divendres, 14 de desembre del 2012

Bonaigua - Estany Pudo, buscant el POWDER!

A les 11,15h. el Dani i jo comencem a foquejar des del coll de la Bonaigua direcció a la Collada de Montanhon; hem trucat just abans de començar als Garrets i no contenten... així que suposem que ja deuen haver començat a tirar...


A mitja pujada els veiem venir per darrera, van una colla i continuem tots junts fins al Tuc del Muntanyó d'Àrreu (2.626m). Una vegada al cim fem un canvi ràpid i a la que me'n adono ja no tinc a ningú del meu grup amb mi.... tots s'han tirat per la pala est, quins cabrons! sort que veig que la Marta i la Naila encara estan menjant i em podran guiar una mica! Vaig fins on són elles mirant-me la baixada, Wein desde baix crida que no sortim de les traces que pot ser perillós... 
M'apego a la Marta i a copiar el que fa... em dóna molta seguretat seguir algú i és que es la meva primera baixada des de fa 2 anys. La neu per això està perfecta i es fa molt fàcil baixar!
Arribem fins a l'estany Pudo, posem pells i una altra vegada cap amunt a buscar alguna canal per on baixar!


Fa un dia genial, la companyia és encara millor així que no podem fallar i les pujades passen volan. Tot arribant al coll anem buscant alguna canal per on tirar-nos i decidim que serà una que ens queda a la nostra esquerra. Des de dalt a mi m'impresiona però confio molt amb tota aquesta colla i no dubto un moment que baixaré per on em diguin. El primer a tirar-se és el Dani que confirma que tot és perfecte per fer un descents divertit, així que tots a darrera!


Ens sembla impossible estar tan aprop de pistes i tenir aquestes pales verges, aquestes vistes solitaries... esquí de muntanya és lo millor!!!
A partir d'aquí el grup es separa, alguns han de marxar així que en Dani i jo decidim fer una tercera ascensió per buscar alguna pala que ens porti a pistes i al cotxe.
Ha sigut una jornada per emmarcar, d'aquestes que confirmen que val la pena aquest esport!

I per fi he pogut acabar l'entrada que fa 4 dies que remeno, no tinc massa temps lliure, però crec que aquesta sortida val la pena tenir-la per llegir-la més endavant... 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada