Rodant prop de casa

Després d'un matí rodant amb la bici de carretera i cansant-me més del conte per avançar-ne poc decideixo que, encara que els camins estiguin enfangats, necessito sortir amb la btt.

Proposo una ruta prop de casa, i com sempre s'apunten el Dani i el Javi, així que em tocarà cansar-me i portar un ritme sense masses pauses.

Sortim de Senterada direcció a Naens - Cadolla - Pinyana, aquesta pujada feia dies que no la feiem però temps enrera repetiem una volta amb tornada per Adons - bosc de Cérvoles i Erinyà que acabava amb una baixada al poble d'Erinyà bastant dura i pedregosa. Aquesta vegada però la ruta pren un altre camí.

 Corroncui 07/04/2007

Ens plantem a Corroncui amb 1 hora, on reomplim aigua i mengem una mica, ara prenem direcció la carretera de Perves a Viu. Al mateix port de Perves (100 m avall) surt una pista en pujada que seguim, està força trencada i flipo del ritme que posen aquells 2 per pujar-la, com si no notessin la pujada dura i fangosa que estem passant; coll per recuperar i baixada cap al poble de Sentís i després cap a les Esglèsies; és impresionant com ha canviat el temps, m'agafa fred baixant per carretera asfaltada, deuen ser vora la 1 del migdia i tinc la pell de gallina! Genial per anar sobre la bici!

A partir de les Esglèsies ens queda la última pujada del dia, primer asfaltada fins a Buira i a partir d'aquí pista pestosa i costaruda cap al Pui del Far... m'encanten les pistes amb rampes dures i difícils, és on disfruto més! Agafo el meu ritme i xino xano xino xano vaig seguint la pista i buscant amb la mirada per on passen les dos "machines" que tinc per companys de ruta; els conec i sé que tenen un altre nivel, però m'agrada perque tampoc s'allunyen tant com perque els perdi a la vista... calderilla!!! jijijiji

Amb una mica de suor, molt esforç però poc patiment arribo al punt on el Dani i el Javi estan parats buscant bolets, i la veritat és que fa oloreta a fong el bosc, segur que ja n'hi deuen haver forces, però amb la bici fan de mal portar i personalment per fer trixat de bolets prefereixo que es quedin al bosc i que algú altre els aprofiti millor que natres; així que els faig pujar a les bicis i seguir pedalant.

 La Bastida. Any 2007

Ens queda un tram de fora pista per un barranquet ple de vaques pasturant que va a donar a una carretera asfaltada prop del poble de Larén, primer prenem direcció esquerra, ah! no! era a la dreta, sí! ara sí! pugem, baixem, anem mooolt lents (quins collons! amb el que m'estic esforçant sempre me n'he de sentir alguna!) i agafem la pista cap a la Bastida. A partir d'aquí sender pedregós fins a Senterada.

46km amb molt bones vistes i bona companyia,  amb qui he anat?! A sí!... és que la major part de la ruta me l'he passat asbafegant en solitari.

Penjo tracks:

Tomb a la Vall de Bellera

Les fotos són del 2007, hem canviat força!

Mines de Liat

Després d'una nit de festa i un matí de resaca... que dur que és tot això! Decidim marxar cap a la Vall d'Aran per diumenge dia 12 fer una ruta que ja feia molt de temps que la teniem en ment: Les Mines de Liat.

Ens aixequem a les 7,30 del matí a la furgoneta que tenim aparcada al poble de Pontaut, sota Canejan. Esmorzem, ens vestim i comencem a pedalar amb força rasca. Dani porta el GPS amb la ruta descarregada i que ens ha de guiar en tot moment, la ruta pinta dura ja que la persona que la va gravar va tardar 11 hores a realitzar-la.
De Pontaut anem pel Camí Reial cap a Les i després cap a Bossost; a partir d'aquí ens desviem del Camí Reial per fer un primer port fins a 1300 metres d'alçada, és una carretera molt tranquila i ben asfaltada per la qual cosa es deixa fer molt bé; ademés cada quilòmetre va informant dels km que queden, el % de pendent mitjà i el pendent màxim, així que no hi ha sorpreses!
Una vegada a dalt baixem per carretera fins a Arres (1267m); aquí agafem el GR-211, el qual seguirem una gran part del dia, aquesta part del sender és molt net i bonic, amb puja-baixes que ens porta pels pobles de Vilamós, Begós i Arròs (956m).

A partir d'aquí agafem una altra vegada carretera asfaltada per tornar a remontar per la Vall de Varradós; una carretera que com l'anterior ens va informant a cada quilòmetre de tot el que ens queda.

Al ser diumenge passen forces cotxes que van a veure el Salt del Pish, una bonica cascada al costat mateix de la carretera. Parem a menjar i descansar vora el Salt i a partir d'aquí continuem per pista forestal fins al Coll de Varradós (2050m).

Just al coll i a mà esquerra surt el GR-211 direcció Les Mines La Reparadora; és un camí per prat alpí ple de carrerades de bestià i que es fa exigent a sobre la bici, a mi m'agafa la primera crisis de la ruta, buuufff!!! estem molta estona per fer poc tros i a ratos hem de portar la bici a l'esquena,... surt tot el cansament de tot el que hem fet, tenint present que encara queda molta ruta per davant...

Per fi deixem el sender i agafem la pista forestal, que encara que puja molt dreta i a trams no es pot pedalar s'agraeix molt més que no pas aquell sender impracticable. Parem vora la Cabana de pas estret i fem l'últim mos de la pujada, 4 estiraments d'esquena, mirem mapa i continuem ja ens queda poc per arribar al punt més alt.

Mines de Liat (2300m), impresionant com en un lloc tant alt i tant lluny de tota civilització hi podia haver tot aquell montatge, cases mig derruides, vagonetes, cables, túnels,... Entrem dins el refugi lliure de les Mines de Liat, amb llits, llar de foc i fins i tot un mirall, perfecte si has de passar una nit en un terreny tan aspre com aquest.

Una vegada vist tot, continuem pel GR-211 que no hem abandonat en tota l'estona i ara toca baixar! De cop una boira ens envolta i ens priva de veure les meravelloses vistes que hi deuen haver... quina pena!

Anem baixant per un sender força pedregós i amb forces ziga zagues, a mesura que anem baixant la boira va marxant i es converteix en un mar de núvols a sobre nostre, veiem el tallat que tenim a mà dreta, cascada impressionant, neu, i es que fa força rasca en aquest indret! Anem tirant fotos i fem algun video i de cop PAM! a terra, he notat que picava amb el nas a una pedra, m'aixeco i em miro al Dani, de la manera que em mira ja vec que està impresionat, em toco el llavi (que és on em fa mal) i em queda la mà tota plena de sang.... oh-oh! penso, però de cop em començo a marejar i no puc pensar gaire més; m'estiro, cames amunt i poc a poc tot torna a la normalitat. Em toco les dents, les tinc totes, em toco el nas, no em fa massa mal, lo pitjor el llavi que tinc un foradet que hi surt força sang, també del nas em surt sang però ho llimpiem tot amb aigua i sembla que la cosa no és tant greu com semblava, així que a continuar la ruta que encara queda mooolta baixada!
A mesura que vaig baixant no em fan tant mal els morros, encara que me'ls noto adormits, fem bastant més senderillo interessant, encara que el meu cap ara només té la visió d'arribar a la furgo, deixar la bici aparcada i ficar-me a sota la dutxa, ni gana no tinc, ni fred (que en fa força). El sender acaba en una pista que al cap de poc és asfaltada, anem baixant fins a Canejan, una baixada mooolt llarga i freda i al passar pel cruce d'aquest poble decidim remontar per fer l'últim tram per sender. El meu llavi sembla que està millor i jo m'he animat una mica així que acabem la ruta fent el camí antic de Canejan a Pontaut, on ens espera un dinar ben bò i una dutxa ben calenta.
Finalment hem realitzat la ruta de 70km i 2500m desn. amb 9 hores, una ruta mooolt entretinguda.
El meu llavi a hores d'ara (42hores després del cop) està molt inflat i em fa força mal (procés de cicatrització), més per la part interior que no la part externa; el nas no em fa tant mal però potser perque no l'intento moure tant,... espero que poc a poc tot torni al seu lloc.

Transpyrénées Comminges 2010

L'any passat mentre pedalavem seguint els meravellosos senders del centre de Btt de Comminges (Pirineu Francès), vam veure que anualment es celebrava una cursa o marxa de Btt per la zona, i que el recorregut seguia els millors senders de la contrada i a més a més era llarg i exigent(molt trenca-cames). Mmmmm... això no ens ho podriem deixar perdre l'any vinent!!


Doncs així ho hem fet... cop de camper i L'Aran l'Anneta el Javi i jo cap a Encausse-les-Thermes que és el lloc de la sortida. L'inscripció de la cursa de 70kms val uns 15€ anticipada, i et dona dret a una samarreta, un vas de xupito de plàstic que teòricament l'havies de dur al damunt pels avituallaments, un dorsal, 3 brides i dos folletos de curses de la zona, a més dels 7 avituallaments molt correctes del recorregut...ah, i una zona d'acampada, amb wc i dutxes.
Per la nit nomes erem 5 o 6 cotxes acampats pero al mati la cosa es va anar emplenant ràpid.
A les 8.30h del mati hi ha la sortida de la de 70kms després la de 55, 40 i 25kms amb una diferència de 30 minuts...
Mooolta gent i bon ambientillo.
Bueno la sortida com sempre a gas obert... per unes pistes planes durant uns 4 kms mitja de 32 tragant pols a tope. Com em costa agafar el ritme... ufff. Sort que ja arriba la primera pujada cap al km 7.5.... mmm ja estic millor i les llebres van caient, jeje.
Quan ja vaig a un ritme cómode sento: pss/pss/pss ! i jo responc: "collons". El Psst no era ningú que em cridava, era la meva roda del devant... Ja la coneixia, ja... Sabia que hi havia una punxa que vaig agafar pujant el sender de Vilamolat al Meüll. Aquesta punxa va decidir no acompanyar-me més per aquells meravellosos senders sense punxes, aixi que al marxar va començar a sortir aire amb moquet verd.
Afluixo el ritme per mirar de parar al lloc on no fes nosa a ningu, tot seguit m'enxampa el Xavi i li demano la manxa(que era meva, però que era més grossa que la que portava jo) així que em despedeixo i paro a unflar confiant amb el antipunxades verd. Sento l'aire com surt però se que toca una bona baixada i la força centrífuga m'ajudarà una mica a taponar el forat. Així que gasss avall!! A mirar d'atrapar a la trentena de corredors que tenia al devant entre ells Jabvier.
Torno a agafar el ritmet i a les baixades apuro una mica més que els altres i poc a poc vaig remuntant... torno a fer una parada a comprovar i unflar una mica més la roda... torno a agafar ritmer bó i no és fins el km 23 després de un sender durillo que porta a Malvezie que enxampo a Jabvier. A partir d'aqui ja farem quasi tot el recorregut junts disfrutant a tooope dels senders i anar avançant corredors.
Els senders són increibles tant de pujada com de baixada, n'hi ha de tots els tipus però en general són nets i ràpids amb paisatge molt divers.
Als primers avituallaments no hem parat però al principi d'una de les pujades llargues fem una paradeta a emplenar el botellí. Jo em poso aigua amb gas... ho vaig provar al últim raid i em va anar be. Està boníssima
No savem ben be la posició però creiem que anem dels 5 primers... Natres a lo nostre i vigilar no perdrens.
Ho dic perque en un dels senders just quan estava comentant lo ben marcat que estava el traçat... hem de recular per que ens hem saltat un trencall!!
El que no sabiem és que quan el recorregut passa per un GR les senyals de la cursa desapareixen i això fins que no ens en vam adonar ens va fer perdre una estoneta.
Amb el Javi anem molt be, quina disfrutada... de cop psss/psss/psss/ i dic: "Joliiin amb lo bé que anem!!" Afluixo una mica tot buscant un arbust amb punxes (Arç blanc és ideal) quan en trobo un, paro i li foto una burxa al forat... Una mica d'aire i reparat, crec que no estic més de un minut i a la següent baixada torno a enxampar al Javi i després de uns quants senders puja baixa bastials arribem a meta amb un temps de 4h 23 min en 4a i 5a posició.
Allà hi ha l'Anneta i l'Aran que venien de fer el recorregut de 25 kms amb la bici i la cadireta.
Es una dels recorreguts més macos que he fet, no per la espectacularitat de les vistes si no per l'encant del traçat
Repetirem!!

Camí de l'aigua

Estic convençuda que quan l'aigua arriba a Pont de Suert, després de baixar pel Noguera de Tor, no arriba pas tant feta pols com jo!Dit això passo a explicar la ruta que vam fer divendres passat:

Deixem el cotxe a Pont de Suert i sortim tot pedalant cap a la Vall de Boí. No passen masses cotxes i puc anar relativament tranquila; i es que jo des seguida m'atabalo quan passen més de 3 cotxes seguits,... no m'acostumo!, De Pont a Barruera es pot rodar força ràpid i còmode i sense córrer massa amb 30 minuts hem fet els 12 km; a partir d'aquí 8 km més fins al balneari, aquest últim tram puja més dret i personalment se'm fa més pesat, finalment amb 1 hora acabem la pujada per asfalt.

A partir d'aquí comença el Camí de l'aigua:

Camí que jo dividiria amb 4 parts bastant diferenciades:

1a part: Del Balneari de Caldes a la carretera.

Tram bonic per fer a peu, però amb molta pedra gran en zona obaga, així que les pedres sembla que portin sabó... buuufff quina inseguretat sobre la bici! També hi ha ponts de fusta molt bonics però igual de relliscosos! Aquest tram és bonic fer-lo una vegada per veure'l però sobre la bici no es disfruta massa.

2a part: Carretera - Boí - Barruera.

Aquest tram del camí de l'aigua, suposo pel tema turístic, el fan pujar al poble de Boí; la pujada es fa per un sender força ciclable però la baixada de Boí a Barruera es per un camí mooooolt empedrat i pedregós... Potser amb la bici doble disfrutaria una mica més, però amb la de rally acabes una mica fart de tanta pedra.

3a part: Barruera – Llesp.

BRUTAL! Impressionant, al·lucinant!... el millor tram del camí de l'aigua. Amb això no vull dir que sigui baixada tota l'estona o que siguin trams molt descansats, NO! Però es passa per bosc net de sotabosc, amb tobogans, puja-baixa tot lo rato que pots anar força ràpid a les petites baixades – planeades i es poden forçar molt les pujades! Ho recomano totalment!

4a part: Llesp – Pont de Suert.

Sembla que el camí de l'aigua ja s'acaba però una part força dura (tenint en compte que portem molta estona de ruta) estar per arribar. Són 2 pujades força sostingudes per sender que et fan acabar de trinxar! Tant si vols com si no arribes a Pont de Suert... cansat!

Tant la 1a part com la 2a, si torno a fer el Camí de l'aigua no les faré... no són trams per disfrutar però sí per conèixer, a més “només” fent de Barruera a Pont acabes igual de rebentat!

Aquests que entreneu, si voleu treballar les sèries en pujades tècniques, aquesta és la ruta!

Per si la voleu baixar amb GPS:

Pont de Suert - Caldes - Camí de l'aigua