta la comèdia, tornem a la btt i ja agafant camí de tornada a Riglos. Valisa 53, 49 i ep! zona de memorització de valises opcional; són 3 valises que s'han de trobar primer mirant un mapa i anant a la següent de memòria.

Ens mirem amb l'Ampa i com que sabem que no podrem fer ja la tercera secció del raid que es escalada i via ferrata decidim disfrutar del moment i fer les valises de memòria.  Una vegada acabades tenim poc temps, a les 6 de la tarda hem de ser a Riglos i ens queden 3 valises... ens n'hem de saltar dos! Tirem recte cap a la 46 deixant la 48 i 47, anem ràpid, a les baixades volem i després de creuar camps per fi la trobem! Ara cap a meta, intentem anar ràpid però el cansament de 6 hores de bici es nota, fem el què podem i a les 6 i poc arribem a l'arribada.

Ha sigut un raid dur, sobretot el sector de btt! Pel meu gust la primera secció de Rogaine l'han tallat massa ràpid i la segona secció de btt si la volies fer quasi tota amb un nivell intermedi et deixava sense opcions de fer la tercera secció d'escalada, tir làser, via ferrata i jocs tradicionals.
La companyia ha sigut perfecte, m'ho he passat molt bé en tot moment i he intentat situar-me i aprendre de la  facilitat d'orientació de l'Ampa. Espero que repetim aviat.
Hem sigut l'únic equip femení en la categoria èlit, quedant les 12enes de 15 equips. Els nostres companys David i Dani (GRIFONE) no han fallat i han fet primers!

I aquí poso punt i final a aquesta temporada on he debutat en els raids d'aventura amb molts bons moments per reviure i algun amarg per analitzar en calma. He conegut gent molt maca i hem format un equip fantàstic, "els GRIFONE" que n'estic segura que donarà molt a parlar: amb el David Tarrés, Albert Vilana, Dani Terrisse, Marta Riba, Ampa Gil i jo mateixa.

El dia 9 de novembre l'Albert i el Dani tancaran el circuit català de raids intentant lluitar per la Copa Catalana i a finals de novembre el David, l'Albert i la Marta acompanyats de Jordi Capell "Txakal" marxaran a Costa Rica a participar a la Costa Rica Adventure Race.

I l'any vinent més i millor!!!!

Cap de setmana 4x4 en tots sentits!

Aquest ha sigut un cap de setmana mogudet en família, ni raids, ni curses ni curtides de campionat. Hores profitoses per tots quatre que crec que han valgut prou la pena com per fer una entrada al bloc, perquè la nostra vida és més això que res.

Dissabte,

Ja des de fa un any sabiem que el 12 d'octubre aniriem a veure el X-Trem Challenge d'Andorra, l'any passat un amic ens hi va portar i aquest any teniem clar que repetiriem. 

Abans d'arribar a Andorra una parada a la Seu d'Urgell per visitar el Parc del Segre, l'avi que avui ens acompanya a veure els 4x4 no hi ha estat mai i hi aprofitarem per dinar i estirar les cames.

Una vegada a Andorra, anem a buscar la vall que condueix a Os de Civís i quan arribem a Bixessarri comencem a buscar les diferents zones que es troben repartides per tota la muntanya per veure vehicles impresionants.

És espectacular veure com estan equipats els cotxes, com pugen per murs de pedra aparentment impossibles, com els diferents cotxes fan servir tècniques diferents per superar les zones, com flipen els nens i els no tant nens en veure tot aquest espectacle... al·lucinant! 

Diumenge, una divertida excursioneta matinal amb bicicletes per vora casa,  tot fent paradetes per agafer forces, tirar pedres a l'aigua i  visitar vaques, gallines, porcs i gatets! avui sí que ens hem guanyat el dinar de casa la iaia!!!

I per acabar d'arrodonir le dia, tot havent dinat i aprofitant que la Noa dorm a casa la iaia agafem el cotxe i decidim arreglar un tros de sender que porta al poble de Galliner i fer un supersalt al sender que ja fem amb bici i que baixa de les antenes; ha quedat brutal!

Donem per acabat aquest cap de setmana tan profitós com cansat!