Esquiant poc però disfrutant molt!

Aquestos ultims dies han estat emocionants amb l'arribada de la petita Noa. Els Terrisseixols estem adaptant-nos al ritme de la nena, però la veritat és que no hem de fer gaire esforç perquè és un angelet!  Tot i així el temps que dedico a posar-me els esquis l'he reduït una mica, no és que estigui "superliat". (Podria "entrenar" a hores intempestives o nocturnes) Però ara les prioritats son unes altres, i el cos em demana fer de Papi!!

Però els caps de setmana intentaré anar fent curses per mantindre l'adrenalina a ratlla i disfrutar d'aquest esperit que m'apasiona.

Aquest 22 de gener he anat a la primera cursa d'esquí de muntanya de veritat de la temporada, ha estat la primera del circuit de la copa del món (Font Blanca Arcalís) i he pogut córrer entre els millors de l'especialitat. L'idea era agafar un ritme cómode durant tota la cursa i en algun punt fer alguna apretadeta i sobre tot no fer errades de transicions ni en el descens.

Un cop donada la sortida els favorits surten a un ritme impossible i els altres possiblement podriem anar mes ràpid... però cadascú a lo seu que encara queda tela. La primera pujada tenia uns 450m/d i ja feia situar-te en la cursa. Un cop a dalt treiem pells i una baixada curta, la neu està dura però molt franca i permet baixar ràpid em trobo bé baixant, traço be i n'avanço algun.

Un cop abaix posem pells, el canvi em surt ràpid i n'avanço algun altre, penso en beure una mica i fer un traguet de gel. ho havia de haver fet baixant, però amb l'emoció de la baixada m'he distret.

Mentre m'encanto una mica bevent m'en passa algun... intento recuperar la posició però veig que avui no estem per anar fent filigranes i torno meu ritmet. En un tres i no res estem a dalt desprès d'unes quantes ziga-zagues (conversions) Tornem a treure pells i avaaaall!!! Baixada interessant i sense errades, aprofito per recuperar-me una mica i beure.

Enfilem la tercera pujada (molt maca)... Conversions amb esquis, esquis a l'esquena i crampons, posem esquis, més conversions, tornem a posar esquis a l'esquena i crampons, així fins dalt. En aquest tram vaig perdre una mica de temps per no poder-me lligar bé els esquis en un tram, però ho vaig recuperar pujant amb crampons obrint traça nova i veient que la gent que seguia les petjades s'enfonsava fins a les ingles.

Baixada llarga mantenint les millors sensacions en el descens sense sustos i amb bona velocitat, com son baixades curtes les cames m'aguanten bé.

Quarta pujada una mica més llarga que la primera i amb força calor, toca beure varies vegades però tot i aixi crec que vaig afluixar una mica el ritme en la part final veient com els que tenia al darrera s'anaven apropant... ufff sort que arribem a dalt i a les baixades em reviscolo.

L'ultima pujada es curteta, recupero el ritmet i les sensacions dins les limitacions son bones, em podria permetre seguir una estona més de cursa sense problemes. Arribo a dalt els del meu darrera els mantinc a ratlla i al davant en tinc un a tiro, faig un canvi ràpid sense preocupar-me de posar bé les pells i fent-ne un bola me les emboteixo dins del mono.

Em concentro en cada viratge... he de "pescar" al de la selecció Andorrana que tinc al devant, no m'ho posa fàcil però anant al darrera és més fàcil anar retallant i en l'últim flanqueig abans de l'arribada em llanço a l'atac, en un tram de pedres el tio dubta una mica i jo salto les pedres i l'avanço... amb la inèrcia que porto en tinc de sobres per arribar devant seu a la meta.

M'ho he passat de conya!! Quin plaer...

Finalment 52è a 27min del Kilian que ha guanyat en una lluita amb els Italians.

Aqui teniu una mostra de com posen pells els primers: Canvi 4a pujada