Espardenyada by Seixetes

En un principi no pensava fer cap cursa de córrer tant aviat, i menys de 20km! però les sensacions a l'anar sortint han sigut força positives, la motivació la tinc al 200% i no m'he n'he pogut estar!!!

Així que dissabte i després d'una nit d'anar de boda, el Dani i jo ens aixequem a les 6:30 per preparar-nos per l'Espardenyada!

A Pobla moltes cares conegudes i molts participants, quin goig! Feia temps que no feia cap cursa i puc apreciar lo "de moda" que s'ha posat aquest esport! Ja està bé que la gent agafi aquestes aficions!!! Encara que personalment trobo a faltar curses de bicicleta de muntanya!

Doncs un pèl nerviosa em poso darrera l'arc de sortida tot xerrant amb la Silvia, em recordo a mi mateixa que no estic per apretons i experiments i que no em vull picar amb ningú, i sí, m'ho he de recordar perque després el meu cos fa el què li dóna la gana, i avui no m'ho puc permetre!

Sortida!!! Primer tram per carretera on la gent li fot força canya però jo a lo meu... a la Silvia la veig forta i la tia em marxa desseguida! Per fi arribem al camí de pujada... i és que a mi les zones de córrer pel plà no m'agraden gens, em trobo tant patata i què n'avanço tant poc que em poso nerviosa! Però clar si no s'hi va no es poden fer miracles!

La primera pujada hi ha una mica d'embús i costa agafar el ritme, però poc a poc la cosa s'estira i amb un moment ja estic anat al ritme que vull. Vaig trotant allà on puc i caminant als trams més drets, em falta un puntet de gas però em recordo que estic en fase de recuperació i queda molta cursa per davant, fa molt de temps que no faig 20km corrent i això em fa frenar una mica.

La Raquel m'agafa, fem una mica de conya, la tia porta un ritmet boníssim i encara que m'agradaria seguir-la, la deixo marxar, jo porto una marxa menys!

I pim-pam pim-pam ja arribem a Montsor! Una mica d'aigua i seguim amunt! M'ha encantat la pujada a Sant Aventí, em quedaven forces i ha sigut un tram on he avançat a força gent... de moment ja vec que lo meu és pujar costa amunt i com més dret millor!!! A dalt sento que em criden, és el tito!!! ole ole quins ànims, m'acompanya un tram trotant i m'explica les últimes novetats de la cursa... un xino!?!? no he entès res!

Ara toca baixada... i llarga! primer pista... buuuffff! quina mania! m'agafa flato, em fan mal les cames m'avança gent... resum... fatal!!!! poc a poc i una vegada agafat el senderet de baixada entre pedres, em vaig trobant millor i disfruto del paratge, dels caminadors que animen i de poder estar fent aquesta cursa que vec que l'aguantaré sencereta! Trobo a faltar algun avituallament líquid, ja que fins a Sant Miquel no n'hi havia cap. A l'ermita paro, menja taronja, síndria, vec líquid... i he de continuar perque les cames em bullen, encara que el meu coco em diu que prou! I aquest el pitjor tram, sense ganes, sense ritme, sense veure el final i amb molt cansament a sobre desafiant al cap que m'ordena parar... no puc! Una mica més i segur que ja hi sóc! i per fi Pobla... només xafar els carrers del poble el meu cos es recupera una mica, sap que és el final! Entrem amb un altre noi comentant això mateix! 

I ja en tenim una altra al sac... la primera després de ser mare per segona vegada!

2hores 41min de cursa... molt contenta!