Tignes!

Tignes... una zona alpina situada a la frontera entre França i Italia, als peus del glaciar "Gran Motte" i famós per les seves instal·lacions esportives relacionades amb la neu. 

Tignes abarca les poblacions de Tignes-les-Brèvieres, Tignes-les-Boisses, Le Lavachet, Tignes-le-Lac, Val Claret. Les dos primeres estan situades per sota i per sobre la presa i les tres últimes als voltants de 2100m d'alçada. 

Però el verdader Tignes, el poblet inicial que dóna nom a una zona tant extensa, estava situat sota Val D'Isère, on ara es troba el llac "du Chevril". Després de la  Segona Guerra Mundial, França necessitava electricitat i van decidir construir la hidroelèctrica a la presa de Tignes tot i tenir en contra els 400 habitans del poble. La obra va començar l'any 1947 i al 1952 el petit poblet alpí era ofegat per les aigües de l'Isère creant el Lac du Chevril. Un cop cada 10 anys el llac du Chevril es drena per  treballs de manteniment i les restes de l'àntiga vila es fan visibles. 

Una rèplica de l'església original va ser creada a Tignes els Boisses. L'actual poble de Tignes-les-Brévières, el qual molta gent pensa és el poble original, va ser reconstruït per alguns Tignards el 1956 amb l'ajuda de subvencions estatals. 

Doncs feta la introducció, i pensant que sempre és bò conèixer les petites històries que ens amaga el paisatge on disfrutem, uns quants pallaresos hem gaudit d'una setmana per la zona de Tignes. 

El camp base es trobava a Tignes Val Claret, la zona més alta habitada, essent 6 persones fixes a l'apartament amb altres itinerants i sempre ben rebudes.

Així que el dia el dedicàvem a esquiar, o sí més no intentar-ho ja que hem tingut tres dies bastants dolents amb poca visibilitat i sense parar de nevar, on hem sortit igual encara que gaudint un pèl menys, però quan ha sortit el sol la disfrutada ha estat exagerada!!!! Excursions  per emmarcar, repeticions de baixades amb neu impresionant... 

I les tardes per descansar, mirar pel·lícules i sèries i trucar als petits de casa que els tenia un a cada extrem de Catalunya. La peque a Vilassar i l'Aran a Tremp. També ha costat això de teni'ls tant lluny! Tot i que m'ha anat de conya! Quina setmaneta!!!!!  

PD. I qui hagués dit que un poblet que el poder francés va fer desaparèixer ara sigui una zona tant important al país.

Grifone xiques al IV Raid Peña Guara (Riglos)

10 de matí, sortida! estem situades a primera fila i això ens fa sortir força ràpid. En aquesta secció

tenim 2 hores per fer 14 valises de diferent puntuació. Les més valorades estan situades fora de zona urbana en llocs amb grans desnivells, nosaltres tenim clar que hem d'anar a per aquestes i comencem a pujar per senders tot localitzant-les poc a poc: 31, 32, 33, 35 on per fer aquesta 35 hem tingut que ensenyar el mapa a uns caçadors i fels-hi veure el lloc on teniem que anar, perque la seva frase era clara "aquí no podeis pasar, hay tiros!" quina gent! i nosaltres que anàvem trotant per un pista... I continuem 34, camp a través fins la 36 baixem al coll on tenim un primer ensurt perque l'Ampa fa una super-voltereta... però la tia es posa de peu i continua corrent com si res! Una bèstia! Anem a per la 37, porto jo el mapa i no vec massa clar el punt exacte de la valisa, però l'Ampa s'ho mira un segon i ho veu claríssim... jo em quedo al·lucinada de com interpreta de ràpid el mapa, i sense xerrar gaire ens llancem al mirador on se situa la nº37. Mirem l'hora i no tenim massa temps, ens queden 2 valises a part de les urbanes que aquestes deixarem segur, només en podem fer una... a per la 38, però un error en voler anar massa ràpid costa avall fa que ens saltem el camí i haguem de tornar a pujar... intentem anar ràpid, la zona on és la 38 es dolenta i l'Ampa cau! Sembla que s'ha fet mal a la mà.

Cliquem valisa i comencem a baixar per un barranc cap al poble de Riglos, sembla que la mà se li va recuperant però hem d'anar ràpid a les 12 ens començaran a restar punts de la secció fins a les 12,30 que la secció serà anul·lada. Toquen les 12 i estem entrant per la part alta del poble... amb algun punt de menys posem fi a la secció i ens donen mapa de bici.

Traquilament ens canviem, mirem mapa, mengem i després de 10min sortim. Ens queda la secció més dura per davant! Jo no porto portamapes a la btt, quina pena! perque m'hagués agradat anar mirant-lo mentres pedalavem. 

Decidim primer fer les valises més dures, anar a fer el ràpel a vora el castell de Loarre i de tornada fer

les valises situades més al sud. El primer tram de bici es fa molt dur! Hem d'arrossegar la btt per un sender en pujada fins a un coll on podrem marcar la 45, després unes pujades amb terrenys molt dolent i molt desnivell per arribar al punt més alt de la ruta. Agafem PR i ens arribem a una petita cabana on hi ha situada la 54. Decidim deixar la 56 i 58 i tirar avall cap al castell de Loarre per un sender molt "guarro" que tampoc ens deixa disfrutar la baixada. Cliquem 55, mengem una mica i direcció al ràpel. Mentres jo em barallo per pujar per les pedres amb les sabates de btt (sort que hi ha una corda on agafar-me), l'Ampa ha de buscar una valisa al castell.

 El ràpel és assegurat amb una altra corda i mosquetó, així que a gaudir de les vistes i anar baixant, i una vegada feta la comèdia, tornem a la btt i ja agafant camí de tornada a Riglos. Valisa 53, 49 i ep! zona de memorització de valises opcional; són 3 valises que s'han de trobar primer mirant un mapa i anant a la següent de memòria.

Ens mirem amb l'Ampa i com que sabem que no podrem fer ja la tercera secció del raid que es escalada i via ferrata decidim disfrutar del moment i fer les valises de memòria.  Una vegada acabades tenim poc temps, a les 6 de la tarda hem de ser a Riglos i ens queden 3 valises... ens n'hem de saltar dos! Tirem recte cap a la 46 deixant la 48 i 47, anem ràpid, a les baixades volem i després de creuar camps per fi la trobem! Ara cap a meta, intentem anar ràpid però el cansament de 6 hores de bici es nota, fem el què podem i a les 6 i poc arribem a l'arribada.

Ha sigut un raid dur, sobretot el sector de btt! Pel meu gust la primera secció de Rogaine l'han tallat massa ràpid i la segona secció de btt si la volies fer quasi tota amb un nivell intermedi et deixava sense opcions de fer la tercera secció d'escalada, tir làser, via ferrata i jocs tradicionals.
La companyia ha sigut perfecte, m'ho he passat molt bé en tot moment i he intentat situar-me i aprendre de la  facilitat d'orientació de l'Ampa. Espero que repetim aviat.
Hem sigut l'únic equip femení en la categoria èlit, quedant les 12enes de 15 equips. Els nostres companys David i Dani (GRIFONE) no han fallat i han fet primers!

I aquí poso punt i final a aquesta temporada on he debutat en els raids d'aventura amb molts bons moments per reviure i algun amarg per analitzar en calma. He conegut gent molt maca i hem format un equip fantàstic, "els GRIFONE" que n'estic segura que donarà molt a parlar: amb el David Tarrés, Albert Vilana, Dani Terrisse, Marta Riba, Ampa Gil i jo mateixa.

El dia 9 de novembre l'Albert i el Dani tancaran el circuit català de raids intentant lluitar per la Copa Catalana i a finals de novembre el David, l'Albert i la Marta acompanyats de Jordi Capell "Txakal" marxaran a Costa Rica a participar a la Costa Rica Adventure Race.

I l'any vinent més i millor!!!!

Cap de setmana 4x4 en tots sentits!

Aquest ha sigut un cap de setmana mogudet en família, ni raids, ni curses ni curtides de campionat. Hores profitoses per tots quatre que crec que han valgut prou la pena com per fer una entrada al bloc, perquè la nostra vida és més això que res.

Dissabte,

Ja des de fa un any sabiem que el 12 d'octubre aniriem a veure el X-Trem Challenge d'Andorra, l'any passat un amic ens hi va portar i aquest any teniem clar que repetiriem. 

Abans d'arribar a Andorra una parada a la Seu d'Urgell per visitar el Parc del Segre, l'avi que avui ens acompanya a veure els 4x4 no hi ha estat mai i hi aprofitarem per dinar i estirar les cames.

Una vegada a Andorra, anem a buscar la vall que condueix a Os de Civís i quan arribem a Bixessarri comencem a buscar les diferents zones que es troben repartides per tota la muntanya per veure vehicles impresionants.

És espectacular veure com estan equipats els cotxes, com pugen per murs de pedra aparentment impossibles, com els diferents cotxes fan servir tècniques diferents per superar les zones, com flipen els nens i els no tant nens en veure tot aquest espectacle... al·lucinant! 

Diumenge, una divertida excursioneta matinal amb bicicletes per vora casa,  tot fent paradetes per agafer forces, tirar pedres a l'aigua i  visitar vaques, gallines, porcs i gatets! avui sí que ens hem guanyat el dinar de casa la iaia!!!

I per acabar d'arrodonir le dia, tot havent dinat i aprofitant que la Noa dorm a casa la iaia agafem el cotxe i decidim arreglar un tros de sender que porta al poble de Galliner i fer un supersalt al sender que ja fem amb bici i que baixa de les antenes; ha quedat brutal!

Donem per acabat aquest cap de setmana tan profitós com cansat!

Campions de Catalunya de Raids d'aventura!!!

Aquest passat 5 i 6 d'octubre una part de l'equip Grifone de Raids (Albert Vilana, David Tarrés, Dani Terrisse i la impecable assistència de l'Ampa Gil) ens vam desplaçar fins a Pt de Suert on es va celebrar el Raid del Segre. Prova puntuable per la copa catalana i on esdecidiria el campionat de Catalunya.


La crònica de la cursa és del David Tarrés i les fotos de la Mercè Miranda:

Per l'ocasió, l'organització ens va preparar un espectacular, divertit i exigent recorregut en què hauríem de donar el millor de nosaltres mateixos per poder estar a davant. A sobre hi hauria tot el ferro de Catalunya amb ganes de fer-ho bé i aquí ningú regala res.

També cal destacar la presència d'equips de Madrid, Navarra i el País Basc.

Ja el divendres a la nit es va fer una curta etapa pròleg (una cursa d'orientació urbana per relleus) que serviria per determinar l'ordre de sortida de l'endemà. L'etapa l'acabaríem en 6a posició, això volia dir que sortiríem a 6' dels primers: els Hagloffs, que aquí ja anaven ensenyant les seves cartes.

Així doncs ens presentavem a la sortida oficial el dissabte a les 8:06h del matí amb una secció de btt de 26km i 1200m d+ amb sortida i arribada a Pont de Suert. La secció començava amb una llarga pujada que ens va servir per poder recuperar el temps amb els equips de davant i per fer-me veure que encara no estic recuperat del Bimbache i que les cames no les tinc per històries. Em tocaria prémer les dents i anar fent el millor possible per no anar massa lent. 

Sort que amb l'equip ens entenem molt bé i els tips de riure que ens fem durant les curses ajuden a passar els mals moments molt millor.

Al ritme que anàvem, aconseguim atrapar als Hagloffs però una balisa mal posada ens fa perdre temps i ens agrupem tots els equips. Al final decidim marxar d'allà i continuar amb el recorregut. A partir d'aquí el circuit tendeix a baixar i agafar uns quants corriols, cosa que ens beneficia i podem agafar un pèl d'avantatge respecte la resta d'equips. Finalment arribem a la transició en segona posició darrera l'equip La Cameta Coixa, que molt intel·ligentment no van perdre temps inútil buscant la balisa mal posada i havien tirat endavant.

A la Ferrada "Volem" i ens col.loquem 1ers

Fem la transició bastant ràpid i ens dirigim a l'esprint cap a la ferrada de Miravet, és clau entrar-hi primers per no trobar tap i intentar obrir forat. Al peu de la ferrada aconseguim el nostre objectiu i ens posem a grimpar bastant ràpid. Arribem a dalt i fem un descens molt bo per arribar ja primers a la furgo.

Ara ens espera un ràpid treking de 4km fins a l'embassament de Canelles.

A l'arribada al pantà hem de transportar els caiacs durant uns 500m abans de poder-nos ficar a l'aigua per fer-hi 12km circulars per tornar a arribar a la transició, la qual tornem a fer molt ràpid per encarar un altre ràpid trèkking de 8km i 700m de desnivell positiu fins a Viu de Llevata.

Durant aquestes seccions hem pogut obrir forat respecte els equips perseguidors i així aconseguir un altre dels objectius de l'etapa, i no és altre que poder entrar al Barranc de Viu de Llevata sense estrés i sense haver de córrer per dins. Així que ens l'agafem en calma però anant àgils.

En 1h30 tornem a arribar a la transició i només ens queda 33km de btt per acabar l'etapa. Però quins 33km! Dues fortes i llargues pujades i les seves respectives, divertides i guapíssimes trialeres per passar per Llesp dues vegades i final inacabable pel camí de l'aigua fins a Barruera.

Arribem al final d'etapa a les 20:30h aproximadament. Tenim temps fins les 23h per descansar i menjar bé abans de començar l'etapa nocturna.

Escalfant-nos i recuperant forces

Aquí aprofitem per menjar-nos el gran plat de pasta, les hamburgueses i un bon got de caldo calent que l'Ampa s'ha currat i que ens retornen a la vida. Dormim una horeta i tornem cap a la sortida. 8km amb el sac, la tenda i el fogonet ens esperen fins a Erill de la Vall, lloc escollit per l'organització per passar-hi la nit. Hem comprovat que els equip havien arribat bastant tard a la nit i som l'únic equip d'èlit que sortim puntualment a les 23h.

En poc més d'1,5h arribem a la zona d'acampada, juntament amb l'equip aventura Illa de Rodes. Sopem una miqueta i a intentar dormir 3 persones dins una tenda 2".

A les 4:30 en tornem a llevar, hem de retornar a Barruera passant per Boí i Durro. Com en les etapes anteriors comencem a bon ritme i ens situem primers, però entre la son i la parra on estem penjats ens saltem una balisa i hem de retrocedir uns minutets enrere. Ara sí, tornem a agafar bon ritme i arribem a la furgo just darrera els Hagloffs.

El canvi ens l'agafem una mica en calma, em sembla que ens fa mandra la duatló d'alta muntanya que ens espera ara, primer una btt d'uns 8km i 700m de desnivell +, un trekking de 8km més i 1.000m de desnivell + per la zona del llac de Durro i un vertiginós descens fins a Barruera on s'acabaria el raid.

Tornem a agafar un bon ritme de pujada i aconseguim atrapar els Hagloffs que havien fet una transició més ràpida, els agafem una mica de distància que ja la podríem mantindre fins el final de l'etapa.

Per acabar dues proves especials: una slackline i estellar llenya amb cunyes de ferro.

Ja com és habitual en el Raid del Segre, una bona paella per dinar serveix de punt i final d'aquesta gran aventura en què en unes 22 hores 40min hem recorregut 130km i 6.500m de desnivell positiu.

Així doncs finalment Campions de Catalunya davant els Hagloffs i els Trango. Però també destacar la gran lluita que van tenir amb els Aventura X-Perience - Sport HG, els GRAE de Cerdanyola i La Cameta Coixa que va oferir un bon espectacle entre els equips i a les assistències i seguidors. Així dóna gust!

Arribant a Barruera

 

Fins a la propera!!

Ara a esperar el Raid del Montsant per posar punt i final a la Copa Catalana i el 26 d'octubre cap el Raid de Guara.

Raid del Garraf - Mediterrani 2013

A les 00:00h del dissabte 21 de setembre es donava la sortida del Raid del Garraf - Mediterrani a la població de Canyelles. Dani i jo hi erem presents com a parella mixte tot representant l'equip Grifone. I aquesta ha sigut la meva visió de les quasi 18 hores de competició:

6 equips èlit, equipats amb frontals, bicicletes, armilles reflectants, motxilles i mapes deixem la població de Canyelles per afrontar la primera secció de btt del raid amb 10 valises, 37km i 1300m de desnivell positiu. El mapa és a escala 1:35000, és de nit, en bici fer la lectura sempre és més complicat i no ens la juguem gaire agafant senders per no liarla massa, però tot i queixar-se el Dani va trobant totes les valises, fins i tot algunes que altres equip no aconsegueixen trobar. A mitja secció de btt trobem la prova de tir amb arc, ho fem de conya però ens diuen que anem una mica justos de temps per aconseguir arribar a l'hora de tall de després del trekking, les 6:40h. Ens mirem el mapa i decidim passar d'una valisa que val 5 punts (n'hi ha de 5 i de 10 punts) i d'una altra de 10, que està en una zona amb molt desnivell. Fent això som conscients que estem perdent uns punts que ens poden fer baixar molt en la classificació, però tal i com pinta el raid estem segurs que molts altres equips no seran capaços de fer totes les valises amb els talls de temps tant exigents que ha marcat l'organització.

Abans de les 4 som al canvi del trekking, anem segons darrera els Haglöfs. Ens entreguen mapa i comencem amb la segona secció del raid d'uns 15km amb 600m/desn i 7 valises per trobar. Tenim més de 2 hores per fer la secció, en principi de sobres, però primer una valisa que se'ns resisteix de trobar i desprès adonar-nos que ens ne'm saltat una quan ja estavem a la següent i saber que haviem passat pel costat ens obliga a augmentar el ritme i arribar al final de la secció amb 20 minuts de marge... uuufff!!!

Tornem a agafar la bici per anar direcció a la platja. Uns 20km i 450m/desn. amb 5 valises per trobar. Aquest tram passem per senders interessants i bonics... Poc a poc es va fent de dia. Apaguem frontals i arribem a la platja passades les 8 del matí per fer la secció de caiac amb 3 valises i 8 km. Pensàvem que al ser primera hora la mar estaria calmada però unes bones onades ens han fet lluitar de valent per poder clicar les valises... sort que tot lo negatiu que tens en una direcció t'ajuda a la tornada!

Aparquem caiac, rems i xalecos, també ens canviem de roba, per anar secs i de curt a fer el segon trekking del raid; 8 valises mode score on és força important l'ordre que triem per valisar. Aquí correm per vora la costa i penya-segats de Vilanova i la Geltrú i algunes urbanitzacions, al·lucinem de la mà de condons i demés material que ens trobem pel matollar per on busquem les valises, perquè anem dos que sinó força acollonida estaria jo per allà sola! En aquesta secció de 11km i 300m/dsn. anem sobre el temps previst però calla...!!! Ens tornem a deixar una valisa que haguéssim tingut que fer abans... quins "novatos"estem fets... així que toca cansar-nos més del compte i tornar a pujar a buscar valises, no ens podem permetre deixar-nos-en cap més! Així que després d'una hora i mitja per aquests paratges tant... sexuals agafem la bici i ara toca fer una 27km amb 700m/desn. amb 8 valises per tornar cap a Canyelles! I quins 27km!!! Entre la calor, el cansament, les pujades molt dretes i amb molta pedra arribem a la penúltima valisa a la torre de guaita fets caldo! Els equips anem més o menys tots bastant junts menys els haglöfs que des del principi del raid s'han desmarcat força, per tant com que ens hem saltat valises no tenim ni idea qui està per davant o per darrera! Emocionant a toooope!!!

Arribem a Canyelles i toca 2,3km de patins en pujada + 17km de trekking + prova d'escalada i tenim menys de 3 hores per fer-ho tot! impossible!!! Aquí ens haurem de tornar a saltar valises... les mínimes possibles! Sort que tots els equips estem igual! Patinem a tope amb una calor poc soportable i després comencem a perseguir valises!

En marquem 2 i anem a escalar un 5+ que Dani fa super ràpid, així que continuem buscant valises... amb 15 minuts de marge ( el tancament de secció és a les 17:30) arribem a meta per fer la última prova: orientació urbana amb preguntes! Tenim de temps fins a les 18:00! Ho fem tranquilament, estem ja molt cansats i amb ganes d'acabar. Finalment a les 17:35h arribem a meta. 

Última prova d'slackline que Dani supera però jo no afegint una bonificació de 15min. al nostre temps. Aquesta última al ser una prova que bonificava amb tant de temps i a l'estar els equips tant apretats i amb la mateixa puntuació ha sigut bastant decisiva per fer la classificació final.

Finalment segons, darrera els Haglöfs i davant dels Aventura X-Perience. 

Felicitats a l'organització per muntar aquest raid i per cuidar-nos tan bé!i agraïr als altres equips participants la companyia i el bon rollo que hem tingut en aquesta aventura.

Excursioneta al Mont Perdut.

Portem un estiuet amb algunes curses tant de Btt, córrer o raids d'aventura... Però per no fer un blog monotemàtic us explicaré l'excursioneta d'ahir amb el Jordi Serra per si algú de vosaltres la vol repetir.

L'excursió comença al Refugi de Pineta(Podriem deixar el cotxe al Parador, però el sender de tornada ens deixa justament al refugi...segur ho agraïrem)
Agafarem el sender que surt del refu (una mica malmés per les riuades) passant per un tram d'asfalt fins al pàrquing. Un cop aquí tenim dues opcions: O anar còmodament fent una mica més de volta per la pista de Lalarri o seguir riu amunt fins creuar-nos amb el sender que puja al Balcón de Pineta. El Balcón serà la primera pujada important. 

Arribant al Balcón de Pineta

Un cop allà seguirem el sender que ens porta a Tucarroya o al Lago de Marboré. Mentre caminem en aquesta direcció anem mirant els peus de la glacera del Monte Perdido on hi han tres petites canals... Per una d'elles pujarem.
Abandonem el sender del Lago per anar a trobar una pedrera gris molt evident en forma de con(és per on puja el sender que ens deixarà als peus de la paret de la glacera) Un cop a dalt del con seguim a la nostra esquerra per la base de la paret fins trobar uns ferros i unes marques vermelles que ens indicaràn la pujada a la glacera (IIIº) 

El Jordi "esquiant" a la glacera (El Collado i el  Cilindro queda a la dreta de la imatge)

Travessem la glacera (tram curt i poc exposat) i anem al collado del Cilindro. Un cop allà passem a l'altra banda amb vistes al Circ de Goriz i Vall d'Ordesa. Tot baixant per una vira que ens passarà per sobre el lago Helado fins la pujada per la escupidera al Monte Perdido 3355m. Haurem fet una pujada d'uns 2250m/d pero a partir d'aquí ja tendeix a baixar. Des del cim podem veure el proper objectiu (Soum de Ramond)

Vira que ens Porta sobre Lago Helado. Vistes del Perdut

Cim Mt. Perdido i vistes al Soum

Baixem del Mt Perdido direcció al Soum per l'aresta fins al Coll del  Mt. Perdido i agafarem l'aresta del Soum (algun pas de IVº descompost amb pati) Si no ho veiem clar anem per la base de l'aresta fins trobar el sender de pujada al Soum de Ramond 3253m. 

Cresta del Soum

Un cop a dalt a part de veure les fabuloses vistes ens fixem amb la senzilla aproximació del 3º tresmil del dia: La Punta de las Olas 3002m. A dalt podem contemplar entre d'altres cims les tres valls principals (Pineta, Añisclo i Ordesa)

Vistes des de la Punta de las Olas

La baixada cap al Collado d'Añisclo es pot fer per una tartera bastant directa o anant a buscar el GR que ve de Goriz Que fa més volta però més còmode i pintoresc.

Baixada al collado d'Añisclo(mà dreta) per la tartera

Del Collado d'Añisclo ens queda una baixada d'uns 1300m/d sense descans fins al refugi Pineta on tenim el cotxe.

Coll Añisclo i baixada a Pineta (esquerra)

Total uns 2400m/d amb un temps d'unes 6-8h sense grans parades.
De Tremp al Refugi de Pineta hi han unes 2h15min.